Activity

ITINERARI GEOLÒGIC: ELS HOSTLETS, RUBINAT, GRANYENA, MONTOLIU, TALAVERA, ELS HOSTALETTS

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: ELS HOSTLETS, RUBINAT, GRANYENA, MONTOLIU, TALAVERA, ELS HOSTALETTS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: ELS HOSTLETS, RUBINAT, GRANYENA, MONTOLIU, TALAVERA, ELS HOSTALETTS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: ELS HOSTLETS, RUBINAT, GRANYENA, MONTOLIU, TALAVERA, ELS HOSTALETTS

Author

Trail stats

Distance
21.38 mi
Elevation gain
1,995 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,985 ft
Max elevation
2,509 ft
TrailRank 
48
Min elevation
1,747 ft
Trail type
Loop
Coordinates
709
Uploaded
April 9, 2018
Be the first to clap
Share

near Sant Antolí i Vilanova, Catalunya (España)

Viewed 366 times, downloaded 8 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: ELS HOSTLETS, RUBINAT, GRANYENA, MONTOLIU, TALAVERA, ELS HOSTALETTS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: ELS HOSTLETS, RUBINAT, GRANYENA, MONTOLIU, TALAVERA, ELS HOSTALETTS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: ELS HOSTLETS, RUBINAT, GRANYENA, MONTOLIU, TALAVERA, ELS HOSTALETTS

Itinerary description

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DELS HOSTALETS A RUBINAT, GRANYENA DE SEGARRA, GRAMUNTELL, MONTOLIU DE SEGARRA, LA GUARDA LADA, TALAVERA, PAVIAS I ALS HOSTALETS / 21 D´ABRIL DEL 2018

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per carreteres i per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, abans de fer el recorregut, caldrà cercar la màxima informació sobre l´estat dels camins de terra, com els quins van des de Rubinat al seu Balneari, o des de la Guardia Lada fins a Talavera, fonamentalment.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut s´aniran fent observacions d´aquesta depressió, unes de caire geomorfològic, altres estructurals i altres petrològiques, fonamentalment.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament del Sistema Pirinenc, el qual serà visible des del Castell de Granyena, entre altres indrets.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament per la comarca de la Segarra. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament per alguns dels seus sectors centrals i meridionals, pels termes municipals de la Ribera d´Ondara, Granyena de Segarra, Montoliu de Segarra, la Guàrdia Lada i Talavera

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment cenozoics i pertanyen als afloraments de la Formació Tàrrega (amb nivells de calcolutites i calcàries). Aquests materials són de l´Oligocè. Ocasionalment, i sovint es troben recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític.

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

3.- Observació, a distancia, del Sistema Pirinenc. Concretament, des del Castell de Granyena de Segarra, fonamentalment.

4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, ens centrarem en l´observació de diferents paleocanals situats al llarg del recorregut.

5.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu a la totalitat del recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la població segarrenca dels Hostalets (del terme de la Ribera d´Ondara). Des d´aquí, el recorregut anirà cap al SW, seguint la carretera local L – 203. Així, s´arribarà al poble de Rubinat. En aquest trajecte, es faran dues aturades i posteriorment, des del poble acabat d´esmentar, es farà una fillola cap el Balneari de Rubinat, per tal de fer una altra aturada.

Després de retornar a Rubinat, el recorregut continuarà per un camí rural asfaltat, continuant cap al SW. Aiixí, arribarem a la carretera local L – 214, en trobar-la, ens caldrà anar cap al NNE, cap a Cervera. Més endavant, per l´esquerra, trobarem el trencall de Granyena de la Segarra, la carretera LV – 2142. En aquest trajecte farem una aturada i una altra en arribar al castell del darrer poble esmentat.

Després, per un camí rural asfaltat, ens caldrà anar cap a Gramuntell i cap a Montoliu de Segarra, utilitzant la carretera local LV – 2143 (pels darrers trams). En aquest trajecte, farem una altra aturada. Després, per un camí rural asfaltat, ens caldrà anar cap a la Guàrdia Lada. Prop d´aquesta darrera població, farem dues aturades més.

