(VI) VIAJES.- Priorat - De Gratallops a Porrera
near Gratallops, Catalunya (España)
Viewed 685 times, downloaded 7 times
Trail photos
Itinerary description
Hubo algún tiempo que en este lugar, la gente vive en el olvido, se oyó una voz de un caminante pasar y no hay nadie en el camino.
Una ruta de 60 kilómetros puede durar todo un día, las carreteras están vacías y los pueblos también. ¡Qué placer¡.En Torroja del Priorat, preguntamos a una señora que donde estaba la gente y nos dijo que en el campo, encontrarla fue una casualidad, y frente a las Bodegas donde embotellan el vino Cuques del Priorat, en el balcón se movía una pareja de ancianos sorprendidos de ver alguien en un Jueves en su pueblo.
En la Cartoixa de Escaladei, nos sorprendió saber que fueron los mismos habitantes de la región los que saquearon el Monasterio y se atribuye a que durante años pagaban los impuestos a los moradores de este monacato, donde en su época de máximo esplendor llegaron a vivir 24 monjes. Es espectacular pensar que después de pasar por la grandeza de la recepción en su entrada principal, al pasar la puerta de la Virgen, entraban en la más absoluta soledad.
Seguimos hacia la Vilella Baixa, la Nueva York del Priorat y nos costó movernos por sus empinadas calles, solo superadas por las pendientes de Porrera.
Pasamos por Gratallops, donde comimos en el Celler Clos Figueres, un buen restaurante donde almacenan vino en una alberca de agua, a la que se entra por una escalera de caracol y que dicen que mantiene una temperatura ideal para mantener con vida unas bacterias que favorecen la calidad de sus vinos.
Llegamos a Porrera, en la penumbra de la noche vimos el cartel de las Bodegas de Lluis Llac (vall-llac) sin ninguna luz que lo indicara, parecían abandonadas, buscamos un Hotel y estaban todos cerrados, así que regresamos a Falset donde nos alojamos en el Hotel Sport, un buen hotel que hay en en centro de esta población.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Hi va haver un temps que en aquest lloc, la gent viu en l'oblit, es va sentir una veu d'un caminant passar i no hi ha ningú en el camí.
Una ruta de 60 quilòmetres pot durar tot un dia, les carreteres estan buides i els pobles també. Quin plaer.En Torroja del Priorat, vam preguntar a una senyora que on estava la gent i ens va dir que al camp, trobar-la va ser una casualitat, i enfront de les Bodegues on embotellen el vi Cuques del Priorat, al balcó es movia una parella d'avis sorpresos de veure algú en un dijous al seu poble.
A la Cartoixa d'Escaladei, ens va sorprendre saber que van ser els mateixos habitants de la regió els que van saquejar el monestir i s'atribueix al fet que durant anys pagaven els impostos als habitants d'aquest monacat, on en la seva època de màxima esplendor van arribar a viure 24 monjos. És espectacular pensar que després de passar per la grandesa de la recepció en la seva entrada principal, en passar la porta de la Mare de Déu, entraven en la més absoluta solitud.
Seguim cap a la Vilella Baixa, la Nova York del Priorat i ens va costar moure'ns pels seus costeruts carrers, només superades per les pendents de Porrera.
Passem per Gratallops, on vam menjar al Celler Clos Figueres, un bon restaurant on s'emmagatzemen vi a un diposit d'aigua, a la qual s'entra per una escala de cargol i que diuen que manté una temperatura ideal per mantenir amb vida uns bacteris que afavoreixen la qualitat dels seus vins.
Arribem a Porrera, en la penombra de la nit vam veure el cartell dels Cellers de Lluís Llac (vall-llac) sense cap llum que ho indiqués, semblaven abandonades, vam buscar un Hotel i estaven tots tancats, així que vam tornar a Falset on ens allotgem a l'hotel Sport, un bon hotel que hi ha a en centre d'aquesta població.
Una ruta de 60 kilómetros puede durar todo un día, las carreteras están vacías y los pueblos también. ¡Qué placer¡.En Torroja del Priorat, preguntamos a una señora que donde estaba la gente y nos dijo que en el campo, encontrarla fue una casualidad, y frente a las Bodegas donde embotellan el vino Cuques del Priorat, en el balcón se movía una pareja de ancianos sorprendidos de ver alguien en un Jueves en su pueblo.
En la Cartoixa de Escaladei, nos sorprendió saber que fueron los mismos habitantes de la región los que saquearon el Monasterio y se atribuye a que durante años pagaban los impuestos a los moradores de este monacato, donde en su época de máximo esplendor llegaron a vivir 24 monjes. Es espectacular pensar que después de pasar por la grandeza de la recepción en su entrada principal, al pasar la puerta de la Virgen, entraban en la más absoluta soledad.
Seguimos hacia la Vilella Baixa, la Nueva York del Priorat y nos costó movernos por sus empinadas calles, solo superadas por las pendientes de Porrera.
Pasamos por Gratallops, donde comimos en el Celler Clos Figueres, un buen restaurante donde almacenan vino en una alberca de agua, a la que se entra por una escalera de caracol y que dicen que mantiene una temperatura ideal para mantener con vida unas bacterias que favorecen la calidad de sus vinos.
Llegamos a Porrera, en la penumbra de la noche vimos el cartel de las Bodegas de Lluis Llac (vall-llac) sin ninguna luz que lo indicara, parecían abandonadas, buscamos un Hotel y estaban todos cerrados, así que regresamos a Falset donde nos alojamos en el Hotel Sport, un buen hotel que hay en en centro de esta población.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Hi va haver un temps que en aquest lloc, la gent viu en l'oblit, es va sentir una veu d'un caminant passar i no hi ha ningú en el camí.
Una ruta de 60 quilòmetres pot durar tot un dia, les carreteres estan buides i els pobles també. Quin plaer.En Torroja del Priorat, vam preguntar a una senyora que on estava la gent i ens va dir que al camp, trobar-la va ser una casualitat, i enfront de les Bodegues on embotellen el vi Cuques del Priorat, al balcó es movia una parella d'avis sorpresos de veure algú en un dijous al seu poble.
A la Cartoixa d'Escaladei, ens va sorprendre saber que van ser els mateixos habitants de la regió els que van saquejar el monestir i s'atribueix al fet que durant anys pagaven els impostos als habitants d'aquest monacat, on en la seva època de màxima esplendor van arribar a viure 24 monjos. És espectacular pensar que després de passar per la grandesa de la recepció en la seva entrada principal, en passar la porta de la Mare de Déu, entraven en la més absoluta solitud.
Seguim cap a la Vilella Baixa, la Nova York del Priorat i ens va costar moure'ns pels seus costeruts carrers, només superades per les pendents de Porrera.
Passem per Gratallops, on vam menjar al Celler Clos Figueres, un bon restaurant on s'emmagatzemen vi a un diposit d'aigua, a la qual s'entra per una escala de cargol i que diuen que manté una temperatura ideal per mantenir amb vida uns bacteris que afavoreixen la qualitat dels seus vins.
Arribem a Porrera, en la penombra de la nit vam veure el cartell dels Cellers de Lluís Llac (vall-llac) sense cap llum que ho indiqués, semblaven abandonades, vam buscar un Hotel i estaven tots tancats, així que vam tornar a Falset on ens allotgem a l'hotel Sport, un bon hotel que hi ha a en centre d'aquesta població.
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments