Avenc de Sant Roc (-31m) i Avenc Joan Cabeza (-67m), Begues / Avenc de la Troneda

Des del Camí Parc del Garraf, cruïlla Residència canina "Petjades" (Begues, Garraf) visitem els següents avencs:

- AVENC DE SANT ROC (-31 metres de profunditat i 57m de recorregut en dolomies).

- AVENC JOAN CABEZA (-67metres de profunditat i 179m de recorregut),

- FORAT DE MASFERRER o Cova Avenc de la Troneda.

APROXIMACIÓ: (De la web del GEB): "Des de Begues agafarem la pista que porta a la Plana Novella i ens endinsarem al Parc Natural del Garraf, i només passar la desviació de can Puigmoltó (a la dreta), deixarem els cotxes a l’esquerra, on surt el camí de can Sostrell, n’hi ha un rètol que indica el refugi per animals de “Les Petjades”. En desviar-nos per aquest camí, als pocs metres agafarem una pista a la nostra dreta, que baixa cap al torrent.

Uns cinc minuts després, abandonarem la pista per un caminoi que surt a l’ esquerra. El lloc és una pineda, on a la dreta hi ha uns camps de cultiu. Aquí s’uneixen dos petits torrents innominats. El camí va pujant pel segon torrent, més endavant, un caminoi a l’esquerra puja al primer torrent en cerca dels avencs Smith i Sant Roc.

Nosaltres ho obviarem i continuarem pujant. Arribats a una explanadeta ens desviarem a l’esquerra per a pujar per un camí que actualment esta senyalitzat amb una fita. Al cap de poc trobarem la boca de la cova del Pit-roig situada al mateix camí. Una cinquantena de metres després arribarem a la petita pedrera on s’ubica l’avenc Joan Cabeza."

També ens apropem al Forat de Masferrer o Cova Avenc de la Troneda, en la Fonda de la Tronera (on també s'ubica l'Avenc de Mas Trabal (-42m). La cova- avenc de la Troneda està davant casa en ruïnes, molt tapat de vegetació (ull, és un forat a terra).

Passarem a 700 metres del Puig de les Agulles.

*******
* AVENC DE SANT ROC: "Una petita boca, amb evidents signes d'erosió epigea, dóna pas a un primer pou aeri de 12,7 metres, de forma una mica acampanada i completament recobert de concreció. La planta està estructurada sobre diàclasi N20O –S20E, la mateixa orientació que la vall exterior. El sòl és cobert per una colada amb fort pendent vers el SE, finalitzant en un pouet de 4 metres obstruït per derrubis de petit tamany. Tanmateix, per dues petites finestres es pot enllaçar amb una saleta fusiforme, a la cota – 22. Per damunt del pouet s'eleva una xemeneia amb abundant procés reconstructiu que comunica amb el pou d'entrada a través d'una gatera concrecionada situada a la cota – 5. Al costat N s'obre un pou de 15,8 metres de fondària i uns 4 metres d'amplada.

La seva planta és més reduïda ja que queda dividit per un envà que la separa d'una estreta concavitat lateral amb la que enllaça per tres obertures. A la banda SO, remuntant uns 4 metres s'arriba a una saleta molt concrecionada i 3 metres més amunt trobem un pou de 7 metres que porta a la part final de l'avenc, exactament a la cota – 29,8. Genèticament, la part més antiga de l'avenc és la que correspon al pouet que arriba a – 22 metres, situada en temps pretèrit sota mateix del llit del torrent. La boca actual sembla haver actuat d'engolidor directe, encara que no fos per massa temps, ja que el desplaçament del tàlveg i la seva excavació la van deixar penjada a un costat. El pou terminal és més modern i actualment es situa sota el torrent del qual en rep les filtracions.

Història: Explorada per primer cop el 14 d'agost del 1923 durant la primera de les campanyes al massís de Garraf, capitanejades per Rafael Amat i Carreras. Segons ell mateix explica, l'avenc havia estat trobat per un foraster de Begues el dia de la festivitat de Sant Roc. La crònica d'Amat va acompanyada d'un dels excel·lents dibuixos (secció i planta de l'avenc) realitzat pel seu cosí Gabriel Amat i Pagès. Es tracta d'una de les cavitats clàssiques del Garraf." (Extret: Espeleoindex)