Activity

ITINERARI GEOLÒGIC: GUÂRDIA D´ARES, TAÜS, BAEN, BRESCA, PONT DE BRESCA

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: GUÂRDIA D´ARES, TAÜS, BAEN, BRESCA, PONT DE BRESCA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: GUÂRDIA D´ARES, TAÜS, BAEN, BRESCA, PONT DE BRESCA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: GUÂRDIA D´ARES, TAÜS, BAEN, BRESCA, PONT DE BRESCA

Author

Trail stats

Distance
20.65 mi
Elevation gain
1,673 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
4,334 ft
Max elevation
5,402 ft
TrailRank 
38
Min elevation
1,886 ft
Trail type
One Way
Coordinates
517
Uploaded
June 23, 2017
Be the first to clap
Share

near Tahús, Catalunya (España)

Viewed 692 times, downloaded 14 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: GUÂRDIA D´ARES, TAÜS, BAEN, BRESCA, PONT DE BRESCA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: GUÂRDIA D´ARES, TAÜS, BAEN, BRESCA, PONT DE BRESCA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: GUÂRDIA D´ARES, TAÜS, BAEN, BRESCA, PONT DE BRESCA

Itinerary description

ITINERARI DE RECORREGUT GEOLÒGIC, MINERALÒGIC I MINER PER LES COMARQUES DE L´ALT URGELL I DEL PALLARS SOBIRÀ: DES DE LA GUARDIA D´ARES A TAÚS, BAEN. USEU I AL PONT DE BRESCA

ADVERTIMENTS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. En aquest recorregut hi ha un llarg tram que caldrà fer-ho per camins de terra. Es tracta del que va des de Taús fins al Pont de Bresca.

Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari, discorrerà íntegrament entre els afloraments dels materials paleozoics (en bona part del Devonià, del Silurià i de l´Ordovicià; i també del Carbonífer i del Permià) i dels mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretàcic) del Sistema Pirinenc.

Aquests afloraments es situen dintre del Mantell de Bóixols (situat al Sud del recorregut) i del Mantell de la Zona de les Nogueres (situat als sectors septentrionals del recorregut). És a dir, en tos dos casos, dintre dels geogràficament anomenats Prepirineu, que actualment es coneixen com a Pirineus Meridionals.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut també discorrerà íntegrament per dues comarques de les que constitueixen l´antiga Regió de la Seu d´Urgell – Tremp; concretament per la de L´Alt Urgell, per on començarà i per del Pallars Sobirà, per on finalitzarà.
OBJECTIUS GENERALS

Es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1 - Reconeixement dels materials paleozoics del Mantell de la Unitat de les Nogueres, que es tallen entre la Guàrdia d´Ares i el Pont de Bresca, pels voltants de la Taus i Castells (Alt Urgell); així com pels de Surroca Buseu, Baen, Useu i Bresca (Pallars Sobirà). Aquests materials pertanyen segons els indrets al Devonià, Silurià, Ordovicià i Carbonífer; així com al Permià (que en realitat serà l´anomenat Permotries).

2 - Reconeixement dels materials mesozoics del Mantell de la Unitat de les Nogueres i del Mantell de Bóixols, que es tallaran a diversos indrets del recorregut de l´itinerari; tot i que els tindrem sempre al Sud del mateix. Aquests materials pertanyen segons els llocs al Triàsic, al Juràssic o al Cretàcic

3.- Observació a distància dels materials mesozoics i cenozoics dels relleus prepirinencs de la Unitat Sud-pirinenca Central, que veurem al Sud de recorregut de l´itinerari, en diferents indrets del mateix.

4.- Estudi i observació de les estructures del Mantell de la Unitat de les Nogueres i del Mantell de Bóixols, que trobarem a la major part del recorregut de l´itinerari. I tanmateix de les relacions existents entre els dos mantells, per entre els quals discorrerà la totalitat del recorregut de l´itinerari. Efectivament, bona part del recorregut l´efectuarem molt prop del contacte dels dos mantells; en realitat prop de l´encavalcament del primer sobre el segon.

5 - Reconeixement de diverses mineralitzacions situades fonamentalment a les serres prepirinenques meridionals; com les següents (d´acord amb el sentit de la marxa del recorregut):
5A) com les mineralitzacions d´alteració associades a afloraments ofítics del triàsic de la Guardia d´Ares, Taús i Useu (Alt Urgell). Aquestes mineralitzacions donaran lloc a la formació d´amiant.
5B) de les mineralitzacions de rebliment de cavitats kàrstiques, situades al terme de Castells, entre els materials carbonatats del Devonià amb minerals de manganès (fonamentalment amb PIROLUSITA),

6 - Reconeixement de les explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions de l´apartat anterior.

7.- Observació, si s´escau, de les alteracions produïdes sobre el medi natural y sobre el medi ambient per les explotacions anteriors.

8.- Observació, si s´escau, dels indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut del present itinerari. Dintre del primer, farem esment de les mineralitzacions associades a les alteracions de los ofites, que trobarem al tram final del recorregut. També, farem esment del jaciment fossilífer que trobarem al Barranc de Gavarret, per on realitzarem la quarta parada del recorregut d´aquest itinerari.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, sols coneixem de la existència de dos treballs nostres. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1995 i 2005), que segueixen un traçat força semblant en alguns trams del present recorregut. Tret d´aquest no coneixem cap altre antecedent del mateix tipus, que discorri per aquestes contrades. Hi ha uns antecedents molt proper a MATA – PERELLÓ (2013 i 2014), dels quals, el que ara presentem és una actualització.

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en MATA-PERELLÓ (1990), en un treball de caràcter general, dedicat al conjunt de tota Catalunya.

I pel que fa a l´estructura geològica, ens remetrem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992).

Totes aquestes dades bibliogràfiques es podran veure a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s´iniciarà per les immediacions de la població de la Guardia d´Ares, per on es faran les dues primeres aturades. Després, des d´aquí, seguint la carretera local LV – 5134, el recorregut es dirigirà cap al proper poble de Taús. Des d´aquí, seguint la mateixa carretera, s´arribarà als Castells, Poc després es farà una aturada, poc després de convertir-se la carretera en una pista.

Després, per aquesta pista (en diversos trams dolenta) s´arribarà al Coll de les Esglésies. Aquí, es deixarà l´Alt Urgell o es passarà al Pallars Sobirà. Per d´altra banda, en aquest indret es farà una aturada.

Des d´aquí, el recorregut anirà cap a Sarroca, fent-se una aturada, poc abans d´arribar-hi. A partir d´aquí millorarà la carretera, passant per diversos poblet com: Buseu, Baen i Useu. En aquest tram, es faran sues aturades més.

Finalment, el recorregut passarà per les immediacions de Bresca, arribant finalment a la cruïlla amb la carretera N – 260 (que enllaça Gerri de la Sal amb la Pobla de Segur: Aquí, finalitzarà el recorregut; fent-se abans les dues darreres aturades

En bona part del recorregut, s´anirà transitant prop del contacte entre el Mantell de les Nogueres (que quedarà al Nord) i el Mantell de Bóixols (que ens quedarà al Sud del recorregut).
.
El recorregut tindrà una llargada d´uns 33´23 Km, al llarg dels quals farem 10 aturades. Així, el recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 1406 m, per les immediacions de la Guàrdia d´Ares. Després de discorre per una elevada plana (el Pla de Taús), el recorregut arribarà a aquesta darrera població, a una alçada de 1443 metres. A partir d´aquí, anirà pujant més fort, fins arribar als 1640 metres, al Coll de les Esglésies. A partir d´aquest indret, s´anirà baixant contínuament, amb lleugeres fluctuacions, arribant fins a una alçada d´uns 593 metres, que s´assoliran en arribar a la darrera aturada, prop del Noguera Pallaresa.
.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. En aquestes aturades, ens dedicarem a veure diferents elements geològics o mineres, segons s´escaigui.

Per d´altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 252 (o de Tremp). Totes les aturades es troben situades dintre d´aquest full.
__________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico - mineralògic per l´Alt Urgell i pel Pallars Sobirà: des de la Palanca de Noves a la Guardia d´Ares i a Bresca. Inèdit, 6 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Itinerari geològic, mineralògic i miner per les comarques de l´Alt Urgell i del Pallars Sobirà: des de la Palanca de Noves a la Guardia d´Ares i al Pont de Bresca, Gerri de la Sal i a l´Argenteria. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Itinerari geològic, mineralògic i miner per les comarques de l´Alt Urgell i del Pallars Sobirà: des de la Palanca de Noves a la Guàrdia d´Ares, al Pont de Bresca i al Congost de Collegats. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014).- Itinerari geològic, mineralògic i miner per les comarques de l´Alt Urgell i del Pallars Sobirà: des de la Palanca de Noves a la Guàrdia d´Ares, Taús, Baen. Useu i al Pont de Bresca. Inèdit. 20 pàgine. Manresa

ROSELL SANUI, J. (1970).- Explicació del Mapa Geològic, a escala 1:50.000, corresponent al full nº 252 (Tremp). Mapa Geológico de España. Inst. Geológico y Minero de España. Madrid.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 4,600 ft
Photo ofP1. MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES Photo ofP1. MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES Photo ofP1. MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES

P1. MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES

PARADA 1. MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES, (antic terme de la Guardia d´Ares, i actualment del de Noves de Segre - les Valls d’Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem en aquest indret, prop de la població de la Guardia d´Ares, a tocar del camí que condueix cap al Tarter dels Minairots. Per tal d´anar-hi, cal sortir de la Guàrdia d´Ares per la carretera local LV – 5134 (la qual condueix cap a ponent, cap a Taús). A menys de 1 Km d´haver-la trobat, ens caldrà agafar un corriol per l´esquerda que condueix cap a l´antiga Mina d´Amiant, la qual es troba a l´esquerra de la carretera, situant-se a quasi 2,5 Km del primer poble anteriorment esmentat, de la Guàrdia d´Ares.. Així, farem la primera aturada. . En aquest recorregut, des del poble, hem trobat afloraments dels materialssituats dintre de la Unitat del Mantell de les Nogueres. Així, fonamentalment, haurem trobat afloraments del Devonià i del Permotries. També, haurem trobat materials del Triàsix Superior, fonamentalment del Keuper, amb argiles, guixos i ofites. Així, a l´indret de l´aturada hi havia una antiga explotació minera. El ella s´explotava una mineralització associada a un aflorament de les ofites del Keuper. Per alteració d´aquestes, s´han format: CLINOZOISITA, EPIDOTA i TREMOLITA. Els amiants, s´han format a partir del darrer mineral. També, hi ha CALCITA i CAOLINITA, entre altres minerals.. Pel que fa al Patrimoni Miner, cal dir que es poc important, limitant-se a les tremuges on es carregava el material estret i a les explotacions.

PictographWaypoint Altitude 0 ft

P2 BARRANC DE LES CANALS. INDICIS D´AMIANT

PARADA 2 - CONDICIONAL. BARRANC DE LES CANALS (situat al límit dels antics termes de la Guardia d´Ares i de Taús, actualment del de Noves de Segre - les Valls d´Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (253). Des de la parada anterior, cal retornar a la carretera local LV . 5134, per tal de continuar cap a Taús. En arribar a la carretera, a molt poca distància de l´indret anterior, i abans d´arribar al poble, cal fer una nova aturada, a quasi 1 Km i escaig de la darrera aturada. Aproximadament a 1´25 Km. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials triàsics del Mantell de la Zona de les Nogueres, que ja hem esmentat a la parada anterior. Precisament, aquests són els materials que apareixen al mateix indret de l´aturada. Així, per arreu, veiem afloraments dels materials del Keuper, fonamentalment amb guixos i argiles. I tanmateix amb ofites. En aquest indret es troba un altre aflorament similar al de la parada anterior, situat al Barranc Canalés (antic terme de la Guardia d´Ares). A tocar d´aquest indret, però una més endavant, a la Vall (dintre de l´antic terme de Taús), es troba una mineralització similar.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP3 IMMEDIACIONS DE LA BORDAS DEL SAUQUET. COSTES DE LES COMELLES Photo ofP3 IMMEDIACIONS DE LA BORDAS DEL SAUQUET. COSTES DE LES COMELLES

P3 IMMEDIACIONS DE LA BORDAS DEL SAUQUET. COSTES DE LES COMELLES

PARADA 3 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA BORDA DE SAUQUET, COSTES DE LES COMELLES, (els Castells, antic terme municipal de Taús, actualment del de Noves de Segre - les Valls d´Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Després de les mines d´amiant visitades, caldrà continuar primer cap al proper poble de Taus, seguint sempre per la carretera local LV – 5134. Després d´arribar al poble acabat d´esmentar, ens caldrà seguir cap a Castells, seguint sempre per la mateixa carretera (ara més dolenta). Després caldrà seguir cap a Sant Sebastià. Poc després de la primera població es troba l´indret de Sauquet, situat al costat de la pista. Al respecte, (cal dir que a Els Castells, la carretera es converteix en una pista de terra). Aquí farem una nova aturada, a uns 6´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, poc abans d´arribar a Taís, haurem travessat una extensa plana amb molts conreus. Es tracta de l´anomenat Prat de Taús. Per aquests indrets afloren materials argilosos de l´Eocès, situats dintre del Mantell de Bóixols, ja que en aquest trajecte hem sobrepassat el contacte entre els dos mantells esmentats inicialment. Aquesta plana es una autèntica divisòria d´aigües. Per un banda, cap a llevant, les aigües van a parar al riu de la Guàrdia d´Ares, tributària del Segre. I cap a ponent, van cap al riu de Taús (que després s´anomena riu Major), tributari del Pallaresa. Després, haurem tornat a entrar al Mantell de les Nogueres i hem trobat afloraments materials calcaris del Devonià, que pertanyen a la Formació Compte, i que s´inclouen dintre de la Unitat de les Nogueres. Cap els voltants de Castells, es comencen a tallar els nivells pissarrencs del Carbonífer, que s´inclouen dintre de la mateixa unitat. Aquests materials van alternant amb els anteriors, dintre del recorregut. En aquest indret, i dintre dels afloraments calcaris del Devonià, es troba una mineralització manganesífera de rebliment de cavitats d’origen kàrstic. Entre els minerals de Mn presents cal parlar de la presència de: BIRNESSITA, PIROLUSITA, PSILOMELANA. Amb ells, també es troben mineralitzacions de ferro amb GOETHITA (limonítica) i HEMATITES. Altres minerals presents a l´indici són: CALCITA i DOLOMITA.

PictographWaypoint Altitude 0 ft

P4 IMMEDIACIONS DEL COLL DE LESIGLÉSIES. MARE DE DEU DE LA GUIA

PARADA 4 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL COLL DE LES IGLÈSIES, (Mare de Deu de la Guia, límit dels antics termes de Baen i de Taús; dels actuals de Gerri de la Sal – Baix Pallars i de les Valls d´Aguilar, comarques del Pallars Sobirà i de l´Alt Urgell). (Full 352). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la pista de terra, que ara va conduint cap a Baén. Així, primer anirem, sempre cap a ponent, inicialment cap al Coll de les Iglésies (també anomenat Coll Negre). En arribar-hi, farem una aturada. La farem a uns 2 Km de l´anterior aturada. Cal dir que en aquest indret, la pista no es troba en gaire bon estat, com a conseqüència de discórrer sobre les pissarres negres del Silurià. Aquests materials són susceptibles de tornar-se molt plàstics amb l´aigua de pluja. Alhora, són els que donen el sobrenom de “negre” al coll, en funció dels seus materials foscos. En aquest recorregut, hem començat trobant afloraments dels materials del Devonià. Posteriorment, en arribar al coll, haurem trobat els nivells negres de les pissarres carbonoses del Silurià, que provoquen la formació de nombrosos aiguamolls. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir de la possibilitat de fer bones observacions paisatgístiques.

PictographWaypoint Altitude 5,085 ft
Photo ofP5 BARRANC DE GAVARRET Photo ofP5 BARRANC DE GAVARRET Photo ofP5 BARRANC DE GAVARRET

P5 BARRANC DE GAVARRET

PARADA 5. BARRANC DE GAVARRET (Sarroca, antic terme de Baén, i actualment del de Gerri de la Sal - Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 352). Després de realitzar la parada anterior, baixant del Coll de les Iglésies (també anomenat Coll Negre). Així, a partir d´ara ja circularem pel Pallars Sobirà. Alhora, haurem entrat al Geoparc de la Conca de Tremp i del Montsec. Ara, baixant, trobarem el barranc de Gavarret, que anirem seguint. En ell, farem una nova aturada, després de recórrer uns 2 Km més. Cal dir que en aquest tram, el camí no es gaire bo, en discorrrer sobre afloraments del Silurià. Efectivament, en aquest recorregut, haurem trobat els nivells negres de les pissarres carbonoses del Silurià, que provoquen la formació de nombrosos aiguamolls, dalt del coll. Després, la ruta comença a baixar cap al Barranc de Gavarret, però es torna a discorre entre els materials calcaris del Devonià. En arribar a les immediacions del pont sobre el Barranc Gavarret, es tornen a tallar els materials del Silurià. Cal dir que aquest indret es troba per sota del coll anteriorment esmentat. En aquest tram, hem seguit una fractura, de direcció NNW – SSE. En aquesta ocasió, entre els nivells de pissarres carbonoses, es troba PIRITA /acompanyada dels altres bisulfurs de ferro, com la MARCASSITA i la MELNIKOWITA). Per alteració, fonamentalment per oxidació d´aquests, s´han fornmat el òxids i els sulfats de ferro. Entre els primers, cal fer esments dels integrants de la roca limonita: la GOETHITA (limonítica), LEPIDOCROCITA i el SIDEROGEL. I entre els segons, cal parlar dels següents: FERROHEXAHIDRITA, HALOTROIQUITA, MELANTERITA i SIDEROTÍ, entre altres minerals d´oxidació. També cal dir que en aquest tram del recorregut, es van trobant abundants restes fòssils entre els materials del Silurià. Així es van trobant ortthoceres, entre altra fauna del Silurià.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP6 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE RECALLERS Photo ofP6 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE RECALLERS Photo ofP6 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE RECALLERS

P6 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE RECALLERS

PARADA 6. IMMEDIACIONS DE BUSEU, ROCALLERS, (Buseu, antic terme de Baén, actual de Gerri de la Sal - Baix Pallars). (Full 252). Tot continuant per la pista-carretera, cap a Baén, es passa primer a tocar de Sarroca (Sant Roc de Sarroca). A parir d´aquest indret millora molt el camí. Tot seguit, deixarem per la dreta el trencall que es dirigeix cap a Sant Sebastià de Buseu i ens anirem apropant cap al poble de Buseu. Poc abans d´arribar-hi, prop del trencall (per l´esquerra) de Rocallers, farem una nova aturada Així, des de la parada anterior, ens haurà calgut fer un desplaçament proper als 7 Km, per tal d´arribar fins a l´indret on ara sens trobem situats. En aquest trajecte, segons els indrets, es van trobant els materials del Silurià, Devonià, i Carbonífer, que pertanyen al Mantell de la Unitat de les Nogueres. Poc abans d´arribar a l´indret de l´aturada haurem trobat aflorament dels materials del Permotries. Com al llarg de tot el recorregut, estem situats dintre del Mantell de les Nogueres. Des d´aquest indret, mirant cap el NE (cap l´antic poble de Castellnou), podem veure unes interessants estructures, entre els afloraments dels materials carbonatats del Devonià, que formen part de la Serra de Mollet, dels relleus de les Piques i de la Corona Alta.. Es tracta del flanc d´un anticlinal que encavalca cap el Sud. Alhora, també es poden veure un conjunt d´encavalcaments cap al NW, entre els materials del Devonià, mentre que el conjuto del Mantell de les Nogueres encavalca al Mantell de Bóixols. En conjut, és una zona d´una gran complexitat tectònica. Per d´altra banda, mirant cap el Sud d´on ara ens trobem, podem veure el tall del Riu Major (que procedeix de Taus i es dirigeix cap el Pont de Bresca, per on desemboca al Noguera Pallaresa). En mirar-lo, podem veure en primer terme, els materials carbonatats del Devonià, del formant uns interessant hock-baks.

PictographWaypoint Altitude 2,818 ft
Photo ofP7 ANTIGA PEDRERA DEL TRENCALL D´USEU

P7 ANTIGA PEDRERA DEL TRENCALL D´USEU

PARADA 7. CARRETERA A GERRI DE LA SAL, PEDRERA DE LES IMMEDIACIONS DEL TRENCALL D´USEU (Useu, antic terme de Baén, actual de Gerri de la Sal - Baix Pallars). (Full 252). Tot continuant pel vial, ara convertit en una carretera, anant cap a ponent. Així, aviat s´arribarà al trencall de Buseu i posteriorment al poble de Baén (l´antiga capital municipal de l vall i el poble més important de la mateixa). Després, ens caldrà continuar cap a les immediacions del trencall del poble d´Useu. Poc abans d´arribar-hi, trobarem una pedrera al costat de la carretera, per on farem una nova aturada. Aquesta, la farem a uns 9´4 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest trajecte, segons els indrets, es van trobant els materials que pertanyen al Mantell de la Unitat de les Nogueres. Poc abans d´arribar a Baén, es comencen a trobar els nivells rogencs del Permotries; aquests són els materials que es fan ben palesos en torn a aquest poble; especialment els nivells de gresos i calcolutites de totamitats rogenques. Més avall ja es troben els materials triàsics del Keuper, especialment els nivells de guixos i argiles. Tanmateix veurem afloraments dels materials carbonatats del Triàsic Mig, del Muschelkalk, com a l´indret de la present aturada, on van ésser explotats per a l´obtenció d´àrids, en una antiga i petita pedrera. Així, aquí afloren per arreu els nivells de les calcàries tablejades, típiques de d´aquest tram del Triàsic mig, entre les quals es veuen sovint filonets de CALCITA, reblint diàclasis Per d´altra banda, en aquest trajecte, ens anat apropant molt al front d´encavalcament del Mantell de les Nogueres, sobre el Mantell de Bóixols. Tot i això, encara som al primer

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP8 TRENCALL D¨USEU Photo ofP8 TRENCALL D¨USEU

