ITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS VOLTANTS DE SIL, MAÇANET DE LA SELVA, L¨ESPARRA I RIUDARENES

ITINERARI DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA SELVA: DES DE SILS, AL TERME DE MAÇANET DE LA SELVA, A L´ESPARRA I A RIUDARENES. RECORREGUT PER LA "ZONA VOLCÀNICA DE LA SELVA"

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

En aquest itinerari, tot i que els camins són prou bons, cal tenir cura en alguns trams dels mateixos, per tractar-se de trajectes per pistes de muntanya. Aquest és el cas, per exemple, de la d’aproximació a l’antiga explotació de basalts de Montcorb del Ninot (Pedrera del Ninot), situada prop de l´Esparra; i també en l´aproximació a l´explotació de basalts de Can Torrelles, igualment prop de la petita població de l´Esparra.

En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut del present itinerari discorrerà, íntegrament pel Sistema Mediterrani, i ho farà molt desigualment a través de dos dels seus sectors més representatius. Concretament, ho farà per la Depressió Prelitoral Catalana, i sobretot per la Serralada Prelitoral Catalana, per la qual discorrerà la major part del recorregut d’aquest itinerari.

Així, tot i que el recorregut s’iniciarà al límit de la Depressió Prelitoral Catalana amb la Serralada Prelitoral Catalana, per les immediacions de la localitat selvatana de Sils, per on s’efectuaran les primeres aturades del recorregut, entre afloraments de les roques granítiques del Carbonífer, la major part de les vegades alterades i transformades en “sauló” o “gresa”.

Però ben aviat el trajecte incidirà cap a la Serralada Prelitoral Catalana, en dirigir-se cap a la localitat de Sils. Així, per aquesta unitat es farà un recorregut, tot passant per part del terme municipal de Maçanet de la Selva, per les Mallorquines, l´Esparra i Riudarenes, on finalitzarà aquest recorregut. En aquests recorreguts, es continuaran trobant afloraments dels materials granítics del Carbonífer.

Tot i així, en aquesta zona, hi ha un important conjunt de falles transversals, de direcció NNW – SSE, que han contribuït a la formació d´una depressió, per on es situen Santa Coloma de Farners. Riudarenes i Sils. En certa manera, aquesta (Depressió de Santa Coloma) està lligada a la Depressió Prelitoral Catalana, que aquí es coneguda amb el nom de Depressió de la Selva.

També cal dir que el recorregut d’aquesta recerca geològica i mineralògica, es desenvoluparà (en una bona part), per la Zona Volcànica de la Selva. Aquesta zona no és tant coneguda que la de la Garrotxa, però també gaudeix d’una certa importància. És una zona volcànica, desenvolupada durant el Mio-Pliocè; és a dir: és anterior a la de la comarca de la Garrotxa. Molt sovint, les roques volcàniques es situen sobre els afloraments granítics o sobre els materials terrígens del Miocè.

Tanmateix cal dir que es una zona que requereix d’una urgent protecció, doncs es troba molt amenaçada per l’extracció d’àrids a diferents indrets, en algun cas irrecuperables,.

També cal dir, per d’altra banda, la totalitat del recorregut, del present itinerari, es desenvoluparà per una única comarca: la de la Selva, la qual pertany a la Regió o Vegueria de Girona.

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari geològic i mineralògic, són els següents:

1.- Observació i estudi de les característiques estructurals de la Depressió Prelitoral Catalana o Depressió de la Selva (part integrant del Sistema Mediterrani), per la qual es circularà momentàniament pels voltants del terme de Maçanet de la Selva i de la població de Sils. Per d´altra banda, cal considerar també, la Depressió de Santa Coloma de Farners, relacionada amb fractures transversals, de direcció NNW – SSE. Part del recorregut, transitarà per aquesta depressió.

2.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (del Miocè, Pleistocè i Holocè) que reblen la Depressió Prelitoral Catalana o Depressió de la Selva (coneguda així, per aquests sectors) i també dels granítics, que afloren a diferents indrets de la mateixa, dintre dels seus sectors corresponents a la denominada "depressió de la Selva", pels indrets esmentats a l’apartat anterior.

3.- Observació i estudi de les característiques estructurals de la Serralada Prelitoral Catalana, pels voltants de les poblacions de Sils, les Mallorquines, Riudarenes fonamentalment. Alhora farem observacions de les estructures transversals.
4.- Estudi i observació dels materials paleozoics, fonamentalment dels granítics i granodiorítics del Carbonífer els quals constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana, dintre dels sectors esmentats a l’apartat anterior.

5.- Observació de les estructures volcàniques mio-pliocèniques de la Zona Volcànica de la Selva; així com dels seus materials volcànics, que trobarem a diferents indrets del recorregut, i sobretot pels voltants de Sils, Maçanet de la Selva i a l´Esparra. Totes aquestes estructures volcàniques, i altres situades a indrets molt propers al recorregut de l’itinerari, es troben situades tant a la Depressió Prelitoral Catalana com a la Serralada del mateix nom.

6.- Estudi i descripció de diferents mineralitzacions situades al llarg del recorregut, com les següents, d’acord amb el següent ordre:
6A) de les mineralitzacions filonianes amb cristal·litzacions de quars (de vegades ametístic), les quals es troben pels voltants de la Pedrera del Rupit (les Mallorquines), encaixades entre leucogranits.
6B) si s’escau, de les cristal·litzacions de zeolites, incloses entre les vacuoles de les roques volcàniques, que poden trobar-se a l´Esparra o a Riudarenes, entre altres indrets.

7.- Observació de les diferents explotacions mineres, tant de les relacionades amb les mineralitzacions esmentats a l’apartat anterior, com de les següents:
7A) de les explotacions sauló, originat a partir de l’alteració de roques granítiques. Aquestes pedreres es troben situades entre altres indrets del recorregut de l’itinerari, però les veurem especialment a la Pedrera del Rupit (ara vallada), d´explotació d´uns leucograníts
7B) de les explotacions de roques basàltiques, que entre altres indrets, es troben situades a la Pedrera de Can Bataller o de Can Surià del Pont de l´Estany (dintre del terme de Maçanet de la Selva), a la Pedrera del Ninot o a la Pedrera de Can Torrelles (prop de l´Esparra), entre altres indrets.

9.- observació de l’Estany de Sils, el qual es troba situat prop d’aquesta població, al bell mig de la Depressió Prelitoral Catalana.

10.- Anàlisi de la situació del Patrimoni Geològic i Miner, dintre de la comarca de la Selva; i en particular del corresponent a la Zona Volcànica de la Selva. Aquest important patrimoni es troba malmès a diferents indrets de la comarca, com succeeix a antigues pedreres de basalt.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Com a treballs antecedents, i relatius al recorregut del present itinerari, farem esment d’uns altres itineraris nostres (MATA-PERELLÓ, 1995a, 1995b i 1995c, 1996, 1997, 1998, 2000, 2008, 2010a i 2010b), on es descriuen uns recorreguts en part coincidents amb el present, en alguns indrets i parades.

Per d’altra banda, al marge dels anteriors no tenim constància de l’existència de cap altre itinerari, que discorre íntegrament, o parcialment pels indrets on ho fa el que ara presentem.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, relatius al indrets pels quals discorre aquest itinerari. Entre altres, farem esment dels següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d’altra banda, també cal esmentar diverses publicacions del IGME (1983a, 1983b i 1983c), les quals es troben centrades a l’àrea per la qual discorre el present itinerari. Tanmateix, cal parlar del Mapa Geològic de la comarca de la Selva (ICGC, 2006)

I, pel que fa a l’estudi de les mineralitzacions situades dintre de l’àrea per la qual discorre l’itinerari, farem esment d’un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les diferents mineralitzacions catalanes. També farem esment del treball d’Eugeni BARECHE (1988), relatiu a les mineralitzacions de zeolites relacionades amb els basalts de la Zona Basàltica de la Selva.

Finalment, pel que fa a la conservació del patrimoni geològic de la zona volcànica acabada d’esmentar, farem esment de dos treballs, concretament de RUBIO (1990) i de MATA-PERELLÓ i FONT SOLDEVILA (1997).

Tots aquests treballs, i d’altres, figuraran degudament relacionats per ordre alfabètic, i per data de publicació, dintre de l’apartat d’aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà pels voltants del poble de Sils, on es faran les primeres aturades; una d´elles a l’Estany de Sils). Després, s’encaminarà el recorregut s´encaminarà cap a ponent, fins arribar a la carretera local Gi – 555 (procedent del poble de les Mallorquines). Per aquesta carretera, aviat trobarem per l´esquerra el trencall de la Pedrera Massabé; des d´aquest camí, ens caldrà anar cap a la Pedrera de Can Bataller o Pedrera de Can Surià del Pont de l´Estany (si hem aconseguit la seva autorització, per entrar-hi)

Tot seguit, ens caldrà retornar a la carretera local Gi – 555, per tal de continuar cap a ponent, fins trobar el camí per la dreta que es dirigeix cap a la Pedrera Rupit (situada a l´inici, actualment vallada). Després, per un camí de terra, podem arribar a la Pedrera del Ninot (o de Montcorb del Ninot).

Posteriorment, des d´aquí, ens caldrà seguir per un camí de terra, cap a les immediacions de la Mare de Déu del Montcorb i cap a les immediacions del Km 1 de la carretera de Riudarenes a l´Esparra, el vial GiV – 5514. Malgrat això, abans trobarem el camí que s´encamina cap a Can Gelats Nou, Can Gelats Vell i cap a Can Torrelles. Per aquest camí, arribarem a la Pedrera del Tort (actualment inundada) i a la Pedrera de Can Torrelles, per on finalitzarem el recorregut, anant abans a Riudarenes.

El trajecte de l´itinerari es pot veure´s als MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions); així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 18´51 Km, a través dels quals farem 11 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 69 metres, per les immediacions de Sils. Després, anirà oscil·lant, arribant a una alçada d´uns 160 metres a la Pedrera del Ninot. Després, baixarà lleugerament, fins als prop del 85 metres (prop de Riudarenes). A partir d´aquí, anirà pujant, fins arribar a una alçada d´uns 195 metres, a la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´elles farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s´escaigui). Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà totalment dintre del full número 365 (dit de Blanes). Aquest full corresponen al "Mapa Topográfico Nacional", de l´Instituto Geográfico y Catastral, el qual es troba realitzat a l’escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació general de les parades que constitueixen aquest itinerari, és la següent:

BIBLIOGRÀFIA EMPRADA

BARECHE, E. (1988).- Phillipsita y otras zeolitas (la Selva, Girona). Mineralogistes de Catalunya, Vol. IV, nº 1, Any IX, pp. 9 - 21. Barcelona.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona.

ICGC (2006).- Mapa Geològic de la Comarca de la Selva. Institut Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1983a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 334 (Santa Coloma de Farners). Inst. Geol. Minero de España, Minist. Indústria. Madrid.

IGME (1983b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 365 (Blanes). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Itinerari Geològico-Mineralògic per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat. Inèdit, 12 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Arbúcies. Inèdit, 8 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995c).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a i a Sils a Caldes de Malavella,. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Tossa de Mar. Inèdit, 10 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. Inèdit, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. La "Zona Volcànica de la Selva". Algeps, sèrie B, nº 91, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Itinerari de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des de Maçanet de la Selva a Sils i a Riudarenes. recorregut per la "Zona Volcànica de la Selva". Inèdit, 9 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i les Mallorquines a Sils, Tordera, Malgrat de Mar i a Blanes. Inèdit. 10 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010a).- Itinerari de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Gironès: des d´Hostalric i Maçanet de la Selva a Sils, a Riudarenes i a Sant Dalmai. Recorregut per la "Zona Volcànica de la Selva" i per la “Zona Volcànica de la Garrotxa”. Inèdit. 12 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010b).- Itinerari de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric i Maçanet de la Selva a Sils i a Riudarenes. Recorregut per la "Zona Volcànica de la Selva". Inèdit. 10 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J (1997).- La zona volcànica de la comarca de la Selva: las amenazas sobre este património (la Selva, Catalunya). Pu. Sesión Científica. sobre el Património Geológico de la SEDPGYM, inèdit, 8 pag. Camarasa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.

RUBIO-GODOY, A. (1990).- Vulcanisme a la Serralada Litoral: els afloraments de Sant Corneli, .... 4 pàgines, Barcelona.