ITINERARI GEOLÔGIC I MINER DES DE BESEIT A FORMENTA I A FREDES
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 18.94 mi
- Elevation gain
- 3,589 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,670 ft
- Max elevation
- 4,141 ft
- TrailRank
- 43
- Min elevation
- 4,141 ft
- Trail type
- One Way
- Coordinates
- 709
- Uploaded
- June 1, 2019
near Valderrobres, Aragón (España)
Viewed 150 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes que haurem de fer per camins de terra en irregular estat de conservació. Aquest és el cas de l´aproximació cap a Formenta, i posteriorment cap Fredes, des de Beseit.
Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut del present itinerari discorrerà per una zona en la qual conflueixen tres unitats geològiques netament diferenciades: la Depressió Geològica de l´Ebre, la Serralada Prelitoral Catalana (integrant més extern del Sistema Mediterrani), i la Serralada Ibèrica.
Així, en els primers trams del recorregut, pels voltants de Beseit, el recorregut transitarà per la primera unitat esmentada, entre afloraments de materials cenozoics, en la seva major part de l´Oligocè. Més endavant, cap els voltants de Beseit ho farà per la segona unitat, a la denominada Zona d´Enllaç, prop ja del Sistema Ibèric. En aquest tram del recorregut s´aniran trobant afloraments mesozoics, fonamentalment del Cretàcic, en bona part, de característiques carbonatades,
Posteriorment, al darrer tram del recorregut, s´haurà entat quasi plenament dintre de l´esmentat Sistema Ibèric (tot i que encara anirem trobant estructures “catalanes”, de direcció ENE - OSO), En aquest tram del recorregut, anirem trobant afloraments dels materials mesozoics fonamentalment del Cretàcic, generalment carbonatats.
Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari, transitarà per tres comarques. Així, els primers trams es realitzaran exclusivament per la comarca del Matarranya, pels termes de Vall-de-roures i de Beseit, concretament. Posteriorment, travessarem la comarca del Montsià; concretament el terme de la Sènia. Finalment, entrarem a la comarca del Baix Maestrat, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari, per l´antic terme municipal de Fredes (actualment de la Pobla de Benifassà).
OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI
Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:
1.- Observació i descripció dels materials terciaris (de l’Eocè i de l’Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre, que pertanyen majoritàriament al complex al·luvial de Gandesa - Horta de Sant Joan, que inclou, entre altres a la Formació Montsant i a la Formació Flix. Aquests materials, els trobarem exclusivament pels voltants de Beseit. Cal dir que bona part d´aquesta zona, s´inclou dintre del denominat Avant-país, situat al contacte entre la Depressió Geològica de l´Ebre i la Serralada Ibèrica.
2.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic) i dels cenozoics (de l’Eocè), que constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana,. Aquests materials els trobarem pels voltants de Beseit.
3.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic), que constitueixen el Sistema Ibèric. Aquests materials els trobarem en bona part del recorregut entre Formenta i Fredes.
4.- Observació de les estructures locals d´aquestes unitats geològiques acabades d´esmentar, que trobarem al llarg del recorregut de l´itinerari, i de les relacions existents entre elles. Així:
4A) de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, que veurem als primers trams del recorregut.
4B) de l´estructura de Branca Externa de la Serralada Prelitoral Catalana (integrant del Sistema Mediterrani), que trobarem a diferents trams del recorregut. En molts indrets, aquests es troben prop de la seva Zona d´Enllaç amb el Sistema Ibèric.
4C) de les relacions existents entre les unitats i sotsunitats geològiques acabades d´esmentar.
5.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, (però sempre dintre de les dues branques de la Serralada Prelitoral Catalana), com són les següents:
5A) les formacions i explotacions lutítiques, situades fonamentalment a Beseit, dintre de la comarca del Matarranya, dintre de l´Albià (Cretàcic Inferior).
5B) Les mineralitzacions ferruginoses associades a paleosòls, a “hard-grounds”, que trobarem a diversos indrets del recorregut, especialment a Beseit (a Tormos) i a Fredes (a Rafalgari)., entre altres indrets.
5C) i les mineralitzacions ferruginoses associades a lignits mesozoics, situades al terme de la Beseit (Matarranya).
6.- Observació de les antigues explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors. Al respecte, cal dir que totes elles es troben actualment aturades.
7.- Observació i anàlisi dels impactes produïts sobre el Medi Natural (i sobre el Medi Ambient), tant per les explotacions mineres anteriors, com per altres activitats humanes.
8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, que trobarem al llarg del recorregut.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen alguns antecedents molt propers, obra del mateix autor del present itinerari. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1989, 1996b, 1997, 2000a, 2000b, 2001a, 2001b, 2011, 2013, 2014a, 2014b i 2014c). El recorregut que ara presentem és una actualització del darrere. Hi ha un precedent més recent: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2014), del qual aquest que ara presentem és una actualització.
Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d´aquesta comarca, farem esment d´un altre treball del mateix autor, de MATA-PERELLÓ (1991), relatiu a les mineralitzacions catalanes en general. Uns altres antecedents, cal situar-los en MATA-PERELLÓ (1995a, 1995b, 2005a i 2005b), relatius als inventaris mineralògics de les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). També, i dintre d´aquest apartat, també farem esment de diversos treballs de l´IGME (1972). Tots ells són relatius a diversos fulls geològics corresponents als indrets per on passarà el recorregut de l´itinerari.
Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari discorrerà inicialment per la comarca del Matarranya. Així, s´iniciarà per les immediacions de la població de Beseit (però al terme de Vall-de-roures) per on es faran les primeres parades. Després, el recorregut començarà a remuntar el riu Formenta, per on es realitzaran diverses altres aturades, Posteriorment, el recorregut s´anirà dirigint cap al Sud, amb la finalitat d´anar cap a poble de Fredes, de la comarca del Baix Maestrat, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari, després d´haver entrat, molt lleugerament, a la comarca del Montsià, concretament al terme de la Sènia
Així, aquest recorregut serà d’uns 30´47 Km i es faran 12 aturades al llarg de tot l’itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 508 metres (entre Vall-de-roures i les immediacions de Beseit / Beceite, dintre de la comarca aragonesa del Matarranya. A partir del seu inici, el recorregut anirà ascendint contínuament, alhora que inicialment s´anirà remuntant la vall del riu que dona nom a la comarca i posteriorment la del seu afluent, el Formenta.. Així, s´anirà pujant contínuament, amb lleugeres oscil·lacions. Així, s´arribarà a una alçada d´uns 1272 metres, en passar prop del Boixer. Després es baixarà fins als 1291 metres, en passar pels voltants del Pinar Pla. Després de tornar a pujar fins als 1270 metres, es baixarà definitivament fins als 1140, en arribar a la població de Fredes, per on finalitzarà aquest recorregut.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Cada una d´aquestes parades tindrà un número, i un topònim representatiu.
Per d´altra banda, s´indicarà el nom del poble més proper, el municipi al qual pertany l´indret, i la comarca on es troba situat. Per d´altra banda, també indicarem en cada cas, i entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà totalment dintre del següent full, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzats a l´escala 1:50.000 per l´"Instituto Geográfico y Catastral"; concretament el full 521 (també dit de Beseit.).
________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1974).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000. Sintesis de la Cartografia existente. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid
MATA-PERELLÓ, J.M. (1989).- Una recerca mineralògica per les terres de l´Ebre: del Matarranya al Priorat. But. Col. Ofi, de Doctors i Llicenciats, nº 67, 15pag. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Ribera d´Ebre, Terra Endins, nº 9, 23 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Terra Alta, Terra Endins, nº 10, 22 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari geològic i mineralògic entre Gandesa, la Font-calda i Vall-de -roures. Inèdit., 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Bot i Horta de Sant Joan, i des de Vall-de-roures a Fondespatlla. Inèdit, 17 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2000a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i de la Ribera de l´Ebre: des de Pinell de Brai i Prat de Compte a Gandesa i a Mora d´Ebre. Algeps, sèrie B, nº 171, 14 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2000b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Vall-de-roures i a Fondespatlla. Algeps, sèrie B, nº 176, 18 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2001a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d´Ebre i de la Terra Alta: des d´Ascó a Pinell de Brai, i des de Prat de Compte a Horta de Sant Joan, Inèdit, 18 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2001b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan a Vall-de-roures i a Fontespatlla Inèdit, 18 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2005a).- Recorreguts per la comarca de la Terra Alta: des de Pinell de Brai a Prat de Compte i a Horta de Sant Joan. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2005b).- Recorreguts de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Arnes a Vall-de-roures i Beseit. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan i Arnes a Vall-de-Roures i a Beseit. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan i Arnes a Vall-de-roures i a Beseit; i des de Beseit al Parrissal i a Formenta. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: de Beseit al Parrissal i a Formenta. Inèdit 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Ebre i del Baix Maestrat: des del Mont Caro a Fredes i al Castell de Cabres. Inèdit 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2014c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: des de Vall–de–Roures a Beseit i a les Gúbies de l´Ulldemó. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Matarranya, del Montsià i del Baix Maestrat (Tinença de Benifassà): des de Beseit a Formenta, a Rafalgari, al Pinar Pla i a Fredes. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
Waypoints
Waypoint
1,714 ft
P1. MATALLOPS. ENQUEROL. PONTET SOBRE EL MATARRANYA
PARADA 1. BARRANC DE MATALLOPS, (terme municipal de Vall-de-roures, comarca del Matarranya). (Full 496). Tot i que el recorregut el començarem prop del poble de Vall-de-roures, concretament a l´inici de la carretera A – 2412, a la rotonda amb la carretera A – 231. A partir d´aquí, el recorregut anirà per la primera carretera esmentada, fins arribar a les immediacions del seu Km 3. Prop d´aquí, trobarem un camí per la dreta que després d´una ziga- zaga baixa al riu Matarranya, on hi ha un pontet. Per aquest indret, farem la primera aturada, a uns 3´6 Km de l´inici del recorregut. En la major part d´aquest recorregut, hem anat circulant per entre els materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, Aquests materials són fonamentalment de l´eocè i de l´Oligocè. Sovint, hem trobat aquests materials recoberts per terrenys detrítics més recents, del Pleistocè i fins i tot de l´Holocè. Així, s´han anat tallant els nivells sorrencs i lutítics (calcolutítics), de la Formació Flix. Uns i altres, que pertanyen a la Depressió Geològica de l´Ebre, formen part del Complex al·luvial de Gandesa-Horta de Sant Joan. Tot i així, a l´indret de l´aturada s´ha fet clarament palès el contacte d´aquests materials, amb els terrenys eminentment carbonatats del Juràssic i del Cretàcic, de la Zona d´Enllaç del Sistema Ibèric - Serralada Prelitoral Catalana, que en aquest indret formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena. Aquest contacte es realitza per encavalcament, dels materials mesozoics de la Zona d´Enllaç sobre els cenozoics de la depressió. Aquest encavalcament es realitza mitjançant una làmina de materials plàstics argilosos, que afloren bora el riu. Aquests materials són les argiles caoliníferes de la Formació Utrilles. En altres indrets, l´encavalcament es produeix sobre els materials triàsics del Keuper, molt plàstics, amb nivells de guixos i d´argiles. També cal dir, que baixant cap el riu, hem circulat a la bora d´una espectacular terrassa fluvial, corresponent al riu Matarranya. Aquesta terrassa te edat pleistocènica.
Waypoint
1,762 ft
P2 IMMEDIACIONS DEL CONGOST DE LO BATÀ
PARADA 2. CONGOST DE LO BATÀ DE BESEIT, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 496). Després de realitzar l´aturada anterior, cal retornar cap a la carretera A – 2412, per tal de continuar cap al proper poble de Beseit, remuntant sempre el Riu Matarranya, arribant fins al congost de lo Batà de Beseit. Aquí, en aquest indret farem una nova aturada, a uns 2 Km de l´anteriorment realitzada. També cal dir, que en aquest tram del recorregut, haurem trobat diverses industries papereres, que utilitzaven la força motriu de les aigües del Riu Matarranya, per funcionar. Aquestes aigües s’obtenien a partit de diverses rescloses. Ara, a l´indret de la parada es pot veure un dels canalets. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels mesozoics que formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena, que ja hem trobat a l´aturada anterior. Ara en arribar a l´indret de l´aturada els veiem en un indret on han estat explotats en una antiga pedrera, essent aquí del Cretàcic Inferior. Per d´altra banda, aquí es pot veure un congostet, fet pel Riu Matarranya en travessar aquests materials carbonatats. Per d´altra banda, al Sud d´ aquest indret (a l´igual que tot el poble de Beseit), estem situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que dintre de la denominada Zona de l´Avant-país plegat. Així, prop d´aquí, els materials cenozoics que reblen la depressió, es troben afectats per l´encavalcament de la làmina de la Pena, al Nord d´on ara som. Tot i així, per aquests indrets els materials cenozoics són pràcticament subhoritzontals. Aquests materials són eminentment detrítics i pertanyen a la Formació Montsant. Aquests materials es situen dintre del complex lacustre d´Horta de Sant Joan. Aquest es situa al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè.
Waypoint
1,931 ft
P3 IMMEDIACIÓ DE LA COVA DE L´AIRE
PARADA 2. COVA DE L´AIRE, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap el Sud per la carretera que estem seguint, la A – 2412. Així aviat ens caldrà travessar el poble de Beseit, des d´on ens caldrà ascendir pel Riu Matarranya, remuntant-lo fins arribar a les proximitats del paratge de la Cova de l´Aire. Aquí es farà una aturada d´aquest recorregut, a uns 3 de la efectuada anteriorment. En aquest recorregut, en un principi s´han tornat a tallar els nivells detrítics de la Formació Montsant, És a dir, estem situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que ens trobem situats dintre de la Zona de l´Avant-país plegat. Més endavant s´han tornat a trobar afloraments dels materials mesozoics del Juràssic i del Cretàcic, els quals encavalquen als anteriors, com es pot veure en aquest indret on som ara. Efectivament, hem trobat a trobar una altra làmina d´encavalcament, de clara direcció catalana, com l´anterior de la Pena. A més a més, al sud d´aquesta, hi ha una lamina encavalcant; i més al Sud una altra. Per d´altra banda, cal destacar la presència d´uns interessants nivells travertinics, desenvolupats a partir de la circulació d´aigües soterrànies per entre els nivells carbonatats mesozoics. Efectivament, aquests nivells es troben situats entre les calcàries, i prop del contacte d´aquestes amb els materials terciaris anteriorment esmentats.
Waypoint
1,932 ft
P4 IMMEDIACIONS DEL FORT DE CABRERA
Des de la parada anterior, cal continuar ascendint pel Riu Matarranya, anant sempre cap al Parrissal. A menys de 0´5 km de l´aturada anterior, s´arribarà a l´indret conegut com el Fort de Cabrera. Aquí, si s´escau, es pot fer una nova aturada. En aquest tram, hem anat trobant els materials carbonatats mesozoics esmentats a les aturades anteriors. Aquests materials són també els que apareixen a l´indret de la present aturada. Cal dir que en aquest indret hi ha un fortí, el qual es va construir aprofitant l´espadar dels materials carbonatats, gairebé verticalitzats. Aquest fortí va tindre una certa importància a les guerres carlines, ja que es suposa que va servir de refugi a les tropes del General Cabrera.
Waypoint
2,167 ft
P5 IMMEDIACIONS DELS GARRIGONS
PARADA 5. IMMEDIACIONS DELS GARRIGONS, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar remuntant el riu Matarranya. Més endavant, arribarem a una cruïlla de camins i ens caldrà agafar el de la dreta, passant a l´altra banda del riu. Aquest camí es dirigeix cap a el paratge de Formenta y posteriorment cap a Fredes. Així, caldrà passar a l´altra banda del Riu Matarranya per tal de seguir cap al Sud. En arribar al paratge dels Garrigons es farà una nova aturada, després de recórrer uns 2´8 Km més, aproximadament. Aquest recorregut s´haurà efectuat per entre afloraments dels materials mesozoics (del Juràssic i del Cretàcic). Aquests terrenys formen part de la denominada Zona d´Enllaç entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric. Tot i això, en aquest indret, podem considerar que encara estem situats dintre de la primera unitat, la qual pertany al Sistema Mediterrani. Molt sovint aquests materials mesozoics queden recoberts per nivells detrítics terciaris que pertanyen a la Formació Montsant, tot i que es troben molt a prop del pas lateral (cap a ponent) al Grup de Mont-roig – Aiguaviva – Alcorisa, de característiques molt semblants. Així, per aquests indrets es fan palesos afloraments de materials detrítics, predominantment conglomeràtics, gresos i lutítics (en menys grau). Aquests materials es situen al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè. Aquests darrers materials es troben en posició discordant amb els anteriors. Així, prop de l´indret del Barranc Garrigons, es veu ben clara una d´aquestes discordances entre els materials secundaris i els terciaris. Concretament: entre els materials carbonatats juràssics i els nivells detrítics de la Formació Montsant.. Aquesta discordança es fa palesa a l´extrem inferior de l´ESQUEMA 2, que hem situat a la PARADA 3.
Waypoint
2,537 ft
P6 CAMÍ DE BESEIT A FREDES. IIMMEDIACIONS DEL MAS DEL GANXO
PARADA 6. CAMÍ DE BESEIT A FREDES. IMMEDIACIONS DEL MAS DEL GANXO, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal seguir pel camí que es dirigeix cap al Riu de Formenta i també cap al poble de Fredes. Així, després d´una forta pujada, abandonarem la vall del Barranc del Prat – Barranc de Garrigons i arribarem a la vall del Riu Formenta. Posteriorment, arribarem a les immediacions del Mas del Ganxo (sota de Tormos). Per aquest indret, farem una aturada. La farem a poc més de 0´9 Km de la parada anterior. En aquest recorregut hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats mesozoics, els quals pertanyen al Juràssic i al Cretàcic. Així, ara a l´indret de l´aturada es fan ben palesos els afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Aquests materials, es troben situats a la denominada Zona d´Enllaç entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric. Tot i així, encara estem situats dintre de la primera, però ja molt a prop de la segona unitat geològica. Tot i així, per arreu es fan ben paleses les “direccions catalanes” de les estructures. Per d´altra banda, en aquest lloc, just a la vora del camí, es fa clarament palesa una interessant mineralització. Aquesta es localitza després d´una corba. Efectivament aquí s´ha desenvolupat una interessant mineralització ferruginosa associada a “hard-ground” (a paleosòls), amb presencia d´HEMATITES i en menys grau de GOETHITA (integrant de la roca limonita). Tanmateix es troben altres minerals més minoritaris. Aquesta mineralització es troba situada sobre un nivell d´erosió localitzat a les calcàries juràssiques.
Waypoint
2,700 ft
P7 MEANDRE DEL RIU DE FORMENTA. ESTRET DE MARRAIXA
PARADA 7. MEANDRE DEL FORMENTA. ESTRET DE MARRAIXA, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que remunta el Formenta, anant sempre cap al Sud. Així, aviat arribarem a l´estret de Marraixa. Per les immediacions d´aquest indret, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 2´4 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics de la Zona d´Enllaç entre la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani) i el Sistema Ibèric. Tot i això, cada vegada més, estem entrant dintre d´aquesta unitat geològica. Així, hem anat trobant, fonamentalment materials carbonatats, del trànsit del Juràssic al Cretàcic. Encara que aquests darrers són els que van predominant. Així, per arreu es fan paleses les calcàries i dolomies de l´Aptià. Aquests materials carbonatats són els que constitueixen l´Estret de la Marraixa, per on ara estem situats, en aquest recorregut. quest estret ha estat obert pel Riu Formenta Aquest riu, es tributari del riu Pena, a l´embassament del mateix nom; i aquest del Matarranya, a la població de Vall-de-roures. Per d´altra banda, en aquest lloc es poden veure els meandres descrits pel riu Formenta, entre els materials mesozoics carbonatats (eminentment calcaris) del Cretàcic Inferior.
Waypoint
2,712 ft
P8 ANTIGA EXPLOTACIÓ D´ARGILA DE FORMENTA
PARADA 8. ANTIGA EXPLOTACIÓ D´ARGILA DE FORMENTA, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal seguir pel camí que va remuntant el riu de Formenta. Així, aviat arribarem a la confluència de diferents barrancs (barranc dels Cocons, barranc de la Bonviga, barranc de Falgars i barranc de la Valleta del Fregall, que en conjunt donen lloc a l´esmentat riu de Formenta). Després, remuntant aquest darrer i deixant per l´esquerra el camí que condueix cap al Mas de Platero i al Mas de Formenta, arribarem a una antiga explotació minera. Aquí, farem una nova aturada, dintre del present recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada la farem a uns 1´6 Km, de l´anterior realitzada. En aquest tram de l´itinerari, haurem continuat trobant afloraments dels materials carbonatats mesozoics, que en bona part pertanyen al Cretàcic Inferior, concretament als materials carbonatats de l´Aptià. Més endavant, en arribar a l´indret de l´aturada, haurem començat a trobar afloraments dels nivells terrígens del trànsit del Cretàcic Inferior al Cretàcic Mig. Així, haurem arribat als afloraments de l´Albià, amb presència de nivells d´argiles i sorres, que formen part de la Formació Utrillas i també de la Formació Escucha, amb la presencia de lignits. Just en aquest indret va haver-hi una antiga explotació dels nivells d´argiles, tot i que el lignit és molt abundant. Es tracta de la Mina de Formenta. Prop d´aquí va haver-hi també altres explotacions similars, al Mas de Redó i al Mas de Platero, entre altres llocs Entre els nivells argilosos, destaca la presència de la CAOLINITA, acompanyada de CALCITA i QUARS. Entre els lignits, hi ha presència de sulfurs de ferro, de caràcter primari. entre ells hi ha la PIRITA, així com la MARCASSITA. Igualment, hi ha indicis de la MELNIKOWITA, un mineral trimorf amb els dos anteriors. Per l´oxidació d´aquests sulfurs acabats d´esmentar, s´ha produït la formació de diversos minerals d´alteració, com de GOETHITA (la qual és sempre molt terrígena, apareixen en forma de la roca LIMONITA). També es troben altres minerals com: GUIX (originat al reaccionar l´àcid sulfúric, procedent de l´alteració dels sulfurs de ferro, amb la CALCITA); tanmateix la MELANTERITA i el SIDEROTIL.
Waypoint
3,553 ft
P9 IMMEDIACIONS DEL COLL DE SISET
PARADA 9 - CONDICIONAL. EL COLL DE SISET. CRUÏLLA DE CAMINS, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al Sud, dirigint-nos ara cap a Fredes. Així, ara anirem seguint i remuntant el barranc de la Valleta del Fregall. Així, anirem arribant al Coll de Siset, per on podem fer una aturada, si s´escau. La farem a uns 3´6 Km de la parada anterior, aproximadament. est esquema es poden veure un conjunt d´encavalcament de direcció catalana En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant entre els afloraments mesozoics del Sistema Ibèric (concretament de la seva Zona d´Enllaç amb la Serralada Prelitoral catalana). Inicialment, poc després de la parada anterior, haurem superat un encavalcament de direcció catalana, de materials carbonatats juràssics sobre els cretàcics que hem vist a l´aturada anterior. Més endavant, prop de la Valleta del Fregall, hem superat un tren d´encavalcament, un conjunt d´estructures de direcció català, en els quals, com fins ara, els materials situats al SE es superposen als situats al NW. Així, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats cretàcics, fonamentalment. Aquests són els materials que afloren per les immediacions d´on ara ens trobem situats. Aquests materials aquí pertanyen a l´Aptià.
Waypoint
4,093 ft
P10 IMMEDIACIONS DE RAFALGARI
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap a ponent, anant cap al Sud, cap a Fredes. Així, ara anirem pujant, apropant-nos a la Punta del Boixet (un dels indrets més alts del present recorregut). Després, passarem pel despoblat de Rafalgari. Per aquest indret farem una aturada a uns 4 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem trobat els materials que hem esmentat anteriorment: els roques carbonatades del Juràssic (del Malm) i poc després del Cretàcic Inferior (fonamentalment de l´Aptià). Alhora hem anat passant de direccions “catalanes” a una direcció més “ibèrica”; això es, direccions NE – SW a direccions E – W i fins i tot a WNW – ESE. Tot i així, hi ha nombroses interferències de les diferents direccions, com correspon a la denominada Zona d´Enllaç, per on ara som. Així, ara en aquest indret, es fan palesos uns afloraments dels materials basals del Cretàcic, concretament del Barremià. Aquests materials són eminentment carbonatats, similars als de l´Aptià, que s´han fet palesos anteriorment. Uns i altres pertanyen al Cretàcic Inferior. En aquest indret hi ha unes mineralitzacions ferruginoses, les quals es troben relacionades amb un "hard-ground" localitzat a la base del Barremià, situant-se per sota de un nivell de les calcàries anteriorment esmentada. Es tracta d’un aflorament important de les denominades argiles laterítiques. Els minerals presents més abundants són: la CAOLINITA (entre les argiles) i els minerals de ferro i alumini. Cal dir que els de ferro és fan molt més palesos, amb la presencia del mineral HEMATITES i de la roca LIMONITA (constituïda fonamentalment per la GOETHITA i amb presencia de LEPIDOCROCITA i de SIDEROGEL). Per la seva banda, entre els minerals d´alumini, es fan palesos la BOEHMITA, la GIBBSITA i el ALUMOGEL (integrants normalment de la roca BAUXITA). Tanmateix, amb tots els minerals anteriors, també es troba present la CALCITA. Al respecte de l´aflorament anterior, cal considerar que no es tracta d´una BAUXITA (com s´ha definit de vegades), ni d´una LATERITA (com també s´ha definit, encara que és un terme més proper), sinó d´unes ARGILES LATERÍTIQUES, terme condicionat per la presencia dels minerals argilosos, dels òxids de ferro (laterites i limonites) i pels òxids d´alumini (bauxites). En aquest indret, predominen els de ferro sobre els d´alumini. Aquesta mineralització va ésser explotada temps enllà, durant el segle passat, a l’igual que altres similars del veí terme de Beseit (comarca del Matarranya) i del de Tortosa (Baix Ebre).
Waypoint
3,876 ft
P11 IMMEDIACIONS DEL PINAR PLA
PARADA 11. EL PINAR PLA, (antic terme municipal de Fredes, actualment és del terme de la Pobla de Benifassà, comarca del Baix Maestrat). (full 521) Després de fer l´aturada anterior, cal anar cap al Sud, per tal d´arribar fins al Pinar Pla. Prop d´aquí, farem una aturada. La farem a poc menys de 1´8 Km de la parada anterior, aproximadament. Poc abans d´arribar a l´indret de l´aturada, haurem deixat per la dreta, el camí que es dirigeix cap a ponent, que se´n va cap al Mont Caro i posteriorment cap a Tortosa. En aquest recorregut, hem trobat els materials que hem esmentat anteriorment: els roques carbonatades del Cretàcic Inferior (fonamentalment del Barremià). Alhora hem anat passant de direccions “catalanes” a una direcció més “ibèrica”; això es, direccions NE – SW a direccions E – W i fins i tot a WNW – ESE. Aquests són els materials que apareixen per l´indret de l´aturada. De totes fores, el recorregut l´estem fent per una zona d´una gran complexitat estructural, amb freqüents intercalacions i interferències de les dues direccions acabades d´esmentar. També cal fer esment de que pels voltants d’aquest indret, en una zona eminentment calcària, existeixen nombroses coves i avencs (com la Cova d’en Quixal), com a conseqüència de la intensa activitat kàrstica desenvolupada. Aquesta cova es troba situada a l´esquerra del camí que anem seguint.
Waypoint
3,693 ft
P12 IMMEDIACIONS DE FREDES
PARADA 12 . IMMEDIACIONS DE FREDES, (antic terme municipal de Fredes, actualment del de la Pobla de Benifassà, comarca del Baix Maestrat). (full 521) Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, amb la intenció d´arribar a la població de Fredes. En arribar-hi, després d´un trajecte d´uns 4´2 Km, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics que formen part del Sistema Ibèric (en concret de la seva Zona d´Enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana). Per d´altra banda, poc abans d´arribar a Fredes, haurem trobat una zona de gran inestabilitat tectònica, pels voltants del Mongó i de Cantaperdius. Aquí, es fan presents una serie d´encavalcaments, semblants als que hem trobat al desplaçament cap a la PARADA 9 d´aquest itinerari. En efecte, esfan paleses unes estructures de clara direcció “catalana” que afecte als materials mesozoics del Juràssic i del Cretàcic, amb diferents encavalcaments superposats, en aquest cas de NW a SE, al contrari de cquasi tots els encavalcaments que hem anat trobant des de Beseit a Fredes, que anaven de NW a SE. Per d´altra banda, tal com hem comentat, en aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats cretàcics, especialment de l´Aptià i del Barremià. Tanmateix, hem trobat afloraments dels nivells de calcolutites i sorrencs, els qual pertanyen a l´Albià. Un aspecte dels voltants de la població de Fredes, es pot veure a la. EN AQUEST INDRET FINALITZA EL RECORREGUT
You can add a comment or review this trail
Comments