ITINERARI GEOLÒGIC DES DEL COLL DE SAGANTA A PURROI, GAVASSA, PERALTA DE LA SAL I A CALASSANÇ

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LES COMARQUES ARAGONESES DE LA LLITERA / LITERA I DE LA RIBAGORÇA / RIBAGORZA: DES DEL COLL DE SAGANTA A PURROI DE LA SOLANA, GAVASSA, PERALTA DE LA SAL I A CALASSANÇ / 11 DE FEBRER DEL 2018

Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTÈNCIES PRÈVIES

Com en altres recorreguts de RECONEIXEMENT GEOLÒGIC (o de RECONEIXEMENT GEOLÒGIC I MINER), el recorregut es compondrà de diverses PARADES. Tanmateix hi haurà algunes PARADES CONDICIONALS. D'acord amb les característiques de la marxa es podrà prescindir d'aquestes últimes, si fos necessari.

D'altra banda, caldrà tenir en compte, en tot moment, especialment abans de començar els recorreguts dels diferents trams, l'estat dels camins i carreteres, per on transitarà el recorregut. Així, en aquest itinerari, es transitarà per camins de terra pels voltants de Gavassa (poc abans d´arribar al poble), per tal d´anar a l´antiga mina de manganès.

Finalment, com ja fem en altres recorreguts similars, volem dir que cal tenir una cura molt especial en el respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l'itinerari, i també fora d'ell.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut del present es desenvoluparà per diferents zones situades dintre del Sistema Pirinenc (o millor dit, dels Pirineus). Així, d'una manera més concreta, es pot dir que es circularà fonamentalment pel que podríem anomenar com a Unitat Central Sudpirinenca (que equival al que tradicionalment s'ha anomenat com Prepirineu Meridional). Tot i així, la totalitat del recorregut es desenvoluparà en bona part per les zones més occidentals del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals (i alhora del Mantell de la Serra de Sant Mamet) i també del Mantell del Montsec. Per d´altra banda, s'aniran trobant els materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i els cenozoics (del Paleocè, Eocè i Oligocè), que formen part dels diferents mantells de corriment, que constitueixen aquesta subunitat geològica pirinenca, especialment dels esmentats mantells.
També cal dir, que el recorregut del present itinerari, s'efectuarà exclusivament per les terres aragoneses de les comarques de la Llitera / Litera i de de la Ribagorça / Ribagorza. El recorregut s´iniciarà al Coll de Sagantas, per a finalitzar al de al poble de Calasanç

OBJECTIUS GENERALS D'AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals que s'han d'aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1. Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i dels cenozoics (del Paleocè i de Eocè) situats a la Unitat Central Sudpirinenca, que anirem trobant al llarg del recorregut de l'itinerari. Aquests materials formen part del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals i del Mantell del Montsec. Tanmateix, veurem l´extrem més occidental del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús (coincident, en part amb el primer mantell).

2. Observació dels materials detrítics, fonamentalment de l´Oligocè (i també del Pleistocè i de l´Holocè), els quals cobreixen als materials anteriors. Aquests són de característiques postorogèniques.

3. Observació de l'estructura de la Unitat Central Sudpirinenca que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Així, el recorregut permetrà tallar el Mantell de la Unitat de les Serres Marginals (entre Camporrells i Purroi de la Solana) i el Mantell del Montsec (entre Purroi i la fi del recorregut a Calassanç).

4. Observació dels materials cenozoics que formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (concretament a la Zona de l´Avant – País Plegat), que veurem pels voltants de Peralta de la Sal. Aquests materials pertanyen a la Formació Barbastro i a la Formació Peraltilla. Sovint es troben encavalcats pel Mantell de la Unitat de les Serres Marginals

5. Estudi i descripció d'algunes mineralitzacions, que anirem veient al llarg del recorregut, especialment de les següents:
5A) de les mineralitzacions manganesíferes de rebliment de cavitats d´origen kàrstic (entre nivells carbonatats cretàcics) que veurem a Purroi de la Solana
5B) de les mineralitzacions manganesíferes estratiformes (entre nivells de conglomerats cenozoics) que veurem a Gavassa
5C) de les mineralitzacions salines, associades als afloraments triàsics del Keuper. Les trobarem pels voltants de Peralta de la sal i de Calassanç.

6. Visió d'algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors.

7. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment del relacionat amb el Poljè de Purroi de la Solana o amb el Plec del Barranc de Gavassa entre altres indrets

8. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Entre aquests llocs, cal fer esment de les Salines de Peralta de la Sal, les Salines de Calassanç o el Pou de Gel de Calassanç, entre altres indrets.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres, de MATA-PERELLÓ (1991, 1996, 1997, 1998 i 2002). Uns altre antecedent són els de MATA – PERELLÓ y VILALTELLA FARRÀS (2007); així com MATA – PERELLÓ i SANZ – BALAGUÉ (2014a, 2014b i 2014c). Tanmateix, cal fer esment del treball de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDECILA (2016). En general es tracta de diferents itineraris que discorren per aquesta comarca i per les veïnes, en alguns casos pels mateixos llocs que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts, especialment del darrer, del qual el present és una actualització.

