AVENC DE LA FERLA (-172m), Begues - Garraf

AVENC DE LA FERLA (172mp i 704mr), Begues, Garraf.

Track només d'anada.

ACCÉS: A 20 minuts del Casino de Vallirana, seguint la Urb. Bassioles i la BV-2410 de Begues a Olesa de Bonesvalls. Aparquem en un revolt de la pista forestal. Ja a peu, seguim uns metres per aquesta pista, paral.la a la Riera de Begues i després prendrem les properes tres bifurcacions a la dreta i les dues següents a l'esquerra, seguint un tram del GR 92.3: Puig de la Mola/ Santa Susanna. Arribats al coll de la Ferla, ens desviem cap al torrent (Fondo de les Conques), seguint unes fites, fins la gran boca de l'Avenc de la Ferla.

Vertical de 92 metres força fraccionada, aterrant en àmplia sala amb el terra ben pla, des d'on es pot contemplar la llum de la boca d'entrada. Després baixem un ressalt equipat amb corda nuada, malgrat instal.lant corda per tot el meandre en rampa fins a la capçalera de la següent vertical de 45 metres, que desemboca en una petita sala. A mitja baixada, hi ha una finestra lateral, per on continua l'avenc.

- Equipat amb parabolts (la majoria) i spits.
- Mosquetons: hem fet servir 24 mosquetons fins cota -159.
- Cordes: hem fet servir: 1x40 + 1x100 ("la gordita" de Michal) a la primera vertical, i
1x40 + 1x60 a la segona vertical (el 60, des de la "Y" arriba clavat al fons, amb 2 fraccionaments intermitjos).
- A la boca no hi ha cobertura mòbil.
- Fauna: escarbats i mosquits (4 esquirols i una serp morts).
- Sensació tèrmica: et quedes fred si estàs quiet.
- El primer pou llisca una mica (molsa). No hi ha caiguda de pedres.
- Sortir de l'avenc i trobar la lluna plena.... no té preu! : )

Aproximació a peu: 35'
Descens: 4.30h (3 persones)
Retorn a peu: 35'
Temps total: 6h30

* AVENC DE LA FERLA: "Històric i important avenc de 172 m. de fondària a Begues, en calcàries. Una boca circular i d'uns 5 metres de diàmetre, dóna pas a un pou espectacular (Pou Font i Sagué) de 92 metres de vertical i que es va engrandint en un dels seus eixos transversals, fins assolir els 13 x 6 metres a la base del pou. A la zona superior del pou es desenvolupa la Via lateral que torna a desembocar al pou principal (cotes -14 a – 40). De la planta del pou surten dues galeries descendents i amb ressalts que incideixen en la volta del segon pou (Pou dels Rats-penats), de 45 metres verticals i originat per dues concavitats fusoidals unides totalment per coalescència. A la seva base encara es pot davallar un ressalt de 10 metres (cota – 159) on semblaria acabar la cavitat. Paral·lel al Pou dels Rats-penats es desenvolupa una altra cavitat fusoidal (Via Montesinos) i que per un pou de 17 metres va a finir en un estret conducte a la cota – 157. Per sobre del fons del ressalt final del Pou dels Rats-penats, i a partir d'una estreta finestra, es pot accedir a la Via Torras-Balart, primer per un conducte lleugerament ascendent i que porta a una sèrie de pouets petits i enfangats en el fons dels quals es pot assolir el punt de màxima fondària. A la part alta de la Via Torras-Balart existeix una xemeneia en que darrerament i mitjançant una espectacular escalada s'ha aconseguit trobar tota una sèrie de pous remuntants (Via Miret-Canela) fins assolir la cota – 28, on queda tancada. Des d'aquesta mateixa via també s'ha descobert un tram descendent (Via GEB) que connecta per un estret conducte horitzontal a la Via Torras-Balart i si es segueix baixant per uns ressalts estrets i un pou de 10 metres s'arriba a la cota – 160.

Aquesta cavitat és un clar exemple d'un dels pocs engolidors temporals i penetrables que es poden trobar al massís de Garraf. El pou d'entrada i les dues galeries que s'obren al seu fons presenten una clara morfologia d'erosió i que han enllaçat amb una sèrie de concavitats internes producte d'importants filtracions laterals.

SITUACIÓ: Poc abans del km. 16 de la carretera de Begues a Olesa de Bonesvalls (pocs metres abans de la pedrera i fàbrica de ciment i cal CI Aries), surt una pista (tancada) que al poc passa la riera de Begues i remunta el fondo de l'Espinadar. Més endavant trobem a l'esquerra les restes dels corrals d'els Casals i una mica més endavant, a la dreta, les ruïnes d'un enorme caseriu (els Casals). El camí segueix endavant amb tendència a anar cap a la dreta, fins a convertir-se en un sender que remunta el vessant hidrogràfic fins arribar a una collada (alguns l'anomenen el coll de la Ferla) des d'on s'inicia el descens de la capçalera del fondo de les Conques (uns 50 metres per sota del coll ja es pot observar la boca de l'avenc). El corriol acaba al bell mig del torrent, on es troba la boca de l'avenc de la Ferla.

HISTÒRIA: Llegendari i conegut des de temps immemorials per la gent de la contrada, no apareix en la bibliografia espeleològica fins les primeres campanyes de N. Font i Sagué. Aquest, juntament amb el seu company en Ferret i al bell mig d'una gran expectació popular, van portar a terme la primera exploració el 15 d'agost del 1898, superant la gran vertical del primer pou i arribant a la capçalera del segon (Pou dels Rats-penats). Li van calcular una fondària de 170 metres.
No serà fins el 12 d'octubre del 1924 que, un equip comandat per Rafael Amat i Carreras, afrontés la segona exploració de la sempre temible Ferla. Amb tota mena de mitjans tècnics i humans, aquell dia Amat va assolir el fons de l'avenc, tot calculant-hi una fondària de 240 metres. La tercera exploració va trigar 25 anys i va tenir lloc durant els dies 18 i 19 de juny del 1949 per membres del recent creat GES del CMB.
Aquesta expedició va revestir la mateixa èpica que les dues anteriors i malgrat els anys passats el material era pràcticament el mateix, és a dir, del “d'abans de la guerra”. Van instal·lar, al fons del pou d'entrada, el primer campament subterrani d'Espanya i l'exploració va durar 28 hores. Es va arribar al mateix punt que l'Amat el 1924, tot rectificant la fondària fins – 209. També es va descobrir i explorar l'anomenat Pou Montesinos.
No és fins els dies 30 i 31 d'agost del 1952, en una nova visita organitzada pel CE Comarca de Bages (Manresa) amb la participació de dos membres del GES, s'observa que el tram final de l'avenc (4rt. pou) havia quedat curullat per productes clàstics. Una nova expedició del GES els dies 12 i 13 de març del 1955 comprova els canvis soferts i aixequen una nova topografia, la qual rebaixa totes les cotes anteriors i calculen (¿?) que l'antic fons de l'avenc estaria situat a – 181 metres. Aquests mateixos dies es descobreix la Via Torras-Balart, al fons de la qual es localitza el punt més fons de la cavitat, atorgant-li 175 metres de desnivell.
No és fins el 1979 que, membres de la SIE – CE Àliga, retopografien l'avenc i fixen la màxima fondària en 165 metres, en el mateix punt de la Via Torras-Balart. A finals del 2007, membres del GE Badalona s'enfilen per la part més alta de la Via Torras-Balart i inicien una escalada espectacular per una sèrie de pous (Via Miret-Canela) que queden tancats a 28 metres de la superfície. Els treballs es perllonguen durant tot l'any 2008 i a mitja escalada troben un tram descendent (Via GEB) que per una banda torna a comunicar amb la Via Torras-Balart i per una altra, assoleixen un nou pou que queda tancat a la cota -160. La nova topografia fixa la màxima fondària en la cota – 172, al punt més fons de la Via Torras-Balart (abans – 165). Podem observar que la major diferència de cotes entre la topografia SIE (1979) i la més recent del GEB (2008) es troba en el desnivell del Pou dels Rats Penats (P.39 per a la SIE i P.45 per al GEB)." (Extret d'ESPELEOINDEX.com).