Activity

ITINERARI GEOLÒGIC PER: PALANCA DE NOVES, GUÀRDIA D´ARES I COLLADA DE PILLÀ

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER: PALANCA DE NOVES, GUÀRDIA D´ARES I COLLADA DE PILLÀ Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER: PALANCA DE NOVES, GUÀRDIA D´ARES I COLLADA DE PILLÀ Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER: PALANCA DE NOVES, GUÀRDIA D´ARES I COLLADA DE PILLÀ

Author

Trail stats

Distance
20.72 mi
Elevation gain
4,449 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,391 ft
Max elevation
5,122 ft
TrailRank 
36
Min elevation
1,910 ft
Trail type
One Way
Coordinates
637
Uploaded
June 22, 2017
Be the first to clap
3 comments
Share

near Novés de Segre, Catalunya (España)

Viewed 926 times, downloaded 3 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER: PALANCA DE NOVES, GUÀRDIA D´ARES I COLLADA DE PILLÀ Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER: PALANCA DE NOVES, GUÀRDIA D´ARES I COLLADA DE PILLÀ Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER: PALANCA DE NOVES, GUÀRDIA D´ARES I COLLADA DE PILLÀ

Itinerary description

ITINERARI DE RECORREGUT GEOLÒGIC, MINERALÒGIC I MINER PER LA COMARCA DE L´ALT URGELL: DES DE LA PALANCA DE NOVES I DE NOVES DE SEGRE A LA GUARDIA D´ARES, ALS MINAIROTS I A LA COLLADA DE PILLÀ (IMMEDIACIONS DE LA VALL DE CABÓ)

ADVERTIMENTS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. En aquest recorregut hi ha un llarg tram que caldrà fer-ho per camins de terra. Es tracta del que va des de la Guàrdia d´Ares fins a la Collada de Pillà, a la part alta de la Vall de Cabó.

Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari, discorrerà íntegrament entre els afloraments dels materials paleozoics (en bona part del Devonià, del Silurià i de l´Ordovicià; i també del Carbonífer i del Permià) i dels mesozoics (que en bona part pertanyen al Triàsic, al Juràssic i al Cretàcic) del Sistema Pirinenc.

Aquests afloraments es situen dintre del Mantell de Bóixols (situat al Sud del recorregut) i del Mantell de la Zona de les Nogueres (situat als sectors septentrionals del recorregut). És a dir, en tos dos casos, dintre dels geogràficament anomenats Prepirineu, coneguts geològicament com a Pirineu Meridional.

Cal dir que en bona part del recorregut, transitarem per la zona de contacte entre els dos mantells anteriors, especialment entre Noves de Segre i la Guàrdia d´Ares. Precisament el riu de la Guàrdia, va discorrent per aquest contacte. I alhora, la carretera per on passarem el va remuntant .

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut també discorrerà íntegrament per dues comarques de les que constitueixen l´antiga Regió de la Seu d´Urgell – Tremp; concretament per la de L´Alt Urgell, per on començarà i per del Pallars Sobirà, per on finalitzarà.

OBJECTIUS GENERALS

Es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1 - Reconeixement dels materials paleozoics del Mantell de la Unitat de les Nogueres, que es tallen entre Malgrat i els voltants de la Guardia d´Ares. Aquests materials pertanyen segons els indrets al Devonià, Silurià, Ordovicià i Carbonífer; així com al Permià (en realitat del Permotries).

2 - Reconeixement dels materials mesozoics del Mantell de la Unitat de les Nogueres i del Mantell de Bóixols, que es tallen inicialment pels voltants de la Palanca de Noves i després a diferents trams del recorregut. Aquests materials pertanyen segons els llocs al Triàsic, al Juràssic o al Cretàcic.

3.- Observació a distància dels materials mesozoics i cenozoics dels relleus prepirinencs de la Unitat Sud-pirinenca Central, que veurem al Sud de recorregut de l´itinerari, en diferents indrets del mateix.

4.- Estudi i observació de les estructures del Mantell de la Unitat de les Nogueres i del Mantell de Bóixols, que trobarem a la major part del recorregut de l´itinerari. I tanmateix de les relacions existents entre els dos mantells, per entre els quals discorrerà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

5 - Reconeixement de diverses mineralitzacions situades fonamentalment a les serres prepirinenques meridionals; com les següents (d´acord amb el sentit de la marxa del recorregut):
5A) de les mineralitzacions evaporítiques (fonamentalment de caràcter guixós), situades als termes de Noves de Segre i de Bellpui, situades sempre entre els afloraments triàsics del Keuper
5B) com les mineralitzacions d´alteració associades a afloraments ofítics del triàsic de la Guardia d´Ares. Aquestes mineralitzacions donaran lloc a la formació d´amiant.

6 - Reconeixement de les explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions de l´apartat anterior. I, tanmateix d´altres, com les que trobarem prop de Trejuvell, per on s´han explotat les calcàries griotte del Devonià, amb la intenció de ser emprades com a roques ornamentals.

7.- Observació, si s´escau, de les alteracions produïdes sobre el medi natural y sobre el medi ambient per les explotacions anteriors.

8.- Observació, si s´escau, dels indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut del present itinerari. Dintre d´aquest darrer, farem una observació de les restes de l´antiga Farga de Noves de Segre, la qual es troba situada prop de l´aiguabarreig del Riu de la Guàrdia d´Ares i del Riu de Castellàs. Dintre d´aquest contexte, també cal parlar dels anomenats menairons, relacionats amb fenòmens periglaciars.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació a aquest recorregut, sols coneixem de la existència de dos treballs nostres. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1995 i 2005), que segueixen un traçat força semblant en alguns trams del present recorregut. Tret d´aquest no coneixem cap altre antecedent del mateix tipus, que discorri per aquestes contrades. Hi ha uns antecedents molt proper a MATA – PERELLÓ (2013 i 2014), dels quals, el que ara presentem és una actualització.

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en MATA-PERELLÓ (1990), en un treball de caràcter general, dedicat al conjunt de tota Catalunya.

I pel que fa a l´estructura geològica, ens remetrem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992).

Totes aquestes dades bibliogràfiques es podran veure a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s´iniciarà a la població de Noves de Segre, tot i que s´haurà començat en realitat a la Palanca de Noves, situada (com l´anterior) dintre de la comarca de l´Alt Urgell. Així, en realitat el recorregut començarà per les immediacions de Cal Maties, a l´altra banda del Segre, al terme municipal de la Ribera d´urgellet. Des d´aquest indret, per una carretera local (la LV – 5134), s´anirà primer cap a la població de Noves de Segre. Així, a partir d´ara entrarem al municipi de les Valls d´Aguilar. Tot seguit, caldrà anar cap a les properes poblacions de Bellpui i de Malgrat. En aquest recorregut es faran dues parades més..

Després, i per aquesta mateixa carretera, s´anirà cap a les poblacions de Nyus, Espaén i cap a les immediacions de Trejuvell, per on realitzarem una nova atura, poc abans d´arribar a aquest darrer poble. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a la Collada de les Saleres, arribant després a la Guardia d´Ares. Després de sobrepassar lleugerament el poble, seguint per la carretera LV – 5134 (en el seu sentit cap al proper poble de Taús, sense arribar-hi. Abans, ens caldrà agafar un trencall que es dirigeix cap al Sud. Es tracta d´un camí de terra que ens aproparà a la Collada de Pillà (per sobre de la Vall de Cabó). En arribar-hi, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.

Així, el recorregut tindrà una llargada d´uns 33´36 Km, al llarg dels quals farem 10 aturades. Així, el recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 592 m, per les immediacions de la Palanca de Noves. Després de sobrepassar el Segre, el recorregut anirà pujant contínuament (amb lleugeres oscil·lacions). Així, arribarem a una alçada màxima d uns 1567 metres, poc abans d´arribar al poble de la Guàrdia d´Ares (un dels més alts de Catalunya). Després de baixar lleugerament fins als 1378 metres, en sobrepassar el riuet de la Guàrdia tornarem a pujar, amb alguna oscil·lació. Arribant a una alçada final d´uns 1.532 metres a la darrera aturada.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. En aquestes aturades, ens dedicarem a veure diferents elements geològics o mineres, segons s´escaigui.

Per d´altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió serà algú dels següents: 252 (o de Tremp) o 253 (o d´Isona). Així, anirem realitzant les següents aturades, al llarg del recorregut del present itinerari.
________________________________________________________________


BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico - mineralògic per l´Alt Urgell i pel Pallars Sobirà: des de la Palanca de Noves a la Guardia d´Ares i a Bresca. Inèdit, 6 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Itinerari geològic, mineralògic i miner per les comarques de l´Alt Urgell i del Pallars Sobirà: des de la Palanca de Noves a la Guardia d´Ares i al Pont de Bresca, Gerri de la Sal i a l´Argenteria. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Itinerari geològic, mineralògic i miner per les comarques de l´Alt Urgell i del Pallars Sobirà: des de la Palanca de Noves a la Guàrdia d´Ares, al Pont de Bresca i al Congost de Collegats. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014).- Itinerari geològic, mineralògic i miner per les comarques de l´Alt Urgell i del Pallars Sobirà: des de la Palanca de Noves a la Guàrdia d´Ares, Taús, Baen. Useu i al Pont de Bresca. Inèdit. 20 pàgine. Manresa

ROSELL SANUI, J. (1970).- Explicació del Mapa Geològic, a escala 1:50.000, corresponent al full nº 252 (Tremp). Mapa Geológico de España. Inst. Geológico y Minero de España. Madrid.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,975 ft
Photo ofP1 IMMEDIACIONS DE CAL MATIES Photo ofP1 IMMEDIACIONS DE CAL MATIES Photo ofP1 IMMEDIACIONS DE CAL MATIES

P1 IMMEDIACIONS DE CAL MATIES

PARADA 1. IMMEDIACIONS DE CAL MATIES (la Palanca de Noves, terme de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). L´itinerari es comença en aquest indret, situat al costat de l´antiga carretera C-1313, la qual es dirigeix cap a la Seu d´Urgell (en el seu sentit septentrional) i cap a Organyà (en el seu sentit meridional). És a dir, molt prop de la carretera actualment denominada C – 14. A l´indret de la parada es troben uns afloraments dels nivells gresosos i lutítics de color rogenc, que pertanyen al Permotries (o més exactament al Permo-Bunds), que ja es poden incloure dintre del Mantell de la Unitat de les Nogueres. FOTOGRAFIA 1 En aquest indret, també apareixen afloraments dels materials del Keuper, amb nivells de guixos, entre els quals es poden veure petits Jacints de Compostel·la. Tanmateix es veuen eflorescències amb EPSOMITA. Cal dir, per altra banda, que una mica més amunt d´on ara som, concretament a la Serra d´Ensenyà, ja hi afloren els terrenys pissarrencs del Carbonífer, que també pertanyen al Mantell de la Unitat de les Nogueres.

PictographWaypoint Altitude 2,356 ft
Photo ofP2 ANTIGA GUIXRA DE BELLPUI

P2 ANTIGA GUIXRA DE BELLPUI

PARADA 2. ANTIGA GUIXERA DE BELLPUI (Bellpui, terme municipal de Noves de Segre - les Valls d´Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Després de la parada anterior, cal agafar la carretera local que es dirigeix, des de la C- 14 (antiga C -1313) cap al proper poble de Noves de Segre. Tot seguit cal continuar per la nova carretera, que se´n va cap a la Guardia d´Ares, remuntant el Riu de la Guàrdia. Aquesta és la carretera local LV – 5134. Poc després del trencall d´aquesta darrera població s´arriba a una petita guixera, de característiques molt semblants a la de la següent parada. També, es passa per un bon aflorament dels nivells de guixos triàsics del Keuper, poc abans d´arribar a l´indret de l´aturada. Tot i així, aquí farem l´aturada. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 5 Km des de la parada anteriorment realitzada. En tot aquest breu recorregut, des de la parada anterior, s´han tallat primer els materials rogencs del Permotries constituïts per nivells de gresos i lutites; tot i que aquests es troben coberts, en bona part, pels sediments detrítics de l´Holocè, els quals formen part de les terrasses del Riu Segre i tanmateix dels seus afluents com el Riu de la Guàrdia, entre d´altres. Prop de Noves de Segre, es tornen a tallar els nivells argilosos i guixosos del Keuper, que pertanyen a la Unitat de les Nogueres. Precisament, l´actual parada es troba sobre un aflorament d´aquests darrers nivells, que han estat explotats en aquesta antiga guixera, on ara som.

PictographWaypoint Altitude 0 ft

P3 GUIXERA DE MALGRAT

PARADA 3 - CONDICIONAL. ANTIGA GUIXERA DE MALGRAT (Malgrat, terme municipal de Noves de Segre - les Valls d´Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Des de la parada anterior, caldrà continuar per la carretera que condueix a la Guardia d´Ares, la LV – 5134. En arribar a les immediacions del poble de Malgrat, realitzarem una nova aturada. Així, des de l´anterior, haurem recorregut uns 1´2 Km, aproximadament. En aquest breu recorregut, des de la parada anterior, s´han continuat tallant els nivells guixosos i argilosos triàsics, que pertanyen al Keuper. Aquests materials pertanyen a la Unitat de les Nogueres. Precisament, l´actual parada es troba sobre un aflorament d´aquests darrers nivells, que han estat explotats en aquesta antiga guixera, om ara som. Entre els nivells de guixos es troben: ANHIDRITA, HEMIHEDRITA (indicis) i GUIX. També hi ha CALCITA i CAOLINITA.

PictographWaypoint Altitude 2,470 ft
Photo ofP4 IMMEDIACIONS DE LA FARGA DE NOVES E SEGRE Photo ofP4 IMMEDIACIONS DE LA FARGA DE NOVES E SEGRE Photo ofP4 IMMEDIACIONS DE LA FARGA DE NOVES E SEGRE

P4 IMMEDIACIONS DE LA FARGA DE NOVES E SEGRE

PARADA 4. ANTIGA FARGA DE NOVES DE SEGRE, (Malgrat, terme municipal de Noves de Segre - les Valls d´Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Des de la parada anterior, caldrà continuar per la carretera que condueix a la Guardia d´Ares, la LV – 5134. Així, anirem remuntant el Riu de la Guàrdia d´Ares. Poc més endavant, després de sobrepassar la Borda d´En Coll, la carretera girarà cap al NW, remuntant ara el Riu de Castellàs. En aquest indret farem una nova aturada, a menys de 1 Km de la parada anterior. Això serà prop del Km 4´5 de la carretera. En arribar a aquest indret, ens caldrà fer un petit recorregut a peu, amb la intenció d´arribar fins al riu, on hi ha un antic edifici.. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Tot i així, poc després de Malgrat, haurem començat a trobar afloraments dels materials carbonatats del Devonià, que són els que apareixen prop de l´indret de la present aturada. Pel que fa a l´indret on fem la present aturada, per on afloren les calcàries acabades d´esmentar, cal dir que es tracta de les restes d´una antiga farga catalana, possiblement la més ben conservada de tota la zona, malgrat trobar-se en part coberta de vegetació. En aquesta farga es van utilitzar diversos òxids de ferro, extrets de les proximitats, tot i que no hem pogut localitzar des d´on exactament venien. Finalment, cal dir que aquestes restes constitueixen un element molt important del Patrimoni Miner i Metal·lúrgic de Catalunya. Igual que les escòries que es troben pels voltants i al mateix edifici, emprats en obres posteriors

PictographWaypoint Altitude 4,127 ft
Photo ofP5 PEDRERA DE MARBRES. PEDRERA DEL COLLET DE MU. CARRETERA CAP A LA GUÀRDIA D´ARES Photo ofP5 PEDRERA DE MARBRES. PEDRERA DEL COLLET DE MU. CARRETERA CAP A LA GUÀRDIA D´ARES Photo ofP5 PEDRERA DE MARBRES. PEDRERA DEL COLLET DE MU. CARRETERA CAP A LA GUÀRDIA D´ARES

P5 PEDRERA DE MARBRES. PEDRERA DEL COLLET DE MU. CARRETERA CAP A LA GUÀRDIA D´ARES

PARADA 5. PEDRERA DEL COLLET DE MU, CARRETERA A LA GUARDIA D´ARES, (Trejuvell, antic terme municipal de la Guardia d´Ares, i actual del de Noves de Segre - les Vall d´Aguilar, comarca de Alt Urgell). (Full 253). Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera que es va dirigint cap a la Guardia d´Ares. Inicialment anirem cap el NW, per a girar després del trencall de Castellàs, cap al SW. Abans es passarà pel congost de Nyus i pel llogarret de Nyus. Després d´una pujada amb moltes corbes es passa prop del poble d´Espaént. Més amunt, a uns 2´1 Km s´arriba a un collet, per on farem una aturada, al Collet de Mu. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 9 Km. Per d´altra banda, des d´aquest indret hi ha la possibilitat de fer una bona observació dels afloraments de les calcàries del Devonià, situades a l´altra banda del riu Castellàs. Aquest calcaries formen part dels relleus de Sant Quirze, per on situa l´ermita d´aquest sant. Així, des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona situació d´observació, tot mirant cap a l´Est (cap al cim de l´Ermita de Sant Quirze). Així, es pot veure l´encavalcament dels materials del Devonià i del Carbonífer, sobre els terrenys triàsics, eminentment del Keuper, que es troben a la fons de la vall. Tots aquests materials acabats d´esmentar, pertanyen a la Unitat del Mantell de les Nogueres, i es continuaran trobant fins arribar als voltants de Gerri de la Sal. En aquest tram, després de la parada, la ruta s´encaixona tot seguint el Riu de Castellàs (just en aquest congost es comencen a tallar els nivells més compactes dels carbonatats de Devonià). En aquest tram, hem seguit la falla de Castellàs, per on baixa el riu del mateix nom. Aquest, és el denominat Congost de Nyus. Passat el congost es troba el trencall de Castellàs, alhora que es troben els nivells esquistosos del Carbonífer. Pel que fa al collet, cal dir que es localitza sobre un aflorament dels nivells gesencs i calcolutítics del Permotries, que s´han començat a trobar a uns 100 metres del collet. Tots aquests materials es situen al Mantell de les Nogueres. Tot i així, prop del collet, tornem a trobar els materials del Devonià, els quals han estat explotats en una antiga pedrera situada a uns 100 metres de la carretera. 6, per ser emprades com a roques ornamental.

PictographWaypoint Altitude 5,105 ft

P6 CASTELL DE LA GUÀRDIA

PARADA 6 - CONDICIONAL. CASTELL DE LA GUÀRDIA D´ARES, (la Guàrdia d´Ares, antic terme municipal d´aquest poble i actualment del de Noves de Segre - les Vall d´Aguilar, comarca de Alt Urgell). (Full 253). Des de la parada anterior, cal continuar cap a la Guardia d´Ares, tot passant per Trejuvell i més endavant per Ausiàs, seguint sempre la carretera local LV – 5134. Poc després de passar per la darrera població esmentada, ens anirem apropant a la Guàrdia d´Ares. En fer-ho, farem una aturada quasi a l´entrada, prop de l´antic castell. Així, des de l´anterior, haurem recorregut 9 Km més. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials paleozoics (del Devonià) i mesozoics (del Triàsic). Aquests darrers, són els quins apareixen pels voltants de la Guàrdia d´Ares, per on es fan paleses les ofites del Keuper. També cal dir, que en aquest trajecte, hm seguit momentàniament, poc abans d´arribar a la Guàrdia d´Ares, la Falla del Boixader que ens ha fet decantar lleugerament cap al Nord, ja que el riu Boixader la va seguint.

PictographWaypoint Altitude 4,623 ft
Photo ofP7 MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES Photo ofP7 MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES Photo ofP7 MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES

P7 MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES

PARADA 7. MINA D´AMIANT DE LA GUÀRDIA D´ARES, (antic terme de la Guardia d´Ares, i actualment del de Noves de Segre - les Valls d’Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera local LV – 5134, amb la intenció d´anar cap a ponent, deixant darrera el agafar-la en el seu sentit cap el poble de Taús. A menys de 2 Km, del primer poble, trobarem un trencall per l´esquerra (que condueix cap al Tarter dels Minairos). Agafant aquest trencall aviat arribarem a les immediacions de les antigues Mines d´amiant de la Guàrdia d´Ares. Aquí, farem una aturada, aproximadament a uns 2´6 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem tornat a trobar els materials esmentats anteriorment, Així, haurem sobrepassat l´encavalcament i ens tornarem a situar dintre de la Unitat del Mantell de les Nogueres. Així, fonamentalment, haurem trobat afloraments del Devonià i del Permotries. Tot i així, a l´indret de l´aturada hi havia una antiga explotació minera. El ella s´explotava una mineralització associada a un aflorament de les ofites del Keuper. Per alteració d´aquestes, s´han format: CLINOZOISITA, EPIDOTA i TREMOLITA. Els amiants, s´han format a partir del darrer mineral. També, hi ha CALCITA i CAOLINITA, entre altres minerals. Pel que fa al Patrimoni Miner, cal dir que es poc important, limitant-se a les tremuges on es carregava el material estret i a les explotacions.

PictographWaypoint Altitude 4,665 ft
Photo ofP8 EL TARTER DELS MAINAIRONS Photo ofP8 EL TARTER DELS MAINAIRONS

P8 EL TARTER DELS MAINAIRONS

PARADA 8. EL PRIMER TARTER DEL MANAIRONS, (antic terme de la Guardia d´Ares, i actualment del de Noves de Segre - les Valls d’Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Des de la parada anterior, cal continuar pel camí que es dirigeix cap al Sud, cap al Tarter dels Minairots. Així, continuant per aquest camí desprès de sobrepassar el riu de la Guàrdia, ens anirem apropant cap a l´Obaga de la Guàrdia, per on es troben els menairons. En arribar-hi, farem una nova aturada a uns 1´3 – 1´5 Km de la parada anterior. Aquesta aturada la farem a l´indret anomenat com el . Tarter dels Minairots.. En el recorregut seguit, de la parada anterior, s´han continuat trobant els materials del Mantell de la Unitat de les Nogueres Així, en un principi ens hem estat trobant al bloc aixecat de l´encavalcament del Mantell de la Unitat de les Nogueres, sobre el Mantell de Bóixols, que es situa al Sud de la Guàrdia d´Ares. Tot i així, ara hem entrat a aquest darrer mantell i ens trobem entre afloraments dels materials carbonatats del Juràssic i del Cretàcic. Aquest encavalcament l´haurem sobrepassat just després de fer l´aturada anterior. En aquests indrets hi ha un típic relleu periglacial, constituït pels anomenats Tarters dels Manairons (o Minairons). Es tracta d´un conjunt de blocs, fragmentats que formen un gran Pedregal. Aquests blocs tenen un cert moviment, formant uns rius de pedres. Els blocs es desplacen en intercalar-se aigua en els espais vuits. Després, en gelar-se l´aigua, augmenta el seu volum, aixecant els blocs i fent-los caure en la direcció de la màxima pendent. Així, aquests tarters tenen un cert desplaçament cap avall, però molt lent. Aquest desplaçament ha produït l´amuntegament de blocs, els quals es localitzen a diferents indrets situats al Sud de la Guàrdia d´Ares, anomenant-se tarters dels Manairons. Els blocs estan formats per fragments de diverses roques, de calcaries cretàciques, juràssiques i també dels nivells de conglomerats del Permotries. Aquesta disposició ha donat peu a la coneguda llegenda dels manairons, una espècie de follets, que per les nits amuntegaven aquestes roques, treballant pel seu amo. Vivien en un canut i demanaven treball al seu amo, del contrari l´acabarien matant. En fi es tracta d´una antiga llegenda, estesa per diferents indrets dels Pirineus. Tot i així, la raó geològica , de l´amuntegament és la que hem dit anteriorment, tractant-se de fenòmens típicament periglacials.

PictographWaypoint Altitude 4,803 ft
Photo ofP9 EL SEGON TARTER. DOLMEN DE PLAN FOMESA

P9 EL SEGON TARTER. DOLMEN DE PLAN FOMESA

PARADA 9. EL SEGÓN TARTER DEL MANAIRONS, (antic terme de la Guardia d´Ares, i actualment del de Noves de Segre - les Valls d’Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que es dirigeix cap al Sud; el que estem seguint. A poc més de 1 Km des de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics del Juràssic i del Cretàcic, que formen part del Mantell de Bóixols, per on estem ara situats, després de sobrepassar l´encavalcament del Mantell de les Nogueres sobre l´esmentat Mantell de Bóixols. En aquest indret hi ha un tarter molt similar al de la parada anterior. Aquí, es fan molt palesos els còdols dels blocs dels materials del Permotries, el qual aflora lluny d´aquí, al Nord del riu de la Guàrdia. Per d´altra banda, prop d´aquest indret, hi ha un interessant dolmen que recomanem visitar, Es tracta del dolmen del Plan Fornesa.

PictographWaypoint Altitude 4,954 ft
Photo ofP10 COLLADA DE PILLÀ. VALL DE CABÓ Photo ofP10 COLLADA DE PILLÀ. VALL DE CABÓ

P10 COLLADA DE PILLÀ. VALL DE CABÓ

PARADA 10. LA COLLADA DE PILLÀ, OBSERVACIÓ DE LA VALL DE CABO, (antic terme de la Guardia d´Ares, i actualment del de Noves de Segre - les Valls d’Aguilar, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al Sud. Així, després de sobrepassar el segon tarter, ens convindrà seguir.. Més endavant, en arribar al paratge del Clot del Catarí, ens convindrà continuar a peu. Així, arribarem a la Collada de Pillà, a poc ,és de 1´5 Km del paratge anterior; i a uns 2´7 Km de la parada efectuada anteriorment.. Aquí, farem la darrera aturada d´aquest itinerari. Al principi d´aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Més endavant, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats.del Cretàcic. En qualsevol cas, hem estat situat en tot moment dintre dels sectors septentrionals del Mantell de Bóixols. En arribar a aquest indret, es pot gaudir d´una extraordinària visió de la Vall de Cabó.

Comments  (3)

  • Photo of Joan Sanalp
    Joan Sanalp Aug 20, 2020

    Es pot fer en cotxe normal? I es pot continuar fins a Cabó?
    Gràcies per avançat

  • rocpetrus Aug 21, 2020

    Hola
    En aquests moments hi ha una pista quebaixa cap a Cabó, però es molt dolenta i massa inclinada per un cotxe normal

  • Photo of Joan Sanalp
    Joan Sanalp Aug 22, 2020

    Oh.
    Bé, gràcies per contestar!

You can or this trail