Les esglésies romàniques de la vall de Boí

[CA] Les esglésies romàniques de la vall de Boí

La vall de Boí és una joia de l’art català, una mostra excepcional del romànic primerenc d’inspiració llombarda que va ser reconeguda en el seu conjunt com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de l’UNESCO l’any 2000. Construïdes entre els s. XI-XII, les nou esglésies que es reparteixen pels diversos poblets que conformen el municipi presenten una unitat d’estil arquitectònic poc comuna, basada en la senzillesa i funcionalitat de les edificacions, els treballats murals interiors i els campanars esvelts i elegants. L’acumulació d’esglésies en un espai relativament tan reduït deixa constància de la funció social i del poder de la jerarquia eclesiàstica i remet als anys turbulents de la reconquesta.

Cal recordar que les pintures originals de les esglésies principals es troben a la col·lecció permanent del Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Les esglésies es poden visitar en l’ordre que més convingui. Algunes no són visitables per l’interior, d’altres són de pagament. Aquest itinerari es pot complementar amb alguna ruta a peu pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Són especialment recomanables: "De la palanca de la Molina a l'estany de Llebreta per la vall de Sant Nicolau" i "De l'estany de Llebreta al portarró d'Espot pels estanys Llong i Redó".

A la vall de Boí s’hi arriba per la carretera L-500, que surt de la carretera N-230 dos quilòmetres al nord del Pont de Suert. Aquí cal arribar-hi seguint la mateixa N-230 des de Vielha o des d’Alfarràs, travessant la comarca de la Ribagorça de la Franja de Ponent.

L’Assumpció de Cóll
La primera església que es troba entrant a la vall. En destaca la seva singularitat en els materials de construcció, els elements de la portalada més treballats que en altres esglésies i la mida dels carreus. A l’interior s’hi troben tres piques romàniques: la pica baptismal, la pica de l’oli i la pica amb aigua beneïda.

Santa Maria de Cardet
Església penjada sobre la part baixa de la vall, amb un absis espectacular que té talles precioses. El pendent de la muntanya li permeté disposar de cripta, única a tot el conjunt. El campanar en espadanya és també una singularitat respecte les altres esglésies.

Seguint per la carretera L-500 s’arriba a Barruera, on es divisa l’església enmig dels prats.

Sant Feliu de Barruera
Els dos absis mostren les diferències constructives dels s. XI (el central, de carreus irregulars) i XII (al sud, ben tallat i amb motius llombards). L’interior és auster, conservant l’arrebossat original. El campanar, a diferència de les altres esglésies, és més baix.

Seguint la carretera que surt cap al SE de Barruera es puja a Durro, creuant el riu de la Noguera de Tor.

Nativitat de Durro
Aquesta església compta amb una nau de grans dimensions, rematada amb un porxo alt i ampli, i un campanar robust. Ha tingut diverses modificacions gòtiques i barroques. En destaca el pany de ferro forjat de la porta.

Es segueix la carretera, que travessa el poble i puja fins a Sant Quirc de Durro.

Sant Quirc de Durro
A una altitud de 1.500 m, l’ermita compta amb una vista privilegiada sobre la vall i les muntanyes més impressionants de la part occidental del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: la Punta Senyalada (2.952 m), el pic de Comaloformo (3.033 m), el Montardo (2.833 m) i la Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m). L’ermita és senzilla: nau única de volta de canó, l’espadanya és posterior. Aquest és, també, punt de sortida de la baixada de falles de Durro.

Cal tornar a Barruera i continuar per la carretera L-500 cap al NE, 3,2 km més endavant s’agafa el trencall que mena a Erill la Vall.

Santa Eulàlia d'Erill la Vall
En destaca un magnífic campanar alt i esvelt decorat amb arquets cecs i frisos de dents de serra que està alineat amb els de Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll; s’hi pot pujar. Compta amb una sola nau que acaba en tres absis en forma de creu, la vessant nord conclou amb una porxada. A l’interior s’hi troba una peça excepcional del treball en fusta del s. XII, el Davallament de la Creu (l’original es troba repartit entre el Museu Episcopal de Vic i el MNAC).

Es retorna a la carretera L-500 i es continua 900 m cap al N fins el trencall de Boí i Taüll (carretera L-501).

Sant Joan de Boí
A l’interior d’aquesta església de planta basilical que conserva més elements arquitectònics originals que cap altra s’hi troben còpies de detallats murals amb escenes com el Bestiari, la Lapidació de Sant Esteve o els Joglars. A l’exterior també s’hi troba un mural a la façana nord i tres absis, dels quals només en resten els dos laterals petits.

Es continua per la carretera L-501 fins el poble de Taüll.

Santa Maria de Taüll
Situada al centre del poble, de planta basilical i tres naus. El campanar està integrat dins la nau dreta. De l’interior en destaca el mural a l’absis de l'Epifania, amb els Reis Mags fent les ofrenes al Nen Jesús, que seu a la falda de la Mare de Déu. També es troba, al mur sud, l'escena dels Reis Mags adorant l´infant Jesús i visitant Herodes.

Sant Climent de Taüll
La més majestuosa de les esglésies de la vall, ample i alta, de planta basilical amb tres naus i coronada per un esvelt campanar de sis plantes que connecta visualment amb Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d’Erill la Vall. Els absis estan decorats segons l’estil llombard amb arcs cecs i frisos de dent de serra. Dins s’hi trobava el magnífic mural del Pantocràtor que representa Crist en Majestat assentat sobre l’arc del cel i amb els peus sobre la Terra acompanyat dels Evangelistes, els Apòstols i la Mare de Déu. Actualment, un mapping (projecció adaptada al relleu de la paret) escenifica el procés de creació i el simbolisme del Pantocràtor, l’original del qual cal contemplar al MNAC.

Centre del Romànic de la Vall de Boí i Patronat de Turisme de la Vall de Boí
La visita al romànic de la vall de Boí es pot complementar amb una visita al Centre del Romànic (Erill la Vall), en el qual es pot descobrir de forma amena la història, les tècniques constructives i la iconografia del romànic dins el seu context. A l’oficina del Patronat de Turisme de la Vall de Boí (Barruera) es pot trobar informació d’altres activitats de la vall relacionades amb el patrimoni romànic.

[ES] Las iglesias románicas del valle de Boí

El valle de Boí es una joya del arte catalán, una muestra excepcional del románico temprano de inspiración lombarda que fue reconocida en su conjunto como Patrimonio Mundial de la Humanidad por parte de la UNESCO en el año 2000. Construidas entre los s. XI-XII, las nueve iglesias que se reparten por los diversos pueblos que conforman el municipio presentan una unidad de estilo arquitectónico poco común, basada en la sencillez y funcionalidad de las edificaciones, los trabajados murales interiores y los campanarios esbeltos y elegantes. La acumulación de iglesias en un espacio relativamente tan reducido deja constancia de la función social y del poder de la jerarquía eclesiástica y remite a los años turbulentos de la reconquista.

Hay que tener en cuenta que las pinturas originales de las iglesias principales se encuentran en la colección permanente del Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC), en Barcelona. Las iglesias se pueden visitar en el orden que más convenga. Algunas no son visitables por el interior, otros son de pago. Este itinerario se puede complementar con una ruta por el Parque Nacional de d'Aigüestortes y Estany de Sant Maurici. Son especialmente recomendables "De la palanca de la Molina al lago de Llebreta por el valle de Sant Nicolau" y "Del lago de Llebreta al Portarró d'Espot por los lagos Llong y Redó".

Se llega al valle de Boí por la carretera L-500, que sale de la carretera N-230 dos kilómetros al norte del Pont de Suert. Se llega aquí siguiendo la misma N-230 desde Vielha o desde Alfarràs, atravesando la comarca de la Ribagorza de la Franja de Ponent.

L’Assumpció de Cóll
La primera iglesia que se encuentra entrando en el valle. Destaca su singularidad en los materiales de construcción, los elementos de la portalada más trabajados que en otras iglesias y el tamaño de los sillares. En el interior se encuentran tres pilas románicas: la pila bautismal, la pila del aceite y la pila con agua bendita.

Santa Maria de Cardet
Iglesia colgada sobre la parte baja del valle, con un ábside espectacular que tiene tallas preciosas. La pendiente de la montaña le permitió disponer de cripta, única en todo el conjunto. El campanario en espadaña es también una singularidad respecto a las otras iglesias.

Siguiendo por la carretera L-500 se llega a Barruera, donde se divisa la iglesia en medio de los prados.

Sant Feliu de Barruera
Los dos ábsides muestran las diferencias constructivas de los s. XI (el central, de sillares irregulares) y XII (al sur, bien cortado y con motivos lombardos). El interior es austero, conservando el revoque original. El campanario, a diferencia de las otras iglesias, es más bajo.

Siguiendo la carretera que sale hacia el SE de Barruera se sube a Durro, cruzando el río de la Noguera de Tor.

Nativitat de Durro
Esta iglesia cuenta con una nave de grandes dimensiones, rematada con un porche alto y amplio, y un campanario robusto. Ha sufrido varias modificaciones góticas y barrocas. Destaca la cerradura de hierro forjado de la puerta.

Se sigue la carretera, que atraviesa el pueblo y sube hasta Sant Quirc de Durro.

Sant Quirc de Durro
A una altitud de 1.500 m, la ermita cuenta con una vista privilegiada sobre el valle y las montañas más impresionantes de la parte occidental del Parque Nacional de Aigüestortes y Llac de Sanr Maurici: la Punta Senyalada (2.952 m), el pic de Comaloformo (3.033 m), el Montardo (2.833 m) y la Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m). La ermita es sencilla: nave única de bóveda de cañón, la espadaña es posterior. Este es, también, punto de salida de la bajada de fallas de Durro.

Hay que volver a Barruera y continuar por la carretera L-500 hacia el NE, 3,2 km más adelante se coge el desvío que lleva a Erill la Vall.

Santa Eulàlia d'Erill la Vall
Destaca un magnífico campanario alto y esbelto decorado con arcos ciegos y frisos de dientes de sierra que está alineado con los de Sant Joan de Boí y Sant Climent de Taüll; se puede subir. Cuenta con una sola nave que termina en tres ábsides en forma de cruz, la vertiente norte concluye con un porche. En el interior se encuentra una pieza excepcional del trabajo en madera del s. XII, el Descendimiento de la Cruz (el original se encuentra repartido entre el Museu Episcopal de Vic y el MNAC).

Se vuelve a la carretera L-500 y se continúa 900 m hacia el N hasta el desvío de Boí y Taüll (L-501).

Sant Joan de Boí
En el interior de esta iglesia de planta basilical que conserva más elementos arquitectónicos originales que ninguna otra se encuentran copias de detallados murales con escenas como el Bestiario, la Lapidación de San Esteban o los Juglares. En el exterior también se encuentra un mural en la fachada norte y tres ábsides, de los que sólo quedan los dos laterales pequeños.

Se continúa por la carretera L-501 hasta el pueblo de Taüll.

Santa Maria de Taüll
Situada en el centro del pueblo, de planta basilical y tres naves. El campanario está integrado dentro de la nave derecha. Del interior destaca el mural en el ábside de la Epifanía, con los Reyes Magos haciendo las ofrendas al Niño Jesús, que se sienta en el regazo de la Virgen. También se encuentra, en el muro sur, la escena de los Reyes Magos adorando niño Jesús y visitando Herodes.

Sant Climent de Taüll
La más majestuosa de las iglesias del valle, ancho y alto, de planta basilical con tres naves y coronada por un esbelto campanario de seis plantas que conecta visualmente con Sant Joan de Boí y Santa Eulàlia d’Erill la Vall. Los ábsides están decorados según el estilo lombardo con arcos ciegos y frisos de diente de sierra. Dentro se encontraba el magnífico mural del Pantocrátor que representa a Cristo en Majestad asentado sobre el arco del cielo y con los pies sobre la Tierra acompañado de los Evangelistas, los Apóstoles y la Virgen. Actualmente, un mapping (proyección adaptada al relieve de la pared) escenifica el proceso de creación y el simbolismo del Pantocrátor, el original del cual hay que contemplar en el MNAC.

Centro del Románico de la Vall de Boí y Patronato de Turismo de la Vall de Boí
La visita al románico del valle de Boí se puede complementar con una visita al Centro del Románico (Erill la Vall), en el que se puede descubrir de forma amena la historia, las técnicas constructivas y la iconografía del románico en su contexto. En la oficina del Patronato de Turismo de la Vall de Boí (Barruera) se puede encontrar información de otras actividades del valle relacionadas con el patrimonio románico.

[CA] The Romanesque churches in the Vall de Boí

The Vall de Boí, an outstanding example of the Lombard-inspired early Romanesque, is a jewel in the crown of Catalan art and was recognised as World Heritage by UNESCO in the year 2000. Built in the 11th and the 12th centuries, the nine churches in the various villages that make up the municipality share a rare unity of architectural style based on the simplicity and functionality of the edifices, the impressive murals within them and their slender, elegant bell towers. The large number of churches in such a small area is testimony to the social role and power of the Church hierarchy and reminds us of the turbulent years of the reconquest, when Christian states mounted campaigns to retake the Iberian Peninsula from the Moors.

It should be noted that the original paintings from the main churches are now held in the permanent collection of the National Art Museum of Catalonia (MNAC) in Barcelona. The churches can be visited in any order. The interiors of some of the churches are not open to visitors, and in other cases there is an admission charge if you wish to go inside. This itinerary can be complemented by a route through the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park. Are recommended: "De la palanca de la Molina a l'estany de Llebreta per la vall de Sant Nicolau" and "De l'estany de Llebreta al portarró d'Espot pels estanys Llong i Redó"

To get to the Vall de Boí, take the L-500 road off the N-230 highway two kilometres to the north of El Pont de Suert. To reach this turn-off onto the L-500, take the N-230 from either Vielha or from Alfarràs, crossing the county of Ribagorça in the Franja de Ponent.

Assumpció de Cóll
The first church you come to as you enter the valley. It is notable for its construction materials, the elements of the portal, which are more finely worked than those of other churches, and the size of the blocks of stone. Inside the church there are three Romanesque basins: the baptismal font, the vessel for oil and the holy water stoop.

Santa Maria de Cardet
A church perching over the lower stretch of the valley that has a spectacular apse and beautiful carvings. The church also has a crypt, the only one in the entire valley, made possible by the slope of the mountainside. It also stands out from the other churches due to its bell-gable.

The L-500 road takes you to Barruera, from where you can make out the church amid the fields.

Sant Feliu de Barruera
The two apses reveal the differences in construction between the 11th century (the central part, built with irregularly-shaped blocks of stone) and the 12th century (the southern part, which has well-dressed stone and Lombard motifs). The interior is austere and retains its original plaster. The bell tower differs from those of the other churches, as it is not as tall.

Take the road that heads south-east from Barruera and up to Durro, crossing the Noguera de Tor River.

Nativitat de Durro
This church has a large nave finished with a broad, tall porch and a sturdy bell tower. It underwent various alterations in the Gothic and Baroque eras. One notable feature is the wrought-iron bolt on the door.

Take the road through the town up to Sant Quirc de Durro.

Sant Quirc de Durro
At this shrine, situated at an altitude of 1,500 m, there is a spectacular view of the valley and of the most impressive mountains in the western part of the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park: Punta Senyalada (2,952 m), the peak of Comaloformo (3,033 m), Montardo (2,833 m) and Punta Alta de Comalesbienes (3,014 m). The shrine is a simple edifice: it has a single nave with barrel vaulting and a bell-gable, which was added at a later date. The shrine also plays a part during the Durro fire festival, as men wielding flaming torches start out on their route from this point.

Go back to Barruera and continue along the L-500 heading north-east. After a further 3.2 km, take the turn-off that leads to Erill la Vall.

Santa Eulàlia d’Erill la Vall
This church has a magnificent tall, slender bell tower decorated with small blind arches and saw-tooth friezes that is aligned with those of Sant Joan de Boí and Sant Climent de Taüll. Visitors are able to climb this bell tower. The church has a single nave that ends in three apses in the form of a cross. The north side ends with a porch. Inside is an outstanding 12th-century wooden carving of the Descent from the Cross (the original is divided between the Episcopal Museum in Vic and the MNAC).

Go back to the L-500 and continue northwards for 900 m till you come to the turn-off for Boí and Taüll (the L-501).

Sant Joan de Boí
Church built on a basilica floor plan that retains more of its original architectural features than the other churches in the valley. Inside are copies of detailed murals with scenes such as the Bestiary, the Stoning of St. Stephen and the Troubadours. Outside, there is a mural on the north façade. The church originally had three apses, of which the two small side apses have survived.

Continue on the L-501 to the village of Taüll.

Santa Maria de Taüll
Situated in the centre of the village, this church is built on a basilica floor plan and has a central nave and two side aisles. The bell tower is built into the right-hand aisle. Notable works inside the church include the mural in the apse of the Epiphany, showing the Three Wise Men making offerings to the Infant Jesus sitting on the Virgin’s lap. On the south wall is a scene of the Wise Men worshipping the Infant Jesus and visiting Herod.

Sant Climent de Taüll
This, the most majestic of the churches in the valley, is tall and broad and is built on a basilica floor plan, with a central nave and two side aisles, and is crowned by a slender six-storey bell tower that connects visually with Sant Joan de Boí and Santa Eulàlia d’Erill la Vall. The apses are decorated in the Lombard style with blind arches and saw-tooth friezes. Inside is a magnificent mural of the Pantocrator depicting Christ in Majesty sitting on a rainbow with His feet resting on the Earth and accompanied by the Evangelists, the Apostles and the Virgin. Today, projection mapping uses the relief of the wall as a display surface to reveal the process of the creation and the symbolism of the Pantocrator, the original of which can be viewed in the MNAC.

The Vall de Boí Romanesque Centre and the Vall de Boí Tourism Board
The Vall de Boí Romanesque Centre and the Vall de Boí Tourism Board
A tour of the Romanesque buildings in the Vall de Boí can be complemented by a visit to the Romanesque Centre (Erill la Vall), which provides an opportunity to learn in an entertaining manner about the history, construction techniques and iconography of the Romanesque in context. The Vall de Boí Tourism Board (Barruera) supplies information about other activities in the valley related to the Romanesque heritage here.