Activity

ITINERRI GEOLÒGIC DES D¨ALBESA CAP: ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, BOIX, VALLVERD I ALBEROLA

Download

Trail photos

Photo ofITINERRI GEOLÒGIC DES D¨ALBESA CAP: ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, BOIX, VALLVERD I ALBEROLA Photo ofITINERRI GEOLÒGIC DES D¨ALBESA CAP: ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, BOIX, VALLVERD I ALBEROLA Photo ofITINERRI GEOLÒGIC DES D¨ALBESA CAP: ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, BOIX, VALLVERD I ALBEROLA

Author

Trail stats

Distance
24.34 mi
Elevation gain
2,854 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,444 ft
Max elevation
2,219 ft
TrailRank 
34
Min elevation
774 ft
Trail type
One Way
Coordinates
682
Uploaded
August 10, 2017
Be the first to clap
Share

near Albesa, Catalunya (España)

Viewed 504 times, downloaded 2 times

Trail photos

Photo ofITINERRI GEOLÒGIC DES D¨ALBESA CAP: ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, BOIX, VALLVERD I ALBEROLA Photo ofITINERRI GEOLÒGIC DES D¨ALBESA CAP: ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, BOIX, VALLVERD I ALBEROLA Photo ofITINERRI GEOLÒGIC DES D¨ALBESA CAP: ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, BOIX, VALLVERD I ALBEROLA

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES D´ALBESA CAP ALGERI, IVARS DE NOGUERA, TRAGÓ DE NOGUERA I ALBEROLA, EN PART PEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA NOGUERA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l´itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, tot i que el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament a la seva Depressió Central, prop de la denominada Zona de l´Avant-País Plegat). Aquest és el cas del recorregut que farem pels voltants d´Algerri i d´Ivars de Noguera. Tot i així, el recorregut s´haurà iniciat plenament dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, pels voltants de la població d´Albesa.

Posteriorment, la totalitat del recorregut de l’itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Això succeirà a partir dels voltants d´os de Balaguer, fins a la fi del recorregut.

Així, en aquest tram es discorrerà bàsicament per la Unitat de les Serres Marginals. Des de les immediacions de la població d´Ivars de Noguera, per a finalitzar per les proximitats de la localitat d´Alberola. En aquest trajecte es trobaran fonamentalment afloraments dels materials mesozoics del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic. I també afloraments dels terrenys cenozoics de l´Eocè. Uns i altres es trobaran sovint recoberts per terrenys detrítics de l´Oligocè, del Pleistocè i de l´Holocè. Per d´altra banda, el recorregut transitarà per la comarca de la Noguera, des de la localitat d´Albesa, fins arribar a la d´Alberola

OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Oligocè) situats a la Depressió Geològica de l´Ebre, que tallarem entre Albesa i més enllà d´Ivars de Noguera. En la seva major part, aquests materials pertanyen als nivells de les "Unitat de les lutites de la Costa de Fraga", als guixos de la "Formació Barbastro", a les lutites i gresos de la "Formació Peralta", als nivells detrítics de la "Formació Peraltilla" i finalment als "Conglomerats de Baells".

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, que dintre d´aquest itinerari trobarem. Així, el recorregut s´iniciarà a la seva Depressió Central (entre Albesa i Algerri), tot i que ràpidament (entre aquesta darrera població i més enllà de la d´Ivars de Noguera), el recorregut discorrerà per la Zona de l´Avant-País Plegat.

3.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, fonamentalment) i dels materials cenozoics (de l´Eocè) situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, que trobarem a diversos indrets, al llarg d´aquest recorregut.

4.- Observació de l´estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions properes amb la Depressió Geològica de l´Ebre (o més exactament, amb la Zona de l´Avant-País Plegat), situada al Sud de l´itinerari. I també amb el Mantell del Montsec, situat al Nord del recorregut.

5.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l´itinerari, entre les quals destacarem les nombroses mineralitzacions evaporítiques associades a formacions guixoses (de la Formació Barbastro), que trobarem a diversos llocs dels termes d´Algerri i d´Ivars de Noguera.

