AVENC DE LA VERDOR (-32m), AVENC DELS ESQUIROLS (-184) i AVENC DE LA ULLERA (-18m), Vallirana, Ordal - Garraf

AVENC DELS ESQUIROLS (-184),AVENC DE LA VERDOR (-32m) i AVENC DE LA ULLERA (-18m), des de la Urb. El Lledoners, entre Vallirana i l'Ordal - Parc Natural del Garraf.

Quan la calor apreta, els 30°C de l'exterior es poden convertir en 21....

ACCÉS: Aparquem al final del Carrer Riu Flamisell (sense sortida) i agafem el corriol que entra al bosc, cap a l'esquerra. Passat l'Avenc dels Esquirols, prendrem la següent bifurcació també a l'esquerra. Seguim aquest corriolet fins a trobar l'AVENC DE LA VERDOR (400m, 8'), ubicat al fondo de la Verdor. Després anem a l'AVENC DE LA ULLERA (-19,5m) i al pont natural de pedra conegut com a "PONT DE L'ARCADA". Per baixar fins la base del pont, continuar per l'esquerra i baixar una petita canal pedra.

● AVENC DE LA VERDOR (també Avenc del Fondo de la Verdor; o Avenc d'en Cells; o Avenc de l'Averdó): Tot en químics, molt nou, diverses vies, ideal iniciació. Hem fet servir 1x60 per la via superior. Àmplia boca de 5x3m i ampli pou amb moltes formacions, i un bloc mig caigut al fons. Es veu la llum natural des de la base.
Història: "Els avencs coneguts per Josep Cells, llenyataire de Vallirana, a la zona de l'Ordal, van ser objecte de sondatge el dia 2 d'agost de 1908 per un equip encapçalat per Marià Faura i Sans i acompanyat pel mateix Cells. Un d'ells és el que anomenaren del Fondo de la Verdor i que restaren pendents d'exploració per a les següents setmanes. Però en aquells moments va sorgir una sèrie de desavinences i posterior crisi dins el Club Muntanyenc i el projecte va caure en l'oblit. Però tal i com va passar amb l'avenc de la Sal-de-llop (Avenc dels Esquirols), un dels acompanyants més assidus de Faura en aquells moments, el Pare Adeodat Marcet, va decidir pel seu compte anar aquell mateix estiu a explorar alguns d'ells i per carta (12/09/1908) comunica a Faura el resultat, fent esment de l'avenc del Fondo de la Verdor, tot assignat-li una fondària de 35 metres i fent una breu descripció de la cavitat. L'any següent, Faura al seu Recull l'inclou tot i que l'anomena, erròniament Avenc de l'Averdó, a l'igual que també ho fa l'ICC amb el nom del fondo, denominació que ha arribat fins els nostres dies." (Espeleoindex).

● AVENC DE LA ULLERA (-19,5m). Situat en el Fondo de l'Arcada, a prop del Pont de l'Arcada. Boca de 6x1 metres que dóna pas a un únic pou de gairebé 20 metres de fondària.

● PONT DE L'ARCADA. Curiositat natural al Fondo del Lledoner, és un "curiós pont de roca que l'erosió de l'aigua ha creat a la roca calcària. La presència de nombrosos avencs al seu voltant, indica que la Serra de l'Ordal és una de les més importants en aquest aspecte. A prop tenim l'avenc dels Topografs, l'Avenc de l'Arcada Gran o l'Avenc dels Esquirols." Extret del Llibre "Curiositats naturals a prop de Barcelona. 70 Excursions", Itinerari 2, de Josep Mauri Portolès.

● AVENC DELS ESQUIROLS o AVENC DE LA SAL DE LLOP. Té 184 metres de fondària i 430 metres de recorregut, en calcàries, al municipi de Vallirana (Ordal - Garraf).
MATERIAL que hem utilitzat per la via directa:
- Cordes: 1x40, 1x20, 1x120, 1x60, 1x30
- Mosquetons: 40
- 1 protector corda.
Equipat en químics, excepte el P16 previ al Pou GES, que està equipat en espits (cal dur 3-4 espits). Un primer P23 aterra en una gran sala il.luminada per les dues grans boques, on deixem la corda lligada per evitar temptacions (una vegada uns indesitjables van tallar la corda i sortosament des de la base hi havia cobertura mòbil per avisar al 112).
Des del foradet del mig de la sala, un P8 ens deixa a la Sala de l'Orgue, on passem una gatera i ja tenim la capçalera del P42, pràcticament tot volat. Abans d'arribar al fons, entrem per una finestra curulla de coliflors, que semblen crispetes. Estem a la Sala Blanca. Seguim davallant una successió de pouets. Arribant als -100m de fondària, els pous regats ens deixen ben... xops! El penúltim pou P36 és directe, sense cap reinstal.lació: el Pou G.E.S., magnífic i angoixant alhora! Humit, amb vaho... la condensació es transforma en un núvol de boira que no et deixa veure el fons quan baixes, ni el principi de corda quan puges. I les veus dels companys gairebé ni s'escolten. El Pou GES aterra en una estreta base a -160m, on sembla que plogui i d'on surten 2 pous, el més llarg i equipat és un P18, on es fa la cota -184m.

"Dues boques de regulars dimensions donen pas a un únic pou de 23 metres. Al seu fons, una curta gatera ens aboca a un pou acampanat de 8 metres que ens situa a la sala de l'Orgue una nova gatera ens situa a la capçalera d'un pou de 42 metres, el més llarg de la cavitat. En aquest punt també s'inicia la via Montesinos. Per continuar per la via directa s'ha d'abandonar el pou de 42 uns metres abans d'arribar al fons on trobem un replà. Una vertical de 9 metres ens situa a la sala Blanca davallem a continuació uns ressalts en remunage fins a la cota -91 (també es pot arribar aquí per un pou de 21 metres que s'obre al replà). Tot seguit tenim una vertical de 9 metres i dos ressalts consecutius de 6 i 5 metres a través d'una sala que presenta unes espectaculars colades i el terra ple de blocs; entre ells accedim a un pou de 16 metres, a la base del qual hi trobem el pou GES de 36 metres, amb una secció sense massa amplada, a l'estreta base (-160) trobem sengles pous, el més fons de 18 metres ens situa a la cota -178, finalitzant als -184 metres després de superar una estreta gatera terminal.

A la via Montesinos cal flanquejar la capçalera del pou de 42 metres i seguir per una gatera. Un ressalt seguit d'una gatera ens situen a la capçalera d'un pou de 22 metres seguit d'una darrera vertical de 13 metres que ens situen a la cota -72 metres. En aquesta via trobem també alguns pous i vies remuntants.

La via Esquirols s'inicia per un pòrtic arrodonit situat a la cota -97 metres, que ens aboca a un pou de 30 metres, comunicat per dos punts amb la via directa. Aquest pou, format per dos fusos successius, presenta dues finestres; la més gran comunica amb un pou de 25 metres subdividit en dos trams, on s'assoleixen els -137 metres." Extret: Espeleoindex.com