Activity

ITINERARI GEOLÔGIC PEL TERME DE BENAVARRI / BENABARRE

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÔGIC PEL TERME DE BENAVARRI / BENABARRE Photo ofITINERARI GEOLÔGIC PEL TERME DE BENAVARRI / BENABARRE Photo ofITINERARI GEOLÔGIC PEL TERME DE BENAVARRI / BENABARRE

Author

Trail stats

Distance
18.76 mi
Elevation gain
1,549 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,457 ft
Max elevation
2,851 ft
TrailRank 
30
Min elevation
2,022 ft
Trail type
One Way
Coordinates
330
Uploaded
August 26, 2019
Be the first to clap
Share

near Purroi de la Solana, Aragón (España)

Viewed 46 times, downloaded 4 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÔGIC PEL TERME DE BENAVARRI / BENABARRE Photo ofITINERARI GEOLÔGIC PEL TERME DE BENAVARRI / BENABARRE Photo ofITINERARI GEOLÔGIC PEL TERME DE BENAVARRI / BENABARRE

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PEL TERME DE BENAVARRI / BENABARRE, COMARCA DE LA RIBAORÇA / RIBAGORZA, PEL PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA LLITERA – RIBAGORÇA): DES DE PURROI DE LA SOLANA, A ESTANYA I A BENABARRI / 14 DE SETEMBRE DEL 2019


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. D´entrada, hi haurà diverses aturades que no efectuarem, malgrat això figuraran diferenciades, de cara a donar més informació als participants a la sortida.

També cal tenir en conte que tot el recorregut s´efectuarà per carretera, per la qual cosa no hi haurà cap problema en relació als trajectes que es faran. Això si, els recorregut per la població de Benavarri, de caire cultural es faran a peu, pels carrers del poble, de vegades costeruts.

Per d´altra banda, cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura i al patrimoni al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.


BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Així, aquest recorregut es desenvoluparà íntegrament dintre dels sectors més occidentals del Mantell del Montsec, tot i que s´iniciarà molt prop del seu encavalcament sobre els sectors septentrionals i alhora occidentals del Mantell de Sant Mamet – Serra de Montclús. Així, en aquest recorregut, anirem trobant fonamentalment , afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic, de caràcter eminentment carbonatat. Tot i que també en trobarem del Triàsic i del Juràssic. Molt sovint, aquests materials els trobarem recoberts per terrenys cenozoics recents, de caràcter eminentment detrític, els quals pertanyen a l´Oligocè i també segons els llocs al Pleistocè i a l´Holocè.

Per d´altra banda, el recorregut transitarà per una sola comarca aragonesa, concretament per la de la Ribagorça.; i més concretament pel terme actual de la població de Benabarri / Benabarre. També cal dir que aquest recorregut transitarà pels territoris que formen part del Projecte del Parc Geològic de la Llitera – Ribagorça / Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribagorza.


OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST TRAM DE L¨ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1. Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i dels cenozoics (del Paleocè i de Eocè) situats a la Unitat Central Sudpirinenca, que anirem trobant al llarg del recorregut de l'itinerari. Aquests materials formen part del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals i del Mantell del Montsec. Tanmateix, veurem l´extrem més occidental del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús (coincident, en part amb el primer mantell).

2. Observació dels materials detrítics, fonamentalment de l´Oligocè (i també del Pleistocè i de l´Holocè), els quals cobreixen als materials anteriors. Aquests són de característiques postorogèniques.

3. Observació de l'estructura de la Unitat Central Sudpirinenca que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Així, el recorregut permetrà tallar el Mantell de la Unitat de les Serres Marginals i el Mantell del Montsec.

4. Estudi i descripció d'algunes mineralitzacions, que anirem veient al llarg del recorregut, especialment de les mineralitzacions manganesíferes de rebliment de cavitats d´origen kàrstic (entre nivells carbonatats cretàcics) que veurem a Purroi de la Solana

5. Visió d'algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors.

6. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment del relacionat amb el Poljè de Purroi de la Solana entre altres indrets

7. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres, de MATA-PERELLÓ (1991, 1996, 1997, 1998 i 2002). Uns altre antecedent són els de MATA – PERELLÓ y VILALTELLA FARRÀS (2007); així com MATA – PERELLÓ i SANZ – BALAGUÉ (2014a, 2014b i 2014c). Tanmateix, cal fer esment del treball de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDECILA (2016a i 2016b). Tanmateix farem esment d´un recorregut força recent: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019). En general es tracta de diferents itineraris que discorren per aquesta comarca i per les veïnes, en alguns casos pels mateixos llocs que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.

