ITINERARI GEOLÔGIC I MINER DE NATJÂ A CAMPORRELLS I A ESTOPANYÀ

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA LLITERA I DE LA RIBAGORÇA: DES DE NASTJÀ, A L¨ERMITA DELS MARTIRS, A CAMPORRELLS I A ESTOPANYÀ / 12B DE NOVEMBRE DEL 2016

Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions. Així, d’aquesta manera es circularà entre les immediacions de la població de Natjà i l´Ermita dels Màrtirs (del municipi de Camporrells).

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

Tot i que el recorregut de l’itinerari s’iniciarà a la Depressió Geològica de l’Ebre (més concretament a la seva Depressió Central i tot seguit per la denominada Zona de l’avantpaís Plegat); en realitat, immediatament s´entrarà al Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sud pirinenca)., a la zona antigament denominada Prepirineu Meridional. Així, el recorregut s’iniciarà a la població de Natjà, situada al contacte entre Depressió Geològica de l’Ebre i el Sistema Pirinenc. Tot seguit es dirigirà cap a Camporrells i cap a Estopanyà, per on finalitzarà. dintre del Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Meridional, per la Unitat de les Serres Marginals).

Per d’altra banda, el recorregut transitarà inicialment per la comarca de la Llitera, pels termes municipals de Baells (on es troba el poble de Natjà) i de Camporrells, arribant quasi a tocar els termes de Vall-de-llou i d´Os de Balaguer (aquest, de la comarca de la Noguera). Posteriorment, el recorregut entrarà a la comarca de la Ribagorça, discorrent exclusivament pel terme municipal d´Estopsnyà, dintre d´aquesta darrera comarca.

OBJECTIUS GENERALS D’AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s’han d’aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (fonamentalment de l’oligocè) situats a la Depressió Geològica de l’Ebre, que veurem exclusivament pels voltants de Natjà, a l´inici del recorregut de l´itinerari. En la seva major part, aquests materials pertanyen als nivells de calcolutites ocres i gresos de la "Formació Peralta" i als nivells detrítics dels anomenats "Conglomerats de Baells".

2.- Observació de l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre. Així, el recorregut s’iniciarà a la seva Depressió Central a Baells; i entre aquesta població i la de Natjà. Tot i així, en alguns indrets ens aproximarem molt a la Zona de l´Avant-País Plegat.

3.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, fonamentalment), situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, que trobarem entre els voltants de Natjà, Camporrells i Estopanyà.

4.- Observació de l’estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions amb la Depressió Geològica de l’Ebre (o més exactament, amb la Zona de l’avantpaís Plegat).

5.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l’itinerari, entre les quals destacarem les següents, d’acord amb el recorregut de l’itinerari
5A) les mineralitzacions manganesíferes de rebliments de cavitats d’origen càrstic, situades entre les calcàries cretàciques, i que es troben a les localitats de Natjà i d´Estopanyà. Ocasionalment, com a aquesta darrera localitat, les mineralitzacions podran tindre característiques manganesíferes i ferruginoses, alhora..
5B) les associades als afloraments de les roques ofítiques del Keuper, situades a la localitat de Camporrells. Aquí es farà molt palesa l´AERINITA

6.- Visió d’algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també de les explotacions més recents situades prop de Natjà i de Camporrells, de materials carbonatats.

7.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors i s’escau de les restauracions dutes a terme.

8.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari. Dintre del primer cal fer esment de les mineralitzacions de manganès, situades a Natjà.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres (MATA-PERELLÓ; i també MATA-PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA: 1991b, 1995, 1996, 1997, 1998, 2002, 2003, 2004, 2005a, 2005b, 2005c, 2008, 2009, 2010a i 2010b). També, cal fer esment d´uns treballs nostres més recents; concretament de: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017), MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2010) i MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016a i 2017b). Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.

Per d’altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Tanmateix, farem esment dels treballs de l´IGME (1974a i 1974b), relatius al Mapa Metalogenético de España.

Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquestes comarques, esmentarem el treball de CALVO et altri (1988); així com de diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1979, 1985, 1990a, 1990b i 1991a). Tanmateix farem esment d’uns altres treballs nostres, concretament de: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990).

Tots aquests treballs, i d’altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

S’iniciarà a la comarca de la Llitera / Litera, prop de la localitat de Natjà, concretament a la seva sortida cap a Camporrells, la carretera local HU – V- 9302. En aquest indret, i tanmateix prop del poble inicialment esmentat, es faran diverses aturades. Així, s´efectuarà una fillola, per tal d´anar cap a la Mina de Manganès i una altra, per anar cap a l´Ermita dels Martirs, de Camporrells. En tots dos casos, el recorregut s´efectuarà per camins de terra i a peu.

I, posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a Camporrells, per la carretera local abans esmentada. Després, en arribar a aquest darrer poble es faran diverses aturades, en torn de la població. Posteriorment, es continuarà per la carretera local que es dirigeix cap a Estopanyà, la . HU – V – 9302, En aquest recorregut, es deixarà la marca de la llitera, per a entrar a la de la Ribagorça. Finalment, prop d´aquesta darrera població s´efectuarà la darrera població, a les seves mines de manganès

Així, aquest recorregut serà d’uns 18´6 Km i es faran 9 aturades al llarg de tot l’itinerari. Aquest itinerari començarà a una alçada d´uns 712 metres, per les immediacions de Natjà. Després, anirà fluctuant amb diversos punts alts i baixos. Tot i així, s´arribarà a una alçada d´uns 804 metres, n arribar a l´Ermita dels Martirs, de Camporrells.

Després, s´anirà baixant, fins arribar a una alçada mínima d´uns 619 metres, en arribar a Camporrells. A partir d´aquí, tornarà a pujar, fins arribar a una alçada d´uns 693 metres, entre Camporrells i Estopanyà. Després, tornarà a baixar, fins als 662 metres, camí d´Estopanyà. Finalment, en arribar a aquest darrer poble esmentat, el recorregut tornarà a pujar fins als 713 metres, que s´assoliran en arribar a la darrera aturada, a les Mines de Manganès d´E quest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, farem una sèrie de PARADES (o ESTACIONS). En elles farem esment del terme municipal on es troben, així com del número del “Mapa Topográfico Nacional (a escala 1:50.000, que indicarem entre parèntesi. Així, ara utilitzarem els següents fulls: 288 (o de Fonz), 289 (o de Benavarri) i 327 (d´Os de Balaguer).

_____________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección temas geológicos.200 pag. Zaragoza.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1979).- Les mineralitzacions de manganès d´Estopanyà i de Natjà. Acta Geol. Hispànica, t. XIV (tom hom. al Dr. Lluís Solé i Sabarís), 4 p. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la comarca de la Llitera/Litera. Revista Rodeno, nº 17, 24 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventario Mineralógico de la Ribagorça Oriental/Ribagorza Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pàg. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico-mineralògic entre Lleida (Segrià) i Estanya (Baixa Ribagorça), per Estopanyà (Litera-Baixa Ribagorça). Inèdit, 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Noguera, Llitera i Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Peralta de la Sal, per Estopanyà. Apunts EUPM, 10 pàg.. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i Mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 13 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica pel Segrià, la Baixa Ribagorça i la Llitera: des de Lleida a Peralta de la Sal, revista Algeps serie B, nº 105, 18 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, de la Llitera i de la Baixa Ribagorça i la Llitera: des d´Alfarràs a Purroi i a Benavarri, revista Xaragall serie B, nº 236, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorrido desde Saganta a Purroy de la Solana, Benabarre, Aler y Aguinaliu, a través del patrimonio geológico y minero de la comarca de la Ribagorça. Informe realizado para la Dirección General de Minas de Aragón. Inédito, 20 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Recorrido desde Estopiñan del Castillo a Fet, Estall y Montfalcó, a través del patrimonio geológico y minero de la comarca de la Ribagorça. Informe realizado para la Dirección General de Minas de Aragón. Inédito, 20 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Litera i la Ribagorça / Ribagorza: des de Purroy de la Solana a Estanya, Estopinyà, Camporrells, Vall – de Llou i a Castillonroi. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Llitera i la Ribagorça / Ribagorça: des de Baells i Saganta a Curroi de la Solana, Estanya, Estopanyà, Camporrells, Vall-de-llou i a Castillonroi. Inèdit. 16 págines. Manresa


MATA-PERELLÓ, J.M. (2010b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 págines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA. P. (2002).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, la Llitera i la Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Camporrells, a Caladrons i a Benavarri, Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA. P. (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, la Llitera i la Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Estopanyà i a Benavarri, Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA. P. (2005c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, la Llitera i la Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Vall-de-llou, Estopanyà i a Benavarri. Inèdit. 13 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCIA, PAU, (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i la Baixa Ribagorça: des de Castillonroi a Vall-de-Llou, Camporrells, Estopanyà i a Ciscar. Inèdit 10, pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S.. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera / Llitera: des de Natjà a l¨Ermita dels Martirs, a Camporrells i a l¨Estret de Camporrells. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventári Mineralògic de la comarca de la Llitera / Litera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Llitera i la Ribagorça / Ribagorça: des de Baells i Natjà a Saganta, Mas Blanc, Estanya, Estopanyà, Camporrells, Vall-de-llou i a Castillonroi. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera / Llitera: des de Baells a lo Castellot, a Natjà i a Camporrells. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Vall-de-Llou a Camporrells, Estopanyà i a Caserres del Castell. . Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona