ITINERARI GEOLÒGIC DES DE SANUI (AÇANUI) / AZANUY A FONZ, ESTADILLA, ESTADA I A ÓLVENA

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LES COMARQUES ARAGONESES DE LA LLITERA / LITERA, DEL CINCA MEDIO I DEL SOMONTANO: DES DE SANUI (AÇANUI) / AZANUI CAP A FONZ, ESTADA i CAP A ÓLVENA / 03B DE NOVEMBRE DEL 2018


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTÈNCIES PRÈVIES

Com en altres recorreguts de RECONEIXEMENT GEOLÒGIC (o de RECONEIXEMENT GEOLÒGIC I MINER), el recorregut es compondrà de diverses PARADES. Tanmateix hi haurà algunes PARADES CONDICIONALS. D'acord amb les característiques de la marxa es podrà prescindir d'aquestes últimes, si fos necessari.

D'altra banda, caldrà tenir en compte, en tot moment, especialment abans de començar els recorreguts dels diferents trams, l'estat dels camins i carreteres, per on transitarà el recorregut.

Finalment, com ja fem en altres recorreguts similars, volem dir que cal tenir una cura molt especial en el respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l'itinerari, i també fora d'ell.


BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut del present es desenvoluparà en bona part, per diferents zones ocupades pel Sistema Pirinenc (o millor dit, dels Pirineus). Així, d'una manera més concreta, es pot dir que es circularà fonamentalment pel que podríem anomenar com a Unitat Central Sudpirinenca (que equival al que tradicionalment s'ha anomenat com Prepirineu Meridional, tal com encara l'anomenen habitualment els geògrafs, naturalment en sentit geogràfic). tot i així, la pràctica totalitat del recorregut es desenvoluparà en bona part per la làmina d´Ólvena. En aquest tram del recorregut, s'aniran trobant els materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i els cenozoics (del Paleocè, Eocè i Oligocè), que formen part dels diferents mantells de corriment, que constitueixen aquesta subunitat geològica pirinenca, especialment de l’esmentada làmina d´Ólvena.

Per d´altra banda, també es circularà per la Depressió Geològica de l´Ebre (en concret per la denominada Zona de l´Avant-País Plegat), per on s´iniciarà el recorregut d´aquest itinerari. En aquest tram del recorregut, es trobaran exclusivament afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè i de l´Oligocè (i tanmateix del Miocè) en els trajectes efectuats dintre de la depressió Geològica de l´Ebre.

També cal dir, que el recorregut del present itinerari, s'efectuarà exclusivament per les terres aragoneses de les comarques de la Llitera / Litera, del Cinca Medio i del Somontano. Així, el recorregut s´iniciarà a la primera, per a finalitzar a la tercera.


OBJECTIUS GENERALS D'AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals que s'han d'aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1. Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (de l´Eocè i de l´Oligocè) situats a la Depressió Geològica de l´Ebre (a la Zona de l´Avant-País Plegat). Aquests materials els trobarem al principi del recorregut, entre Sanui i les immediacions de Fonz, exclusivament.

2. Observació de l'estructura de la Depressió Geològica de Ebre, que travessarem entre els indrets esmentats a l´apartat anterior. Observació de les seves relacions i contactes amb la Unitat Central Sudpirinenca

3. Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i dels cenozoics (del Paleocè, Eocè i fonamentalment de l'Oligocè) situats a la Unitat Central Sudpirinenca, que anirem trobant al llarg del recorregut de l'itinerari. Aquests materials formen part de la làmina d´Ólvena.

4. Observació de l'estructura de la Unitat Central Sudpirinenca que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Així, el recorregut permetrà tallar la làmina d´Ólvena, entre les immediacions de Fonz i Ólvena.

5. Estudi i descripció d'algunes mineralitzacions, que anirem veient al llarg del recorregut, especialment de les mineralitzacions salines. Les trobarem en els voltants de la població d´Estadilla, entre els afloraments dels materials triàsics del Keuper.

6. Visió d'algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també d'altres explotacions que anirem trobant al llarg del recorregut, en què no pararem.

7. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari.

8. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment de les restes de l´antic balneari d´estadilla, entre altres indrets del recorregut d´aquest itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres: de MATA-PERELLÓ (2002); també de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA: (2004); MATA – PERELLÓ i SANZ – BALAGUÉ (2014) i MATA – PERELLÓ y VILALTELLA FARRÀS (2007). En alguns casos discorren pels mateixos llocs que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts. També farem esment d´un treball més recent: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014), del qual, el que ara presentem és una actualització.

D'altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència al conjunt de la geologia de Catalunya, fent una breu referència a les terres limítrofes de la Ribagorça. També farem esment dels treballs de l'IGME (1972) relatiu al Mapa Geològic d'Espanya (a escala 1: 200.000).