Posteriorment, per un camí rural, de terra, ens dirigirem cap a Talavera. En aquest trajecte, ens caldrà fer una aturada i una altra a tocar del darrer poble esmentat. Finalment, per la carretera local LV – 2031 (i en part per la LV – LV – 2241), el recorregut es dirigirà cap a Pavia i posteriorment cap als Hostalets. En aquest trajecte, abans d´arribar al darrer indret esmentat, es farà la última aturada. Així, el recorregut finalitzarà prop de l´indret on havia començat.

Així, el recorregut serà d´uns 34´41 Km, fent-se 10 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut serà circular i començarà a una alçada d´uns 525 metres, per les immediacions dels Hostalets. Després, es farà un recorregut molt sinuós, força oscil·lant, Així, prop del balneari s´arribarà a una alçada de 620 metres. Després d´una baixada, es tornarà a pujar fins als 650 metres, poc abans d´arribar a la carretera L – 214 (que va de la Guàrdia Lada a Cervera) Després una baixada, es tornarà a pujar, en anar al Castell de Granyena de Segarra, arribant ara als 605 metres.

Després, d´una sèrie d´oscil·lacions, el recorregut anirà pujant, arribant ara a l´alçada màxima del recorregut, pels voltants de Talavera, assolint ara els 757 metres. A partir d´aquí, tornarà a baixar, fins arribar als 525 metres inicials, en arribar de nou als Hostalets.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.

En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 390 (o de Cervera). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca de la Segarra, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,804 ft
Photo ofP1 FORN DE CAL DELS HOSTALETS Photo ofP1 FORN DE CAL DELS HOSTALETS

P1 FORN DE CAL DELS HOSTALETS

PARADA 1. FORN DE CALÇ DELS HOTALETS. CARRETERA L – 203, Km 0´7, (els Hostalets, terme municipal de la Ribera d´Ondara, comarca de la Segarra). (Full 390). El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la població segarrenca dels Hostalets (del terme de la Ribera d´Ondara). Des d´aquí, el recorregut anirà cap al SW, seguint la carretera local L – 203. Així, el recorregut es dirigirà cap al poble de Rubinat. Poc després d´iniciar el recorregut, es farà la primera aturada, cap a les immediacions del Km 08 de l´esmentada carretera. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels materials que formen part de la Formació Tàrrega de l´Oligocè. Aquests materials reblen, per aquests indrets, la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquets són també els materials que apareixen per l´indret de l´aturada. Així, es fan palesos els afloraments dels nivells de calcolutites ocres i blanques; així com els guixos. Precisament, els nivells de calcolutites blanquinoses han estat emprats per a l´obtenció de ciments ràpids. Efectivament, en aquest indret hi ha uns antics forns de calç (en realitat de ciment ràpid), que formen part del Patrimoni Miner de la Segarra.

PictographWaypoint Altitude 1,880 ft
Photo ofP2 AFLORAMENT DE GUIXOS DE LA CARRETERA DELS HOSTALETS A RUBINAT Photo ofP2 AFLORAMENT DE GUIXOS DE LA CARRETERA DELS HOSTALETS A RUBINAT

P2 AFLORAMENT DE GUIXOS DE LA CARRETERA DELS HOSTALETS A RUBINAT

PARADA 2 - CONDICIONAL. CARRETERA L – 203, Km 1´2, (Rubinat, terme municipal de la Ribera d´Ondara, comarca de la Segarra). (Full 390). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar el recorregut per la carretera local L – 203, la qual condueix cap a Rubinat. En arribar a les immediacions del Km 1´2, podem fer una altra aturada, a poc més de 0´4 Km de l´anterior. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats al recorregut anterior. Així, en aquest indret afloren els nivells de guixos (els denominats guixos de Talavera), situats dintre de la Formació Tàrrega

PictographWaypoint Altitude 1,886 ft
Photo ofP3 BALNEARI DE RUBINAT Photo ofP3 BALNEARI DE RUBINAT Photo ofP3 BALNEARI DE RUBINAT

