ITINERARI GEOLÒGIC PER L´URGELL: NALEC; ROCAFORT DE VALLBONA, MALDÀ; BELIANES, VALLBONA - NALEC
near Ciutadilla, Catalunya (España)
Viewed 899 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per carreteres i per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, abans de fer el recorregut, caldrà cercar la màxima informació sobre l´estat dels camins de terra, per on hagi de discórrer el recorregut de l´itinerari.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut s´aniran fent observacions d´aquesta depressió, unes de caire geomorfològic, altres estructurals i altres petrològiques, fonamentalment.
Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament del Sistema Pirinenc, el qual serà visible des de diversos indrets del recorregut, especialment pels voltants de Belianes i de Maldà, cap a la fi del recorregut de l´itinerari.
Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà totalment per una sola comarca, per la de l´Urgell, des de principi a fi del recorregut. Tot i això, discorrerà per molts dels sectors segarrencs de l´esmentada comarca de l´Urgell.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Geològica de l´Ebre, concretament de la seva Depressió Central. per aquests indrets per on transitarà el recorregut de l´itinerari.. Aquests materials, eminentment cenozoics i es distribueixen entre els afloraments de la Formació Tàrrega (amb nivells de calcolutites de diverses tonalitats, guixos, calcarenites i calcàries, de l´Oligocè). Ocasionalment, també es trobaran afloraments de la Formació Urgell, també de l´Oligocè, prop de Belianes. Per d´altra banda, ocasionalment, aquests materials es troben recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític.
2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
3.- Observació, a distancia, del Sistema Pirinenc. Concretament, des de les immediacions de Belianes i de Maldà, fonamentalment.
4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic i del Patrimoni Miner que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No tenim cap antecedent nostre relatiu a la totalitat del recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. Així, aquest recorregut constitueix una autèntica primícia. Tot i així, hi ha un antecedent recent, relatiu a la primera aturada del recorregut; concretament de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018).
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS i MATA – PERELLÓ (1987) GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).
Per d´altra banda i pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. Un altre treball, relatiu a la Segarra és: MATA – PERELLÓ i COLLDEFORNS (1995).
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del Coll de la Portella, per on hi ha l´encreuament de les carreteres de Tàrrega a Montblanc i de Guimerà a Belianes. Així, l´iniciarem a l´Estació de Servei, per on farem la primera aturada.. Després perla carretera L – 201, ens dirigirem cap a ponent, cap a les immediacions de Nalec, per on farem una aturada i cap a Rocafort de Vallbona, per on farem una altra.
Després, seguint per la mateixa carretera, continuarem cap a Sant Quintí de Mediona i cap a les immediacions de Maldà, arribant finalment a Belianes, per on farem dues aturades més. Després de fer-les, farem dues filloles, una cap a Bellpuig d´Urgell (per la carretera LP – 2015) i l´altra cap a Linyola (e nou per la L – 201), però prop de Belianes farem més aturades. Després d´aquestes, encara farem una altra aturada al darrer poble esmentat, prop del Canal Segarra – Garrigues.
Tot seguit, tornarem enrere per la carretera L – 201, per tal d´anar cap a Maldà, per on farem una aturada a tocar del Castell. Després, per la carretera LP- 2535, ens dirigirem cap a Llorenç de Rocafort i cap a Vallbona de les Monges, per on farem dues aturades més, una a cada poble. I, finalment, per una carretereta local, blanca (sense numeració), ens dirigirem cap a Nalec. En aquest tram farem una aturada i la darrera, al darrer poble esmentat. Tot seguit retornarem cap a l´inici, cap al Coll de la Portella, per on finalitzarà el recorregut.
Així, el recorregut serà de poc més de 41 Km, fent-se 13 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 478 metres, per les immediacions del Coll de la Portella (dintre de la denominada Segarra Urgellenca). BDespés, anirà baixant, seguint el riu Corb, arribant a l´alçada mínima del recorregut, entre Belianes i Bellpuig d´Urgell, a uns 332 metres, dintre ja de l Urgell pròpiament dit.