P8 TRENCALL D¨USEU

PARADA 8. TRENCALL D´USEU (Useu, de l´antic terme de Baén; ara, del terme municipal de Gerri de la Sal - Baix Pallars). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per la carretereta que anem seguint, amb la finalitat d´arribar al trencall d´Useu. En arribar-hi, farem una nova aturada, a poc menys de 1´6 km des de l´anterior parada, aproximadament. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials esmentats als recorreguts anteriors, especialment els materials triàsics del Keuper, dintre del Mantell de les Nogueres, on ens trobem situats., tot i que molt prop de l´encavalcament d´aquest mantell sobre el Mantell de Bóixols. El front d´aquest encavalcament es troba al Sud de poble. Tot i que prop d´ell hi ha un encavalcament dintre del Mantell de les Nogueres, entre els materials del Devonià i els del Triàsic; mentre que al Sud del poble, tots aquests materials encavalques als cretàcics i als juràssics del Mantell de Bóixols. En efecte, ara ens trobem al Nord del Riu Major, que en bona part discorre per la zona de contacte entre els dos mantells. Aquest riu, de molt sovint va encaixonat entre els materials carbonats del cretàcics del darrer mantell esmentat. Així, des d´aquesta posició es pot veure aquest encaixonament, prop del poble d´Useu. Aquest riu procedeix de l´Alt Urgell (on el Riu de Taús). Posteriorment, s´engorja, donant lloc a l´interessant Congost de Cuberes, discorrent entre els afloraments carbonatats mesozoics del Juràssic i del Cretàcic, del Mantell de Bòixols. Finallment, aquí eix del congost acabat d´esmentar.. Per d´altra banda, des d´aquesta posició, es poden veure, prop del riu, uns interessants afloraments de les calcàries cretàciques. Aquestes, com a conseqüència de l´encavalcament, es troben verticalitzades, formant uns hock-baks, molt similars als que hem vist anteriorment a la PARADA 6

PictographWaypoint Altitude 2,530 ft
Photo ofP9 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE BRESCA Photo ofP9 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE BRESCA

P9 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE BRESCA

PARADA 9. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE BRESCA (Bresca, antic terme de Baén, actual de Gerri de la Sal - Baix Pallars). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap a ponent, per tal d´arribar a les immediacions del trencall del poble de Bresca. Quasi, e narribar-hi, farem una nova aturada, a poc menys de 1 km des de l´anterior parada. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials esmentats als recorreguts anteriors, especialment els materials triàsics del Keuper. Així, en aquest indret hi ha un interessant aflorament d´ofites. Entre aquests materials es poden recollir molt bons exemplars d´EPIDOTA. Tanmateix es troben altres minerals, molt minoritaris, com la ZOISITA i la PREHNITA.. Ocasionalment, també hi ha indicis de TREMOLITA (la qual es presenta en forma d´AMIANT).

PictographWaypoint Altitude 1,936 ft

P10 IMMEDIACIONS DEL PONT DE BRESCA

PARADA 10. IMMEDIACIONS DEL PONT DE BRESCA (Bresca, antic terme de Gerri de la Sal, actual del de Gerri de la Sal - Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 252). Des de la parada anterior, cal continuar cap al trencall de Bresca. Tot seguit, s´arribarà al pont sobre el Riu Noguera Pallaresa, i tot seguit a la carretera N-260 (que en aquest indret coincideix amb l´antiga carretera comarcal C-147). Una mica mes avall del pont, a uns 50 metres anant cap a l´Estret de Collegats, s´efectuarà una breu parada, a la dreta de la carretera. Aquesta aturada la farem a uns 4 Km de l´anterior. Aquest indret. es troba a uns 2 Km del poble de Gerri de la Sal, en sentit descendent del riu i de la carretera. En aquest recorregut, s´ha passat dels afloraments dels materials carbonífers i devocions, de la Unitat de les Nogueres, als afloraments triàsics, que pertanyen a la mateixa unitat. Tot i així, a l´aturada anterior, ja havíem trobat els afloraments del Triàsic En aquest indret es troba un aflorament dels materials ofítics del Triàsic Superior, que contenen una certa presència d´EPIDOTA. També, per d´altra banda, davant del Pont de Bresca, a l´esquerra de la carretera nacional N – 260, es poden observar uns afloraments d´uns nivells carbonats foscos. Es tracta de les calcàries triàsiques del Muschelkalk. En observar-les es troben interesants cristal·litzacions de CALCITA i molt ocasionalment de FLUORITA. Si s´escau, des de la parada anterior, hi ha la possibilitat d´anar cap a Gerri de la Sal, per un camí de terra, en uns 3 Km, arribant per les immediacions del Santuari de Gerri de la Sal.

Comments

    You can or this trail