ITINERARI GOLÒGIC D´HOSTALRIC A HORTSAVINYÀ I A CALELLA

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA SELVA I DEL MARESME: DES D´HOSTALRIC I FOGARS DE TORDERA CAP A HORTSAVINYÀ I A CALELLA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas del camí d’aproximació a les antigues mines de coure de Can Montsant, d´Hortsavinyà i de la mina d´Or de Vallmanya. També es el cas del camí d’aproximació cap a les explotacions de basalts de Fogars de Tordera. En aquest darrer cas, part de l´aproximació caldrà fer-la a peu.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà pel Sistema Mediterrani. I més concretament, ho farà quasi de forma exclusiva per la seva Serralada Litoral Catalana. Tot i això el recorregut començarà dintre de la Depressió Prelitoral Catalana (al trànsit de la denominada Depressió del Vallès a la Depressió de la Selva). Concretament ho farà a la població d´Hostalric (a la comarca gironina de la Selva).

Per d’altra banda, també cal dir que una petita part del recorregut es realitzarà per la petita Depressió Litoral Catalana, concretament a la vora de la població de Calella (dintre de la comarca del Maresme).

Així, el recorregut de l´itinerari començarà a la Depressió Prelitoral Catalana, per on es faran les primeres aturades a la mateixa població d´Hostalric. En aquest lloc es realitzarà una observació d’un interessant aflorament de materials volcànics. Per aquesta mateixa sotsunitat s’anirà després cap a la veïna població de Fogars de Tordera, per on es farà una altra aturada en un altre aflorament volcànic, però en aquest cas es troba situat dintre de la Serralada Litoral Catalana.
Després, la resta del recorregut ja transitarà quasi íntegrament per la Serralada Litoral Catalana. Aquest tram serà molt més llarg, i discorrerà primer entre Fogars de Tordera i Hortsavinyà; i després entre aquesta darrera població i Calella, per on finalitzarà el recorregut, dintre de la Depressió Litoral Catalana.

Per d’altra banda, la totalitat d’aquest itinerari s’haurà efectuat a cavall entre dues comarques: la de la Selva (de la Regió de Girona, on s’iniciarà el trajecte, a la població selvatana d´Hostalric) i la del Maresme (de la Regió de Barcelona, per on finalitzarà, per les immediacions de Calella).

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Reconeixement i observació de l’estructura de la Depressió Prelitoral Catalana, per on discorrerà el recorregut inicial de l´itinerari, entre les poblacions d´Hostalric i de Fogars de Tordera, sempre dintre de la comarca de la Selva. Cal dir que en aquest sector, l´esmentada Depressió Prelitoral Catalana constitueix la zona de trànsit de la Depressió del Vallès a la Depressió de la Selva, marcada per les falles de direcció “transversal”, del sistema de fractures de Sils – Blanes – Santa Coloma de Farners.

2.- Observació dels materials que reblen la Depressió Prelitoral Catalana abans esmentada. Aquests materials són eminentment cenozoics, concretament del Miocè, entre els quals es troben freqüents afloraments de roques volcàniques, de composició eminentment basàltica.

3.- Observació al llarg de l´itinerari, de la Serralada Litoral Catalana, per on discorrerà, primer entre Fogars de Tordera i Hortsavinyà; i posteriorment pels voltants de Malgrat de Mar. Aquests afloraments els trobarem exclusivament a Hostalric.

4.- Observació dels materials paleozoics (fonamentalment granítics i granodiorítics del Carbonífer), que constitueixen la Serralada Litoral Catalana, al llarg dels diferents trams del recorregut d’aquest itinerari. Tanmateix, trobarem (com per les immediacions d´Hortsavinyà), afloraments de roques carbonatades del Devonià i de roques pissarrenques del Silurià. Tanmateix, prop de Fogars de Tordera trobarem afloraments de roques volcàniques (de basalts), dintre de la Serralada Prelitoral Catalana.

5.- Observació de les estructures volcàniques mio-pliocèniques de la Zona Volcànica de la Selva; així com dels seus materials volcànics, que trobarem a diferents indrets del recorregut, i sobretot pels voltants d´Hostalric i de Fogars de Tordera. Totes aquestes estructures volcàniques, i altres molt propers al recorregut de l´itinerari, es troben situades tant a la Depressió Prelitoral Catalana (les d´Hostalric) com a la Serralada Litoral Catalana (les de Fogars de Tordera).

6.- Estudi i recollida de mostres de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, per aquest ordre:
6A) de les cristal·litzacions de zeolites desenvolupades sobre els basalts, que veurem a Fogars de Tordera (a la comarca de la Selva), a la Serralada Litoral Catalana.
6B) de les mineralitzacions cupríferes associades a skarn, que trobarem a la Mina de Can Montsant, situada prop d´Hortsavinyà. Es troben situades a la Serralada Litoral Catalana.

7.- Estudi i observació de les diferents labors mineres, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l’apartat anterior. I també de les antigues explotacions de basalts, situades a Fogars de Tordera (a la comarca de la Selva), a la Serralada Litoral Catalana.

8.- Observació de l´impacte ambiental produït per les explotacions anteriors sobre el Medi Natural, i tanmateix de les restauracions dutes a terme, si aquest és el cas; o al seu defecte de les "restauracions espontànies" dutes a terme per la mateixa Natura.

9.- Observació i anàlisi de la vall del riu Tordera, el qual discorre inicialment per la Depressió Prelitoral Catalana, travessant posteriorment la Serralada Litoral Catalana (entre Malgrat de Mar i Blanes), afavorit per les falles transversals (NNW-SSE).

10.- Observació de diferents indrets destacables, on existeixen elements del Patrimoni Geològic; i en especial dels relacionats amb els afloraments basàltics anteriorment esmentats d´Hostalric i de Fogars de Tordera. En aquests indrets, i per diverses raons, les columnates basàltiques han quedat malmeses; però encara existeixen indrets que cal protegir i conservar.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Com a treballs antecedents, i relatius al recorregut del present itinerari, farem esment d’uns altres itineraris nostres (MATA-PERELLÓ 1995a, 1995b, 1995c, 1995d, 1996, 1997a, 1997b, 1998a, 1998b, 2000, 2002, 2004, 2006 i 2011), on es descriuen uns recorreguts en part coincidents amb el present, en alguns indrets i parades. També, cal parlar d´uns treball recent col·lectiu, de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015 i 2016), el primer coincident amb l´inici del recorregut. Per d’altra banda, al marge dels anteriors no tenim constància de l’existència de cap altre itinerari, que discorri íntegrament, o parcialment pels indrets on ho fa el que ara presentem.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, relatius al indrets pels quals discorre aquest itinerari. Entre altres, farem esment dels següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d’altra banda, també cal esmentar diverses publicacions del IGME (1977, 1983a i 19883b), les quals es troben centrades a l’àrea per la qual discorre el present itinerari. Tanmateix, cal fer referencia al treball de l´ICGC (2005), referent a la comarca del Maresme.

I, pel que fa a l’estudi de les mineralitzacions situades dintre de l’àrea per la qual discorre el recorregut, ens adrecem a dos treballs, també nostres. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994); el primer és un treball relatiu al conjunt de Catalunya; mentre que el segon fa referència a les mineralitzacions de la regió de Barcelona. També, farem esment dels treballs de BARECHE (1988a i 1988b), relatius a les mines de ferro de Malgrat i a les mineralitzacions de zeolites relacionades amb els basalts de la Zona Basàltica de la Selva.

Per d’altra banda, i en relació amb el patrimoni geològic, corresponent al afloraments volcànics d´Hostalric i de Fogars de Tordera, farem esment de dos treballs; concretament dels següents: per una banda MATA-PERELLÓ i FONT (1998); i per d’altra RUBIO (1990).

Tots aquests treballs, i d’altres, figuren relacionats per ordre alfabètic, dintre de l’apartat corresponent a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens adrecem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut s’iniciarà a la localitat d´Hostalric, per on es realitzarà la primera aturada de l´itinerari, i més concretament prop de l´anomenat Castell d´Hostalric, sobre uns afloraments de basalts ubicats dintre de la Depressió Prelitoral Catalana. Tot seguit, el recorregut de l´itinerari es dirigirà cap al proper poble de Fogars de Tordera, sense deixar la comarca de la Selva, però penetrant a la Serralada Litoral Catalana. Per tal d’anar-hi, primer es circularà per l’antiga carretera comarcal C-251, i tot seguit per la local BV-5122. Prop de la darrera població esmentada, concretament al Turó de Sant Corneli, es realitzarà una nova aturada sobre una antiga explotació de basalts. Des de l´indret anterior, el recorregut es dirigirà cap al terme de Tordera, tot seguint un camí que va remuntant la Riera d´Or des del Can Ferrer i del Rusc, fins al Collet de la Mina d´Or, per on farem una aturada.

Després, per un camí força dolent, anirem cap als voltants de Roca Rossa, per tal de trobar el vial que comunica Tordera amb Hortsavinyà, Després de passar per Sant Llop, tot seguint un camí de terra, per tal d’anar cap a la Mina de Can Montsant. Posteriorment ens caldrà apropar-nos al darrer poblet esmentat, per tal de baixar després cap a Calella (seguint la carretera BV – 5125), per on finalitzarà aquest recorregut, després de realitzar les darreres aturades.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 39´37 Km, a través dels quals farem 10 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 123 metres a Hostalric. Després de baixar fins als 62 metres, anirà pujant, arribant als 164 en arribar al Turó de Sant Corneli. Després baixarà lleugerament, per a enlairar-se fins als 564, en arribar a Hortsavinyà. A partir d´aquí, baixarà fins als 30 metres, en arribar a Calella.

DESCRIPCIÓ DE L¨ITINERARI

Com als altres itineraris, el recorregut del present s’estructurarà en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades s’efectuaran diverses observacions.

Al respecte, cal dir que el recorregut de l´itinerari s’inclourà dintre dels següents fulls: 365 (dit de Blanes) i 394 (o de Calella), del "Mapa Topográfico Nacional", publicat per l´Instituto Geográfico y Catastral. Tots aquests fulls es troben realitzats a l’escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació ordenada de les aturades que composen aquest recorregut, és la següent:

____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA


BARECHE, E. (1988a).- Mines de Catalunya: Malgrat (Maresme). Mineralogistes de Catalunya, Vol. IV, nº 3, any IX, pp.74-87. Barcelona.

BARECHE, E. (1988b).- Phillipsita y otras zeolitas (la Selva, Girona). Mineralogistes de Catalunya, Vol. IV, nº 1, Any IX, pp. 9 - 21. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 21: Maresme. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1977).- Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000 (2ª Série). Mapa i memória número: 394 (Calella). Instituto Tecnológico i GeoMinero de España. Madrid

IGME (1983a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 365 (Blanes). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid

IGME (1983b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 366 (Sant Feliu de Guixols). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, de l´Institut d´Estudis Catalans, T..XCIII, 5O6 pàgines. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de les comarques de la Regió de Barcelona. Col. Informe de l´EUPM, nº 5, 250 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Itinerari Geològico-Mineralògic per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat. Inèdit, 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Arbúcies. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995c).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a i a Sils a Caldes de Malavella,. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995d).- Itinerari geològic i mineralògic entre Hostalric (la Selva) i Malgrat (Maresme), per Fogars de Tordera i Tordera. Apunts EUPM, 7 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Tossa de Mar. Inèdit, 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat, per Tordera i Hortsavinyà. Inèdit, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sant Feliu de Buixalleu, a Sils i a Caldes de Malavella. La "Zona volcànica de la Selva". Xaragall, sèrie B, nº 60, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997c).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. Inèdit, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat, per Fogars de Tordera i per Tordera. Xaragall, B, n 87, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998b).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. La "Zona Volcànica de la Selva". Algeps, sèrie B, nº 91, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de Recerca Geològica i Mineralògica per les Comarques de la Selva i del Maresme: des Sils i d´Hostalric cap a Malgrat de mar, per Fogars de Tordera, Hotsavinyà i per Tordera. Revista Xaragall, nº 134, 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Recorregut de Recerca Geològica i Mineralògica per les Comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Fogars de Tordera, Malgrat de Mar i a Blanes. Inèdit 12 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i fogars de Tordera cap a Hortsavinyà, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. Inèdit. 15 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J (1997).- La zona volcànica de la comarca de la Selva: las amenazas sobre este património (la Selva, Catalunya). Pu. Sesión Científica. sobre el Património Geológico de la SEDPGYM, inèdit, 8 pag. Camarasa.

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i ambiental per les comarques de la Selva i del Vallès Oriental: des d´Hostalric a Breda, Riells del Montseny, a Gualba i a Campins. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Maresme: des de Malgrat de Mar a Pineda de Mar, Sant Pere del Riu i a Calella. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona

RUBIO-GODOY, A. (1990).- Vulcanisme de la Serralada Litoral: els afloraments de Sant Corneli. Inèdit, 12 pàgines. Barcelona