ITINERARI GEOLÒGIC: PALLEROLS, PERAMOLA, TRAGÓ DE NOGUERA, OLIANA,BASSELLA, TIURANA, PONTS

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA NOGUERA I DE L´ALT URGELL: DES DE PALLEROLS I SANT MARC A PERAMOLA, A OLIANA, AL NOU TIURANA I A PONTS

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Per d’altra banda, cal tenir cura del coneixement de l’estat de conservació d’alguns dels trams dels camins a recórrer. En concret, el d´aproximació a les mines de bauxita de Peramola, prop de Sant Marc.

Per d’altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà per dues de les unitats que constitueixen el subsòl de Catalunya: pel Sistema Pirinenc i per la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que repartides molt desigualment.

Així, el recorregut s´iniciarà dintre Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (també anomenada com a les Serres Exteriors Prepirinenques o millor Serres Exteriors Pirinenques). En concret, discorrerà pel Mantell del Montsec; encara que en alguns indrets encara es podran veure algunes de les estructures residuals del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, situades al sud del Mantell del Montsec, encavalcades per aquest i que cap a ponent han quedat recobertes pels terrenys oligocènics postorogènics (cap a Bellfort, a l´Oest d´aquest recorregut). Així, en aquest recorregut per aquestes estructures meridionals pirinenques, trobarem afloraments eminentment carbonatats del Juràssic, del Cretàcic i de l´Eocè Inferior. També trobarem afloraments argilosos i guixosos del Triàsic.

Després, el recorregut entrarà plenament a la Depressió Geològica de l´Ebre (discorrent inicialment per la zona de l´Avant – País Plegat, per les immediacions d´Oliana). En bona part del recorregut per aquesta depressió, anirem trobant afloraments dels materials oligocènics, que en bona part corresponen als nivells de gresos i calcolutites ocres de la Formació Solsona.

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Estudi de l’estructura materials dels relleus prepirinencs de la Unitat Sud-pirinenca Central, que es tallaran al llarg del primer sector del recorregut de l’itinerari, entre la Pallerols i les immediacions de Peramola. Aquests relleus, es situaran en la seva major part dintre del Mantell de Montsec (pels sectors corresponents a la Serra de Turb); tot i que també trobarem relleus molt residuals del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals.

2.- Estudi i observació dels materials mesozoics (especialment dels terrenys del Juràssic i dels nivells carbonatats del Cretàcic) i tanmateix del cenozoic (fonamentalment del Paleocè i de l’Eocè Inferior); amb materials de molt diferent litologia, que formen part dels relleus dels mantells acabats d’esmentar al paràgraf anterior. I, tanmateix dels materials oligocènics postorogènics que ocasionalment els cobreixen. Alhora, ens centrarem en els terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

3.- Estudi i observació dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Eocè Superior i de l´Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament de les Zones de la Depressió Central i de l´Avant-país plegat), els quals es tallaran entorn a les poblacions de Peramola, Oliana, Bassella i Tiurana, a la segona part del recorregut de l´itinerari.

3.- Observació de les relacions existents, dintre de la zona per la qual discorre el recorregut de l’itinerari, entre les zones abans esmentades. Concretament entre la Depressió Geològica de l´Ebre, el Mantell de les Serres Marginals Pirinenques i el Mantell del Montsec; tot i que aquestes quedaran sovint ocultes pels recobriments postorogènics dels materials detrítics de l´Oligocè, en la majoria dels indrets.

4.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, com les següents, d’acord amb el sentit de la marxa. Entre aquestes, cal fer esment de les mineralitzacions bauxitíferes de rebliment de cavitats d´origen karstic, que trobarem entre els afloraments carbonatats mesozoics pels voltants de Sant Marc. I de la població de Peramola.

5.- Observació de les explotacions mineres que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari, si s´escau.

6.- Observació, si s´escau, de les restauracions dutes a terme sobre les explotacions anteriorment esmentades.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal parlar de l´Anticlinal d´Oliana, que podrem observar des de lluny, prop de Peramola.

8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni miner, si s’escau, que anem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. En aquest cas, cal fer esment del patrimoni miner relacionat amb les explotacions de bauxites de Sant Marc i Peramola.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, no existeix cap altre itinerari coincident en la seva totalitat del recorregut. Hi ha, però, alguns antecedents molt puntuals, relatius a alguns indrets del recorregut de l´itinerari. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA – PERELLÓ (2005 i 2006); així com d´uns treballs més recents: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014) i MATA –PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Amb aquest darrer hi ha una estreta coincidència, ja que que el que ara presentem és una actualització d´aquell.

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, no existeix cap altre itinerari coincident. Això si, hi ha antecedents parcials marginals, pel que fa al primer tram del recorregut; concretament: de MATA-PERELLÓ (2002a, 2002b, 2009 i 2013); així com de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ (2005 i 2006) i MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014). Pel que fa a la part final, hi ha un altres antecedents nostre: MATA – PERELLÓ (2005 i 2006).

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que també ja estat prèviament descrites per nosaltres mateixos en MATA-PERELLÓ (1991). En aquest treball es fa referència a les mineralitzacions catalanes en general, parlant-se també de les situades al llarg d’aquest itinerari; i que es distribueixen tant per la Noguera, com pel Pallars Jussà.

I pel que fa a l’estructura geològica, ens remetérem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992). En ambdós treballs, es fa referència a l’estructura geològica dels Països Catalans. Per d’altra banda, també ens cal fer referència de ROSELL (l970); així com de l´IGME (1994).

Finalment, cal dir que tots aquests treballs, es trobaran relacionats, per estricte ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual es remetem, pel que s’escaigui.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

Aquest itinerari, s’iniciarà a la per les immediacions del llogarret de Pallerols (del terme de la Baronia de Rialb), des d´on s´anirà cap a Sant Marc, per on es farà la primera aturada , alhora que deixarem la Noguera i entrarem a l´Alt Urgell. Després, el recorregut es dirigirà cap a la carretera de Peramola, seguint una carretera blanca (sense numeració), En aquest tram es farà una aturada Posteriorment, des del darrer poble esmentat es seguirà per la carretera local LV 5118. Així, es continuarà cap a Tragó, des d´on s´anirà cap a Oliana, continuant despès per la carretereta de la Valldan (on no s´arribarà). En aquest trajecte, des de Trago cap aquí, es faran dues aturades.

Després, el recorregut continuarà cap al Sud, seguint la carretera autonòmica C – 14. Aviat, si s´escau, es farà una fillola per anar al poble antic de Bassella i a l´embassament de Rialb que la inundat. Després de fer aquesta fillola, es continuarà per la carretera C – 14, anant cap a Ponts. Poc després, trobarem per la dreta la nova carretera que es dirigeix cap a Guardiola, Mirambell i el Nou Tiurana (la Mare de Déu del Solers de Tiurana). En aquest recorregut farem dues aturades. En fer-lo, es deixarà l´alt Urgell, s´entrarà momentàniament al Solsonès i finalment a la Noguera

Finalment, es retornarà cap a la carretera C – 14, des d´on es continuarà el recorregut cap a Ponts i cap a les Immediacions d´Oliola. Abans d´arribar al trencall d´aquest darrer poble, es farà la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.

Aquest itinerari, tindrà un recorregut d´uns 57´63 Km, a través dels quals es faran 9 aturades. Començarà a una alçada d´uns 806 metres, prop de Pallerols. Després pujarà fins als 932 metres, pels voltants de Sant Marc. A partir d´aquí començarà a baixar, arribant fins als 420 metres prop de Bassella. Després, tornarà a pujar, arribant als 655 metres a Mirambell i baixant fins als 630 metres ar a Tiurana. Després de pujar, tornarà a baixar fins arribar als 361 metres, en arribar a Ponts. Finalment, pujarà lleugerament fins als 415 metres, a la darrera aturada.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja és habitual, farem una sèrie de PARADES (o de ESTACIONS). En cada una d’elles, farem esment del terme municipal on es troben (en el cas de que no quedi clar, al situar la parada), així com del número del MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL (a escala 1:50.000), que indicarem entre parèntesi.

Per d’altra banda, en cada una de les parades indicarem el nom del municipi, en el qual es troben situades. També indicarem el nombre de la comarca en el qual es troba situada. En aquesta ocasió, utilitzarem els tres següents fulls: 291 (o d´Oliana), 328 (Artesa de Segre) i 329 (o de Ponts). Tots aquests fulls, han estat publicats per Instituto Geogràfico y Catastral de España.
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1970).- Mapa Geológico de España, a escala 1.200.000 (Síntesis de la Cartografia existente). Full i memòria nº 24, Berga. Inst. Geol. Minero de España. Madrid

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA - PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Ponts a Folquer, a Peramola, Oliana i a la Palanca de Noves. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les terres de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Gualter a la Serra, Bellfort, Sant Marc, Peramola i Oliana. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà, de la Noguera i de l´Alt Urgell: des d´Isona al Port de Comiols, Peramola i a Oliana. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des d¨Anya a Gualter a Bellfort i a Sant Marc. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Pallerols i Sant Marc a Peramola, al Pas del Castell – Llebré, a Oliana i al Nou Tiurana. Inèdit 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.