6.- Visió d´algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també de les explotacions d´altres materials.

7.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari.

8.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres: MATA-PERELLÓ (1991b i 2011); així com MATA-PERELLÓ, FONT SOLDEVILA i VILALTELLA FARRÀS (2016) i MATA – PERELLÓ I SANZ BALAGUÉ (2014).. Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts. Trets d´aquests, no coneixem cap altre antecedent.

Per d´altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquestes comarques, esmentarem el treball de MATA-PERELLÓ (1991a).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

S´iniciarà a la comarca de la Noguera i més concretament a la població d´Albesa, per on es faran les primeres aturades. Tot seguit, circulant dintre d´aquesta comarca, s´anirà cap al Nord, cap a la població d´Algerri, seguint un camí veïnal asfaltat. Abans d´arribar-hi es farà una aturada. Posteriorment, es faran una aturada a la vora de població

Després, per un camí veïnal, el recorregut es dirigirà cap a ponenr, cap a la població d´Ivars de Noguera, arribant així a la carretera L – 903, que condueix cap aquesta població. Abans d´arribar-hi, es farà una aturada.

Posteriorment, des d´Ivars de Noguera, ens caldrà continuar per un camí de terra, que es dirigeix cap a l´antic poble de Boix, per on es farà una aturada. Seguint aqiest mateix camí, ens aproximarem a les restes del Monestir de Santa Maria de Vallverd (i de l´antic poble de Tragó de Noguera). Per on es farà una aturada.

Després, per aquest mateix camí (deixant el que se´n va cap a Canelles i Estopanyà), ens adreçarem cap a la població d´Alberola, per on es farà una aturada; tot i que abans se n´haurà fet un altra prop dels Picons. Després, en arribar a la darrera població esmentada, finalitzarà el recorregut

Aquest itinerari, tindrà un recorregut d´uns 39´17 Km, a través dels quals es faran nou aturades. Començarà a una alçada d´uns 239 metres, a la població d´Albesa. A partir d´aquí, després de planejar lleugerament, però pujant llentament, s´arribarà al poble d´Algerri, a una alçada d´uns 310 metres. Després, anirà pujant molt més, arribant a una alçada de 415 metres, entre Algerri i Ibars. Tot seguit, baixarà lleugerament fins als 309 metres en arribar a Ivars de Noguera., per a tornar a pujar camí de Boix. Així s´haurà pujat fins als 463 metres, per a tornar a baixar fins als 385 metres, prop dd´aquest darrer poble.

Tot seguit, tornarà a pujar fins als 544 metres, camí del Monestir de Santa Maria de Vallverd; tot i que tornarà baixar fins als 390 metres, prop del Monestir. Finalment, tornarà a pujarfins als 675 metres, molt pro d´Alberola, baixant després fins als 610 metres, quasi a l´entrada de la població, pujant definitivament fins als 650 metres a la darrera aturada, en arribar a la població.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Així, ara utilitzarem els següents fulls: 327 (d´Os de Balaguer) i 359 (de Balaguer).
___________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera, del Segrià i de la Llitera: des de Balaguer cap Alfarràs, cap Andaní i cap a Castillonroi. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; FONT SOLDEVILA, J. i VILALTELLA FARRÀS, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i Ribagorça: des de les Avellanes a Vilamajor, Tartareu, als Masos de Milà, Alberola i a l¨Embassament de Canelles. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera, del Segrià i de la Llitera: des de Castelló de Farfanya cap Algerri, Ivars de Noguera, Andaní i al trencall de Santa Anna (Castillonroi). Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 751 ft
Photo ofP1 XEMENEIA DE LA TEULERIA D´ALBESA Photo ofP1 XEMENEIA DE LA TEULERIA D´ALBESA

P1 XEMENEIA DE LA TEULERIA D´ALBESA

PARADA 1 - CONDICIONAL. XEMENEIA DE LA TEULERIA, (terme municipal d´Albesa, comarca de la Noguera). (Full 359). L´inici d´aquest itinerari cal fer-lo a la població d´Albesaa, tot i que al seu extrem NW; concretament a l´indret per on es trobava una antiga teuleria. Així, aquí, dintre de la comarca de la Noguera i dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, farem la primera aturada. En aquest lloc, predominen els afloraments dels nivells detrítics coluvials de l´Holocè, els quals reblen la Depresessió Geològica de l´Ebre. Entre aquests materials, cal fer esment d´uns nivells argilosos, els quals van ésser utilitzats com a matèria prima per auna teuleria. Per d´altra banda, el pobe es situa sobre una terrassa pleistocènica del Ribagorçana. Per d´atra banda, en aquest lloc es van palsesses les restes de la teuleria, entre eles quals destaca una fermoso xemeneia. Aquesta constitueix un element molt important del Patrimoni Miner de la comarca de la Noguera, essenalhora un element molt important dintre del conjunt de les terres de Lleida.

PictographWaypoint Altitude 883 ft
Photo ofP2 ROTONDA DEL CEMINTIRI. VISIÖ DE LA PLANA DE LA LLENGUA EIXUTA Photo ofP2 ROTONDA DEL CEMINTIRI. VISIÖ DE LA PLANA DE LA LLENGUA EIXUTA

P2 ROTONDA DEL CEMINTIRI. VISIÖ DE LA PLANA DE LA LLENGUA EIXUTA

PARADA 2. ROTONDA DEL CEMENTIRI, OBSERVACIÓ DEL PLA DE LA LLENGUA EIXUTA, (termes municipals d´Albesa i d´Algerri, comarca de la Noguera). (Full 359). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un recorregut pels carrers de la població d´Albesa, amb l intenció de sortir cap al NNW, per la carretera que condueix cap al poble d´Algerri. A la sortida del primer poble esmentat, farem una aturada prop delñ Cementiri i de la rotonda que hi al seu NNW. La farem a poc més de 1´6 km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem travessat la terrassa del riu Ribagorçaa (o noguera Ribagorçana) situada a uns 20 metres sobre el nivell del riu. Es tracta d´una terrassa del Pleistocè. Tot i així, ara estem sobre uns afloraments, també del Pleistocè, constituïts per nivells de materials detrítics, amb gresos i argiles. Des d´aquest indretr, mirant cap al Nord i cap NNW es pot gaudir de la visió d´una extensa plana, lleugerament esfondrada, segons la nostra posició. Es tracta de la Plana de la Llengua Eixiuta. Creiem que es tracta d´una antiga zona endorreica, d´origen pleistocè. Aquestaplana es va assecar durant el Pleistocè i l´Holocè, mantenint humedals esporàdic. Tot i així, la seva morfologia es prou evident, així com la seva toponímia.

PictographWaypoint Altitude 1,184 ft
Photo ofP3 GESERA I GUIXERA D´ALGERRI Photo ofP3 GESERA I GUIXERA D´ALGERRI

P3 GESERA I GUIXERA D´ALGERRI

PARADA 3. GESERA I GUIXERA, (terme municipal d´Algerri, comarca de la Noguera). (Full 359). Després de realitzar la parada anterior, ens cal continuar cap al Nord (cap al NNW) pel camí esfaltat que es dirigeix cap Algerri. Abans arribarem a la carretera C – 26, a llevant del poble. Després, en arribar-hi, ens caldrà anar cap al Nord, cap a les sortides cap a la Figuera i Ibars. Per aquest indret, farem una aturada, a uns 7´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre (i en especial la seva Depressió Central). Aquests materials pertanyen al Pliocè. Després, en arribar al pobe d´Algerri, haurem trobat afloraments materials pertanyen que a l´Oligocè i a l´Eocè Superior. Aquests són els quins apareixen on ara som. Precisament, a l´indret de l’aturada afloren aquests materials, els quals han estat explotats per a una pedrera ésser utilitzats com a matèria prima per a una gesera. Aquesta, forma part del patrimoni miner. Per d´altra banda, observant els guixos, es poden veure molt fàcilment eflorescències salines, amb presència d´abundants minerals de magnesi, concretament de: EPSOMITA i d´HEXAHIDRITA. Es tracta de dos sulfats de magnesi (pentahidratat i hexahidratat, respectivament). Tots dos es formen al circular les aigües superficials entre els guixos, absorbent els minerals de magnesi i precipitant-los posteriorment, en evaporar-se l´aigua. Es tracta així de típics minerals formats en jaciment d´evaporació. També, pels voltants de la gesera es troben uns trulls, indrets on es guardava el vi que s´obtenia antigament. La utilitat dels Trulls era la d´emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procés de la fermentació, i posteriorment extreure aquest líquid per comerciar o consumir.

