Activity

ITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS I A VALLDELLOU

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS I A VALLDELLOU Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS I A VALLDELLOU Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS I A VALLDELLOU

Author

Trail stats

Distance
17.1 mi
Elevation gain
1,352 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,188 ft
Max elevation
2,318 ft
TrailRank 
31
Min elevation
1,231 ft
Trail type
One Way
Coordinates
412
Uploaded
November 20, 2018
Be the first to clap
Share

near Estopanyà / Estopiñán del Castillo, Aragón (España)

Viewed 174 times, downloaded 11 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS I A VALLDELLOU Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS I A VALLDELLOU Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS I A VALLDELLOU

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES ARAGONESES DE RIBAGORZA / RIBAGORÇA I DE LA LLITERA / LITERA (PEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA LLITERA – RIBAGORÇA): DES D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS I A VALLDELLOU / 25B DE NOVEMBRE DEL 2018


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l´itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions. Aquest és el cas dels trajectes del Congost d´Estopanyà i del camí de la carretera de Canelles a Camporrells, entre altres indrets del recorregut.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.


BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Així, aquest recorregut es desenvoluparà íntegrament dintre dels sectors més occidentals del Mantell de Sant Mamet – Serra de Montclús. Així, en aquest recorregut, anirem trobant fonamentalment , afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic, de caràcter eminentment carbonatat. Tot i que també en trobarem del Triàsic i del Juràssic. Molt sovint, aquests materials els trobarem recoberts per terrenys cenozoics recents, de caràcter eminentment detrític, els quals pertanyen a l´Oligocè, al Pleistocè i a l´Holocè.

Per d´altra banda, el recorregut transitarà per diverses terres de l´àrea de Lleida. Així, ho farà concretament, quasi des de principi a fi, inicialment per la comarca aragonesa Ribagorza / Ribagorça i posteriorment per la de la Llitera / Litera, per on finalitzarà
OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, fonamentalment), situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament a la Unitat dels Mantell de les Serres Marginals Pirinenques, i que trobarem en tot el recorregut, entre Estopanyà i les immediacions de Valldellou.

2.- Estudi i descripció dels materials detrítics postorogènics que cobreixen als anteriors. Aquests materials pertanyen, segons els indrets a l´Oligocè, al Pleistocè i a l´Holocè,.

3.- Observació de l´estructura de les esmentades Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, si s´escau, en aquest recorregut veurem els encavalcaments entre unes escates i les altres.

4.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l´itinerari, entre les quals destacarem les següents:
4A) les associades als afloraments de les roques ofítiques del Keuper, situades entre altres indrets per les immediacions d´Estopanyà.
4B) les mineralitzacions ferríferes i manganesíferes de rebliments de cavitats d´origen kàrstic, situades entre les calcàries cretàciques. Dintre del recorregut, les veurem al terme de Valldellou.

5.- Visió d´algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també de les explotacions mes o menys actuals. Aquest és el cas de les explotacions de calcàries cretàciques situades prop de Camporrells.

6.- Valoració de l´impacte produïts sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient, a partir de les explotacions anteriors.

7.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari. Així, dintre del Patrimoni Geològic, cal fer esment de les bossades kàrstiques dels minerals de manganès, que veurem a Valldellou; així com de les mineralitzacions associades a ofites d´Estopanyà. Tanmateix, dintre del Patrimoni Geològic, farem observacions relatives a la estructures tectòniques dels voltants de l´embassament de Santa Anna.

8.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari. Dintre del Patrimoni Miner, cal fer esment de les dels Forns de Calç que trobarem a Camporrells, entre altres elements.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres (MATA-PERELLÓ, 1991b, 1995, 1996, 1998, 2001, 2009, 2010 i 2011). Així com a MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a, 2014b i 2014c); i també a MATA – PERELLÓ; SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016). Tanmateix als treballs de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018) i MATA – PERELLÓ, VILALTELLA FARRÀS i FONT SOLDEVILA (2016). Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.

Per d´altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Tanmateix, farem esment dels treballs de l´IGME (1974a i 1974b), relatius al Mapa Metalogenético de España.

I, pel que fa a les mineralitzacions situades en aquestes comarques, farem esment del treball de CALVO et altri (1988); així com de diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1979, 1985, 1990a, 1990b i 1991a). També farem esment d´uns altres treballs nostres, concretament de: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s´iniciarà per les immediacions del poble d´Estopanyà, per on es faran les primeres aturades. Aquestes es faran a l´entorn del poble i de la carretera local HU – V – 9302. Aquestes aturades es faran dintre de la comarca de la Ribagorça. Després, el recorregut es dirigirà cap el poble de Camporrells, passant ara a la comarca de la Llitera.

Prop del darrer poble esmentat, es faran diverses aturades, dues abans d´arribar, prop de la carretera HU – V – 9301. I les altres, després de sobrepassar el poble, prop de la carretera A – 2218, anant cap a Valldellou.

Després, per la darrera carretera esmentada, caldrà anar cap a l´esmentat poble de Valldellou, per on es faran les darreres aturades del recorregut de l´itinerari. Una prop del poble i les tres darreres a tocar de la carretereta que condueix des del poble cap a l´Embassament de Santa Anna, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

Així, es pot veure que tindrà un llargada d´uns 27´52 Km, a través dels quals es faran onze aturades. Per d´altra banda, el recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 650 metres, als rentadors d´Estopanyà. Des d´aquí, el recorregut anirà baixant, fins a una alçada de 595 metres, que s´assoliran en creuar el Barranc del Reguer.

Després, el recorregut anirà pujant, fins a una alçada d´uns 7’06 metres, camí de Camporrells. Aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut. A partir d´aquí, la resta del recorregut serà sempre de baixada, amb diverses oscil·lacions. Així, a la parada final s´arribarà a una alçada de 384 metres, que serà la mínima cota de tot el recorregut. Així, s´arribarà a la bora de l´Embasament de Santa Anna, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, farem una sèrie de PARADES (o de ESTACIONS). En cada una d´elles, farem esment del terme municipal on es troben (en el cas de que no quedi clar, al situar la parada), així com del número del MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL (a escala 1:50.000), que indicarem entre parèntesi.

En aquesta ocasió, utilitzarem els següents full: 289 (dita de Benavarri) i 327 (dita d´Os de Balaguer). Totes les aturades s’inclouen dintre d´aquests dos fulls, especialment dintre del darrer.

______________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección temas geológicos.200 pag. Zaragoza.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1979).- Les mineralitzacions de manganès d´Estopanyà i de Natjà. Acta Geol. Hispànica, t. XIV (tom hom. al Dr. Lluís Solé i Sabarís), 4 p. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la comarca de la Llitera/Litera. Revista Rodeno, nº 17, 24 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventario Mineralógico de la Ribagorça Oriental/Ribagorza Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pàg. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Revista Xaragall, nº 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico-mineralògic entre LLeida (Segrià) i Estanya (Baixa Ribagorça), per Estopanyà (Litera-Baixa Ribagorça). Inèdit, 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Noguera, Llitera i Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Peralta de la Sal, per Estopanyà. Apunts EUPM, 10 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica pel Segrià, la Baixa Ribagorça i la Llitera: des de Lleida a Peralta de la Sal, per Alfarràs i per Estopanyà, revista Algeps, serie B, nº 105, 18 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2001).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal i a Sant Esteve de Llitera. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Llitera i la Ribagorça / Ribagorza: des de Purroi de la Solana a Estanya, Estopanyà, Camporrells, Vall-de-llou i a Castillonroi. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera, Segrià, la Llitera i Baixa Ribagorça: des de Balaguer i Alfarràs, cap a Camporrels i Purroi de la Solana. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Valldellou a Camporrells, Estopanyà i a Casserres del Castell. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventári Mineralògic de la comarca de la Llitera / Litera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Estopanyà a Purroi, a Benavarri i a Graus. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Natjà a Camporrells i a Estopanyà. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca aragonesa de la Ribagorza / Ribagorça: des d´Estopanyà a Casserres del Castell, Estana i a Ciscar. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).-Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Valldellou a Camporrells, Estopanyà i a Casserres del Castell. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; VILALTELLA FARRÀS, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).-Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i Ribagorça: des de les Avellanes a Vilamajor, Tartareu, als Masos de Milà, Alberola i a l¨Embassament de Canelles. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 2,131 ft

P0 RENTADORS D´ESTOPANYÀ

PARADA INICIAL. RENNTADORS D´ESTOPANYÀ, (terme municipal d´Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). En aquest indret, situat prop de la carretera HU – V – 9302, per sota de la població d´Estopanyà, és on iniciarem el recorregut d´aquest itinerari. Aquest indret es troba a la cruïlla de les carreteres HU - V - 9301 i HU - V - 9302 En aquest trajecte, hem circulat per sota d´Estopanyà, entre afloraments de les calcàries Cretàciques sobre les quals s´assenta la població,

PictographWaypoint Altitude 2,065 ft
Photo ofP1 EL REGUER. BARRANC DE LA FORADADA, AIGUABARREIG AMB EL BARRANC DELS OMS Photo ofP1 EL REGUER. BARRANC DE LA FORADADA, AIGUABARREIG AMB EL BARRANC DELS OMS

P1 EL REGUER. BARRANC DE LA FORADADA, AIGUABARREIG AMB EL BARRANC DELS OMS

PARADA 2. EL REGUER, BARRANC DE LA FORADADA, (terme municipal d´Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 327). Després d´iniciar el recorregut, cal fer un curt desplaçament cap al poble d´Estopanyà, seguint la carretera local HU – V – 9302. Ben aviat, però, cal agafar un camí per la dreta. Aquest camí es dirigeix cap el Barranc d´Oms, on s´arriba en un recorregut de poc més e 1 km, tot descendint pel Barranc de la Foradada, arribant al seu aiguabarreix amb el Barranc d´Oms. Aquí farem la present aturada; així, des de l´inici del recorregut, haurem fet un desplaçament d´uns 1´2 Km . En aquest recorregut, es discorre totalment per les Serres Meridionals Prepirinenques (per la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals Pirinenques). Així, en aquest recorregut es vam trobant materials mesozoics. Aquests materials són fonamentalment del Cretàcic (normalment, es tracta dels nivells de les "calcàries arenoses del Montsec"), i del Triàsic (especialment els nivells guixos os de la Formació Pont de Suert, del Keuper). Freqüentment, entre aquests nivells guixos os del Triàsic superior, es van trobant afloraments de roques de naturalesa ofítica. Tanmateix, s´han trobat nivells de calcàries triàsiques, les quals pertanyen al Muschelkalk. Així, a l´indret de la parada, a l’aiguabarreig dels dos barrancs esmentats anteriorment (el d´Oms i el de la Foradada), es troba un d´aquests afloraments d´ofites, que en aquesta ocasió es troben enormement alterades. Un dels minerals resultants de l´alteració és la CAOLINITA (o CAOLÍ). Aquest darrer mineral és una conseqüència de la caolinització soferta per les ofites. Conjuntament amb l´anterior es troba una zeolita, l´ESCOLECITA (la qual normalment té un clar d´aspecte radiat); i també l´AERINITA (un mineral molt estrany i poc conegut, i que sovint ha estat classificat com a MONTMORILLONITA, però abundant a diferents afloraments d´ofites catalanes). També es troba la THOMSONITA, molt minoritària. Per d´altra banda, a uns 100 metres d´aquest lloc, entre els materials guixosos i argillosos del Keuper, es fan ben palesos uns nivells de GUIX ROIG. Ocasionalment, hem trobat QUARS (JACINTS DE COMPOSTEL·LA) entre els nivells del Keuper.

PictographWaypoint Altitude 2,306 ft
Photo ofP2 PEDRERA DE CALCÀRIES DE LA CARRETERA D´ESTOPANYÀ A L’EMBASSAMENT DE CANELLES

P2 PEDRERA DE CALCÀRIES DE LA CARRETERA D´ESTOPANYÀ A L’EMBASSAMENT DE CANELLES

PARADA 2. PEDRERA DE CALCÀRIES DE LA CARRETERA D´ESTOPANYÀ A L’EMBASSAMENT DE CANELLES, (terme municipal d´Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 327). Després de fer la parada anterior, cal seguir pel camí que ens ha dut fins aquí, baixant cap el paratge del Congost. Després, ens caldrà seguit, arribant a la carretera que uneix Estopanà amb la presa de l´Embassament de Canelles (la HU – V – 9301). En trobar aquesta carretera, ens caldrà anar cap el poble acabat d´esmentar. Més endavant, trobarem a la dreta de la carretera una pedrera. Aquí farem una aturada, a uns 6´2 Km de la parada anterior. Hi ha la possibilitat de tornar enrere, fins arribar als Rentadors d´Estopnyà. Després, des d´aquí, ens caldrà agafar la carretera que es dirigeix cap a la presa de l´Embassament de Canelles (la HU – V- 9301). Seguint-la, trobarem per l´esquerra la pedrera de calcàries. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials triàsics del Keuper. Així, hem vist nivells de guixos i d´argiles. Tanmateix hem anat trobant ofites, com les de la parada anterior. També hem trobat afloraments dels nivells carbonatats del Triàsic Mig: les calcàries del Muschelkalk. Precisament, a l´indret de l´aturada, han estat explotades aquestes calcàries triàsiques, amb la finalitat de ser emprades com a àrids per a la construcció. Ara la pedrera es troba aturada, des de fa anys.

PictographWaypoint Altitude 2,193 ft
Photo ofP3 FORNS DE CALÇ DE CAMPORRELLS

P3 FORNS DE CALÇ DE CAMPORRELLS

PARADA 3. FORNS DE CALÇ DE LA CARRETERA D´ESTOPANYÀ A CAMPORRELLS, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Des de la parada anterior, cal agafar laun camí que ens aproparà a la carretera que es dirigeix cap a Camporrells, la carretera local HU – V – 9302 (hi ha la possibilitat de retornar als Rendadors d´Estopanyà i d´agafar la carretera enllà). Després, seguint per la carretera esmentada, ens anirem apropant a Camporrells. Poc abans d´arribar-hi (a 1´5 Km del poble), ens caldrà agafar un camí per la dreta. Aquest camí ens portarà a una antiga pedrera i a uns antics Forns de Calç. Aquí farem l´aturada, a uns 4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials triàsics del Keuper (amb guixos i argiles); i també els del Muschelkal (amb nivells de calcàries). Més endavant hem trobat afloraments dels nivells carbonatats del Juràssic. Posteriorment, hem començat a trobar afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic. Aquests són els que apareixen a l´indret de l´aturada. Per d´altra banda, cal recordar que estem situats dintre del Mantell de les Serres Marginals Pirinenques. En aquest indret hi va haver-hi una petita explotació dels nivells carbonatats acabats d´esmentar. També es troben les restes de dos Forns de Calç adossats. Aquests formen part del Patrimoni Miner de la comarca de la Ribagorça.

PictographWaypoint Altitude 2,190 ft
Photo ofP4 IMMEDIACIONS DE CRISÁLIDA

P4 IMMEDIACIONS DE CRISÁLIDA

PARADA 4. IMMEDIACIONS DE CRISÂLIDA, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Des de la parada anterior, cal retornar cap a la carretera que condueix cap al proper poble de Camporrellss, la a HU – V – 9302. Quasi en arribar, trobarem per l´esquerra el vial que es dirigeix cap a Crisàlida. En arribar-hi, podem observar el terraplè que es va fer, alhora de construir el centre. En aquest indret farem una aturada, a uns 1´1 Km de la parada anterior. En aquest breu recorregut, hem anat trobant, fonamentalment, afloraments dels materials triàsics del Keuper. Tot i així, ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es fan palesos uns nivells carbonatats del Triàsic Mig, concretament del Muschelkalk. Aquí, aquestes calcàries es troben replegades i fracturades, tot formant part de l´encavalcament dun dels matells de la Unitat de Mantells de les Serres Marginals Pirinenques. F

PictographWaypoint Altitude 2,082 ft

P5 IMMEDIACIONS DE L´ERMITA DE SANT MIQUEL

PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L´ERMITA DE SANT MIQUEL, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar a la carretera local HU – V – 9302, per tal d´arribar definitivament a Camporrells. En arribar-hi, ho farem a la cruïlla amb la carretera autonòmica A – 2218, per la qual continuarem breument, anant cap a llevant (cap a Valldellou). Ben aviat, trobarem per l´esquerra, el vial que condueix cap a la propera ermita de Sant Miquel, on hi ha el Cementiri de Camporrells. En arribar-hi, farem una aturada, aproximadament a uns 1´1 Km, de la parada anterior. En aquest breu recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials triàsics que hem vist al recorregut cap a la parada anterior. Així, hem vist nivells de materials carbonatats (eminentment calcaris) del Muschelkalk; i també nivells de guixos i argiles, així com afloraments d´ofites, del Keuper. Aquestes últimes les hem trobat prop de Sant Miquel.

PictographWaypoint Altitude 1,813 ft
Photo ofP6 CONGOST DE CAMPORRELLS Photo ofP6 CONGOST DE CAMPORRELLS

P6 CONGOST DE CAMPORRELLS

PARADA 6. CONGOST DE CAMPORRELLS, ESTRET DEL MOLÍ DEL BARRANC DEL PUBILL, CARRETERA A – 2218, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera / Litera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, ens cal, una vegada més, retornar a la carretera autonòmica A – 2218, amb la intenció de continuar el recorregut cap a la població de Valldellou. Seguint per aquesta carretera, aviat arribarem al Barranc del Molí del Pubill, que en aquest indret ha obert el Congost de Camporrells. En trobar-lo, farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 2´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, des de Camporrells, hem travessat inicialment els materialsmesozoics triàsics que apareixen pels voltants del poble. Així, haurem trobat nivells de guixos i argiles del Triàsic Superior (del Keuper); també hem trobat nivells carbonatats del Triàsic Mig (del Muschelkalk), com a una pedrera oberta bora la carretera, a l´esquerra de la mateixa, per on afloren les calcàries taulejades. Aquests materials formen part de la làmina de Camporrells, de les Serres Marginals Pirinenques. Posteriorment, hem travessat l´encavalcament dels materials triàsics de la làmina de Camporrells, sobre els materials cretàcics i eocènics de la làmina de Santa Anna – Ermita dels Martirs. Així, ara es fan palesos els afloraments dels materials carbonatats del Eocè Inferior, els quals apareixen a l´indret de l´aturada. Aquests es situen dintre de la làmina encavalcada de les Serres Marginals Pirinenques. Precisament, ara en aquest indret, es pot veure un interessant congost, format pel barranc del Molí del Pubill., en travessar els materials carbonatats acabats d´esmentar. Aquest indret és un interessant LIG (Lloc d’Interès Geològic), de la comarca de la Llitera i del conjunt d´Aragó.

PictographWaypoint Altitude 1,801 ft
Photo ofP7 SORTIDA MERIDIONAL DEL CONGOST DE CAMPORRELLS CAP A VALLDELLOU

P7 SORTIDA MERIDIONAL DEL CONGOST DE CAMPORRELLS CAP A VALLDELLOU

PARADA 7. SORTIDA MERIDIONAL DEL CONGOST DE CAMPORRELLS, CARRETERA A VALLDELLOU, A – 2218, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera / Litera). (Full 327). Després d´entrar al Congost de Camporrells, pel seu extrem septentrional, cal recorrel´l per la carretera A – 2218, anant cap al poble de Valldellou. A la sortida meridional del congost, farem una nova aturada, després recórrer uns 400 metres, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Inferior. Aquests matetrials són els quins constitueixen les parets del congost. Pertanyen a les Serres Marginals Pirinenques (concretament a la Làmina de Santa Anna – els Martirs). Tot i així, ara, després de sortir del congost, mirant cap endarrere, es pot veure una interesant discordança angular. Efectivament, els materials carbonatats mesozoics de l´Eocè, es troben recoberts per terrenys detrítics de l´Oigocè postectònic. Aquests darrers materials es troben en posició horitzontal; mentre que els cretàcics es troben inclinats.

PictographWaypoint Altitude 1,559 ft
Photo ofP8 CONGOST DE VALLDELLOU. BARRANC DEL MOLÍ DEL PUBILL Photo ofP8 CONGOST DE VALLDELLOU. BARRANC DEL MOLÍ DEL PUBILL Photo ofP8 CONGOST DE VALLDELLOU. BARRANC DEL MOLÍ DEL PUBILL

P8 CONGOST DE VALLDELLOU. BARRANC DEL MOLÍ DEL PUBILL

PARADA 8. CONGOST DE VALLDELLOU, BARRANC DEL MOLÍ DEL PUBILL, (terme municipal de Valldellou, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de l´aturada anterior, cal anar cap al proper poble de Valldellou, seguint la carretera A – 2218. Després de travessar-lo marginalment, ens caldrà sortir del poble (cap a Castillonroi), per tal d´agafar un camí a la sortida del poble, per la dreta, cap al Nord. Aquest camí es dirigeix cap als sectors meridionals del congost que hem vist a les aturades anteriors, cap els sectors més baixos del mateix. Així, ara tornarem al Barranc del Molí, a la seva part baixa. Aquí farem una aturada. La farem a uns 4´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut hem travessat inicialment els materials que hem vist a la parada anterior. Tot i així, pels voltants de Vall-de-llou, i també abans d´arribar-hi, haurem trobat diversos mantells de conglomerats. Aquests materials cobreixen als terrenys carbonatats mesozoics i cenozoics de la Làmina de Santa Anna – els Martirs (inclosa dintre de les Serres Marginals Pirinenques) que hem vist a les dues parades anteriors. Cal dir que aquests terrenys detrítics oligocens formen part de l´extens delta interior del Noguera Ribagorçana, desenvolupat durant el cenozoic Superior, l´Oligocè. Per d´altra banda, ara, aquí, afloren els materials de la làmina acabada d´esmentar. Sols que a les parades anteriors hem vist els nivells carbonatats de l´Eocè Inferior; mentre que aquí afloren els materials carbonatats del Cretàcic Superior, fonamentalment els materials del Campanià i del Maastrichtià. Com als sectors superiors (on el Barranc del Pubil ha obert el Congost de Camporrellsl, en travessar les calcàries de l´Eocè), aquí el mateix barranc ha obert el Congost de Valldellouer, en travessar les calcàries cretàciques. Aquest indret és un interessant LIG (Lloc de Interès Geològic). Prop d´aquest lloc, també hi ha un element important del Patrimoni Miner (mineria d´aprofitament d´aigües). Es tracta de l´anomenat embassament de Valldellou, per on es repressen les aigües del barranc del Molí del Pubill, en el tram procedent de Camporrells. Cal dir que la part baixa de l´embassament, hi ha una petita cascada, de l´aigua que sobreeix

PictographWaypoint Altitude 1,237 ft
Photo ofP9 EMBASSAMENT DE SANTA ANNA Photo ofP9 EMBASSAMENT DE SANTA ANNA

P9 EMBASSAMENT DE SANTA ANNA

PARADA 9. PLATJA DE L¨EMBASSAMENT DE SANTA ANNA,LA IENCA, (terme municipal de Valldellou, comarca de la Llitera / Litera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar al poble de Valldellou, des d´on ens caldrà agafar un camí asfaltat que es dirigeix cap a l´Embassament de Santa Anna. Aquest camí, va vbaixant pel marge septentrional del Barranc del Molí del Pubil. Per ell, després de passar pel paratge de la Yenca, arribarem a l´esmentat embassament, concretament a l´indret on hi ha una platja. Aquí farem una aturada, a uns 5´5 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials de l´Oligocè. Concretament, hem trobat nivells de conglomerats, gresos i argiles de tonalitats ocres. Pertanyen a la Formació Sariñena. Aquests materials cobreixen a les estructures mesozoiques i cenozoiques de les Serres Marginals Pirinenques. Al mateix temps, aquests materials de l´Oligocè, estan sovint recoberts per terrenys detrítics del Pleistocè i de l´Holocè. Moltes vegades pels mantells al·luvials que baixen de la Serra de Penya Roja, situada al Nord. En arribar a aquest indret, es poden observar unes interessants estructures dels voltants de l´embassament, com el flanc septentrional de l´Anticlinal de Santa Anna, per on afloren les calcàries de l´Eocè Inferior. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es pot veure la majestuosa Serra de Penya Roja. Nosaltres, des de Valldellou, l´hem anat seguint, des del seu peu, baixant pel Barranc del Molí del Pubill. En aquesta serra, afloren a la base els materials triàsics del Keuper (amb guixos i argiles, fonamentalment). Per sobre d´ells hi ha afloraments carbonatats del Juràssic Mig. Tot i això, la part fonamental de la serra, es troba constituïda per nivells carbonatats del Cretàcic Superior. Aquesta serra constitueix una petita escata, situada entre la làmina de Santa Anna – els Martirs i ña làmina de Camporrells.

PictographWaypoint Altitude 1,379 ft

P10 MINA DE LA SOCARRADA. PENELLA

PARADA 10. MINA DE FERRO DE LA SOCARRADA, PENELLA, (terme municipal de Valldellou, comarca de la Llitera / Litera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar a la carretereta que ens ha dut cap aquí, des de Valldellou. En trobar-la, continuarem cap a llevant, fins trobar un indret per on hi ha unes edificacions de fusta (força malmeses). Per aquest indret, per sobre de la carretereta, farem una aturada, a uns 1´7 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem trobat els materials que hem esmentat de la Serra de la Penya Roja. Així, en arribar a l´indret de l´aturada. haurem vist afloraments dels materials que formen part de les Serres Marginals Pirinenques. Així, haurem vist afloraments del Triàsic (del Keuper), del Juràssic (del Liàsic) i del Cretàcic. Ara estem veient aquests darrers, amb presencia de ls materials del garumnià, dels gresos del Maastrichtià i de les calcàries del Campanià.. Prop d´aquest indret, va haver-hi una antiga mineta de ferro i de manganès. Es relacionava amb una mineralització de rebliment de cavitats d´origen kàrstic, les quals estaven situades entre els nivells de calcàries cretàciques del Campanià. Els minerals de ferro presents són la GOETHITA (limonítica) i l´HEMATITES (molt terròs). Entre els minerals de manganès, cal parlar de la PIROLUSITA, la MANGANITA i a TODOROQUITA.

PictographWaypoint Altitude 1,272 ft
Photo ofP11 PLATJA DE PENELLA

P11 PLATJA DE PENELLA

PARADA 11. PLATJA DE PENELLA, (terme municipal de Valldellou, comarca de la Llitera / Litera). (Full 327). Desprésde fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut per la carretereta, que ara comença a baixar cap a l´embassament. Així, arribarem a una platja. Per aquí farem la darrera aturada. La farem a uns 0´3 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Així, hem vist els nivells carbonatats del Campanià. I també, hem trobat els materials triàsics del Keuper, amb nivells de guixos i d´argiles. Cal fer esment de la presència de GUIX ROIG i tanmateix de JACINTS DE COMPOSTEl·LA (quars roig) entre els materials del Keuper; tot i això, cal dir que els jacints no són gaire abundants. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot observar, de nou, el flanc septentrional de l´Anticlinal de Santa Anna, per on afloren les calcàries de l´Eocè Inferior. Aquest anticlinal forma part de la làmina de Santa Anna – els Martirs i aquesta de les Serres Marginals Pirinenques. Alhora, es pot observar com el riu, el Ribagorçana (o Noguera Ribagorçana) ha obert un estret en travessar el flanc septentrional d´aquest anticlinal. Es tracta de l´Estret de Boix.

Comments

    You can or this trail