Activity

ITINERARI GEOLÒGIC I MINER: PONT D´ARRÒS, VILAMÒS, ARRES, MINA SOLITÀRIA, MINA VICTÒRIA, MINA MARGALIDA, BÓSSOST, LES, PONTAU

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER: PONT D´ARRÒS, VILAMÒS, ARRES, MINA SOLITÀRIA, MINA VICTÒRIA, MINA MARGALIDA, BÓSSOST, LES, PONTAU Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER: PONT D´ARRÒS, VILAMÒS, ARRES, MINA SOLITÀRIA, MINA VICTÒRIA, MINA MARGALIDA, BÓSSOST, LES, PONTAU Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER: PONT D´ARRÒS, VILAMÒS, ARRES, MINA SOLITÀRIA, MINA VICTÒRIA, MINA MARGALIDA, BÓSSOST, LES, PONTAU

Author

Trail stats

Distance
23.05 mi
Elevation gain
3,474 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
4,199 ft
Max elevation
5,245 ft
TrailRank 
38
Min elevation
1,955 ft
Trail type
One Way
Coordinates
669
Uploaded
August 17, 2017
Be the first to clap
Share

near Pont d'Arrós, Catalunya (España)

Viewed 576 times, downloaded 16 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER: PONT D´ARRÒS, VILAMÒS, ARRES, MINA SOLITÀRIA, MINA VICTÒRIA, MINA MARGALIDA, BÓSSOST, LES, PONTAU Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER: PONT D´ARRÒS, VILAMÒS, ARRES, MINA SOLITÀRIA, MINA VICTÒRIA, MINA MARGALIDA, BÓSSOST, LES, PONTAU Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER: PONT D´ARRÒS, VILAMÒS, ARRES, MINA SOLITÀRIA, MINA VICTÒRIA, MINA MARGALIDA, BÓSSOST, LES, PONTAU

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA VAL D’ARAN: DES DEL PONT D´ARRÒS, A VILAMÒS, ARRES, MINA SOLITÀRIA, MINA VICTÒRIA, MINA MARGALIDA, BÓSSOST, A LES I A PONTAUT

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem que es demani informació sobre l’estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s’ha de circular, en el recorregut de l’itinerari, per tal d’evitar problemes secundàries. En aquesta ocasió, el recorregut transitarà per alguns trams dificultosos per camins forestals en alguns casos, com en l´accés cap a les antigues instal·lacions de la Mina Solitària o a les de la Mina Margalida per exemple. En aquest darrer cas, caldrà fer un llarg recorregut per pistes forestals, no sempre gaire bones.

Per d’altra banda, i a l’igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc; i més concretament pels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Precisament, aquesta és la unitat geològica més interna del Sistema Pirinenc.

En aquest recorregut, anirem trobant afloraments dels materials paleozoics de l´ordovicià. Així, veurem nivells dels esquistos metamòrfics de l´Ordovicià: tot i que trobarem afloraments dels materials carbonatats del Devonià, com succeirà en diferents trams del recorregut del present itinerari.

Així, el recorregut s’iniciarà al Pont d´Arròs (dintre de la comarca de la Val d’Aran). Des d’aquí el recorregut es dirigirà cap a Vilamòs i posteriorment cap a Arres de Jus i cap a Arres Sos, amb la finalitat principal d’arribar a la Mina Solitària. Després, el recorregut es dirigirà cap a la Mina Margalida, per fent una aturada intermèdia a la Mina Victòria, la qual es troba actualment musealitzada.

Després el recorregut es dirigirà cap a Bossòst i cap a Pontaut, per on es faran les darreres aturades, sempre dintre la Val d´Aran i dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius fonamentals d’aquest itinerari es poden concretar en els següents aspectes generals, d’acord amb el sentit del desplaçament:

1.- Estudi i reconeixement dels materials paleozoics que constitueixen la Zona dels Apilaments de la Zona Axial Pirinenca. Aquesta sots-unitat del Sistema Pirinenc, la tallarem al llarg de tot el recorregut del present itinerari. Pel que fa als materials, aquests pertanyen quasi exclusivament al Paleozoic Inferior, i més concretament a l´Ordovicià. Tot i això, també trobarem afloraments dels materials del Silurià i del Devonià.

2.- Estudi i reconeixement si s’escau de l’estructura dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca.

3.- Reconeixement de diferents mineralitzacions situades al llarg del recorregut, com les mineralitzacions estratiformes de galena-esfalerita, associades a l´Ordovicià. Nosaltres les veurem a diferents indrets: a la Mina Solitària (d´Arres de Sus), a la Mina Victòria (d´Arres de Sus) i a la Mina Margalida (de Bossòst). Totes elles es troben encaixades entre els materials carbonatats de l´Ordovicià.

4.- Visió de les explotacions mineres relacionades amb les diferents mineralitzacions esmentades a l’apartat anterior. Així com d’altres que anirem trobant al llarg del recorregut.

5.- Observació dels impactes produïts sobre el Medi Natural, a partir de les explotacions mineres (i les obres públiques), així com de les correccions efectuades.

6.- Observació del Patrimoni Geològic al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. I alhora, observació de les possibles mides a prendre, de cara a la seva conservació.

7.- Observació del Patrimoni Miner, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. I alhora, observació de les possibles mides a prendre, de cara a la seva conservació. Així, nosaltres veurem tot el relacionat amb les diferents explotacions mineres i també amb el Descarregador de Pontaut (el Bocart de Pontaut).

ANTECEDENTS

No tenim coneixement de cap antecedent global, en relació al recorregut d’aquest itinerari. Tot i així, hem de fer esment de diverss itineraris parcialment coincidents amb el present: MATA-PERELLÓ (1998, 2009, 2010 i 2013); també els treballs de MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1988 i 1993); i finalment el de: MATA – PERELLÓ, VILALTELLA FARRÀS i FONT SOLDEVILA (2015).. De fet, el que ara presentem, constitueix una modificació dels tres darrers.

Pel que fa a les mineralitzacions, cal dir que han estat estudiades per nosaltres mateixos, i publicades en: MATA-PERELLÓ (1991). Es tracta d’un treball dedicat a tota Catalunya, i a cadascuna de les seves comarques. Un altre antecedent, pel que fa a les mineralitzacions situades a la Val de Luishon, cal situar-lo en el treball de PIERROT et altri (1978).

I, finalment, pel que fa a les estructures pirinenques, existeixen alguns antecedents, entre els quals farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). També podem fer esment de d’un treball del SGC, concretament dels corresponent a l’any 1990.

En tots els casos, ens remetem a l'apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, el qual es troba al final d'aquest treball.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L'ITINERARI

El recorregut del present itinerari s’iniciarà al Pont d´Arròs, situat sobre la carretera nacional N – 230. Després, ens caldrà seguir per la carretera local LV -5055, amb la intenció d´anar cap al poble de Vilamòs. En aquest trajecte farem dues aturades i una tercera en arribar al poble esmentat.

Tot seguit, ens caldrà anar al poble d´Arres de Jos. Des d´aquí, ens caldrà seguir per un corriol que es dirigeix cap a la Mina Solitària, per on efectuarem una aturada. Després de retornar a Arres de Jos, ens caldrà arribar fins a Arres de Sus, per tal de continuar cap a la Mina Victòria i cap a la Mina Margalida, per on farem aturades. Posteriorment, ens caldr`anar cap a Bossòst. Poc abans d´arribar-hi es farà una nova aturada a l’antic descarregador de la Mina Victòria, el qual es troba al costat de la població, tot baixant des d´Arres.

Després, ens caldrà travessar la població, per tal d´anar cap a la carretera nacional N-230. En trobar-la, el recorregut continuarà cap al Nord, cap a la població de Les. Després, es continuarà fins arribar a les immediacions de Pontaut. Des taquí s’agafarà un trencall per la dreta, amb la intenció d’arribar fins a l’antic Carregador de les Mines de Liat, on es farà una nova aturada, la darrera d´aquest itinerari.

El recorregut d’aquest itinerari haurà estat d´uns 37´2 Km, i s´hauran fet unes 10 aturades. Aquest recorregut començarà a una alçada d´uns 864 metres, al Pont d´Arròs.

Des d´aquí anirà pujant, fins arribar a Vilamòs i Arrés de Sus, per on arribarà a uns 1298 metres. Després, continuarà pujant fins a la Bassa d´Arres, arribant a una alçada de 1540 metres. Després d´una baixada fins als 1421, el recorregut tornarà a pujar de camí cap a la Mina Margalida, arribant a una alçada de 1620 metres.

A partir d´aquí, el recorregut anirà baixant. En passar per la Mina Margalida, l´alçada serà d´uns 1423 metres. Però continuarà baixant fins a la fí del recorreut, arriban a la darrera aturada, a una alçada de 606 metres, prop de Pontaut, camí de Canejan.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja és habitual, a continuació veurem una sèrie de "parades" o "estacions", en cada una de les quals es farà una breu descripció dels principals trets geològics o mineralògics (segons els casos). Cadascuna d’aquestes aturades sindicarà mitjançant un topònim. També sindicarà el nom del municipi, i de la comarca on es troba situada.

Per d’altra banda, en totes elles es farà esment (entre parèntesi) del numero del full del Mapa Topográfico (publicat per l´"Instituto Geográfico y Catastral de España") a l´escala de 1:50.000, on es troba situat l´indret. En aquest cas, farem esment del següents fulls: 118-Bis (o de Canejan) i 148 (o de Bossòst). Al mateix temps, també farem esment, quan s’escaigui, de diferents fulles de la Carte de France (publicat per l´"Institut Geographique National de France") a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, ens referirem al següent full: 1947 (o d´Aspet).
_____________________________________________________________________

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, vol.47, 545 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i (1998).- Sortida de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d´Aran i per la Val de Luishon: des del Túnel de Vielha a Bossost, i a Banheras de Luishon. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des del Pont d’Arròs, a Vilamòs, Arres, a Bossòst i a Pontaut. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Sortida de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d´Aran: des de Salardú i Tredós a Arties, Vielha, Bossòst; les i Pontaut. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des del Pont d’Arròs, a Vilamòs, Arres, a la Mina Victòria, Bóssost, Les i a Pontaut. Inèdit . 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´identificació de minerals. Edit Parcir, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Edic. Parcir, 243 pag. Manresa



MATA-PERELLÓ, J.M.; VILATELLA FARRÀS, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran i pel Pais de Comminges / Comenge: des del Pont de Sant Joan d´Arròs, a Vilamòs, Arres, Bóssost, Les, Pontaut i a les mines d´Argout-Dessus / Argut de Sus. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

PIERROT, R. et altri (1978).- Inventaire minéralogique de la France, nº 8 (haute-garonne). Edit. BRGM, 153 pag. Paris

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres.Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartograf. de Catalunya). Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 3,806 ft
Photo ofP1 ANTIGA PEDRERA D´ESQUISTOS. CARRETERA A VILAMOS

P1 ANTIGA PEDRERA D´ESQUISTOS. CARRETERA A VILAMOS

PARADA 1. ANTIGA PEDRERA DE LA CARRETERA A VILAMÒS, (de l´antic terme de Vilamòs, comarca d´Era Val d’Aran). (Full 148). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem en aquest indret de l´antic terme municipal d´Arròs, concretament al conegut Pont d´Arròs, situat sobre la carretera N – 230. Des d´aquí, ens caldrà iniciar el recorregut per la carretera local LV – 5055. Així, ens anirem apropant cap al poble de Vilamòs, per una carretera de muntanya, molt ascendent. Prop del seu Km 4, farem la primera aturada del recorregut de l´itinerari. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics del Devonià afectats pel metamorfisme hercinià. Així, hem vist nivells d´esquistos, pissarres i nivells carbonatats. Aquests materials es situen dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Aquests materials son els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Aquí, aquests materials han estat explotats, amb la intenció d´aprofitar els esquistos per a la construcció.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP2 FORN DE CALÇ DE VILAMÒS

P2 FORN DE CALÇ DE VILAMÒS

PARADA 2. FORN DE CALÇ DE VILAMOS, (de l´antic terme de Vilamòs, comarca d´Era Val d’Aran). (Full 148). Després de realitzar l’aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al poble Vilamòs, seguint per la carretera local LV – 5055. Poc abans d´arribar-hi, farem una nova aturada, pràcticament a l´entrada del poble. Aquí, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 2 Km, per tal d´arribar fins aquí.. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem esmentat a l´aturada anterior. Així, hem anat veient per arreu els materials del Devonià Superior. Generalment, hem viat nivells d´esquistos carbonatats. Ocasionalment, també hem trobat nivells de calcàries. Aquests materials es situen dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per on estem situats. Cal dir que es troben molt afectats pel metamorfisme hercinià del Carbonífer – Permià. També, hem anat trobant afloraments dels materials neògens, fonamentalment de l´Holocè i també del Pleistocè. Aquests materials cobreixen ocasionalment als paleozoics, i tenen un marcat caràcter detrític, d´origen fluvial, glacial i gravimètric. Així, prop de Vilamòs hi ha uns materials morrènics del Pleistocè. En aquest indret hi ha un interessant forn de calç, el qual ha estat recentment restaurat. Per al seu funcionament utilitzava els materials carbonatats del Devonià Superior, anteriorment esmentats. Finalment, cal dir que Aquest forn, forma part del Patrimoni Miner de la comarca de la Val d´Aran.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP3 MIRADOR DE VILAMÒS

P3 MIRADOR DE VILAMÒS

PARADA 3. MIRADOR DE VILAMÒS, (de l´antic terme de Vilamòs, comarca d´Era Val d’Aran). (Full 148). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un curt recorregut per la població de Vilamòs, amb la intenció d´arribar fins al lloc per on es situa el denominat Mirador de Vilamòs, al bell mig del poble. En arribar-hi, farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest breu recorregut, quasi no hem trobat afloraments dels materials geològics, en estar coberts per la població. Tot i així, per les vores afloren els materials paleozoics que hem esmentat als dos recorreguts anteriors. En aquest indret hi ha mirador excepcional, des del qual es pot observar part de l´Aran, especialment les corresponents a la vall de l´Artiga de Lin, situada enfront d´on ara estem situats.

PictographWaypoint Altitude 3,862 ft
Photo ofP4 MINA SOLITÀRIA Photo ofP4 MINA SOLITÀRIA

P4 MINA SOLITÀRIA

PARADA 4. MINA SOLITÀRIA, (terme municipal d´Arres de Sus, comarca de la Val d´Aran). (full 148). Després d´efectuar la parada anterior, cal travessar la població de Vilamòs, continuant després per la carretera LV-5055, arribant-se així després al trencall dels dos nuclis d´Arres. A nosaltres, ens convindrà continuar cap al poble d´Arres de Jos. Després, des d´aquí, es podrà arribar fàcilment a la Mina Solitària, es farà la present aturada, després de recórrer uns 3 Km, des de l´inici del recorregut, els 1´5 darrers a peu. Tot aquest recorregut, s’haurà fet entre afloraments de materials paleozoics. En aquest tram, hem trobat fonamentalment del Devonià Superior (al principi del recorregut, en sortir de Vilamòs). Tot i això, afloren els materials esquistosos carbonatats de l´Ordovicià. Tots ells, es troben situats dintre dels Apilaments de la Zona Axial del Sistema Pirinenc, per on estem situats des de l´inici del recorregut. Per d´altra banda, en aquest tram del recorregut, hem travessat un encavalcament dels materials de l´Ordovicià sobre els del Devonià superior. Aquest encavalcament es troba molt proper on ara som En aquest indret es troben unes antigues mines, les quals es relacionen amb unes mineralitzacions estratiformes de Pb-Zn associades a uns nivells carbonatats de l´Ordovicià. En bona part aquestes mineralitzacions han estat remobilitzades durant el plegament alpí, adquirint un cert aspecte filonià. Entre els minerals presents, cal fer esment dels utilitzats com a menes, per tal d´extreure el Pb i el Zn; aquests són la GALENA i l´ESFALERITA. Aquests han estat els minerals aprofitats; especialment el segon. Amb ells també es troben altres minerals primaris, com els següents: CALCOPIRITA, CUBANITA (indicis), PIRITA, PIRROTINA, CALCITA,. DOLOMITA, MOSCOVITA, DIÒPSID, GRANATS (sense identificar) i QUARS. Per altra banda, també es troben alguns minerals procedents de l’alteració dels anteriors. Entre aquests es troben els següents: GOETHITA (terrosa i limonítica), HEMATITES, CERUSSITA (indicis) ATZURITA, AURICALCITA, MALAQUITA, HIDROCINCITA i SMITHSONITA, entre altres minerals. En aquestes mines, el Patrimoni Miner es redueix a les diferents bocamines i a les seves escombreres.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP5 MINA VICTÒRIA Photo ofP5 MINA VICTÒRIA

P5 MINA VICTÒRIA

PARADA 5. INSTALACIONS MUSEALITZADES DE LA MINA VICTÒRIA, (terme municipal d´Arres de Sus, comarca de la Val d´Aran). (full 148-IGC). Des de la parada anterior, ens cal retornar a Arres de Sus, per tal de retornar a la carretera que es dirigeix cap a Arres de Sus (i posteriorment cap a Bossòst). Després de sobrepassar el segon poble esmentat, passarem per sobre de la Mina Solitària (que hem vist anteriorment) i arribarem al trencall de la Mina Victòria, cap on ens caldrà anar per tal de fer una visita a aquestes antigues explotacions mineres. Aquest trencall el trobarem per les immediacions de la Bassa d´Arres. Així, haurem recorregut uns 6´2 Km més. En aquest recorregut hem trobat afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, encara ens trobem dintre dels afloraments paleozoics dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Aquests afloraments són fonamentalment de caràcter esquistós, calcosquistos, quarsític i carbonàtic. Pertanyen generalment a l´Ordovicià, tot i que també trobem afloraments del Silurià i del Devonià. Com a la mina anteriorment vista (la Mina Solitària), en aquest indret es troben unes antigues explotacions mineres, les quals es relacionen amb unes mineralitzacions estratiformes de Pb-Zn associades a uns nivells carbonatats de l´Ordovicià. En bona part aquestes mineralitzacions han estat remobilitzades, adquirint un cert aspecte filoniar. La mineralització es fonamentalment de caràcter Pb-Zn; així, entre els minerals presents, cal fer esment dels utilitzats com a menes, per tal d´extreure el Pb i el Zn; aquests són la GALENA i l´ESFALERITA. Amb ells també es troben altres minerals, com els següents: CALCOPIRITA, CUBANITA (indicis), PIRITA, PIRROTINA, CALCITA,. DOLOMITA, MOSCOVITA, DIÒPSID, GRANATS (sense identificar) i QUARS. Per d´altra banda, també es troben alguns minerals procedents de l’alteració dels anteriors. Entre aquests es troben els següents: GOETHITA (terrosa i limonítica), HEMATITES, CERUSSITA (indicis) i MALAQUITA Per d ´altra banda, a la mina es troba també un mineral molt escàs a Catalunya: la GAHNITA. Finalment, cal dir que aquesta mina constitueix un important indret del nostre patrimoni miner, el qual es va degradant molt ràpidament, per desgràcia, tot i les actuacions fetes en uns indrets molt concrets A l´actualitat s´ha dut a terme la creació d´un museu, el Museu Miner de la Mina Victòria d´Arrest. Evidentment, per dal de visitar-lo, cal demanar l´autorització pertinent. Cal dir que es tracta d´un espai molt interessant del nostre Patrimoni Miner.

PictographWaypoint Altitude 5,131 ft
Photo ofP6 BASSA D´ARRES

P6 BASSA D´ARRES

PARADA 6 . CONDICIONAL. BASSA D´ARRES, (terme municipal d´Arres de Sus, comarca de la Val d´Aran). (full 148-IGC). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un recorregut a peu, pujant des de les instal·lacions de la Mina Victòria, fins a les immediacions de la Bassa d´Arres, que és l´indret des d´on hem anat cap a la mina acabada d´esmentar. Així, ara passarem per la bassa per segona vegada, però en aquesta ocasió podem fer una aturada, si s´escau. La farem a uns 2´1 Km de la darrera parada feta, aproximadament. En aquest trajecte, haurem trobat de nou el afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, que ja hem trobat anteriorment, en anar cap a la Mina Victòria. Com abans, continuem dintre de la Zona Axial Pirinenca Es tracta d´un petit llac, a l´entorn del qual hi ha un interessant patrimoni natural.

PictographWaypoint Altitude 4,872 ft
Photo ofP7 MINA MARGALIDA Photo ofP7 MINA MARGALIDA

P7 MINA MARGALIDA

PARADA 7 - CONDICIONAL. MINA MARGALIDA, (terme municipal de Bossòst, comarca de la Val d´Aran). (full 148-IGC). Des de la parada anterior, ens cal continuar el recorregut cap al NE, amb la intenció d´arribar fins al paratge on es troba la Mina Margalida. Es tracta d´un camí no gaire bo. Més endavant, en arribar-hi, farem una nova aturada. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut proper als 3´5 Km, per tal d´arribar-hi. En aquest recorregut hem trobat afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, encara ens trobem dintre dels afloraments paleozoics dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Aquests afloraments són fonamentalment de caràcter esquistós, calcosquistos, quarsític i carbonàtic. Pertanyen generalment a l´Ordovicià, tot i que el diferents trams del llarg recorregut ,també trobarem afloraments del Silurià i del Devonià. Com a la mines anteriorment vistes (la Mina Solitària i la Mina Victòria), en aquest indret es troben unes antigues explotacions mineres, les quals es relacionen amb unes mineralitzacions estratiformes de Pb-Zn associades a uns nivells carbonatats de l´Ordovicià. En bona part aquestes mineralitzacions han estat remobilitzades, adquirint un cert aspecte filonià. Aquestes remobilitzacions es van produir durant el Plegament Alpí, molt probablement, essent les mineralitzacions tardihercíniques. La mineralització es fonamentalment de Pb-Zn; així, entre els minerals presents, cal fer esment dels utilitzats com a menes, per tal d´extreure el Pb i el Zn; aquests són la GALENA i l´ESFALERITA. Amb ells també es troben altres minerals, com els següents: CALCOPIRITA, CUBANITA (indicis), PIRITA, PIRROTINA, CALCITA,. DOLOMITA, MOSCOVITA, DIÒPSID, GRANATS (sense identificar) i QUARS. Per d´altra banda, també es troben alguns minerals procedents de l’alteració dels anteriors. Entre aquests es troben els següents: GOETHITA (terrosa i limonítica), HEMATITES, CERUSSITA (indicis) i MALAQUITA. Pel que fa al Patrimoni Miner, originat a partir d´aquestes explotacions mineres, cal dir que és molt escàs i sols es redueix a les boques de les mines de les antigues explotacions. També cal considerar les restes d´alguns dels edificis miners, tot i que es troben en un lamentable estat conservació. Alhora de fer qualsevol recorregut per aquestes mines (igual que per altres) cal tenir una considerable cura i cautela en tot moment, ja que són enormement perilloses.

PictographWaypoint Altitude 2,339 ft

P8 BOCARD DE LA MINA VICTÒRIA

PARADA 8 - CONDICIONAL. BOCARD DE LA MINA VICTÒRIA, (terme municipal de Bossost, comarca de la Val d´Aran). (full 148-IGC). Des de la parada anterior, caldrà retornar a la pista forestera, per tal de dirigir-nos cap a la població de Bossòst, fent un recorregut de baixada. En arribar-hi, farem la present aturada, a l’antic Descarregador de la Mina Victòria. Així, des de la parada anterior s’haurà efectuat un recorregut proper als 9 Km, fins arribar on ara ens trobem. En qualsevol cas, tot el recorregut s’haurà efectuat entre afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, els quals formen part dels Apilaments de la Zona Axial del Sistema Pirinenc. Així, durant la baixada haurem trobat abundants afloraments d’esquistos de l´Ordovicià. Aquests son també els materials que hi ha a l´indret de l´aturada. Al carregador es troben mostres extretes de la Mina Victòria (situada al terme d´Arres). Així, aquí es pot trobar ESFALERITA i també GALENA; així com alguns dels minerals esmentats a la parada anterior. Per d’altra banda, cal dir que aquest carregador forma part del nostre Patrimoni Miner.

PictographWaypoint Altitude 2,113 ft
Photo ofP9 BANHS DE LES

P9 BANHS DE LES

PARADA 9. BANHS DE LES, (terme municipal de Les, comarca de la Val d´Aran). (full 148-IGC). Després de realitzar l´aturada anterior de la parada anterior, caldrà travessar la població de Bossòst, per tal d´anar desprès cap a la carretera nacional N – 230. En trobar-la, ens caldrà anar cap al Nord, cap a Les. En arribar-hi, ens caldrà anar cap als antics Banhs de Les. Aquí farem una nova aturada, a uns 3´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià. També hem passat prop d´unes explotacions de pegmatites del Carbonífer. Tots aquests materials formen part dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per on estem situats. En aquest indret hi ha les instal·lacions d´uns antics banys d´aigües termals: els anomenats Banhs de Les. En aquests banys, actualment l´aigua s´extreu des d´un pou de tres-cents metres de profunditat, després que les obres hidroelèctriques de FECSA, tallessin el surgència natural de l´aigua. Aquesta es destaca per ser sulfurosa i contenir dosis considerables de sílice. Això la fa beneficiosa per a tractar el reuma, l’artritis i l’artrosi, a més de les afeccions de la pell i els aparells circulatori i respiratori. També cal dir, tot i que els romans ja en sabien de la seva existència, les termes actuals daten del 2003. Les fonts ter mals antigues, brollaven a una temperatura d´uns 35ªC. Per d´altra banda, cal dir actualment , s'hi conserva un edifici de dues plantes fet el 1834 i Per d´altra banda, s'afirma que les aigües termals són l'origen de la població de Les. De fet la seva funció balneari comprava des de l'època romana, altars votius i esteles, fins a l'actualitat. Al segle XVIII hom valorava la Font de Les com molt saludable per a tota mena de malalties, i es diu que hi arribaven per a prendre l'aigua, beguda, molta gent. A l´actualitat les aigües es considera que són una propietat comú del poble, Malgrat això, aquestes aigües actuals s´extreuen a través d´un sondatges, ja que l’aqüífer tradicional, va quedar inutilitzat després d´unes hidroelèctriques de FECSA.

PictographWaypoint Altitude 2,090 ft
Photo ofP10 ETH BOCARD DE PONTAUT Photo ofP10 ETH BOCARD DE PONTAUT Photo ofP10 ETH BOCARD DE PONTAUT

P10 ETH BOCARD DE PONTAUT

PARADA 10. ETH BOCARD DE PONTAUT, (terme municipal de Canejan, comarca de la Val d´Aran). (full 118-Bis). Des de la parada anterior, cal retornar cap a la carretera nacional N-230, per tal de continuar cap a Les. Tot seguit, ens caldrà continuar per aquesta carretera cap a Pontaut. En arribar-hi, caldrà fer la parada a l’antic Carregador de les Mines de Liat. Així, des de la parada anterior, s’haurà efectuat un recorregut proper als 4´2 Km, per tal d’arribar fins aquest indret de la parada. En aquest recorregut, s’hauran anat tallant els materials paleozoics esmentats a la parada anterior. Tot i així, als darrers trams es tallaran de nou els esquists paleozoics de l´Ordovicià. Tots aquests materials es troben situats dintre dels anomenats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per on estem efectuant la totalitat del present recorregut. En aquest lloc es troba el punt final del telefèric que baixava de les Mines de Liat. Aquestes es troben situades prop de l’estany del mateix nom, dintre del terme de Vilac. Les mineralitzacions són de caire estratiformes, i es relacionen amb els materials carbonatats de l´Ordovicià. Així, en aquest indret es troben ocasionalment mostres d´ESFALERITA i de GALENA, els dos principals minerals extrets a Liat, de cara al benefici del Zn i del Pb Cal fer esment que pels voltants d´aquestes instal·lacions hi ha nombroses escombreres, amb moltes restes escampades dels minerals que baixaven des de les Mines de Liat, per la qual cosa es factible trobar bons exemples, tant d´ESFALERITA (de la varietat ferrífera) com de GALENA i dels altres minerals de la paragènesi de Liat, per on les mineralitzacions eren inicialment estratiformes. Per d´altra banda, en aquest indret, hi ha les restes d´un important Patrimoni Miner, el qual (poc a poc) s´està fent malbé, d´una forma molt evident (sols cal veure la darrera de les fotografies que adjuntem FOTOGRAFIES 7, 8 i 9. Per d´altra banda, també caldria considerar l´important patrimoni relacionat amb el telefèric, des de les Mines de Liat. Aquest telefèric tenia un descens molt proper als 1.500 metres. D´ell, es conserven diverses pilones al llarg del recorregut.

Comments

    You can or this trail