ITINERARI GEOLÒGIC PER CABACÉS /CABASSERS, LA BISBAL DEL PENEDÊS, MARGALEF I ULLDEMOLINS

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINERALÒGIC PER LA COMARCA DEL PRIORAT: DES DE CABACÉS / CABASSERS CAP A LA BISBAL DE FALSET, A MARGALEF I A ULLDEMOLINS, A TRAVÉS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER / 08C DE FEBRER DEL 2020


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Tot i axí, en aquest recorregut no passarem per trams en mal estat de conservació

Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari discorrerà fonamentalment per una de les tres unitats geològiques que constitueixen l´estructura geològica de Catalunya, concretament per la Depressió Geològica de l´Ebre. Tot i així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà dintre d´una altra unitat: la Serralada Prelitoral Catalana (integrant del Sistema Mediterrani), per on es farà la primera aturada del recorregut de l´itinerari.

Així, l´itinerari començarà dintre de Serralada Prelitoral catalana, per on es farà la primera aturada, entre afloraments dels materials mesozoics del Triàsic Mig, del Muschelkalk Inferior, concretament. En aquest tram, es veuran, fonamentalment afloraments de materials carbonatats (generalment cacáries i en menys grau, dolomies).

Després, a partir d´aquest moment, la resta del recorregut transitarà entre els afloraments cenozoics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquests materials pertanyen en la seva major part al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè i presenten generalment característiques detrítiques. Així, anirem trobant argiles, calcolutites, gresos i fonamentalment conglomerats; aquests darrers a la darrera part del recorregut d´aquest itinerari. Entre Margalef i les Crestes del Bai, prop d´Ulldemolins.

Per d´altra banda, la pràctica totalitat del recorregut transitarà per la comarca del Priorat, entre Cabacés / Cabassers, la Bisbal de Falset, Margalef i Ulldemolins. Tot i així, en alguns dels darrers trams, es fregarà el límit amb la comarca de les Garrigues, especialment a la darrera aturada..


OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic), que constitueixen la Branca Externa de la Serralada Prelitoral del Sistema Mediterrani. Aquests materials els trobarem exclusivament a la primera aturada. També els veurem, encara que a distància, a la segona aturada. Aquests materials, fonamentalment seran de caràcter carbonatat, predominant les calcàries sobre les dolomies. Tanmateix, veurem a certa distancia afloraments dels gresos rogencs del Buntsandsteim (del Triàsic Inferior).

2.- Observació i descripció dels materials terciaris (de l´Eocè i de l´Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre, que pertanyen majoritàriament al complex al·luvial del Montsant (tot i que es trobaran indrets situats dintre del complex al·luvial d´Horta de Sant Joan – Gandesa, als primers trams del recorregut). Tots aquests materials, pertanyen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè i presenten unes característiques eminentment detrítiques. Així, veurem nivells argilosos, calcolutitics i gresencs. Tot i això, al darrer tram del recorregut, predominaran els conglomerats, especialment entre Margalef i les Crestes del Blai (prop d´Ulldemolins).

3.- Observació de les estructures locals d´aquests materials, al llarg del recorregut de l´itinerari, i de les relacions existents entre les diferents unitats geològiques acabades d´esmentar. Així:
3A) de l´estructura de Branca Externa de la Serralada Prelitoral Catalana (integrant del Sistema Mediterrani), que trobarem sols a l´inici del recorregut
3B) de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, que veurem al llarg de quasi tot el recorregut de l´itinerari. Cap a la part final del recorregut, entrarem plenament als denominats: Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÖ 1985)

4.- Observació de les explotacions mineres que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació i anàlisi dels impactes produïts sobre el Medi Natural (i sobre el Medi Ambient), tant per les explotacions mineres anteriors, com per altres activitats humanes.

6.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, que trobarem al llarg del recorregut. Dintre del primer, cal fer esment de la denominada Flexura del Montsant, que veurem a la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Aquest recorregut te un antecedent més u menys proper; es tracta del treball nostre: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2015a), del qual, l´itinerari que ara presentem és una actualització A més a més, cal fer esment d´altres recorreguts propers, també nostres: MATA-PERELLÓ (1997, 2000, 2011, 2012 i 2014, entre altres més antigues, del mateix autor). També farem esment de esment del treball proper transcrit a MATA – PERELLÓ i de SANZ BALAGUÉ (2015b).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d´aquesta comarca, farem esment d´un altre treball del mateix autor, de MATA-PERELLÓ (1991), relatiu a les mineralitzacions catalanes en general. Uns altres antecedents, cal situar-los en MATA-PERELLÓ (1995a i 1995b), relatius als inventaris mineralògics de les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). També, i dintre d´aquest apartat, també farem esment de diversos treballs de l´IGME (1972). Tots ells són relatius a diversos fulls geològics corresponents als indrets per on passarà el recorregut de l´itinerari. Aquí, també farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1985), relatiu a la Depressió Geològica de l´Ebre.

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari començarà i finalitzarà dintre de la comarca del Priorat. Així, s´iniciarà pels voltants de Cabacés / Cabassers, per on es faran les primeres aturades, tot seguint sempre per la carretera ´T – 702 / C – 226. Continuant per aquesta mateixa carretera, ens caldrà anar cap a la Bisbal de Falset, fent una nova aturada abans d´arribar-hi.

Després caldrà anar cap a Margalef, utilitzant ara la carretera T – 713 / C – 226. Poc abans d´arribar-hi, farem una nova aturada. Posteriorment, seguint per la darrera carretera esmentada, ens caldrà arribar a la cruïlla amb la carretera C – 242 / C - 223. Abans de trobar-la, farem dues noves aturades.

Finalment, ens caldrà anar cap al poble d´Ulldemolins, utilitzant la darrera carretera esmentada. Poc abans d´arribar-hi, farem la darrera aturada. Per acabar, cal dir que en els darrers trams, hem estat circulant pel límit de les comarques del Priorat i de les Garrigues, havent entrat lleugerament en aquesta en algun indret del recorregut.

Així, aquest recorregut serà d´uns 29´9 Km. En aquest recorregut es faran vuit aturades. Es començarà a una alçada d´uns 219 metres, per anar pujant, contínuament, amb oscil·lacions fins arribar a una alçada d´uns 767 metres, a la darrera aturada, a les Crestes del Blai.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Cada una d´aquestes parades tindrà un número, i un topònim representatiu. Per d´altra banda, s´indicarà el nom del poble més proper, el municipi al qual pertany l´indret, i la comarca on es troba situat. Per d´altra banda, també indicarem en cada cas, i entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà dintre dels següents dos fulls, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzats a l´escala 1:50.000 per l´"Instituto Geográfico y Catastral": 444 (dit de Flix) i 445 (dit de Cornudella).

___________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000. Sintesis de la Cartografia existente. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA - PERELLÓ, J.M. (1985).- Depressió de l´Ebre o Depressió Central?. Revista Dovella, nº 6. Pp. 45 – 50. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Priorat, de la Ribera d´Ebre, del Segrià i del Baix Cinca: des d´Ulldemolins a Flix i a Fraga. Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000a). - Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d´Ebre i del Priorat: des de Flix cap Ascó, el Molar i Mora. Inèdit. 11 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011). - Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Priorat: des de Cornudella del Montsant a Siurana de Prades i a Ulldemolins. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012). - Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Priorat i de la Conca de Barberà: des d´Ulldemolins, a Vallclara i a Vimbodí. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014). - Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Camp, del Priorat i de la Conca de Barberà: des de Prades al Coll Roig, a Ulldemolins i a Vilanova de Prades. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J (2015a).- Recorregut geològic i mineralògic per la comarca del Priorat: des del Molar a la Figuera, al Turó de Sant Pau i a Cabacés / Cabassers. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J (2015b).- Recorregut geològic i mineralògic per la comarca del Priorat: des de Cabacés / Cabassers a la Bisbal de Falset, a Margalef i a Ulldemolins. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.