ITINERARI GEOLÒGIC I MINER: DES DE LA CARRETERA N-260 A CORTÀS I A ÉLLER, PASSANT PER LES MINES DE MANGANÈS DE CORTÀS

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DE LA CERDANYA, PER L´ANTIC TERME D´ÉLLER I PEL TERME ACTUAL DE BELLVER DE CERDANYA. DES DE LA CRUÏLLA DE CORTÀS A LES MINES DE CORTÀS I A ÉLLER / 26 DE NOVEMBRE DEL 2022

Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als vials (camins, carreteres i corriols) per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà en cotxe i a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.

Per d´altra banda, com que alguns dels recorreguts els farem sobre la carretera que condueix cap a Cortàs i cap a Éller, recomanem portar armilles grogues, per tal d´evitat possibles perills, tot i que la circulació és molt minsa.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc, pel Pirineu, fonamentalment pels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, al nord de la Depressió de la Cerdanya, que la separa del gran Mantell del Cadí, el més gran de tot el Pirineu.

Així, en aquest recorregut, ja anirem trobant des de la mateixa sortida, a la cruïlla de carreteres, afloraments dels materials paleozoics que formen part de la denominada també Zona Axial Pirinenca. Aquets materials, els anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, veurem afloraments d´esquistos i pissarrers del Carbonífer i també materials carbonatats (eminentment calcaris del Devonià). Inicialment predominaran els primers i posteriorment els segons. Més amunt, fora del recorregut de l´itinerari, apareixen els afloraments de l´Ordovicià i fins i tot els del Silurià; però no els trobarem en el recorregut d´aquest itinerari, en cap moment del mateix. També trobarem, per sobre dels afloraments paleozoics, depòsits recents cenozoics del Pleistocè i de l´Holocè, de característiques molt detrítiques.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari, transitarà pe les proximitats del gran encavalcament d´Olopte i de Cortàs. Es tracta d´una superposició dels materials de Devonià sobre els del Carbonífer i sobre el mateixos materials de Devonià. Tot això es pot veure a les FIGURES 1 i 2, que ara adjuntem.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca de Cerdanya (de la denominada sovint Baixa Cerdanya). Així, el recorregut transitarà en tot moment per l´actual terme municipal de Bellver de Cerdanya, de principi a fi del recorregut de l´itinerari.

Tot i així, una part important del recorregut de l´itinerari, transitarà per l´antic terme de Éller, prop dels veïnat de Cortàs i del propi Éller. Aquest terme, actualment forma part del de Bellver de Cerdanya. Al qual fou agregar en 1962.

Com la totalitat de la comarca de la Cerdanya, la seva artèria fonamental és el riu Segre. Aquest corrent d´aigua, la drena totalment, directament i també a través de les seves artèries. Aquest es el cas del Torrent de l´Ulldebou i el Torrent de la Farga Vella. Aquests torrents es situen a ponent del recorregut de l’itinerari, respectivament. També és el cas del riu Duran, que circula a ponent del recorregut de l´itinerari.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, mineralògics, mineralogenètics, miners... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- Observació de l’estructura dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per entre la qual discorrerà el recorregut de l’itinerari, que anirem trobant a diferents indrets del recorregut.

2.- Observació dels materials paleozoics (amb presència de terrenys de l’Ordovicià al Carbonífer, amb afloraments dels períodes intermedis, especialment del Devonià), que formen part dels relleus pirinencs que constitueixen els Apilaments Antiformes de la Zona Axial. Tot i així, en aquest recorregut, sols trobarem afloraments dels materials carbonatats del Devonià i del Carbonífer

3.- Observació a distancia de l’estructura de la Zona Sudpirinenca, i més concretament del seu Mantell del Cadí (amb els relleus de la Tosa d´Alp, del Moixeró i de les Penyes Altes del Moixeró, entre altres). Nosaltres el veurem de ben a prop, a l´altre cantó de la Depressió de la Cerdanya.

4.- Observació a distancia dels materials que configuren el Mantell del Cadí, per aquests indrets propers (pels relleus esmentats de la Tossa d´Alp, del Moixeró i de les Penyes Altes del Moixeró) per on predominen ostensiblement els materials carbonatats del Devonià.

5.- Observació a distancia de la Depressió de la Cerdanya, prop de la qual començarà el recorregut de l’itinerari a la cruïlla de carreteres, molt prop de Bellver de Cerdanya.

6.- Observació a distancia dels materials neògens, els quals rebleixen la Depressió de la Cerdanya, al llarg del recorregut de l’itinerari.

7.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut, com mineralitzacions de rebliment de cavitats d’origen kàrstic de minerals de Mn; que veurem prop de Cortàs (a l´antic terme d´Éller). Es troben situades a cavitats d’origen kàrstic, situades entre les calcàries devòniques, dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial, al Nord de la Depressió de la Cerdanya.

8.- Reconeixement de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l’apartat anterior.

9.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient.

10.- Observació, al llarg del recorregut, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic, relacionat amb les esmentades mineralitzacions de rebliment de cavitats kàrstiques, que veurem especialment per les immediacions de Cortàs.

11.- Observació, al llarg del recorregut, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner. Així, cal parlar fonamentalment del relacionat amb les antigues Mines de Manganès.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En primer terme, cal parlar d´un antecedent de fa uns pocs anys: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014), part del qual transcorre per les Mines de Cortàs. També, en relació a aquest recorregut, hi ha alguns antecedents nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1995a, 1995b, 1997, 1998, 1999, 2005a, 2005b, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2011), als quals ens remetem. En aquests treballs es fa referència a uns itineraris geològics i mineralògics coincidint en part amb el present. Tanmateix, per la seva proximitat, cal fer esment d´un treball recent, el qual discorre a ponent del que ara presentem; concretament per Talltendre; es tracta MATA-PERELLÓ et altri (2022). Tret dels anteriors, no coneixem cap altre antecedent bibliogràfic, pel que fa als itineraris.

Pel que toca al coneixement de les estructures geològiques que veurem en aquest itinerari hi ha l’antecedent local de BERASTEGUI et altri (1993); aquest antecedent es relatiu a un treball de l´IGME, relatiu a l’àrea recorreguda.

Altres antecedents, de caràcter estructurals, i relatius al conjunt dels Països Catalans, són els següents: RIBA et altri (1976) i GUIMERÀ (1982); així com SGC (1990). Altres antecedents, de caràcter estructurals, i relatius al conjunt dels Països Catalans, són els següents: RIBA et altri (1976) i GUIMERÀ (1982); així com SGC (1990).

Finalment, i pel que fa a les mineralitzacions que trobarem al llarg del recorregut, ens referirem a: MATA-PERELLÓ (1991), en un estudi relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes.

Evidentment, totes aquestes referències bibliogràfiques, figuraran degudament relacionades, per ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut d’aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per la comarca de la Cerdanya (en realitat de la Baixa Cerdanya). Així, s’iniciarà per les immediacions de Bellver de Cerdanya, concretament a la cruïlla on comença la carretereta cap a Cortàs i Éller, al costat del Barranc de la Farga Vella. Des d´aquí, seguint la carretera esmentada, el recorregut es dirigirà cap a Cortàs i cap a Éller. En aquest recorregut, ens aproparem a les Mines de Manganès de Cortàs. En aquest recorregut, farem diverses aturades, per tal de fer diferents observacions. El recorregut finalitzarà a tocar del poble d´Éller, prop del Camí Vell de Meranges.
Per d´alta banda tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-cotxe/itinerari-geoplogic-i-miner-des-de-la-carretera-n-260-a-cortas-i-a-eller-passant-per-les-mines-de-m-118996631

Per d´altra banda, el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 8´14 Km. A través d´ells es faran nou aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 1018 metres, per les immediacions de l´inici de la carretera de Cortàs i d´Éller (sortint cap al Nord de la carretera N-260). Aquesta, serà la cota més baixa de tot el recorregut de l´itinerari. El recorregut serà pràcticament tot de pujada.

En arribar a les immediacions de Cortàs, haurem assolit uns 1317 metres. A partir d´aquí, continuarem pujant, amb algunes oscil·lacions. Finalment, a la sortida d´Éller pel camí vell de Meranges, haurem arribat a una alçada de 1437 metres, que serà la cota màxima de tot el recorregut de l´itinerari. És a dir, des de l´inici del recorregut al final, s´haurà fet una pujada més de 420 metres. Tot això, es pot veure a les FIGURES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió utilitzarem una doble nomenclatura: per una banda, si s’escau, utilitzarem un dels mapes de la CME ("Cartografia Militar de España"): concretament 216 (o de Bellver de Cerdanya) .

Així, passarem a continuació, a fer una referència ordenada, de les diferents aturades que composen el recorregut del present itinerari
____________________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA EMPRADA

BERASTEGUI, X. et altri ( 1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ,J.M. (1995a).- Selecció d´itineraris geològico - mineralògics per l´Alt Urgell, el Solsonès, la Cerdanya i Andorra. Xaragall, nº. 36, 33 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Recerca Geològica i Mineralògica per la Cerdanya, pel País de Saut i pel País de Foish. Xaragall, sèrie B, nº 21, 12 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i minera per les comarques del Berguedà, de la Cerdanya i de l´Alt Urgell: des de Berga a Alàs. Inèdit, 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de la Cerdanya i de l´Alt Urgell: des de Pi i des de Sansor a Pimorent i a Toloriu, Inèdit, 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Cerdanya: des de Puigcerdà a Pimorent, a Pi i a l´Estany de la Pera. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Cerdanya: des de Puigcerdà cap a Puimorén; i des de Puigcerdà cap a Pi i cap a l’Estany de la Pera. Inèdit, 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Cerdanya: des de Puigcerdà cap a Pi i cap a l’Estany de la Pera. Inèdit, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2005b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Cerdanya, del Baridà i de l´Alt Urgell: des de Puigcerdà, a Bar, Toloriu i a la Palanca de Noves. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2005c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Cerdanya i de l´Alt Urgell: de Puigcerdà cap a l’Estany de la Pera, Pont de Bar i cap a la Seu d’Urgell. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2006a).- Recorregut de recerca geològica per la comarca de l´Alt Urgell: des d´Adrall a la Seu d’Urgell, Pont de Bar i els Arenys de Bar. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2006b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Cerdanya i de l’Alt Urgell: des de Puigcerdà a Pont de Bar i a la Seu d’Urgell. Inèdit. 14 pag.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Cerdanya i de l’Alt Urgell: des de Martinet a Pont de Bar i cap Alàs. Inèdit. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Cerdanya: des d´Alp cap a Pi i cap a l’Estany de la Pera. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Cerdanya: de d´Alp cap a Pi, Cortàs, Talltendre i cap a Martinet. Inèdit. 8 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Cerdanya i de l’Alt Urgell: de d´Alp cap a Pi, Cortàs, Talltendre i cap a Martinet; i des de Martinet cap al Pont de Bar. Inèdit. 12 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; MARTÍ, N.; LLOBET, J. I PASQUES, J. (2022).- Recorregut de recerca geològica i ambiental per la comarca de la Cerdanya, per l´antic terme de Talltendre i pel terme actual de Bellver de Cerdanya. des de Bellver a les mines de manganès de Talltendre, a Òrdèn i a Talltendre. Inèdit. 16 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Cerdanya: des de Bellver de Cerdanya cap a Pi, Cortàs, Talltendre i cap a All. Inèdit. 10 pàgines. Manresa /

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Fisica dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartògraf . de Catalunya). Barcelona