D'altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència al conjunt de la geologia de Catalunya, fent una breu referència a les terres limítrofes de la Ribagorça. També farem esment dels treballs de l'IGME (1972) relatiu al Mapa Geològic d'Espanya (a escala 1: 200.000).

Pel que fa a les mineralitzacions que anirem trobant, farem esment del treball de CALVO et altri (1988); així com diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1987, 1990a, 1990b i 1990c). Així mateix, també farem esment d'altres treballs nostres, com: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990). Igualment farem esment dels treballs clàssics com: MAESTRE (1845) i MALLADA (1881); així com diferents treballs de l'IGME (1974 i 1975).

Finalment, direm que tots aquests treballs (així com d'altres que ara no hem esmentat), figuraran esmentats, per ordre alfabètic, en l'apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ ITINERARI

El recorregut s´iniciarà a la comarca de la Ribagorça, per les immediacions del poble de Purroi de la Solana, per on es faran les primeres aturades. Després, des d´aquí, el recorregut anirà cap al l´Este, cap a les immediacions del poble d´Estanya, per on es farà una aturada. Finalment, seguint ara la carretera N – 230, el recorregut se n´anirà cap a Benavarri / Benabarre, per on es faran les darreres aturades, finalitzant aquí el recorregut de l´itinerari.

Així, aquest recorregut serà d´uns 30´2 Km, a través dels quals es faran 8 aturades. Començarà a una alçada de 744 metres al poble de Purroi. Després anirà pujant fins als 861 metres, en arribar al poble vell de Purroi. A partir d´aquí, anirà baixant, fent diverses oscil·lacions, fins arribar als 618 metres, a la cruïlla de Caladrons. Finalment, tornarà a pujar fins als 758 metres, en arribar a tocar del Turó del Castell de Benabarri / Benabarre, punt final d´aquest recorregut.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Així, en aquest itinerari utilitzarem diversos fulls del "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editats pel Instituto Geográfico y Catastral; concretament els següents: 250 (o de Graus), 287 (o de Fonz) i 288 (o de Benavarri).
__________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección Temas geológicos. 200 pag. Zaragoza

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Historia Natural de los Països Catalanes, Volum.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.00 (Síntesis de la Cartografía existente). Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol. Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

MAESTRE, A. (1845).- Visita al Distrito Minero de Aragón y Cataluña, Anales de Minas, tomo III, 145 pag. Madrid

MALLADA, L. (1881).- Descripción física y geológica de la provincia de Huesca. Mem. Com. Mapa Geol. De España. Vol. 15. pp. 1 – 439. Madrid

MATA – PERELLÓ, J.M. (1987).- Introducción al conocimiento de las mineralizaciones aragonesas. Mineralogistes de Catalunya, t.III, pp. 258-265. Barcelona

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la Ribagorza Occidental y del Valle de Benasque. Rodeno, 12. 35 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventarío Mineralógico de la Ribagorza Oriental / Ribagorça Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pág. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990c).- Inventario Mineralógico de la Región del Cinca (sectores Orientales). Rodeno, 19. 36 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Noguera, Litera / Llitera y Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Peralta de la Sal, por Estopiñan / Estopanyà. Inèdit, 10 pág. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i Mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 13 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica pel Segrià, la Baixa Ribagorça i la Llitera: des de Lleida a Peralta de la Sal, revista Algeps sèrie B, nº 105, 18 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. i PUIG ORIOL, J. S. (2019).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribagorça i de la Llitera (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Benavarri a Purroi de la Solana, Gavassa i a Peralta de la Sal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Litera / Llitera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Estopanyà a Purroi, a Benavarri i a Grau Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera, de la Ribagorça i del Somontano: des de Saganta a Purroi, Benabarri, Aler, Aguinaliu i cap a Ólvena. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Peralta de la Sal a Calassanç i cap Alins. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des de Camporrels a Saganta, Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça: des de Purroi de la Solana cap a Benavarri, Aler, Torres del Bisbe, Jusseu, Aguinaliu, Torres de Marguillén i cap a Graus. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. y VILALTELLA FARRÂS, J. (2007).- Recorrido desde Saganta a Purroy de la Solana, Benabarre, Aler y Aguinaliu, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la comarca de la Ribagorza. Inédito. 14 pag. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografía Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 páginas. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 2,454 ft
Photo ofP1 MINA DE MANGANÊS DE PURROI DE LA SOLANA