PictographWaypoint Altitude 1,250 ft
Photo ofP4 LO CAMÍ D¨IVARS. IMMEDIACIONS DE LAFONT AMARGA Photo ofP4 LO CAMÍ D¨IVARS. IMMEDIACIONS DE LAFONT AMARGA Photo ofP4 LO CAMÍ D¨IVARS. IMMEDIACIONS DE LAFONT AMARGA

P4 LO CAMÍ D¨IVARS. IMMEDIACIONS DE LAFONT AMARGA

PARADA 4. CAMÍ D´ALGERRI CAP A IVARS DE NOGUERA, IMMEDIACIONS DE LA FONT AMARGA, (terme municipal d´Ivars de Noguera, comarca de la Noguera). (Full 359). Després de fer l´aturada anterior, cal sortir d´Algerri cap al Nord, pel camí que es dirigeix cap a la Figuera i cap a Ivars de Noguera. Deixant el camí cap al primer indret, per la dreta, ens caldrà anar cap aquest darrer destí. Més endavant, transitant per aquest camí de terra, arribarem a les immediacions del paratge de la Font Amarga. Aquí farem una aturada, a uns 3´6 Km de la parada anterior, aproximadament. Per d´altra banda, en aquest recorregut, a la sortida d´Algerri, haurem trobat uns plafons indicatius al Paratge Naturals dels Secans de la Serra Llarga, per o estem ara circulant. Val la pena llegir-los. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells guixosos que hem vist a l´aturada anterior, els quals pertanyen a l´Oligocè Inferior. Prop de la cruïlla dels dos camins (cap a la Figuera i cap a Ivars), anant lleugerament cap al primer indret, haurem pogut veure l´encavalcament dels materials de l´Oligocè, pels materials mesozoics carbonatats del Juràssic. Es tracta del contacte entre la Depressió Geològica de l´Ebre i el Sistema Pirinenc (Mantell de les Serres Marginals). Tot i això es un contacte aïllat, sovint recobert per terrenys detrítics de l´Oligocè Superior, postectònic. Més endavant, en apropar-nos al poble d´Ivars de Noguera, haure,m pogut observar, cada vegada millor, el turó de Montpedró, per on es situa la capella de Sant Salvador de Montpedró, localitzada al terme aragonès de Castillonroi (comarca de la Llitera). Es tracta d´un interessant encavalcament pirinenc (Escata de Montpedró de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals) de materials cretàcics i eocens sobre els terrenys de l´Eocè Superior de la Depressió Geològica de l´Ebre. També, es pot veure que aquest encavalcament és encavalcat per una altra escata, situada més al Nord. Aquesta altra, també forma part de les Serres Marginals. Es tracta de l´escata de Santa Anna. Per d´altra banda, al lloc on hem fet la parada hi ha l´anomenada Font Amarga. Es tracta d´uuna surgència d´aigües riques en sulfat de magnesi. Aquest ha estat dissolt per les aiGúes en circular pels nivells de guixos que afloren e aquesta zona. Molt sovint hi ha magm¡nesi acompanyant al calci dels guixos. I com que el sulfat de magnesi és més soluble que el de calci, ben aviat es dissolt per les aigüs freàtiques.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP5 CAMÍ D´IVARS A BOIX. BAIXADA DEL BARRANC DE LA CARRERADA Photo ofP5 CAMÍ D´IVARS A BOIX. BAIXADA DEL BARRANC DE LA CARRERADA

P5 CAMÍ D´IVARS A BOIX. BAIXADA DEL BARRANC DE LA CARRERADA

PARADA 5. CAMÍ DES D´ IVARS A BOIX, BAIXADA DEL CAMÍ DE LA CARRERADA, (Boix, de l´antic terme de Tragó de Noguera i ara del terme municipal d´Ivars de Noguera, comarca de la Noguera). (Full 359). Després de fer l´aturada anterior, caldrà arribar al poble d´Ivars de Noguera. Després, caldrà sortir del poble pel camí que es dirigeix cap a l´Embassament de Santa Anna. (en realitat, aquest camí es dirigeix cap a Boix, cap a les immediacions de Tragó i cap Alberola, tot i que no ho indica als cartells). Així, ens caldrà seguir per aquest vial, anant cap al Nord, remuntant el Noguera Ribagorçana, a una certa distancia, per la dreta. Així, passarem per prop del Tossal Roig. Després, ens caldrà remuntar el Barranc de Tanca – li – Porta, passant després per la vorera oriental de la Serra del Vicent. Posteriorment s´arribarà al Barranc de la Creu i al sector oriental de la Serra Llarga i al collet del mateix nom. Després, caldrà baixar pel Barranc de la Carrerada. Aquí farem una aturada, a uns 10 Km de l´anterior En aquest recorregut, hem passat de la Depressió Geològica de l´Ebre al Sistema Pirinenc, pels voltants del Tossal Roig, tot i que hem trobat el contacte fossilitzats per materials postorogènics. Després, haurem trobat materials del Triàsic, Juràsic, Cretàcic i Eocè, forman part de la Unitat de les Serres Marginals. Així, haurem sobrepassat diverses làmines, amb encavalcaments i retroencavalcaments, com és típic d´aquesta unitat pirinenca.. Així, ara estem prop dels encavalcaments de Boix i veiem com a la Serra de Boix (l nostre NE) hi ha un doble encavalcament dels materials carbonatats juràssic i Cretàcics sobre els nivells detrítics de l´Oligocè Mig, de l´Estampià.

PictographWaypoint Altitude 1,325 ft
Photo ofP6 IMMEDIACIONS DE BOIX Photo ofP6 IMMEDIACIONS DE BOIX Photo ofP6 IMMEDIACIONS DE BOIX

P6 IMMEDIACIONS DE BOIX

PARADA 6. IMMEDIACIONS DE BOIX, (Boix, de l´antic terme municipal de Tragó de Noguera i actualment del d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut del camí que ens està apropant cap a l´antic poble de Boix, actualment abandonat. Així, ara hem sobrepassat part dels encavalcament i ens trobem al llom dels mateixos. Aixxí, ara hem trobat afloraments dels materials carbonatats juràssicsi cretàcics. En aquest indret, farem una aturada, aproximadament a uns 1´2 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem continuat baixant pel Barranc de la Carrerada, ahora que ens hem apropat al poble. Per d´altra banda, des d´aquest indret, per les immediacions del poble, es pot veure una bona perpectiva dels encavalcaments de les Serres Marginals Pirinenquesi, de les diferents làmines que les composen. També hem vist la continuació de la Serra de Boix, que forma part dels sectors occidentals de la làmina de´encavalcament de Montroig, de la qual n´hem parlat a l´aturada anterior. Tanmateix, des d´aquest indret, es pot veure molt be l´encalcament de la Làmina d´Encavalcament de Santa Anna sobre la Làmina d´Encavalcament de Montderes. Aquesta darrera es més o menys continuació cap a llevant de la làmina de Montpedró (de la que hem parlat a la PARADA 4), de la qual es troba separada per un conjunt de fractures quasi N- S. També es pot veure com aquesta làmina es troba constituïda per un anticlinal, a l´igual que la làmina de Montpedró.

PictographWaypoint Altitude 1,289 ft
Photo ofP7 IMMEDIACIONS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLVERD Photo ofP7 IMMEDIACIONS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLVERD Photo ofP7 IMMEDIACIONS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLVERD

P7 IMMEDIACIONS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLVERD

PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLVERD, (Vallverd, de l´antic terme municipal de Tragó de Noguera i actualment del d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es va dirigint cap al Monestir de Santa Maria de Vallverd. En aquest recorregut, força llarg (quasi com l´anterior), ens caldrà passar per l´Horta de Boix, creuar el Barranc del Molí de Boix (actual partió dels actuals termes d´Ivars de Noguera i d´Os de Balaguer). Després, ens caldrà pujar per la vorera occidental dels Picons, per a baixar després cap al Barranc d´Alverola (deixan per la dreta el camí que es dirigeix cap aquest poble). Finalment, arribarem als voltants de l´antic Monestir de Santa Maria de Vallverd, per on farem la present aturada. La farem a uns 7´7 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem travessat definitivament l´encavalcament del Boix, i em travessat també l´Anticlinal de Montessor, pel seu extrem occidental. Aquí, aquest es troba afectat per un conjunt de fractures, generalment de direcció N – S. Aquestes fractures condicionen el recorregut del Noguera Ribagorçana, alhora que tallen el mantell, donant lloc a la Serra dels Monts.. Per d´altra banda, en aquest trajecte, hem trobat abundants afloraments dels nivells de guixos i argiles del Keuper (del Triàsic Superior), en passar per les immediacions del Barranc del Molí de Boix. També cal dir, que en aquest trajecte, hem tingut possibilitat d´observar molt be el relleu dels Picons. Posteriorment, en arribar a l´indret de l´aturada, es poden veure les restes del monestir gòtic de Santa Maria de Vallverd. Alhora, es pot veure el flanc meridional del Siniclinal del Camp de la Serra de Blancafort – Punta d´Ossos, que ja, més u menys, forma part dels sectors meridionals de la continuació ponentina del Mantell de Sant – Mamet – Serra de Montclús.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP8 IMMEDIACIONS DELS PICONS Photo ofP8 IMMEDIACIONS DELS PICONS

P8 IMMEDIACIONS DELS PICONS

PARADA 9. IMMEDIACIONS DELS PICONS DE, (Alberola, de l´antic terme de Tragó de Noguera i actualment del terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la cruïlla del camí d´Alberola. Després, ens caldrà continuar cap aquest poble. En el trajecte de pujada, farem una aturada, aproximadament, a uns 3´5 Km de la parada anterior. A quasi 1 Km de la cruïlla. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics que formen part del bloc septentrional de l´Anticlinal de Montessor, Per d´altra banda, hem trobat afloraments dels materials oligocènics de l´estampià, els quals es troben encavalcats pel que podríem denominan Lamina d´Encavalcament de Montessor, fins a cert punt: continuació occidental de la Làmina d´Encavalcament de la Serra de Montrois En aquest recorregut, des d´on ara som, es pot gaudir d´una bona observació dels voltants de ´indret per on es trobava la població de Tragó de Noguera, als peus dels relleus de la Cresta de Montdevi, stuada al flanc meridional del Sinclinal del Cap de la Serra de Blancafort – Punta dels Ossos. Alhora, es pot gaudir d´una bona observació dels Picons, des del seu cantó NW. .

PictographWaypoint Altitude 2,169 ft

P9 ALBEROLA

PARADA 10 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS D´ALBEROLA, (Alberola, de l´antic terme de Tragó de Noguera i actualment del terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut del camí que condueix cap al poble d´Alberola. En arribar-hi, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 4´2 Km de l´anterior. En aquest trajecte final del recorregut, hem trobat afloraments dels materials generalment detrítics de l´Oligocè Mig, de l´Estampià, els qualshem vist encavalcats per la làmina de Motessor. Tot i així. pels sectors septentrionals d´Alberola, afloren els nivells de les calcàries de l´Eocè. Aquests materials es situen a l´extrem oriental del Sinclinal del Cap de la Serra de Blancafort. Per d´tra banda, tots aquests materials venen a ésser la continuació ponentina de la làmina d´encavalcament de la Serra de Montroig. Aquests materials es troben afectatsper diverses fractures de direcció predominant N – S (de vegades NNE – SSW i altres NNW – SSE).

Comments

    You can or this trail