ITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE BAGERGUE A L´ESTANH LONG DE LIAT I A LES MENES DE LIAT

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, AMBIENTAL I MINERA PER LA COMARCA DE LA VAL D’ARAN: DES DE BAGERGUE A LA RIBERA DE ERA LANA, A ES CALLAUS, PLAN DEHT HORN, AL PLANHET DE PAS ESTRET I A LES MENES DE LIAT

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles dels diferents trams del recorregut. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem que es demani informació sobre l’estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s’ha de circular, en el recorregut de l’itinerari, per tal d’evitar problemes secundàries. En aquesta ocasió, el recorregut transitarà per alguns trams dificultosos, especialment entre les immediacions de Bagergue (concretament des de la Ribera de la Lana) i el Plan deth Horn. Per d´altra banda, el recorregut entre aquest darrer lloc i les Menes de Liat es farà totalment a peu.

Per d’altra banda, i a l’igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

També en aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc; i més concretament pels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Per d´altra banda, la totalitat del recorregut es realitzarà per la comarca de la Val d´Aran, iniciant-se a la població de Bagergue i finalitzant a les Menes de Liat.

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, anirem trobant afloraments dels materials paleozoics que constitueixen els esmentats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Així, en aquest recorregut, trobarem fonamentalment afloraments dels materials carbonatats del Devonià. Tanmateix, trobarem afloraments dels nivells pissarrencs del Silurià (i del trànsit del Silurià al Devonià), com per diversos indrets del recorregut.

Per d´altra banda, en molts indrets trobarem materials recents neògens del Pleistocè i de l´Holocè, situats sobre els anteriors. Aquests materials, en ocasions formen part dels depòsits glacials, morrènics; en altres ocasions formen part dels sediments fluvials i dels rebliments d´antigues conques lacustres; en altres ocasions formen part dels depòsits de peu de mont; i també de les torberes presents a molts indrets del recorregut, especialment al Plan deth Horn i al Planhet de Pas Estret, entre altres indrets del recorregut.

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació de l’estructura dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per entre la qual discorrerà la totalitat de recorregut del present itinerari, des de la població de Bagergue fins al final del recorregut.

2.- Observació dels materials paleozoics (amb presència de terrenys del Cambro-Ordovicià al Devonià), que formen part dels relleus pirinencs que constitueixen els Apilaments Antiformes de la Zona Axial. Aquests materials es tallaran al llarg de la zona esmentada a l’apartat anterior. En la seva major part pertanyen al Devonià i al Silurià. Ocasionalment també trobarem afloraments més minoritaris de l´Ordovicià. Aquests afloraments paleozoics es troben constituïts per trams d’esquistos, calcosquistos, nivells carbonatats i quarsites.

3.- Observació dels depòsits detrítics neògens, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen en molts indrets als materials paleozoics esmentats anteriorment. Així, veurem depòsits morrènics, depòsits fluvials i torberes, fonamentalment.

4.- Reconeixement de les diverses mineralitzacions que es vagin trobant al llarg del recorregut, com les següents:
4A) les mineralitzacions ferruginoses d´alteració de pirites, que trobarem quasi a l´inici del recorregut, entre el Plan dera Mortu i es Callaus
4B) les mineralitzacions sedimentàries de Pb-Zn, situades entre els materials de l´Ordovicià, que trobarem a diversos indrets com a les Menes deht Plan deht Horn, les Menes de Liat – Est i sobretot les importants Menes de Liat (pròpiament dites), entre altres indrets.

5.- Reconeixement de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l’apartat anterior.

6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural, i si s´escau de les restauracions dutes a terme, per tal de reduir els impactes produïts.

7.- Observació dels impactes produïts per les inundacions i les allaus, dels darrers anys. I alhora ens fixarem en les correccions dutes a terme a molts dels torrents, per tal d´evitar futures situacions semblants.

8.- Observació de la morfologia glacial, que anirem trobant al llarg de bona part del recorregut, com valls penjades, llacs glacials reblerts, depòsits morrènics., ...

9.- Observació, al llarg del recorregut de l´itinerari, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic.

10.- Observació, al llarg del recorregut de l´itinerari, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner, si s´escau.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, no coneixem l’existència de cap antecedent bibliogràfic. Hi ha però, dos antecedents parcials nostres: MATA – PERELLÓ (2013a, 2013b, 2013c i2013), tots tres molt recents, que coincideixen en una part del recorregut.

També farem esment de treballs com: MATA – PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA (2006), MATA - PRELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1993) i MATA – PERELLÓ, VILALTELLA FARR``AS i FONT SOLDEVILA (2015). En tots els casos, es tracta de treballs similars, total o parcialment al que ara presentem.

Pel que toca al coneixement de les estructures geològiques que veurem en aquest itinerari hi ha antecedents, de caràcter estructurals, i relatius al conjunt dels Països Catalans, són els següents: BERASTEGUI et altri (1993), RIBA et altri (1976) i GUIMERÀ (1982); així com també al treball de l’antic Servei Geològic de Catalunya SGC (1990).

Finalment, i pel que fa a les mineralitzacions que trobarem al llarg del recorregut, ens referirem a: MATA-PERELLÓ (1991), en un estudi relatiu al conjunt de les mineralitzacions de les diferents comarques catalanes.

Evidentment, totes aquestes referències bibliogràfiques, figuraran degudament relacionades, per ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut d’aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per la comarca de la Val d’Aran. Així, s’iniciarà a la localitat de Bagergue, per on es faran les primeres aturades. Després, per un camí de terra, el recorregut es dirigirà cap a la Ribera de Lana, per on es farà una aturada.

Posteriorment, després de retornar enrere, el recorregut es dirigirà cap al Pan dera Mòrtu, es Callaus i cap al Plant deht Horn, en aquest trajecte es faran diverses aturades. Poc després, el recorregut (seguint ara el camí a peu) es dirigirà cap a el Planhèt deht Pas Estret , per on es farà una aturada.

Finalment, el recorregut anirà pujant cap a les Menes de Liat i cap al l´Estanh Long de Liat, per on es faran diverses aturades, finalitzant el recorregut de l’itinerari per diversos indrets d´aquesta important zona minera.

Aquest recorregut serà d´uns 21´73 Km i que es faran 13 aturades al llarg de tot l´itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 2282 metres a Salardú, encara que l´inici real serà als1415 metres per les immediacions de la sortida cap al Nord de Bagergue. A partit d´aquest punt anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada de 2342 metres, en arribar a l´Estanh de Roca Palamera. Després baixarà fins als 2060, en arribar de nou al Planhèt deth Pas Estret.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió utilitzarem una doble nomenclatura: per una banda. Així, sols utilitzarem dos fulls de la CME ("Cartografia Militar de España"); concretament el 148 (o full de Bossòst) i el 149 (o d´Isil) .
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA


BERASTEGUI, X. et altri ( 1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Salardú a Varradós, al Tuc d´Armèros, a les Mines de Liat i a l´Estany de Liat. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Salardú a Varradós, al Tuc d´Armèros i a l´Estany de Pica Palomera. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Salardú a Varradós, al Saut deth Pish i al Pont d´Arròs. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013d).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Salardú a les Mines de Montoliu, al Mauberbe i a les Mines de Liat. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d´Aran: des de Bagergue a les Mines de Liat, a Sant Joan de Toran i a Pontaut. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; VILALTELLA FARRÀS, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica, ambiental i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Bagergue a la Ribera de la Lana, a Pla de la Lana i fins a les immediacions del Còth de Varradòs. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartògraf . de Catalunya). Barcelona