P3 BALNEARI DE RUBINAT

PARADA 3. BANYS O BALNEARI DE RUBINAT, (Rubinat, terme municipal de la Ribera d´Ondara, comarca de la Segarra). (Full 390). Després, des de la parada anterior, cal continuar per la carretera local L – 203, amb la finalitat d´arribar fins al poble de Rubinat. Per tal d´anar des d´aquí cap als Banys, per on farem una nova aturada, a uns 1´9 Km de l´anteriorment realitzada En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels guixos de Talavera (amb guixos, gresos i calcolutites). Aquests materials també pertanyen a la Formació Tàrrega, de la qual n’he parlat anteriorment. Precisament en aquest indret afloren els guixos i calcolutites blanques de l´esmentada Formació Tàrrega. Per arreu es fan clarament paleses les antigues fonts de característiques salines (clorurades, carbonatades i sulfatades). Aquestes aigües han estat utilitzades en uns antics banys, els Banys de Rubinat. En evaporar-se aquestes aigües, han donat lloc a la formació de mineralitzacions salines de MIRABILITA i THENARDITA. A més a més, també hi ha altres minerals com a l´HALITA i el GUIX Al respectem, cal dir que en aquest indret, hi ha un important Patrimoni Miner, pel qual es fa necessària una correcta valoració del mateix , per tal de conèixer-lo i evitar la seva possible degradació. Alhora, també es fa necessària una necessària protecció del mateix. Aquests restes comprenen: les surgències de l´aigua, un edifici molt degradat i els habitacles. Tot i així es fa necessària una urgent dedicació, ja que en els darrers anys s´han malmès extraordinàriament.

PictographWaypoint Altitude 1,995 ft
Photo ofP4 TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA Photo ofP4 TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA Photo ofP4 TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA

P4 TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA

PARADA 4. TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA DE SEGARRA, (terme municipal de Granyena de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 390). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap a les immediacions del proper poble de de Rubinat. A partir d´aquí, l´itinerari el continuarà per un camí rural asfaltat, anant ara cap al SW. Així, arribarem a la carretera local L – 214 (per les immediacions de Vilagrasseta i de la Sisquella). En trobar aquesta carretera, ens caldrà anar cap al NNE, cap a Cervera. Més endavant, per l´esquerra, trobarem els trencalls de Montagut (primer) i quasi immediatament el de Granyena de la Segarra. Ens caldrà agafar aquest darrer (la carretera LV – 2142). Així, ben aviat arribarem al darrer poble esmentat. En arribar-hi, ens caldrà anar cap al turó on es troben les restes del castell dels templers. Aquí farem una aturada. Aquesta, l´efectuarem a uns 9´4 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest llarg recorregut, hem anat trobant en tot moment, afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Aquests materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets, pertanyen a la Formació Tàrrega. Així, hem vist nivells de calcolutites (de tonalitats ocres i blanques), nivells de guixos (al començament del recorregut), nivells de gresos i tanmateix nivells carbonatats, de calcàries lacustres. En aquest trajecte, a mida que ens hem anat apropant a Granyena de Segarra, s´ha fet palès de que es tracta d´un poble aturonat i s´intueix que a la part més alta hi deuen haver-hi materials més durs i resistents a l´erosió. En efecte, hem anat trobant dalt nivells de gresos, a tocar de l´església i nivells carbonatats, més amunt. Precisament, aquests darrers són els quins estan sota del castell; i també són els quins s´han emprat per a la construcció del mateix. FOTOGRAFIES 9, 10 i 11. Per d´altra banda, des de la part alta del castell, mirant cap al Nord es pot gaudir d´una bona observació dels sectors septentrionals de la Segarra, amb la ciutat de Cervera, en primer terme. I més enllà els propers relleus pirinencs. FOTOGRAFIA 12. Tanmateix, mirant cap al Sud, també es pot gaudir d´una bona panoràmica dels sectors meridionals de la Segarra, dels indrets situats per les immediacions de Montornès i de Montoliu de Segarra, fonamentalment; així com dels indrets de l´Espai Natural Protegit de Granyena

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP5 ESPAI NATURAL PROTEGIT DE GRANYENA Photo ofP5 ESPAI NATURAL PROTEGIT DE GRANYENA

P5 ESPAI NATURAL PROTEGIT DE GRANYENA

PARADA 5. ESPAI NATURAL PROTEGIT DE GRANYENA, (terme municipal de Montoliu de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 390). Després de realitzar la parada anterior, cal baixar fins a la carretera d´entrada al poble. Tot seguit, ens caldrà continuar el recorregut per un camí rural asfaltat que es dirigeix cap al SE. Seguint-lo, ens caldrà anar cap al proper poble de Gramuntell. Després, poc abans d´arribar-hi, trobarem la carretera local LV – 2143, la qual es dirigeix cap a Montoliu de Segarra. Ens caldrà agafar-la, però a uns 2 Km de Gramuntell, farem una aturada. Així, des de l´anterior, haurem efectuat un recorregut d´uns 3´5 Km, aproximadament. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics que hem vist a l´aturada anterior. Aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega de l´Oligocè i es troben constituïts per nivells de calcolutites i calcàries lacustres, fonamentalment. Aquests materials apareixen també a l´indret de l´aturada, per on predominen les calcàries. En arribar a aquest indret, podem fer una observació (a un lloc preparat) de l´Espai Natural Protegit de Granyena. Aquest s’estén per diversos municipis de la Segarra i de l´Urgell. Geològicament, hi afloren arreu els materials de la Formació Tàrrega. Geomorfològicament es troba constituït per un paisatge de valls i de turons. A les parts baixes hi afloren les calcolutites, mentre que a la part alta afloren les calcàries. Aquestes darreres donen una certa morfologia tabular.

PictographWaypoint Altitude 2,267 ft
Photo ofP6 CARRETERETA LOCAL DE MONTOLIU DE SEGARRA A LA GUARDIA LADA Photo ofP6 CARRETERETA LOCAL DE MONTOLIU DE SEGARRA A LA GUARDIA LADA

P6 CARRETERETA LOCAL DE MONTOLIU DE SEGARRA A LA GUARDIA LADA

PARADA 6 CONDICIONAL. CARRETERETA DE MONTOLIU DE SEGARRA A LA GUÀRDIA LADA, (terme municipal de Montoliu de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 390). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar per la carretera local LV – 2143, la qual es dirigeix cap a Montoliu de Segarra. Posteriorment, caldrà seguir per una carretereta blanca (sense numeració), la qual es dirigeix cap al poble la Guàrdia Lada. 4Poc després, per aquest vial, farem una aturada, aproximadament a uns 2´8 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments cenozoics de l´Oligocè, els quals pertanyen a la Formació Tàrrega. Aquests materials reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets on ara som. Així, hem anat trobant afloraments dels materials calcolutítics i carbonàtics que formen part d´aquesta formació. Ocasionalment, també hem anat trobant nivells de gresos. Tot i així, ara, en aquest indret, es fa força palès un aflorament de calcàries, les quals apareixen a la bora del camí. Cal dir que són pràcticament subhoritzontals.

PictographWaypoint Altitude 2,162 ft
Photo ofP7 BARRANC DEL CLOT DEL REGUER O FONDO DE LES PLANES Photo ofP7 BARRANC DEL CLOT DEL REGUER O FONDO DE LES PLANES

P7 BARRANC DEL CLOT DEL REGUER O FONDO DE LES PLANES

PARADA 7. BARRANC DEL CLOT DEL REGUER, (la Guàrdia Lada, terme municipal de Montoliu de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 390). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar per vial que anem seguint. Així, aviat arribarem a les immediacions del poble de la Guàrdia Lada. Abans d´arribar-hi, trobarem la carretera local L – 214 (que enllaça Cervera amb Sarral). En trobar-la, ens caldrà seguir-la breument cap aquest darrer poble, fins trobar per l´esquerra el vial que condueix cap Talavera. En aquest indret farem una aturada. La farem a uns 2´1 Km, aproximadament, de la darrera aturada efectuada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics esmentats a les aturades anteriors. Així, inicialment hem trobat els nivells de calcàries (que hem vist a l´aturada anterior). Després, hem trobat nivells de calcolutites, com a l´indret per on ara ens trobem situats. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega, de l´Oligocè, que per aquests llocs reble la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem fent aquest recorregut. En aquest indret, estem situats a la part baixa d´un barranc, el del Clot del Reguer. Aquest s´assenta sobre afloraments dels nivells de calcolutites anteriorment esmentades, de la Formació Tàrrega. Aquest barranc es tributari del riu Cercanins, alhora que aquest també ho és del riu Ondara, per les immediacions de la ciutat de Tàrrega.

PictographWaypoint Altitude 2,297 ft
Photo ofP8 LES FONTETES. CAMÍ DE LA GUARDIA LADA A TALAVERA Photo ofP8 LES FONTETES. CAMÍ DE LA GUARDIA LADA A TALAVERA

P8 LES FONTETES. CAMÍ DE LA GUARDIA LADA A TALAVERA

PARADA 8 - CONDICIONAL. CAMÍ DE LA GUÀRDIA LADA A TALAVERA. LES FONTETES, (la Guàrdia Lada, terme municipal de Montoliu de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 390). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar pel camí de terra que es dirigeix cap el poble de Talavera. Després d´un recorregut, farem una aturada al paratge de les Fontetes, així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 2´1 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors, els quals pertanyen a la Formació Tàrrega, de l´Oligocè. Així, per aquests indrets predominen les calcolutites. En aquesta zona per on fem la present aturada, hi ha un conjunt de surgències d´aigua, per la qual cosa es denomina Les Fotetes. Aquestes es troben prop de la llera del Barranc del Clot del Reguer, per on ara som, just per on discorre aquest vial.

PictographWaypoint Altitude 2,398 ft
Photo ofP9 GUIXOS DE TALAVERA

P9 GUIXOS DE TALAVERA

PARADA 9. IMMEDIACIONS DE TALAVERA, CARRETERA LOCAL LV – 2241, (terme municipal de Talavera, comarca de la Segarra). (Full 390). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar pel vial (de teerra) que es va dirigint cap al poble de Talavera. Així, però, abans arribarem a la carretera local LV – 2241, per la qual acabarem d´arribar a la població. Poc després de trobar aquesta carretera i abans d´arribar al poble, farem una aturada. Aquesta, la penúltima d´aquest recorregut, la farem a uns 3´1 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest trajecte, inicialment hem anat trobant afloraments de les calcolutites que pertanyen a la Formació Tàrrega, de l´Oligocè. Tot i així, ara hem trobat uns nivells de guixos, que també pertanyen a la formació acabada d´esmentar. Efectivament, en aquest indret es fan palesos uns afloraments de guixos oligocènics, que pertanyen a la denominada Formació Tàrrega. Aquests guixos són els que es coneixen amb el nom de guixos de Talavera.

PictographWaypoint Altitude 1,847 ft
Photo ofP10 FORN DE CALÇ SE SANT ANTOLÍ Photo ofP10 FORN DE CALÇ SE SANT ANTOLÍ

P10 FORN DE CALÇ SE SANT ANTOLÍ

PARADA 10. FORN DE CALÇ DE LES IMMEDIACIONS DE SANT ANTOLÍ, (els Hostalets, terme municipal de la Ribera d´Ondara, comarca de la Segarra). (Full 390). Finalment, després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar per la carretera local LV – 2031 (i en part per la LV – 2241). Així, el recorregut, per la primera carretera esmentada, es dirigirà cap a Pavia i posteriorment cap als Sant Antolí i cap els Hostalets. En aquest trajecte, abans d´arribar al darrer indret esmentat, es farà la última aturada. Així, el recorregut finalitzarà prop de l´indret on havia començat. Aquesta aturada la farem a uns 7´3 Km de la darrera aturada realitzada. En aquest llarg recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari: els materials cenozoics de l´Oligocè, els quals reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per on hem efectuat la totalitat dels desplaçaments d´aquest itinerari. Així, per aquests indrets afloren els nivells de calcolutites blanquinoses de l´esmenta formació. Aquí, aquests materials han estat explotats, per tal de ser emprats a un antic Forn de Cal (o de Ciment Ràpid). Aquest forn forma part del Patrimoni Miner de la comarca de la Segarra.

Comments

    You can or this trail