Pel que fa a les mineralitzacions que anirem trobant, farem esment del treball de CALVO et altri (1988); així com diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1987, 1990a, 1990b i 1990c). Així mateix, també farem esment d'altres treballs nostres, com: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990). Igualment farem esment dels treballs clàssics com: MAESTRE (1845) i MALLADA (1881); així com diferents treballs de l'IGME (1974 i 1975).

Finalment, direm que tots aquests treballs (així com d'altres que ara no hem esmentat), figuraran esmentats, per ordre alfabètic, en l'apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.



RECORREGUT DE L'ITINERARI

Aquest recorregut s'iniciarà a la voltants de població de Sanui (Açanui) / Azanui, de la comarca de la Llitera /Litera, per on es farà la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada l´efectuarem a l´inici de la carretera local HU – V – 9011, la qual enllaça el poble on ara som amb el d´Alins. Després, ens caldrà seguir breument per la carretera A – 2215, fins a trobar la ruta A – 133. En trobar-la, ens caldrà anar cap al NW, cap al poble de Fonz. Abans d´arribar farem una aturada a mig camí. Després, ens caldrà anar cap a la Pedrera de Valdemoros, per on farem una aturada. En aquest trajecte, haurem passat de la comarca de la Llitera / Litera a la del Cinca Medio.

Posteriorment, continuant per la carretera A – 133, farem una altra aturada, anant a la Pedrera de los Alacranes. Després de retornar a la carretera A – 133, ens caldrà anar cap al poble d´Estadilla. Just, en arribar, ens caldrà anar cap al Saladar de la Coscona, per on farem una aturada. Ara, haurem entrat a la comarca del Somontano. Després, des del poble anterior, ens caldrà seguir per la carretera A – 133 i tot seguit per la HU – 911, per tal d´anar cap al poble d´Estada. Entre els dos pobles acabats d´esmentar, farem una aturada al paratge de los Baños. Després, seguint per la carretera HU – 911, ens caldrà continuar cap al Nord, fins arribar a la carretera N – 123. En trobar-la, ens caldrà continuar cap al Nord, fins a trobar el riu Éssera. Poc després, el creurem pel pont de la carretera d´Òlvena, la HU – 912. Prop d´aquest indret, efectuarem les dues darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 25 Km a través del qual es faran 8 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada de 443 metres, a la població de Sanui. Després, anirà baixant, fent dues inflexions per tal d´anar a les dues pedreres situades prop de Fonz (arribant als 609 metres i als 493 metres, respectivament). Tret d´això, el recorregut anirà baixant, arribant als 344 metres, en trobar la carretera N – 123, camí d´Òlvena, Finalment pujarà lleugerament en remuntar el riu Éssera, arribant fins als 383 metres.


DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

Com de costum, farem una sèrie de PARADES (o ESTACIONS), on es realitzaran diverses explicacions al voltant de les característiques del lloc on es troba la PARADA. D'altra banda, hi farem esment del terme municipal on es troben, així com del número del "Mapa Topogràfic Nacional (a escala 1: 50.000, que indicarem entre parèntesis. Així, ara utilitzarem només les fulles 288 (de Fonz) i la 326 (o de Monzón).
____________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFÍA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección Temas geológicos. 200 pag. Zaragoza

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Historia Natural de los Països Catalanes, Volum.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.00 (Síntesis de la Cartografía existente). Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol. Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

MAESTRE, A. (1845).- Visita al Distrito Minero de Aragón y Cataluña, Anales de Minas, tomo III, 145 pag. Madrid

MALLADA, L. (1881).- Descripción física y geológica de la provincia de Huesca. Mem. Com. Mapa Geol. De España. Vol. 15. pp. 1 – 439. Madrid

MATA – PERELLÓ, J.M. (1987).- Introducción al conocimiento de las mineralizaciones aragonesas. Mineralogistes de Catalunya, t.III, pp. 258-265. Barcelona

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la Ribagorza Occidental y del Valle de Benasque. Rodeno, 12. 35 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventarío Mineralógico de la Ribagorza Oriental / Ribagorça Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pág. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990c).- Inventario Mineralógico de la Región del Cinca (sectores Orientales). Rodeno, 19. 36 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, de la Litera / Llitera i de la Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Purroi y en Benabarre, revista Xaragall sèrie B, nº 236, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Litera / Llitera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut geològic i miner per les comarques de la Ribagorza / Ribagorça i del Somontano: des de Roda d´Isàbena a Güel, Graus, a l´estret d´Ólvena i a l´aiguabarreig de l´Éssera i el Cinca. . Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses del Somontano, del Cinca Medio i de la Llitera: des d´Ólvena cap a Estada, Estadilla, Fonz i a Sanui. Inèdit. 12 pàgines

MATA – PERELLÓ, J. M. y VILALTELLA FARRÀS, J. (2007).- Recorrido desde Saganta a Purroy de la Solana, Benabarre, Aler y Aguinaliu, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la comarca de la Ribagorza. Inédito. 14 pag. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografía Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 páginas. Barcelona