ITINERARI GEOLÔGIC I MINER DES DE CASTELLTALLAT A PINÓS, MATAMARGO I AL PONT DE VALLMANYA

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DEL BAGES I DEL SOLSONÈS: DES DE CASTELLTALLAT A LA MOLSOSA, ELS QUADRELLS; A PINÓS I A MATAMARGÓ

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins de terra. Aquest és el cas de l´aproximació de Can Prat Barrina al jaciment d´icnites. O el camí que condueix des del Santuari de Pinós a Matamargó; tot i així, aquests camins no són pas dolents.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central).

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Aquests materials son generalment de caràcter argilós, de vegades calcolutític o sorrenc. Pertanyen a l´Eocè o a l´Oligocè, segons els indrets. Es distribueixen entre la Formació Súria (tot que molt testimonialment), la Formació Artés i la Formació Solsona. La primera és d´Eocè i les altres dues es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Cap a ponent, les dues primeres formacions passen al Complex Lacustre de Sanaüja. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè, de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors. Aquests materials els trobarem format depòsits de vessant o terrasses fluvials.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per les comarques del Bages i del Solsonès, integrades dintre de la Catalunya Central. Així, els primers trams del recorregut, pels voltants de Can Prat Barrina (de l´antic terme municipal de Castelltallat i actualment del de Sant Mateu de Bages) es realitzaran per la comarca del Bages. La resta del recorregut ja es farà per la comarca del Solsonès, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari.

OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud). En bona part, aquesta observació la podem fer des del Santuari de Pinós, especialment pel que fa als Pirineus.

2. Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Cardona, Formació Súria, Formació Artés i Formació Solsona. Les tres darreres les trobarem a la superfície; mentre que la primera es troba al subsòl de molts dels indrets per on discorre el recorregut. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè-Oligocè. Per canvi lateral de fàcies, cap a ponent, els materials de les dues primeres formacions passen al Complex Lacustre de Sanaüja.

3. Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial del Sinclinal de Salo i de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Tanmateix, d´una forma marginal, també podem veure el flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – Castelltallat.

4.- Observació de les diferents mineralitzacions que es vagin trobant al llarg del recorregut. I alhora, observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.

6. Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic, dels LIG (Llocs d’interès Geològic), que es vagin trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment dels relacionats amb els anticlinals abans esmentats. També cal fer esment del Patrimoni Geològic relacionat amb el jaciment d´icnites de Can Prat Barrina (a Castelltallat). I alhora, també farem l´observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner, dels LIPM (Llocs d´Interès del Patrimoni Miner) que es vagin trobant al llarg del recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no coneixem l´existència de cap altre recorregut similar, per aquests indrets. En aquest cas aquest itinerari constitueix una primícia. existeixen diversos antecedents parcials y generals nostres de tipus bibliogràfic. En concret, farem esment de dos treballs nostres: MATA – PERELLÓ (2013a i 2013b), coincidents en part amb alguns dels trams inicials del que ara presentem. També farem esment de: MATA - PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994).

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment de dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per les comarques del Bages i del Solsonès. Per d´altra banda, sempre dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà per les immediacions de la població disgregada de Castelltallat, per on es faran les primeres aturades prop de Can Prat Barrina. Així, aquest recorregut començarà al Bages.

Després, des de l´indret anterior, el recorregut es dirigirà cap a ponent, deixant la comarca del Bages i entrant a la del Solsonès (tot i que a l´antiga comarca de l´Alta Segarra). Així, s´anirà cap a Prades de la Molsosa i posteriorment cap a la Molsosa i cap a Quadrells.

Posteriorment, des de les immediacions de Quadrells, el recorregut es dirigirà cap al poble de Pinós i cap el Santuari de Pinós, realitzant-se dues noves aturades. En aquest trajecte s´haurà fet el recorregut sobre la carretera local B – 300. Tot seguit, des del Santuari, el recorregut anirà cap al poble disgregat de Matamargó, per on es farà una nova aturada.

Finalment, des de Matamargó, el recorregut es dirigirà cap a la carretera de Salo a Vallmanya, finalitzant el recorregut prop del primer poble, quasi a tocar de nou, de la comarca del Bages.

Tot això es pot veure als dos MAPES DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT, que adjuntem. Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 33´76 Km, a través dels quals es faran 9 aturades.

El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 704 metres a Can Prat Barrina (Castelltallat). Després d´un curt descens, anirà pujant fins als 780 metres, en arribar a les immediacions de Prades de la Molsosa. Des d´aquí, anirà baixant fins als 546 metres (per les proximitats dels Quadrells).

Des d´aquest indret anirà pujant (amb algunes oscil·lacions) fins arribar als 903 metres, que s´assoliran pels voltants del Santuari de Pinós, per on s´arribarà a la màxima alçada d´aquest itinerari. A partir d´aquest indret, anirà baixant (amb algunes oscil·lacions), fins arribar a una alçada d´uns 473 metres, per les immediacions del Pont de Vallmanya, l´indret més baix d´aquest recorregut.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, els fulls seran els següents: 330 (o full de Cardona), 362 (o de Calaf) y 363 (coneguda com a full de Manresa). Així doncs, la relació de les aturades que composen el recorregut d´aquest itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, Pinós y Matamargó. Inèdit 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de l´Anoia i del Solsonès: des de sant Pere dels Arcs a Pinós i a Matamargó. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).-Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de l´Anoia i del Solsonès: des de Sant Pere dels Arcs a Pinós, Matamargó, Freixinet, Riner i Brics. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona