ITINERARI GEOLÒGIC DES DELS QUADRELLS CAP A PUIGPELAT, PINÓS, EL SANTUARI DEPINÓS, MATAMARGÓ SI I CAP EL SANTUARI DEL MIRACLE

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LA COMARCA DEL SOLSONÈS: DES DELS QUADRELLS A PUIGPELAT, PINÓS, AL SANTUARI DE PINÓS, A MATAMARGÓ, A SU I AL SANTUARI DEL MIRACLE, A TRAVÉS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER / 22B DE FEBRER DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, caldrà demanar informació sobre l´estat dels camins. En aquest itinerari hi ha un recorregut d´aquesta mena entre el Santuari de Pinós, de prop de 7 Km: tot i així, si s´escau, es pot fer una volta per camins asfaltats d´uns 14Km.

En aquesta ocasió, bona part del recorregut es realitzarà pels sectors meridionals de la comarca del Solsonès, en indrets molt propers a la comarca de l´Anoia. De fet, començarà a uns indrets que es situen a l´Alta Segarra, com els sectors fronterers de la comarca d´Anoia.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors.

Els materials que anirem trobant, es reparteixen entre la Formació Artés, la Formació Súria, la Formació Cardona (que no l´arribarem a trobar, però que es fa palesa a diferents indrets, situant-se al nucli dels diferents anticlinals que trobarem) i la Formació Solsona, fonamentalment. Totes elles pertanyen a l´Eocè; tot i que la primera i la darrera es troben al trànsit entre aquest període i l´Oligocè.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Solsonès, integrada dintre de la Catalunya Central. Tot i així, els primers trams del recorregut, es faran pels sectors solsonencs de la comarca natural de l´Alta Segarra; concretament dintre del terme de la Molsosa. La resta del recorregut ja es farà per la comarca del Solsonès pròpiament dita, pels termes municipals de Pinós i de Riner.


OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud).

2.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Artés, Formació Súria, Formació Cardona i Formació Solsona. Les dues primeres i la darrera les trobarem a la superfície; mentre que la tercera es troba al subsòl de la comarca. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè-Oligocè.

3.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial de l´Anticlinal de la Falla del Mig Món (Súria) y de l´Anticlinal de la Muntanya de Sal (Cardona).

4.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari; i si s´escau dels seus impactes i de les restauracions dutes a terme, si ha estat el cas.

5.- Observació dels diferents LIG (Llocs d’interès Geològic) relacionats amb els anteriors accidents estructurals. Així, dintre d´aquest apartat, farem esment de les estructures relacionades amb l´Anticlinal de Cardona, que trobarem per les immediacions de Pinós i de Matamargó.

6.- Observació dels diferents LIPM (Llocs d’interès del Patrimoni Miner), que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents parcials nostres del recorregut que ara presentem; concretament MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a, 2018b i 2019) i MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2013). Així, el recorregut que ara presentem, és una conjunció i actualització del anteriors. Per d´altra banda, tret d´aquests, no coneixem que hi hagi altres recorreguts d´itineraris que transitin per aquesta zona, amb l´excepció molt marginal de MASACHS et altri (1981).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994). També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central; i en concret per la comarca del Solsonès. Així, s´iniciarà per les immediacions dels Quadrells (del terme de la Molsosa), dintre de la de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on es farà la primera aturada sobre la carretera B-300 (que uneix Calaf amb Pinós).

Desprès el recorregut es dirigirà cap al Nord, cap al poble de Pinós i cap el Santuari de Pinós, seguint sempre la mateixa carretera. En aquest trajecte es realitzaran diverses aturades: tot i que s´ha anat convertint en una carretera blanca, sense denominació.

Tot seguit, el recorregut anirà cap a Matamargó seguint ara un camí de terra que recorre la Serra de Pinós. En arribar al poblet abans esmentat es farà una aturada. Tot i això hi ha la possibilitat de fer un recorregut per una carretera asfaltada, anant cap al poble de Su, per la carretera blanca abans esmentada. Després, ens caldrà iniciar una fillola i seguir per la carretera BV – 3001, la qual condueix cap a Cardona, entrant lleugerament a la comarca del Bages. Poc després, trobarem per la dreta el trencall de Matamargó i Vallmanya, que ens caldrà agafar. Així tornarem a entrar a la comarca del Solsonès. Més endavant, en arribar al trencall del poblet de Matamargó.

Posteriorment, ens caldrà anar cap a Su, per on farem una aturada. Després, ens caldrà continuar per la carretera en LV – 3002 (continuació de la BV-3001), amb la intenció d´arribar al Santuari del Miracle, prop d´on es farà una aturada. En aquest indret finalitzarà aquest itinerari.

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 33´8 Km., a través del qual es faran 10 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 545 metres, per les immediacions del Quadrells, que serà el punt més baix de tot el recorregut, Després d´una sèrie d´oscil·lacions, el recorregut començarà a pujar, arribant a una alçada de 927 metres, pels voltants del Santuari de Pinós (que serà la màxima cota de tot el recorregut de l´itinerari). Després, el recorregut començarà a baixar, arribant a una alçada de 591´9 metres, pels voltants de Matamargó. Finalment, tornarà apujar, arribant a una alçada de 834´7 metres a la darrera aturada, per les immediacions del Santuari del Miracle.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, els fulls seran els següents: 330 (o full de Cardona) i 362 (o de Calaf). Si s´escau, també utilitzarem els fulls corresponents a la comarca del Bages i del Solsonès, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
____________________________________________________________________________________

BIBLUIGRAFIA

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, Pinós y Matamargó. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J,B.(2018a).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a la Serra de la Vall, a Aguilar de Segarra i de nou a l´Estació. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J,B.(2018b).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pels termes de Callús i de Fonollosa, comarca del Bages (dintre del Geoparc de la Catalunya Central). trajecte des dels Manxons de Callús a Jaumeandreu i de nou cap als Manxons. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Bages, pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a Castelltallat i a les immediacions de Can Prat Barrina. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona