Activity

ITINERARI GEOLÒGIC: LES AVELLANES, SANTA LINYA, SANT URBÀ DE MONTCLÚS, FONTDEPOU, PORT D´ÀGER I EL CAS

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: LES AVELLANES, SANTA LINYA, SANT URBÀ DE MONTCLÚS, FONTDEPOU, PORT D´ÀGER I EL CAS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: LES AVELLANES, SANTA LINYA, SANT URBÀ DE MONTCLÚS, FONTDEPOU, PORT D´ÀGER I EL CAS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: LES AVELLANES, SANTA LINYA, SANT URBÀ DE MONTCLÚS, FONTDEPOU, PORT D´ÀGER I EL CAS

Author

Trail stats

Distance
25.77 mi
Elevation gain
3,707 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,740 ft
Max elevation
3,050 ft
TrailRank 
31
Min elevation
1,169 ft
Trail type
One Way
Coordinates
482
Uploaded
August 2, 2017
Be the first to clap
Share

near les Avellanes, Catalunya (España)

Viewed 812 times, downloaded 10 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: LES AVELLANES, SANTA LINYA, SANT URBÀ DE MONTCLÚS, FONTDEPOU, PORT D´ÀGER I EL CAS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: LES AVELLANES, SANTA LINYA, SANT URBÀ DE MONTCLÚS, FONTDEPOU, PORT D´ÀGER I EL CAS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: LES AVELLANES, SANTA LINYA, SANT URBÀ DE MONTCLÚS, FONTDEPOU, PORT D´ÀGER I EL CAS

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES DE LES AVELLANES A SANTA LINYA A SANT URBÀ DE MONTCÚS, A FONTDEPOU, AL PORT D´AGES I A LES TORRES DE CAS, A TRAVÉS DEL FUTUR PARC GEOLÔGIC I MINER DE LA NOGUERA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions, En aquest itinerari, farem un llarg recorregut per camins de terra, primer entre la Santa Linya i l´antic poble de Sant Urbà de Montclús; i després entre aquest i la carretera C – 12

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirenenca). Així, aquest recorregut, es discorrerà bàsicament per la Unitat de les Serres Marginals i més concretament pel Mantell de la Serra de Sant Mamet. Començarà dintre de les esmentades Serres Marginals entre les Avellanes i les immediacions de Fontdepou. Posteriorment, els darrers trams es faran del Mantell de Sant Mamet, entre la darrera població esmentada i el Port d´Àger, per a finalitzar a la Serra de Mont-roig.

En aquest trajecte es trobaran fonamentalment afloraments dels materials mesozoics del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic. I també afloraments dels terrenys cenozoics de l´Eocè. Uns i altres es trobaran sovint recoberts per terrenys detrítics de l´Oligocè, del Pleistocè i de l´Holocè.

Per d´altra banda, el recorregut transitarà per una sola comarca, situada a les terres de Lleida, concretament tot el trajecte s´efectuarà per la comarca de la Noguera, entre els esmentats de les Avellanes, Santa Linya, l´antic poble esfondrat de Sant Romà de Montclús, Fontdepou i el Port d´Àger: pels termes municipals d´Àger i de les Avellanes i Santa Linya.

OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, fonamentalment) i dels materials cenozoics (de l´Eocè) situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament a al Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Monclús i a l´Escata de la Serra de Mont-roig del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals i del, que trobarem a diversos indrets, al llarg d´aquest recorregut.

2.- Observació de l´estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions properes amb la Depressió Geològica de l´Ebre (o més exactament, amb la Zona de l´Avant-País Plegat), situada al Sud de l´itinerari. I també amb el Mantell del Montsec, situat al Nord del recorregut.

3.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l´itinerari, entre les quals destacarem:

4.- Visió d´algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també de les explotacions d´altres materials.

5.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari. Aquest és el cas de l´antic poble de Sant Urbà de Montclús.

6.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, no existeixen gaires antecedents bibliogràfics. Així, sols farem esment dels treballs nostres: MATA-PERELLÓ (1991b, 2009 i 2011). També farem esment de: MATA – PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA ((2006 i 2012); de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a i 2014b); i finalment de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.

Per d´altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Igualment farem esment del treball de la SGE (1993). Finalment, pel que fa als antecedents mineralògics, farem esment d´un altre treball nostre, concretament de MATA – PERELLÓ (1991a)

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari es situarà íntegrament dintre de la comarca de la Noguera, iniciant-se al terme de les Avellanes, per on es farà la primera aturada, prop de la carretera C – 12. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al poble de Santa Linya, utilitzant la carretera local LV – 9042. Prop d´aquesta població, es faran dues aturades més.

Després, per un camí de terra (en irregulars condicions per a la circulació) el recorregut es dirigirà cap al Nord, amb l´a intenció d´arribar a l´antic poble de Sant Urbà de Montclús, per on es faran dues aturades més, molt properes entre si. Posteriorment, per la continuació del camí de terra (molt irregular) el recorregut es dirigirà cap a ponent, per tal d´arribar a la carretera autonòmica C – 12. En arribar-hi, ens caldrà anar cap al Nord, passant per Fontdepou, per on es farà una aturada. Després, la carretera anirà pujant cap al Port d´Àger, per on es farà una aturada. Finalment o sense descendre, és cadrà anar cap a llevant, cap a l´antic poble de Cas, per on es farà la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.

Així, el recorregut de l´itinerari, que es pot veure als dos mapes que adjuntem a continuació, tindrà uns 541´47 Km, aproximadament, a través dels quals es faran 8 aturades, El recorregut s´iniciarà a les Avellanes, a una alçada d´uns 565 metres. Després d´algunes oscil·lacions anirà baixant fins als 376 metres, en arribar a la Roca Negra (prop de Santa Linya). Després pujarà fins als 670 metres, en arribar al Pla de Monclús. Posteriorment, baixarà fins als 489 metres, pels voltants de Sant Romà de Montclús. A partir d´aquí, anirà pujant, fins arribar als 911 al Port d´Àger. Prop d´aquest, farem la darrera aturada a Cas, a una alçada d´uns 881 metres.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà dintre dels full nº: 327 (dit d´Os de Balaguer) i 328 (o full d´Artesa de Segre). Tots dos mapes anteriors pertanyen al "Mapa Topográfico Nacional" i han estat realitzats a l’escala 1:50.000 per part de l´"Instituto Geográfico y Catastral".
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de la Règola a Fontdepou i a Os de Balaguer i a Vilanova de la Sal. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de la Noguera: des de Sant Esteve de la Sarga cap a Àger, Corçà i Fontdepou. Inèdit. 9 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Balaguer a Gerb i a Vilanova de la Sal; i des de les Avellanes a Àger i a les Mines de Corçà. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2012).- Recerca geològica i mineralògica per la Comarca de la noguera: des de Gerb a Vilanova de la Sal, les Avellanes, Fontdepou i a Àger. Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des d´Os de Balaguer a Vilanova de la Sal, les Avellanes, Fontdepou i al Port d´Àger. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des del Port d´Àger i Fontdepou cap a Sant Urbà, Santa Linya, les Avellanes, Vilanova de la Sal i a la Serra de Mont-roig Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLSEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Vilamajor cap a Sant Urbà, Santa Linya, les Avellanes, Vilanova de la Sal i cap al Coll de Porta de la Serra de Mont-roig. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLSEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des del Port d´Àger i les Torres de Cas a les Mines de Corçà i a l¨Estret de Montrebei. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGE (1993).- Tall geològic del Pirineu Central a escala 1:200.000. Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 2,011 ft
Photo ofP1 ERMITA DE SANT JORDI

P1 ERMITA DE SANT JORDI

PARADA 1 – CONDICIONAL. CARRETERA AUTONÒMICA C – 12, CAP A AGER, CAPELLA DE SANT JORDI, (terme municipal de les Avellanes, comarca de la Noguera). (Full 327). Tot i que el recorregut de l´itinerari el començarem a la població noguerenca de les Avellanes, ens caldrà sortir cap al Nord, seguint la carretera C-12, per tal de fer una fillola, Poc després de sobrepassar el poble, arribarem a les immediacions de la capella de Sant Jordi. Aquí farem la primera aturada del recorregut de l´itinerari. La farem aproximadament a uns 2´7 Km del poble, a la dreta de la carretera, anat cap a Àger. En aquest recorregut, haurem trobat sovint afloraments dels materials triàsics del Keuper. Tanmateix, hem anat trobant també, afloraments dels materials carbonatats del Muschelkalk; tot i que predominen els afloraments dels nivells de guixos i argiles, així com les roques volcàniques subvolcàniques, les ofites. Sovint podríem trobar contactes mecànics entre els guixos i les argiles amb les ofites, per intrusió d´aquestes darreres sobre els anteriors materials triàsics del Keuper. Normalment no trobarem alteracions metasomàtiques als nivells de guixos i argiles, per la intrusió de les ofites, les quals arriben a irrompre a les roques anteriors amb una temperatura força més elevada. En canvi, en aquest aflorament la situació sembla ser del tot diferent. Entre les ofites i els guixos triàsics observem un material blanc i de granulometria grollera. També podem veure com el contacte entre l’ofita i la resta de materials no és un superfície neta; en la zona interior de l’aflorament observem un bloc d’ofita de secció el·líptica i separat de la resta del material subvolcànic per una estreta banda del material blanc. Si ens aproximem a l’aflorament podrem veure com l’ofita que es troba en contacte amb el material encaixant presenta un marge clar que sembla degut a la interacció entre el magma toleític i el guix encaixant. Així, en aquest aflorament, en aquest indret, molt possiblement tenim un dels pocs exemples de metasomatisme de contacte que podem estudiar en el marge meridional dels Pirineus, produït entre les ofites i els materials sedimentaris del Keuper.

PictographWaypoint Altitude 1,644 ft

P2 CAEETERA LV - 9043. Km 2´1. LO COSOLLAR

PARADA 2. CARRETERA LV-9043, A L’ESTACIÓ DE SANTA LINYA, Km 2´1, LO COSCOLLAR, (Santa Linya, terme de les Avellanes-Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer la parada anterior de la parada anterior, cal retornar cap a Les Avellanes, seguint de nou la carretera C – 12. Posteriorment, en arribar a aquest poble, ens caldrà seguir per la carretera local LV – 9042. Així, arribarem a la població de Santa Linya. Des d´aquí, ens caldrà continuar per la carretera LV – 9043 (la qual es dirigeix cap a la seva estació). En arribar a les immediacions del seu Km 2´1, cal fer la present aturada, just després de recórrer uns 9´5 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Muschelkalk (fonamentalment materials carbonatats amb calcaries i dolomies) i del Keuper (amb nivells de guixos y argiles; i amb freqüents ofites). Aquests materials for,en part de la Unitat de les Serres Marginals, que formen part de la denominada làmina d´Encavalcament de la Serra de Mont-roig Tot i així, en aquest indret, on ara som, es pot veure l´encavalcament del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús sobre la làmina de la Serra de Mont-roig, situada al Sud. També es pot veure com els materials carbonatats mesozoics de la primera unitat, es distribueixen tot formant el flanc meridional de l´Anticlinal de la Serra de Montclús, situat al Nord d´on ara som, per on circularem més endavant.

PictographWaypoint Altitude 0 ft

P3 ROCA NEGRA

PARADA 3 - CONDICIONAL. LA ROCA NEGRA, (Santa Linya, terme de les Avellanes - Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 328). Des de la parada anterior, cal continuar per la ruta LV-9043, tot anant cap a l´Estació dels FFCC. Per aquesta carretera cal anar fins a les immediacions del seu Km 4. Des taquí, cal continuar cap al Sud, a peu, fins arribar a la Roca Negra, recorrent a peu uns 0´3 Km. En aquest darrer indret, és on ens cal fer la present aturada, després d’un recorregut proper als 3 km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem tornat a entrar a la lámina d´Encavalcament de la Serra de Mont –roig, i hem continuat trobantafloraments dels materials triàsics del Keuper: argiles, guixos i ofites. Així, Pel que fa a l’indret de la parada, es troba un important aflorament de roques ofítiques, entre les quals hi ha indicis de mineralitzacions d´AERINITA (una varietat blavosa de la MONTMORILLONITA), així com de CEOLITES i de CAOLINITA. Cal dir que tots aquests minerals s’han format a partir dels feldspats de les ofites.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP4 MIRADOR DE SANT URBÀ DE MONTCLÚS Photo ofP4 MIRADOR DE SANT URBÀ DE MONTCLÚS

P4 MIRADOR DE SANT URBÀ DE MONTCLÚS

PARADA 4. MIRADOR DE L´ANTIC POBLE DE SANT URBÀ DE MONCLÚS, (Sant Urbà de Montclús, terme de les Avellanes i Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar l´aturada anterior, cal retornar cap a les immediacions del poble de Santa Linya, utilitzant la carretera local LV – 9043. Qusi en arribar a la població, per les immediacions del Km 1, trobarem per la dreta un camí que es va enlairant. (es tracta d´un camí de terra no gaire bo). Seguint per aquest camí, ens caldrà anar cap al Nord, passant per les immediacions de l´Espluga i del Serrat Pedregós. Després, arribarem al Pla de Montclús (per on hi ha una cruïlla, on tornarem després). A partir d´aquí, el camí començarà a baixar . Així, aviat arribarem a les immediacions de Sant Urbà de Montclús, per on farem una aturada en trobar el Mirador de Sant Urbà de Montclús. Aquí, farem una aturada, aproximadament a uns 10 Km de la parada anterior, a uns 7 Km de Santa Linya. En aquest recorregut, hem travessat el contacte que hem vist a la PARADA 2 i hem entrat al Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús. Així, circulat pel flanc meridional de l´Anticlinal de la Serra de Montclús. Tot i això, haurem trobat diversos sinclinals i anticlinals. Tanmateix haurem trobat nombroses fractures NNW – SSE i ENE – WSW. Per d´altra banda, hem trobat fonamentalment afloraments dels materials cretàcics de les calcàries del Campanià. Tanmateix prop del poble, haurem trobat calcàries amb alveolines de l´Ilerdià, a l´ini del recorregut. Malgrat això, en arribar a l´indret de l´aturada trobarem els materials carbonatats cretàcics del Maastrichtià, els quals es situen sobre afloraments del Garumnià (que per aquí pertanyen també al Maastrichtià). Aquestes calcàries formen penya-segats, entre els quals es troben les cases enrunades del poble. Efectivament, el poble va quedar destruït per un terratrèmol al segle XIV. En produir-se aquest, les calcàries es van desplaçar sobre nivells argilosos, lliscant sobre elles, esquerdant-se i esfondrant-se sobre les cases del poble.

PictographWaypoint Altitude 1,552 ft
Photo ofP5 ESGLÉSIA DE SANT URBÀ Photo ofP5 ESGLÉSIA DE SANT URBÀ

P5 ESGLÉSIA DE SANT URBÀ

PARADA 5. IMMEDIACIONS DE L´ESGLÉSIA DE L´ANTIC POBLE DE SANT URBÀ DE MONCLÚS, (Sant Urbà de Montclús, terme de les Avellanes i Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar l´aturada anterior, cal iniciar un recorregut a peu pels voltants de l´antic poble de Sant Urbà de Monclús. Així, passarem per les ruïnes del castell esfondrat. Posteriorment arribarem a l´església de Sant Urbà. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem vist nombrosos esfondraments. Tot i així, en arribar a l´església s´han fet visibles les nombroses diàclasis que van esquarterar a l´antic poble. Aquestes afecten a les calcàries, les quals descansen sobre nivells argilosos. Com es natural, en moure’s aquestes fractures, es van moure les calcaries; i aquestes en trobar-se sobre nivells argilosos es van esquarterar, produint-se nombroses esllavissades i moviments de blocs. Tot això. Es pot veure des de l’església, la qual es troba sobre un bloc de calcàries limitat per diverses fractures. Cal dir, finalment, que aquest indret constitueix un Patrimoni Geològic molt important de la comarca de la Noguera i tanmateix del futur Parc Geològic i Miner de la Comarca de la Noguera.

PictographWaypoint Altitude 2,740 ft

P6 IMMEDIACIONS DE FONT DE POU. Km 194 C - 12

PARADA 6. IMMEDIACIONS DE FONTDEPOU, (terme municipal d’Àger, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap al Pla de Montclús per on hem passat anteriorment. Després, des d´aquí, des de la cruïlla de camins, ens caldrà anar cap a ponent. Així, passarem per les immediacions de Sant Marc i per les del Mas del Frare. Després, passarem a tocar de la Font de l´Aimar. Més endavant, arribarem de nou a la carretera C – 12 (per on ens hem desplaçat anant cap a la primera parada). Ara, en trobar aquest vial, ens caldrà anar cap al Nord, cap al poblet – urbanització de Fontdepou, camí del Port d´Àger. En arribar aquí, prop del Km 194, farem una aturada. La farem a uns 11 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats dels nivells superiors del Maastrichtià. Després trobarem els nivells de gresos i calcolutites rogenques del Garumnià, de la Formació Tremp. Ara, en arribar a Fontdepou, hem trobat els nivells de calcàries amb alveolines de l´Ilerdià. Tots aquests materials formen part del flanc meridional de l´Anticlinal de la Serra – Sant Mamet – Serra de Montcús, per on es situa al Port d´Àger que estem pujant

PictographWaypoint Altitude 2,986 ft
Photo ofP7 PORT D´ÀGER

P7 PORT D´ÀGER

PARADA 7. PORT D´AGER, (terme municipal d´Àger, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal acabar de pujar cap al Port d´Àger, situat sobre la carretera C – 12. En arribar-hi, farem una aturada, aproximadament a uns 1´1 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats de l´Eocè, concretament de l´Ilerdià. Cal dir que el Port d´Àger es situa sobre l´Anticlinal de Montclús. Pujant des d´Àger es van trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, concretament de l´Ilerdià. I aquí, dalt del cim es troben afloraments de les calcàries amb alveolines, les quals es situen dintre de la Formació Àger – Cadí, de l´Ilerdià. És a dir, en aquest ascens, hem anat trobant el flanc septentrional de l´Anticlinal de Montclús. Aquest és continuació de l´Anticlinal de la Serra de Sant Mamet. Tot i així, ens hem estat movent pel flanc meridional de l´Anticlinal, que alhora es el flanc meridional del Sinclinal d´Àger, situat al Nord d´on ara so, Així pujant, hem trobat materials del Cretàcic Superior, del Paleocè i de l´Eocè. ESQUEMA 1. El qual es veu des d´aquí (tot i que sols veiem el seu flanc septentrional), situant-se a l´altra banda del Pallaresa. També, des d´aquest indret es veu fàcilment la Vall d´Àger, d´estructura sinclinal, situada entre la Serra de Montclús (on ara som) i la Serra del Montsec. Aquesta vall, igual que la serra on som, forma part del Mantell de Sant Mamet, mentre que l´altra serra forma part del Mantell del Montsec, situada al nord; la qual encavalca al primer mantell, tot i que no ho veiem. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació del Sinclinal d´Àger i del conjunt de la Vall d´Àger, així com del Montsec.

PictographWaypoint Altitude 2,867 ft
Photo ofP8 EL CAS Photo ofP8 EL CAS

P8 EL CAS

PARADA 8. IMMEDIACIONS DE LES TORRES DE CAS. TURÓ DE LES TORRES, (Cas, terme municipal d´Àger, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, es pot iniciar un recorregut per la part alta del Port d´`Ager , anant cap a llevant, cap a l´antic poble de Cas. En arribar, farem una aturada, per les seves immediacions, al Turó de les Torres. Aquesta aturada la farem anant per un camí de terra. A uns 4 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem estat circulant gairebé, per la xarnera de l´Anticlinal de Montclús (del Mantell de Sant Mamet). Així, al llarg de tot el recorregut, hem trobat els afloraments de les calcàries eocèniques de la Formació Àger – Cadí, que hem vist anteriorment, i especialment a l´aturada anterior. En aquest trajecte, haurem pogut veure, més o menys be, l´Anticlinal de Sant Mamet, situat a llevant, d´on ara estem situats (en una estructura molt semblant a la de l´indret om ara ens trobem). Alhora, haurem pogut fer una bona observació de la vall d´Àger, de la que hem parlat anteriorment. Per d´altra banda, en arribar a aquest indret, hem pogut veure les restes de un antic poble medieval, ja documentat a l´any 1054. Ara sols queden restes del castell i de l´església romànica de Sant Jaume de Cas. En conjunt, constitueixe un indret molt important del Patrimoni Cultural de la Noguera.

Comments

    You can or this trail