D'altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència al conjunt de la geologia de Catalunya, fent una breu referència a les terres limítrofes de la Ribagorça. També farem esment dels treballs de l'IGME (1972) relatiu al Mapa Geològic d'Espanya (a escala 1: 200.000).

Pel que fa a les mineralitzacions que anirem trobant, farem esment del treball de CALVO et altri (1988); així com diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1987, 1990a, 1990b i 1990c). Així mateix, també farem esment d'altres treballs nostres, com: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990). Igualment farem esment dels treballs clàssics com: MAESTRE (1845) i MALLADA (1881); així com diferents treballs de l'IGME (1974 i 1975).

Finalment, direm que tots aquests treballs (així com d'altres que ara no hem esmentat), figuraran esmentats, per ordre alfabètic, en l'apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L'ITINERARI

Aquest recorregut s'iniciarà al Coll de Saganta (prop de la població de Saganta) per on es farà la primera aturada. A partir d´aquest indret, el recorregut es dirigirà cap al NNW, utilitzant la carretera nacional N – 230. Així, s´arribarà a Purroi de la Solana, per on es faran dues aturades més. Després, el recorregut es dirigia cap a Gavassa i cap a Peralta de la Sal (utilitzant ara la carretera autonòmica A – 2216. En aquest trajecte es realitzaran diverses aturades, tant a Gavassa com a Peralta de la Sal, alhora es passarà de la comarca de la Ribagorça a la de la Llitera. A continuació, el recorregut es dirigirà cap a Calassanç, utilitzant ara les carreteres A – 2215 i HU – 943. En arribar a aquest darrer poble, es realitzaran diverses aturades, finalitzant aquí el recorregut.

Així, aquest recorregut serà d´uns 30´4 Km, a través dels quals es faran 10 aturades. Començarà a una alçada de 743 metres al Coll de Saganta. Després anirà pujant fins als 782 metres, pels voltants del Mas Blanc (entre Saganta i Purroi). Després de baixar, tornarà a pujar fins als 804, prop del poble de Gavassa. Tot seguit, anirà oscil·lant, fins baixar als 528 metres, prop de Peralta de la Sal. A continuació, tornarà a puja fins als 706 metres, prop de Calassanç.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

Com de costum, farem una sèrie de PARADES (o ESTACIONS), on es realitzaran diverses explicacions al voltant de les característiques del lloc on es troba la PARADA.

D'altra banda, hi farem esment del terme municipal on es troben, així com del número del "Mapa Topogràfic Nacional (a escala 1: 50.000, que indicarem entre parèntesis. Així, ara utilitzarem només les fulles 250 (o de Graus), la 288 (de Fonz) i la 289 (o de Benavarri).

_______________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección Temas geológicos. 200 pag. Zaragoza

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Historia Natural de los Països Catalanes, Volum.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.00 (Síntesis de la Cartografía existente). Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol. Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

MAESTRE, A. (1845).- Visita al Distrito Minero de Aragón y Cataluña, Anales de Minas, tomo III, 145 pag. Madrid

MALLADA, L. (1881).- Descripción física y geológica de la provincia de Huesca. Mem. Com. Mapa Geol. De España. Vol. 15. pp. 1 – 439. Madrid

MATA – PERELLÓ, J.M. (1987).- Introducción al conocimiento de las mineralizaciones aragonesas. Mineralogistes de Catalunya, t.III, pp. 258-265. Barcelona

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la Ribagorza Occidental y del Valle de Benasque. Rodeno, 12. 35 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventarío Mineralógico de la Ribagorza Oriental / Ribagorça Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pág. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990c).- Inventario Mineralógico de la Región del Cinca (sectores Orientales). Rodeno, 19. 36 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Noguera, Litera / Llitera y Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Peralta de la Sal, por Estopiñan / Estopanyà. Inèdit, 10 pág. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i Mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 13 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica pel Segrià, la Baixa Ribagorça i la Llitera: des de Lleida a Peralta de la Sal, revista Algeps sèrie B, nº 105, 18 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Litera / Llitera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Estopanyà a Purroi, a Benavarri i a Grau Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera, de la Ribagorça i del Somontano: des de Saganta a Purroi, Benabarri, Aler, Aguinaliu i cap a Ólvena. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Peralta de la Sal a Calassanç i cap Alins. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des de Camporrels a Saganta, Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. y VILALTELLA FARRÂS, J. (2007).- Recorrido desde Saganta a Purroy de la Solana, Benabarre, Aler y Aguinaliu, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la comarca de la Ribagorza. Inédito. 14 pag. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografía Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 páginas. Barcelona