ITINERARI GEOLÔGIC I MINER ENTRE EL SANTUARI DEL MIRACLE, RINER, LINYÀ I L´AJUNTAMENT DE NAVÈS
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 19.58 mi
- Elevation gain
- 1,739 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,490 ft
- Max elevation
- 2,826 ft
- TrailRank
-
37
4.7
- Min elevation
- 1,663 ft
- Trail type
- One Way
- Coordinates
- 628
- Uploaded
- February 19, 2020
near Sant Just d'Ardèvol, Catalunya (España)
Viewed 245 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas dels recorreguts entre les immediacions del Santuari del Miracle i Riner, entre altres trams del recorregut de l´itinerari,.
En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ
La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central).
Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Aquests materials son generalment de caràcter argilós, de vegades calcolutític o sorrenc. Pertanyen a l´Eocè o a l´Oligocè, segons els indrets. Es distribueixen entre la Formació Solsona i la Formació Berga (tot i que aquesta no l´arribarem a tallar, es farà visible des de molts indrets del recorregut). Dintre de la primera, trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats ocres, continentals; i dintre de la segona es faran palesos els afloraments de conglomerats. Amb dues es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; tot i que la major part dels afloraments es troben en aquest darrer període.
Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè, de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors. Aquests materials els trobarem format depòsits de vessant o terrasses fluvials.
Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Solsonès. Així es transitarà pels termes municipals de Riner, Olius, Clariana de Cardener i Navès, entre el Santuari del Miracle i l´Ajuntament de Navès.
OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI
Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.
1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud); fonamentalment de la primera, més propera i més fàcilment observable, des dels indrets per on es farà el recorregut de l´itinerari
2. Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Solsona i Formació Berga. Les dues unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè-Oligocè, situant-se preferentment a l´Oligocè.
3. Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut de l’onerari.
4.- Observació de les diferents mineralitzacions que es vagin trobant al llarg del recorregut, en concret de les mineralitzacions cupríferes i uraniníferes, associades a “red-beds”, que es localitzen prop de Riner i a la Mina de Sant Ponç o Mina de Can Cogul, del terme de Clariana de Cardener.
5. Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.
6. Observació si s´escau, de les relacions entre les explotacions anteriors i el Medi Natural de la comarca del Bages.
7. Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic, dels LIG (Llocs d’interès Geològic), que es vagin trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment dels relacionats amb els anticlinals abans esmentats i també dels relacionats amb les mineralitzacions de Riner
8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner, dels LIPM (Llocs d´Interès del Patrimoni Miner) que es vagin trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment del Forn de Calç de Riner, entre altres indrets.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no coneixem l´existència de tot el recorregut de l´itinerari. Tot i això, existeixen alguns antecedents parcials nostres, concretament: MATA – PERELLÓ (2013a i 2013b), MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2020) i MATA-PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDEVILA (2016). Aquests recorreguts coincidents en part amb alguns dels trams inicials del que ara presentem.
Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994). També farem esment d´uns treballs parcials, relatius a l´indici cuprífer (i uraninífer) de Riner: MATA – PERELLÓ (2009), GENERA i MATA – PERELLÓ (2009) i finalment SORIANO LLOPIS (2011), entre altres autors.
I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).
Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
El recorregut d´aquest itinerari caldrà començar-lo per les immediacions del Santuari del Miracle, prop d´on es farà una aturada. Després, ens caldrà anar per la carretera LV-3002, cap al Nord, fins a trobar per la dreta el trencall que ens durà cap a Guardiola i cap a Viladecans. Abans d´arribar al primer indret, caldrà fer una fillola per anar cap a l´estany de l´Alzina.
Després de fer la fillola i de passar per les dues masies esmentades, ens caldrà seguir (ara per camins en no gaire bon estat) cap a Cal Teixidó, per on farem una aturada. Ara, des d´aquí, per una carretereta blanca (sense numeració) ens caldrà anar cap a Riner, per on farem una altra aturada.
Després, des d´aquí, per un camí de terra no gaire bo, ens caldrà anar cap a la cruïlla amb la carretera C-55 i cap a Santa Susanna. Des d´aquí ens caldrà seguir per una altra carretera blanca /sense cap numeració), per tal d´anar cap a la Pressa de l’embassament de Sant Ponç, per on farem, una aturada; i també cap a la propera Mina de Can Cogul, per on farem una aturada, després d’anar-hi a peu. Finalment, per aquesta carretereta arribarem a Linyà i posteriorment a la carretera C- 26, per la qual farem un curt desplaçament, cap a llevant, per tal d´arribar a l´Ajuntament de Navès, situat a l´esquerra de la carretera, per on farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.
Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 31´5 Km, a través dels quals es faran set aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 834´9 metres per les immediacions del Santuari del Miracle. Després de pujar lleument fins als 861 metres, camí del trencall de Guardiola i Viladecans (que serà la màxima cota del recorregut), començarà a baixar fins als 739´8 metres, en trobar el barranc que baixa de l´estany de l´Alzina. Després, tornarà a pujar fins als 806´2 metres, prop de Viladecans. A partir d´aquí anirà baixant cap a la Vall del Riu Negre, arribant fins als 587´4 metres, prop de Riner. Tot seguit anirà fluctuant, pujant suaument, però baixant després fins als 535´2 metres, en trobar la Pressa de Sant Ponç i el riu Cardener (aquest serà l´indret més baix de tot el recorregut. Finalment, pujarà suaument, baixant després fins als 615´5 metres, que s´assoliran per les immediacions de l’Ajuntament de Navès, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).
Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, el full utilitzat serà el 330 (o full de Cardona).
____________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA
GENERA, M. y MATA – PERELLÓ. J.M. (2009).- Una visión actualizada acerca de la mina de cobre de Riner (Solsonès, Catalunya). X Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Instituto Geológico y Minero de España Pp. 289 – 310. Coria
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid
IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa
MATA – PERELLÓ, J.M. (2003).- La geología y la mineralogía del yacimiento cuprífero de Riner (Solsonès, Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). En:
Mata – Perelló, J.M. y González, J.R. (coordnadores). Primer Simposio sobre la Minería y la Metalurgia Antigua en el SW Europeo (Serós, 5-7/05/2000), Centre d’Arqueologiad’Avinganya. Pp 133-136. Serós
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, Pinós y Matamargó. Inèdit 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de l´Anoia i del Solsonès: des de sant Pere dels Arcs a Pinós i a Matamargó. Inèdit. 8 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S, (2020).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de la Vall d´Ora a Sant Pere de Grau d´Escales, a Busa, Besora i a Olius. Recorreguts pel patrimoni geològic i miner del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell. Inèdit. 20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de l´Anoia i del Solsonès: des de Sant Pere dels Arcs a Pinós, Matamargó, Freixinet, Riner i Brics. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona
SORIANO LLOPIS, I. (2011).- De tumbas de metalúrgico en el Nordeste peninsular. El Forat de la Tuta (Riner), Revista de Arqueologia de Ponent. Universitat de Lleida, n! 21, pp. 37 – 56. Lleida
Waypoints
Waypoint
2,739 ft
P1 IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DEL MIRACLE, CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DE VILARÓ
PARADA 1. IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DEL MIRACLE, (El Miracle, terme municipal de Riner, comarca del Solsonès). (Full 330). El recorregut de l´itinerari, el començarem en aquest indret, al camí d´accés al Santuari del Miracle, venint des de Su, per la carretera local LV – 3002. A poc memys de 1 Km abans d´arribar al santuari i as uns 5 Km de Su. En aquest recorregut, des de Su, hem anat trobant afloraments dels materials oligocènics de la Formació Solsona. Així, hem trobat nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats ocres, amb freqüents paleocanals. Cal dir que aquestes tonalitats ocres, estan motivades per la presència de ferro oxidat, amb valència tres, constituent el mineral GOETHITA )integrant de la roca limonita), que és qui dona el color ocre a uns minerals generalment blancs o incolors, que són els que constitueixen les calcolutites i els gresos.
Waypoint
2,472 ft
P2 IMMEDIACIONS DE L¨ESTANY DE L´ALZINA. EL TOLL DE TAULÍS
PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L´ESTANY DE L´ALZINA. TOLL DE TAULÍS, (El Miracle, terme municipal de Riner, comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, ens caldrà retornar cap a la carretera local LV-3002, per tal de fer un recorregut cap al Nord. Més endavant, cap a les immediacions del Km 3 de la carretera, trobarem per la dreta el camí que es dirigeix cap a Guardiola i cap a Viladecans. Seguint-lo, abans d´arribar a la primera masoveria, trobarem per l´esquerra el corriol que s´adreça cap a l´Estany l´Alzina. Aquest corriol coincideix amb el camí de Gran Recorregut GR-7. Ens hi caldrà anar, per tal de fer una aturada, a uns 6´9 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de la Formació Solsona, que hem esmentat a l´aturada anterior. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. L’Estany de l’Alsina es un embassament artificial d´aigua, que es va començar a construir l’any 1988. Es va construir per regular el toll del Taulís, Aquest és nodria fonamentalment de la Font de les Hortetes, la qual ara alimenta l´estany artificial. El toll també s´alimentava de la rasa de Robins. Això donava una gran irregularitat i com que l´aigua del toll s´emprava per a regar, calia fer embassament més fiable. A l´actualitat, sobre l´estany s´ha generat un interessant patrimoni natural.
Waypoint
1,926 ft
P3 ANTIC FORN DE CALÇ DE LES IMMEDICIONS DE CAN TEIXIDOR
PARADA 3. FORN DE CALÇ DE LES IMMEDICIONS DE CAN TEIXIDOR, (terme municipal de Riner, comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, ens caldrà fer un sinuós recorregut, anant cap a llevant, amb la idea d´apropar-nos a les immediacions de Riner. Així, després de retornar al camí que anàvem seguint, ens caldrà passar per les masoveries de Guardiola i de Viladecans. A partir d´aquí, el camí s’empitjora, ja que haurem d´anar baixant cap al fons de la vall del riu Negre. Així, arribarem a Can Teixidor. A partir d´aquí el camí serà millor, asfaltat. Així, ara seguirem la carretereta que enllaça amb la que es dirigeix cap a l´esmentat poblet de Riner. Poc després de deixar Can Teixidor, a l´esquerra de la carretereta trobarem un antic Forn de Calç. Aquí, farem una aturada, a uns 7´9 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant els afloraments de la Formació Solsona, amb nivells de calcolutites i gresos ocres, dels quals ja n´hem parlat als recorreguts cap a les parades anteriors. Cal dir que ocasionalment, com aquí on ara som, que aquests gresos de la Formació Solsona són calcarenites, les quals han estat emprades com a matèria primera per al forn de calç que ara estem veient a l´indret de l´aturada. Aquest forn, hauria de formar part del Patrimoni Miner de la comarca del Solsonès, i caldria vetllar per la seva conservació. Tot i això, cal dir que ara per ara es troba ben conservat.
Waypoint
2,066 ft
P4 MINA D´ARAM DEL FORAT DE LA TUTA. IMMEDIACIONS DEl CASTELL DE RINER
PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE RINER. MINA D´ARAM DEL FORAT DE LA TUTA, (terme municipal de Riner, comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, ens caldrà fer un recorregut per la carretereta asfaltada que hem trobat a Can Teixidor, a la parada anterior. Seguint-la, aviat arribarem a la carretera que es dirigeix cap a Riner (cap el Castell de Riner), procedent de la carretera C–55. Seguint ara aquesta carretera, aviat arribarem al darrer indret esmentat, passant abans per prop de Can Nadal. Així, en bona part d´aquest recorregut, hem anat seguint el riu Negre, que arriba aquí, procedent de Solsona. Més endavant de Can Nadal i molt poc abans d´arribar a l´església i al Castell de Riner, trobarem un barranc que baixa del Cap de la Costa. En trobar-lo, pararem, per tal de buscar l´antiga mina d´aram, molt propera a l´indret on som. Aquí, farem una aturada, aproximadament a uns 2´5 Km de la parada anterior, que hem fet prop de Can Teixidor. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials oligocènics de la Formació Solsona, amb nivells de calcolutites ocres i de gresos; i també amb freqüents paleocanals, com per l´indret on som. Aquests són els materials que afloren per tot arreu, pels voltant de Riner. Aquí, hi ha una interessant mineralització cuprífera (i alhora radioactiva). Es relaciona amb un indici associat a “red – bed”, situat a la base d´un paleocanal, ric en matèria orgànica. Aquesta, ha provocat un ambient reductor, la qual cosa ha provocat que els sulfats de coure procedents d´un àrea mare desconeguda, s´hagin transformat en sulfurs oi hagin precipitat, formant-se CALCOSINA I COVELLINA. Aquests minerals, posteriorment s´han oxidat, formant-se de nou sulfats, però en trobar-se aquests en presència del carbonat de calci present a les roques, s´ha produït un intercanvi de cations. Així, els sulfats de coure amb trobar-se amb el carbonat de calci, han conduit a la formació dels carbonats de coure, l´ATZURITA i la MALAQUITA. Alhora s´haurà format sulfat de calci, que en ésser soluble ha migrat. Així, els minerals que es troben a l´indici son els esmentats carbonats de coure. Cal dir que no hem aconseguit trobar cap dels sulfurs inicialment formats. Alhora, també es troba present una certa quantitat de compostos radioactius, no visibles, però que han produït un fons radioactiu perfectament perceptible amb un escintil·lòmetre. Creiem que caldria fer un reconeixement mineralògic més profund, per tal de veure com es troben situats els compostos d´urani a l´indici. A l´actualitat és molt difícil trobar la mina. És molt més fàcil localitzar la mineralització, amb l´ajut de l´esmentat escintil·lòmetre. Tot i així, en aquest indret va haver-hi una explotació dels minerals de coure, durant l´edat de Bronze (GENERA i MATA – PERELLÓ, 2009; SORIANO, 2011). Finalment, cal dir que en aquest indret s´ha descobert una intensa activitat minera i metal·lúrgica, essent molt possiblement l´explotació minera metàl·lica més antiga de Catalunya; tot i que mineralògicament no és un jaciment gaire ric.
Waypoint
1,766 ft
P5 IMMEDIACIONS DE LA PRESSA DE L¨EMBASSAMENT DE SANT PONÇ,
PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA PRESSA DE L¨EMBASSAMENT DE SANT PONÇ, (Sant Ponç, terme municipal de Clariana de Cardener, comarca del Solsonès). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar cap a llevant, pel camí que hem agafat prop del Castell de Riner. Es tracta d´un camí no gaire bo, que es va dirigint cap a la carretera C-55 i cap a les immediacions del llogaret de Santa Susanna (situat a tocar de la carretera autonòmica acabada d´esmentar). Ara, des d´aquest indret, ens caldrà agafar la carretera local blanca, sense numeració, que es dirigeix cap al proper Embassament de Sant Ponç. En arribar-hi, farem una aturada a l´altre cantó de la pressa, després de recórrer uns 3Km des de l´inici d´aquesta carretera i uns 7 des de la parada efectuada anteriorment. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials oligocènics de la Formació Solsona. Es tracta de nivells eminentment continentals, generalment d´origen fluvial, de tonalitats ocres. Així, els gresos i les calcolutites tenen aquestes tonalitats, com a conseqüència de la presència de ferro amb valència tres (constituint els minerals de la limonita, concretament de la GOETHITA) entre els sediments. Sovint, entre aquests materials es fan palesos paleocanals, com el situat a la carretera que des de l´embassament condueix al poblet de Linya. Des d´aquest indret, es fa ben palesa la presa de l´embassament, Aquest es troba situat sobre el riu Cardener.
Waypoint
2,110 ft
P6 MINA D´ARAM DE CAN COGUL(O MINA DE SANT PONÇ),
PARADA 6. MINA D´ARAM DE CAN COGUL (O MINA DE SANT PONÇ), (Sant Ponç, terme municipal de Clariana de Cardener, comarca del Solsonès). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior. cal continuar cap a llevant per la carretera que ens ha portat fins aquí. Així, ens anirem apropant al llogaret de Linya, però abans trobarem per la dreta el trencall de Can Cogul. Des d´aquí, ens caldrà trobar un corriol ascendent per l´esquerra de la carretera, per tal de pujar fins a l´antiga Mina d´Aram de Can Cogul, on farem la present aturada. Aquest trencall, el trobarem a uns 100 metres després del camí de Can Cogul. Després, des de la carretera ens caldrà caminar uns docents metres, pujant. Finalment, cal dir que aquesta aturada la farem a uns 1´2 Km des de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut trobat afloraments dels nivells de cenozoics pertanyents inicialment a la Formació Solsona. Així, inicialment haurem trobat nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats ocres. Aquests son els materials que es troben a l´indret de la present aturada. Molt sovint, entre aquests materials. es fan palesos els paleocanals. Aquests tenen uns materials més detrítics, fonamentalment amb gresos i fins i tot amb nivells de conglomerats. Aquests és fan molt més palesos a la Formació Solsona, com succeeix a l´indret de l´aturada. Precisament en aquest lloc, a la base d´un d´aquests paleocanals, es fa ben palesa una mineralització cuprífera associada a "red-beds". Entre els minerals presents cal parlar de la MALAQUITA, força abundant. Tanmateix hi ha indicis d´ATZURITA. Aquesta mineralització es troba associada a la presència de matèria orgànica dintre de la base del paleocanal. Precisament, a l´esmentada base es troben uns nivells de tonalitat grisenca, la qual cosa denota la presència d´aquesta matèria orgànica. Inicialment, en els processos de reducció, es van forma els sulfurs de coure, que posteriorment es van oxidar en presencia dels carbonats del ciment dels paleocanals i de les calcolutites passant a carbonats de coure, que són els minerals que es fan més palesos. Cal fer esment de que cap a la primera meitat d´aquest segle, es va intentar l´explotació d´aquests materials cuprífers, tot i que en cap moment va gaudir de cap mena d’importància. Per d´altra banda, cal dir que aquesta mineralització es similar a l´existent per les immediacions de Riner, de la qual ja n´hem parlat a la PARADA 4. També cal dir, que per d´altres indrets propers, sovint s´han trobat mineralitzacions de coure, similars a aquesta a aquestes dues. (MATA-PERELLÓ, 1991).
Waypoint
1,980 ft
P7 CARRETERA C – 26, IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE SANTA LLUCIA I LINYÀ, AJUNTAMENT DE NAVÈS,
PARADA 7. CARRETERA C – 26, IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE SANTA LLUCIA I LINYÀ, AJUNTAMENT DE NAVÈS, (terme municipal de Navès, comarca del Solsonès). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior. cal retornar a la carretereta, per tal de continuar primer cap al llogaret de Linya i posteriorment cap el de Santa Llúcia. En arribar a aquest darrer lloc, trobarem la carretera C – 26 (procedent de Solsona, la qual es dirigeix cap a Berga). En trobar-la ens caldrà anar cap aquesta darrera població, amb la intenció d´arribar fins a l´indret on es troba l´Ajuntament de Navès, per on farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 5´2 Km de la parada anterior, aproximadament. Aquest recorregut l´hem fet entre afloraments dels materials cenozoics de la Formació Solsona, la qual es troba per arreu. Així ja hem vist els nivells de calcolutites i gresos ocres. Tot i així, molt poc abans d´arribar a l´indret de l´aturada, exactament a un 50 metres de la cruïlla de la carretera per la que hem vingut, amb la carretera C – 26, es fa ben palès un espectacular paleocanal, entre aquests materials.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Buena ruta.