AVENC DEL BRUC (-115m), passant per Avenc d'en Pere i La Morella (Pla de Querol, El Garraf)

AVENC DEL BRUC (-115m), passant per Avenc d'en Pere (-93m) i La Morella (596m), des del Pla de Querol (Begues, Baix Llobregat, Parc Natural de Garraf).

Durant el primer descens el 1898, N. Font i Sagué va creure veure un llac al fons de l'avenc. Anys després, es va organitzar una expedició amb desplegament de mitjans, incloent una barca per navegar pel llac.... però ni rastre del llac.

Impressionant pou directe de 91 metres la major part volat, vestit de molsa, heura i falgueres (i el margalló que no falti!), amb concrecions estalagmítiques per tot arreu. Des de la base, es veu la llum natural de la boca i les siluetes dels que van descendint. Després ve una rampa de pedres fins la "Sala Blanca" i un pou final d'uns 15 metres ("Avenc del llac imaginari").

Hem fet servir 1x120m pel pou directe i rampa + 1x40m per segon pou terminal. 15 mosquetons. Va bé dur un parell de cintes llargues per fer pedals en els canvis de fraccionament volats. Molt ben equipat en químics. A la saleta de la base del pou, una mítica estalagtita, al costat d'on s'aterra i...moltes escalopendres.

Només hi ha 6 fraccionaments fins la base del pou, el més llarg d'uns 40 metres. Cavitat sorprenent. Érem un grup de 7 espeleos.

Track d'anada i tornada, amb el temps total.

L'aproximació són 3km (40 minuts).

COM ARRIBAR: Malgrat l'avenc i el cim de La Morella pertanyen al municipi de Begues, cal pujar fins el Pla de Querol / Campgràs per la carretera de la Urb. RAT-PENAT de Sitges (Les Botigues de Sitges).

RECORREGUT (a peu):
Pla de Querol, Campgràs.
Pista asfaltada o opcional, tram paral.lel pel GR-92: [Avenc de la Sílvia -13m; Avenc Asensio -84m ; Avenc dels Llambrics -87m]
Dreta, continuar pel GR-92, camí de sorra.
Corriol esquerre, deixar la pista forestal.
Avenc d'en Pere (-93m)
AVENC DEL BRUC (-115m)

A la tornada, aprofitem per fer el cim de LA MORELLA, de 596 metres (un dels 100 cims del repte de la FEEC), doncs solament ens hem de desviar 5 minuts de la ruta. Al cim hi ha una immensa creu -portada del mapa d'Alpina del Garraf-, un immens vèrtex geodèsic i una taula indicant les muntanyes circumdants de la panoràmica. Bones vistes a la platja de Sitges, Castelldefels, la Mola, Montserrat...

* * *

Extret d'Espeleoindex:
Descripció:"Una boca de gairebé 5 metres de diàmetre dóna pas a un pou de 91 metres verticals que al poc del seu inici s'eixampla cap al NO. A la cota – 23 s'estreny momentàniament, per seguir tot seguit amb unes notables dimensions fins al fons. Aquest constitueix una cambra concrecionada amb una colada molt característica i amb el sòl en pendent vers l'E. fins enllaçar amb un nou pou, de volta alta i forma fusoidal, que baixa 15 metres fins el punt de màxima fondària de l'avenc.
La cavitat és un antic engolidor del tàlveg proper, avui dia en fase residual."

Situació: "Sortim del Campgràs i seguim el camí de la Morella. Arribem al coll de l'Infern (al SO del cim) i continuem avall gairebé fins al pla del Bruc. Des del coll de l'Infern el camí baixa bastant recte, al cap d'uns 400 metres fa un tomb sobtat a l'esquerra i després un a la dreta, enfilant de cara el corral del Bruc. Seguim un tram més o menys recte, deixem a la dreta les ruïnes d'una barraca fins a una altra corba a la dreta. D'aquest punt, a la nostra esquerra, surt un corriol que va baixant cap a la llera del fondo. Passem l'avenc d'en Pere, que ens queda a la nostra dreta, travessem la llera i prenem un sender que va flanquejant pel vessant dret fins la boca de l'avenc.
La boca queda a uns 7 metres per sobre la llera i just enfront del fondo que baixa del coll de l'Infern. (Itinerari redactat per Lluís Muntan)"

Història: "El primer descens el va portar a terme N. Font i Sagué el 24 de juliol del 1898, en una expedició plena d'èpica i on, penjat del segon pou, va creure veure el fons de l'avenc ocupat per “un llac d'aigües tranquil·les” on s'hi reflectia la seva imatge.
Van haver de passar 25 anys perquè l'avenc fos l'objectiu d'una nova exploració, l'organitzada per Rafael Amat i Carreras i els seus companys el dia 26 d'octubre del 1923. L'expedició comptava amb tot un desplegament de mitjans tècnics de l'època (filmació per part de “Pathé”, una barca per navegar pel llac que feia esment en Font, pòlisses d'assegurança,…). L'exploració va ser total, assignant-li una fondària de 150 metres, però la decepció també per no trobar ni rastre del llac.
La següent exploració ja va anar a càrrec de membres del Club Muntanyenc Barcelonès a l'abril del 1948, pocs dies abans de la fundació oficial del GES. La topografia que van realitzar va situar la màxima fondària a 125 metres. Diferents aixecaments posteriors han baixat aquesta cota fins al 115 metres" (Espeleoindex)