Posteriorment, el recorregut anirà pujant, fent oscil·lacions, arribant a una alçada màxima d´uns 591 metres, en el trajecte de Vallbona de les Monges cap a Nalec. A partir d´aquí, baixarà inicialment fins als 442 metres, en creuar el riu Corb, prop del darrer poble esmentat. I, finalment en arribar al´indret final, al Coll de la Portella, es tornaran a assolir els 478 metres inicials,
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un sol full, concretament el 389 ( o de Tàrrega). Totes les aturades les farem dintre d´aquests fulls. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca de la Segarra, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. I MATA-PERELLÓ, J.M. (1987).- Inventari mineralògic de la comarca de la Segarra, Xaragall, nº 18, 32 pag. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1995).- Introducció al coneixement geològic de la Segarra. Coneix. de l’entorn natural de la Segarra, nº 7, 29pag. Cervera
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut geològic i miner per les comarques de la Segarra i de l´Urgell: des de granyena de segarra a montornés de segarra, al mas de bondia, guimerà, ciutadilla i a nalec, Inèdit. 12 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Waypoints
P1. COLL DE LA PORTELLA. ESTACIÓ DE SERVEI DE NALEC
PARADA 1. IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA PORTELLA: ESTACIÖ DE SERVEI DE NALEC. CRUÏLLA DE LES CARRETERES, (terme municipal de Nalec, comarca de l´Urgell). (Full 389). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem en aquest indret, al Coll de la Portella, per on hi ha una important cruïlla de carreteres. El començarem a tocar de l´Estació de Servei de Nalec, a uns 12 Km de Tàrrega per la carretera C – 14. En aquest darrer recorregut, si hem vingut des de la capital comarcal, hem trobat afloraments dels materials que formen part de la Formació Tàrrega i pertanyen a l´Oligocè. Aquests materials reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets per on transcorre el recorregut de l´itinerari. Ara, des de l´indret de l´aturada, es fa ben pales el poble de Nalec sobre aquests materials i tanmateix a l´indret de l´aturada, per on afloren les calcolutites ocres i els nivells de gresos formant paleocanals.
P2. IMMEDIACIONS DE NALEC. VALL DEL RIU CORB
PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE NALEC. VALL DEL CORB, (terme municipal de Nalec, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un curt recorregut per la carretera L – 201, anant cap a ponent. Així, aviat s´arribarà al trencall de Nalec. Poc després de superar-ho, ens caldrà agafar i enlairar-nos per un camí que hi ha a la dreta de la carretera. Dalt, farem una aturada a uns 1´6 Km de la parada anterior. En aquest tram, hem tornat a trobar afloraments oligocènics de la Formació Tàrrega. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada, des d´on es pot fer una bona observació de la Vall del riu Corb.
P3. IMMEDIACIONS DEL BALNEARI DE ROCAFORT DE VALLBONA
PARADA 3. IMMEDIACIONS DEL BALNEARI DE ROCAFORT DE VALLBONA, (antic municipi de Rocafort de Vallbona i actualment del terme municipal de Sant Martí de Rocafort, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la carretera L – 201, per tal de continuar per ella cap a ponent. Així, aviat arribarem al poble de Rocafort de Vallbona, per on farem una aturada prop del seu antic balneari. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells oligocènics de la Formació Tàrrega. Així, hem vist nivells de gresos, calcolutites i tabmateix de calcàries. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Aquí hi ha els edificis de l´antic Balneari de Rocafort de Vallbona, actualment tancat. Hi ha un surgència d´aigües molt semblants a les del proper Balneari de Rocallaura. Es tracta d´aigües força carbonatades i alhora riques en estronci. Pel que fa als edificis, aquests formen part del Patrimoni Miner de la comarca de l´Urgell.
P4 ENTRADA A BELIANES PER LA CARRETERA L - '=!, VENINT DES DE MALDÀ
PARADA 4. IMMEDIACIONS DE L´ENTRADA A BELIANES PER LA CARRETERA L - 201, VENINT DES DE MALDÂ, (terme de Belianes, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap a ponent, seguint per la carretera local L – 201. Així, aviat s´arribarà al poble de Sant Quintí de Maldà, passant-se després per les immediacions dels pobles del Villet i de Maldà (cap on anirem més endavant). Després es passarà per les cruïlles de les carreteres locals cap els Omells de Na Gaià (la L – 220) i de l´Espluga Calba (la LV - 2014), que es deixaran a la dreta. Posteriorment, ens aproparem a Belianes. Quasi a l´entrada, farem una aturada, aproximadament a uns 6´7 Km de la parada anterior. En aquest llarg recorregut, hem anat trobant, en tots els trams, afloraments dels materials oligocènics de la Formació Tàrrega. Així, hem vist nivells de calcàries, gresos i calcolutites. Tanmateix, hem començat a trobar afloraments de calcolutites rogenques. Aquestes darreres pertanyen a la Formació Urgell i pertanyen a l´Oligocè, com els materials anteriorment esmentats. Des d´aquest indret, es pot fer una bona observació de la vall del riu Corb. Efectivament, des d´aquí es veu com va perdent alçada, especialment més cap a ponent, quan aquest riu es perd, quasi totalment dintre de la plana d´Urgell.
P5 IMMEDIACIONS DE LES TEULERIES DE BELIANES
PARADA 5. IMMEDIACIONS DE LES TEULERIES DE BELIANES, (terme municipal de Belianes, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un recorregut molt curt, entrant a la població de Belianes, per on es farà una breu aturada. Aquesta, la farem a la bora d´unes antigues teuleries. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat al trajecte cap a l´aturada anterior. Com a la parada anterior (i a les qie hem fet prèviament), estem dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest lloc hi ha les restes (fonamentalment les xemeneies) de les antigues teuleries. En elles s´utilitzaven els materials calcolutitics rogencs de la Formació Urgell, extrets a a la proximitat de Belianes. Aquests elements, formen part del Patrimoni Miner de la comarca de l´Urgell.
P6 GRAVERES DE BELIANES
PARADA 6. GRAVERES DE BELIANES, DE LA CARRETERA A BELLPUIG D¨URGELL (terme municipal de Belianes, comarca de l´Urgell). (Full 389). Ara, després de fer l´aturada anterior, cal travessar totalment el poble de Belianes, per tal d´agafar la carretera local LP – 2015, la qual es dirigeix cap a Bellpuig d´Urgell. A uns 4´6 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut, hem seguit el riu Corb i fins i tot hem travessat un dels seus braços, ja que el riu es per en entrar a l´Urgell (a la plana de l´Urgell pròpiament dita). Per d´altra banda, en aquest trajecte hem anat trobant materials molt recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals recobreixen als materials de la Formació Urgell. Aquests materials són eminentment detrítics i corresponen als materials arrossegats pel riu Corb. A l´indret de l´aturada hi ha unes importants explotacions detrítiques. En aquestes s´extreuen aquests materials, amb la finalitat de ser emprats com a àrids per a la construcció.
P7 ARGILERES DE LA FONTETA
PARADA 7. ARGILERES DE LA FONTETA, DE LA CARRETERA DE BELIANES A ARBECA, (terme municipal de Belianes, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després d´efectuar la parada anterior, cal retornar cap al poble de Belianes. Després, ens caldrà fer una segona fillola, seguint ara per la carretera L – 201, anant de nou cap a ponent, cap Arbeca i cap a les Borges Blanques.. Prop del darrer poble esmentat, arribarem al paratge de la Fonteta. En aquest indret va haver-hi diverses explotacions de calcolutites. Aquí farem una aturada, a uns 6´2 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem tornat a travessar els materials que hem vist a l´aturada anterior. Tot i així, en anar cap a ponent, hem vist afloraments dels nivells de calcolutites rogenques, les quls pertanyen a la Formació Urgell. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Aquí, han estat explotats, a diversos llocs, per tal de ser utilitzats com matèria prima a les diferents teuleries que hi havia al poble de Belianes
P8 GRAVERES SUBTERRÂNIES DEL CANAL SEGARRA - GARRIGUES
PARADA 8 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LES ANTIGUES GRAVERES SUBTERRÀNIES DE BELIANES. CANAL SEGARRA - _ GARRIGUES, (terme municipal de Belianes, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després d´efectuar la parada anterior, cal retornar cap al poble de Belianes. Després, des del poble, ens caldrà anar cap al canal Segarra – Garrigues, per on farem una nova aturada (la darrera de Belianes). La farem a uns 3´3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Ara, en canvi, es fan palesos els materials ocres de la Formació Tàrrega. Per sobre d´aquests es fan palesos els nivells detrítics de l´Holocè. Precisament, en aquest indret, en fer-se les obres del canal, es van trobar unes antigues explotacions subterrànies de grava, que posteriorment van quedar tapades en construir-se el canal.
P9 CASTELL DE MALDÀ: VISIÓ DEL CORB
PARADA 9. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE MALDÂ, (terme municipal de Maldà, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà fer un breu recorregut, retornant a la carretera L – 201, per tal d´anar ara cap a llevant,, cap al proper poble de Maldà. Aquí, ens caldrà arribar a la base del seu castell, per on farem una aturada. La farem a uns 1´5 Km de l´anteriorment feta. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells de gresos, calcolutites ocres i calcàries de la Formació Tàrrega. Sovint, sobre aquests materials de l´oligocè, es troben material detrítics del Pleistocè i de l´Holocè. Aquí, al costat de es restes del castell del Segle XIII, modificat els XV i el XVII i malmès a les guerres carlines, farem una observació de la vall del riu Corb i en especial dels afloraments dels nivells carbonatats..
P10. ENTRADA A LLORENÇ DE ROCAFORT
PARADA 10. ENTRADA A LLORENÇ DE ROCAFORT, CARRETERA LP – 2335, (de l´antic terme de Rocafort de Vallbona i ara del terme municipal de Sant Martí de Rocafort, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut. Així, ara caldrà agafar la carretera local LP – 2335, amb la intenció d´anar cap a Vallbona de les Monges. Tot i això, en arribar al poble de Llorenç de Rocafort, farem una aturada. La farem a l´entrada del poble, aproximadament a uns 3´3 Km de Maldà. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Aquests materials reblen la Depressió Geològica de l´Ebre per aquests indrets i es troben constituïts per nivells de calcolutites i gresos ocres. Ocasionalment també apareixen nivells de carbonats. Tots aquests materials pertanyen a la denominada Formació Tàrrega. Ara, per on ara som, a l´entrada del poble, es fa palès un afloraments dels materials ocres abans esmentats. També, des d´aquest indret es pot fer una observació de la vall del Fondo de les Planes.
P11 IMMEDIACIONS DE VALLBONA DE LES MONGES
PARADA 11 - CONDICIONAL. ENTRADA A VALLBONA DE LES MONGES, (terme municipal de Vallbona de les Monges, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera local LP – 2335. Així, aviat arribarem a les immediacions del poble de Vallbona de les Monges. En arribar, podem fer una aturada, si s´escau. La farem a uns 2´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials oligocènics de la Formació Tàrrega. Aquests són els materials que afloren a l´indret de l´aturada, ders d´on es pot fer una observació del conjunt monumental d´aquesta població.
P12 CARRETERA A NALEC. RELLEU RUINIFORME
PARADA 12. CARRETERETA VEÏNAL DE VALLBONA DE LES MONGES CAP A NALEC, (terme municipal de Vallbona de les Monges, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després d´efectuar la parada anterior, cal fer un breu recorregut travessant el poble de Vallbona de les Monges. Més endavant, seguint la carretera que ara va cap a Rocallaura, trobarem per l´esquerra un trencall, d´on eix la carretereta local blanca (sense numeració), que es dirigeix cap a Nalec. A uns 3´5 Km d´agafar aquesta carretera i a uns 4´2 de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. És a dir: hem trobat nivells de gresos i calcolutites ocres. Ocasionalment, també hem trobat nivells de calcàries. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega, de l´Oligocè. Sovint, hem trobant una bona mostra dels correus terrassats, distribuïts en funció de les alternances dels materials oligocènics. Més endavant, en arribar a l´indret de la parada, s´han fet evidents uns potents paleocanals, els quals es troben en bona part fragmentats , donant lloc a unes interessants formes de relleus ruïniformes.
P13. SORTIDA DE NALEC CAP A CIUTADILLA
PARADA 13. SORTIDA DE NALEC CAP A CIUTADILLA, (terme municipal de Nalec, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera veïnal (sense numeració), la qual es va dirigint cap a Nalec. En arribar iniciar breument la sortida per la carretera local LV – 2341, la qual condueix cap al proper poble de Ciutadilla. Just a la sortida de Nalec farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 2´8 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials oligocènics que formen part de la Formació Tàrrega. Així, hem vist nivells de calcolutites i gresos ocres; i tanmateix hem vist nivells de calcàries. Aquests són els materials que apareixen per arreu, a l´indret per on fem aquesta aturada. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot fer una bona observació del riu Corb i de la seva vall, situada al Nord de Nalec i d´on ara som. ________________________________________________________________________________ Tot i així, ara ens cal entrar breument a Nalec i sortir de nou per l´enllaç que condueix cap a la carretera L – 201, travessant el riu Corb. En arribar a la carretera acabada d´esmentar, ens caldrà continuar per ella, anant cap a llevant. Així, arribarem de nou al Coll de la Portella, per on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari. En aquest breu recorregut d´uns 2 Km i escaig, hem continuat trobant afloraments dels materials oligocènics de la Formació Tàrrega.
You can add a comment or review this trail
Comments