P1 MINA DE MANGANÊS DE PURROI DE LA SOLANA

PARADA 1 - CONDICIONAL. MINA DE MANGANÈS DE PURROI, (Purroi, pertany a l’antic terme municipal de Purroi de la Solana, ara integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 288). El recorregut començarà al poble de Purroi de la Solana; concretament al poble nou. Des d´aquest, ens caldrà anar cap ap al Purroi Vell, però a la sortida del poble, ens caldrà fer una aturada, concretament a uns 150 m de la cruïlla d´entrada al poble. La farem prop d´una mina situada per sobre de la carretera i ens caldrà fer a peu, uns 100 m de l´inici. En aquest recorregut hem anat trobant els materials carbonatats cretàcics que formen part dels sectors més occidentals i alhora més septentrionals del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús (dintre de les Serres Marginals). És a dir, hem superat el contacte entre el Mantell del Montsec i el mantell on ara som En aquest indret hi ha una antiga mineta, en la qual es van explotar unes bossades reblertes de minerals de manganès i de ferro. Com al cas de Natjà, es tracta d´una interessant mineralització de rebliment de cavitats d´origen kàrstic. Així, la mineralització, de caràcter manganesífer i ferrífer que es troba situada entre els afloraments carbonatats del Cretàcic. Entre els minerals és fàcil trobar la PIROLUSITA.

PictographWaypoint Altitude 2,687 ft
Photo ofP2 OBSERVACIÓ DEL POLJÉ DE PURROI, CARRETERA AL POBLE VELL DE PURROI,

P2 OBSERVACIÓ DEL POLJÉ DE PURROI, CARRETERA AL POBLE VELL DE PURROI,

PARADA 2. OBSERVACIÓ DEL POLJÉ DE PURROI, CARRETERA AL POBLE VELL DE PURROI, (Purroi, pertany a l’antic terme municipal de Purroi de la Solana, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 288). Des de l´aturada anterior és possible arribar fins al poble de Purroi Vell , el qual es troba situat dalt d´un turó. En arribar-hi, farem una nova aturada, després d´efectuar un recorregut gairebé ascendent de poc més de 1´5 Km. En aquest recorregut haurem estat transitant per entre els materials carbonatats cretàcics, dels que hem parlat a la parada anterior. Aquests materials formen part de mantell esmentat a l´aturada anterior; tot i que aquí ara s´ha fet palès el Mantell del Montsec, el qual encavalca a l´anterior. Des d´aquest indret, en arribar dal, es pot gaudir (tot mirant cap al Migdia) d´una bona visió del que hem denominat Poljé de Purroi (o Poljé de Castilló del Pla), el qual es troba situat entre afloraments dels materials carbonatats mesozoics, fonamentalment del Cretàcic. Tot i això, també es fan palesos els nivells carbonatats del Cretàcic Mig, del Muschelkalk.

PictographWaypoint Altitude 2,828 ft
Photo ofP3 MIRADOR DE PURROY. CASTELL DE PURROY

P3 MIRADOR DE PURROY. CASTELL DE PURROY

PARADA 3 MIRADOR DEL CASTELL DE PURROI DE LA SOLANA, (Purroi, pertany a l’antic terme municipal de Purroi de la Solana, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 288). Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut cap amunt, per tal d´arribar al poble vell de Purroi. En arribar ens caldrà anar cap a la part septentrional del castell, per on farem una aturada, a uns 0´5 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats anteriorment. Aquests materials afloren a l´indret de l´aturada. Ara, des d´aquí, es pot gaudir d´una bon observació dels sectors septentrionals de la comarca de la Ribagorça / Ribagorza. Entre altres indrets es fan molt palesos els relleus pirinencs i entre ells els del Turbó.

PictographWaypoint Altitude 2,265 ft
Photo ofP4 COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA, ETANYS DE DALT, D¨ESTANYA Photo ofP4 COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA, ETANYS DE DALT, D¨ESTANYA

P4 COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA, ETANYS DE DALT, D¨ESTANYA

PARADA 4. COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA, ETANYS DE DALT, D¨ESTANYA, (Estanya, pertanyia a l’antic terme de Pilzà / Pilzan, que actualment es integrat al terme municipal de Benavarri, comarca de la Ribagorça / Ribagorza). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal retornar a la part baixa del poble, per tal d´anar cap a la carretera nacional N – 230. En trobar-la, caldrà circular molt breument per aquesta, anant cap a Lleida. Ben aviat, es trobarà per l´esquerra la carretera que se´n va cap a Estopanyà (la A – 2218). Així, ens caldrà agafar-la, circulant per ella fins trobar, per l´esquerra, el trencall que duu cap a Estanya, tot continuant el camí. Així, arribarem a aquest poble. Des d’aquí, ens caldrà agafar el camí que es dirigeix cap a Casserres del Castell. Poc despès, arribarem a les immediacions de l´Estany de Dalt d´Estanya. Aquí, farem una aturada. La farem a uns 10 Km de la parada anterior. Tot aquest recorregut, s´efectua sempre dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, amb afloraments de materials mesozoics, molt sovint recoberts pels "Conglomerats de Baells", de l´Oligocè. També, hem circulat, en part pel Poljé de Purroi, entre afloraments de materials de l´Holocè, els quals cobreixen als terrenys argilosos i guixosos del Triàsic Superior. Des d´aquest indret, es fa força palesa unes llacunes d´origen kàrstic, semblant a les que veurem a la propera aturada.

PictographWaypoint Altitude 2,233 ft
Photo ofP5 COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA. ESTANYS DE BAIX Photo ofP5 COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA. ESTANYS DE BAIX

P5 COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA. ESTANYS DE BAIX

PARADA 5. COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA, ESTANYS DE BAIX, (Estanya, pertanyia a l’antic terme de Pilzà / Pilzan, que actualment es integrat al terme municipal de Benavarri, comarca de la Ribagorça / Ribagorza). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal continuar pel camí que hem agafat a Estanya, anant cap a llevant. Ben prop de la parada anterior, ens caldrà desviar-nos lleugerament cap al Sud (uns 50 metres, aproximadament), per tal de fer una aturada. La farem a uns 0´3 Km de l´anteriorment realitzada. Com al recorregut anterior, aquest recorregut, s´efectua sempre dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, amb afloraments de materials mesozoics, molt sovint recoberts pels "Conglomerats de Baells", de l´Oligocè Pel que fa als estanys, cal dir que aquests es troben entre un ample aflorament dels materials guixosos i argilosos del Keuper. Aquests estanys constitueixen un bon conjunt de llacs d´origen Kàrstic. En total són quatre estanys, amb un de molt gran (l´Estany Gran de Baix), el qual es troba en èpoques de sequera, separat en dues parts, cada una de les quals correspon a una dolina. Es tracta dons d´una uvala. Una ullada a la geologia local ens posa de manifest que estem majoritàriament sobre terrenys triàsics, ja siguin de les fàcies Keuper o d’altres fàcies carbonàtiques (calcàries lacustres finament estratificades i intensament deformades), margues de coloracions ocre, calcàries micrítiques i dolomies secundàries - derivades de la substitució del calci per magnesi – en les calcaries micrítiques esmentades. El comentat fins aquí es refereix a l’estratigrafia; per d´altra banda, si observem la geologia estructural ens adonarem de la gran presència de falles d’important component direccional. Aquestes fractures diferencien varis blocs evidenciats pels contactes entre els diferents materials de la sèrie estratigràfica local. En alguns d’aquests blocs és on localitzem els llacs (separats els uns dels altres mitjançant les falles acabades d´esmentar). Tal com hem esmentat, aquests llacs són de naturalesa kàrstica: formats per l’enfonsament del sostre d’una antiga cavitat subterrània inundada (situada per sota del nivell freàtic). La primera consideració que podem fer va referida a la diferència de cota existent entre la zona on ens trobem i els cursos fluvials més propers: la Noguera Ribagorçana (fonamentalment). Aquest indret, forma part del Patrimoni Geològic, tant de l´Aragó, com del conjunt de tots els Pirineus. Efectivament, es tracta del conjunt més importants de llacunes d´origen Kàrstic, situades als Pirineu i també a les terres de ponent i al conjunt de les terres aragoneses. Dintre del que hem anomenat Complex Lacustre d´Estanya, a més a més de la que estem veient ara, hi ha la que hem vist a la parada anterior, així com altres llacunes de dimensions més reduïdes, situades pels voltants. Tot i així, la que destaca es la que estem veient ara: la Llacuna Gran d´Estanya (o Llacuna de Baix d´Estanya), situada al nostre SE. En els darrers anys, la sequera l´havia transformat en dos estanys. Tot i així, ara, es torna a veure formant un sol estany. Per d´altra banda, aquest sistema lacustre, és molt més gran que la superfície ocupada pels estanys actuals.

PictographWaypoint Altitude 2,222 ft

P6 IMMEDIACIONS DEL CONGOSTET DE PURROI, RESTAURANT MAS ROI. CARRETERA N – 230

PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CONGOSTET DE PURROI, RESTAURANT MAS ROI. CARRETERA N – 230, (Purroi de la Solana, terme de Benavarri, comarca de la Ribagorza / Ribagorça). (Full 289). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un recorregut. Així, des de la parada anterior, ens caldrà tornar al poble d´Estanya, després a la carretera A – 2218 i posteriormet a la N – 230, passant de nou per les immediacions de Purroi, anat ara cap al Nord. En arribar a l´explanada del Restaurant Mas Roi, farem una aturada. Aquesta la farem a uns 9 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem estat circulant entre els afloraments dels materials mesozoics que formen part, primer del Mantell de les Serres Marginals i després elsdel Mantell del Montsec. Aqursts darrers són els que hem trobat etre Purroi de la Solana i aquí, on ara som. Aquests materials corresponen aquí als terrenys del Cretàcic Superior i del Cretàcic Mig. Sovint, els hem trobat recoberts per materials detrítics de l´Oligocè. Tot i així, ara trobem afloraments del Cretàcic Superior. Aquests materials aquí constitueixen un congostet, obert per un dels barrancs que baixen del Poljé de Purroi, que hem tr vist a la PARADA 2, d´aquest recorregut. Aquest congostet és el que hem travessat des de Purroi de lla Solana fins a l´indret on ara som.

PictographWaypoint Altitude 2,390 ft
Photo ofP7 ENTRADA NORTE DE BENAVARRI. CARRETERA N - 230

P7 ENTRADA NORTE DE BENAVARRI. CARRETERA N - 230

PARADA 5 - CONDICIONAL. ENTRADA NORD DE BENAVARRI, TRAM DE LA CARRETERA N – 230 CAP A VIELHA, (terme municipal de Benavarri, comarca de la Ribagorza / Ribagorça). (Full 289). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut, anat cap al Nord. Així, aviat trobarem per la dreta el trencall de les carreteres que es dirigeixen cap els poblets de Caladrons i Ciscar. Nosaltres continuarem cap al Nord, apropant-nos cada vegada més cap a la població de Benavarri. Després de sobrepassar l´entrada meridional, ens caldrà seguir fins trobar la segona entrada. Després de deixar la carretera N – 230, ens caldrà anar cap el poble. Quasi a l´entrada del mateix, farem una aturada per sobre de la carretera nacional N – 230. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 7 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics que formen part del Mantell del Montsec, per on ara estem situats. Efectivament, des d´aquest indret es veuen unes calcàries cretàciques que formen part de la part culminant del Mantell del Montsec. Aquestes calcàries formen part d´uns relleus més baixos que els situats a llevant, ja que el mantell del Montsec s’enfonsa cap a ponent.

PictographWaypoint Altitude 2,521 ft
Photo ofP8 TURÓ DEL CASTELL

P8 TURÓ DEL CASTELL

PARADA 8. IMMEDIACIONS DEL TURÓ DEL CASTELL DE BENAVARRI, (terme municipal de Benavarri, comarca de la Ribagorza / Ribagorça). (Full 289). Després de fer l´aturasa anterior, caldrà fer un recorregut, d´uns 2 Km, per tal d´arribar fins al Turó del Castell de Benabarre, per on farem la darrera aturada del recorregut de d´aquest itinerari. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics que formen part del Mantell del Montsec. Tot i això, en aquest indret aflorem materials carbonatats mesozoics de l´Eocè Inferior, que cobreixen als mesozoics del Cretàcic. Aquests, formen part dels afloraments més occidentals del Mantell del Montsec, tot i que la seva alçada és molt més baixa que els relleus del Montsec de Montgai, situats a llevant d´on ara estem situats. Finalment, cal dir que aquests materials són eminentment carbonatats i són els que constitueixen el turó sobre el qual s’assenta el Castell. Tanmateix afloren per arreu, pels voltants de Benavarri.

Comments

    You can or this trail