AVENC DEL GIEM (-53m i 718mr), passant pels Avencs de la Febró, des del Pla de l'Agustenc (la Mussara - la Febró)

AVENC DEL GIEM, passant pels Avencs de la Febró, des del Pla de l'Agustenc (la Mussara - la Febró, Muntanyes de Prades,

"Actualment, les Esquerdes de La Febró són molt freqüentades per excursionistes i escaladors, que han obert diverses vies d'escalada, així com una Via ferrada. Dur casc i frontal per visitar la COVA GRAN. Es una llàstima veure tantes formacions trencades: "nombroses formacions foren enviades especialment a Reus, al mas d'en Macià Vila, a fi d'adornar els jardins i cascades." :(

NOTA: Per baixar a l'Avenc del Giem cal material específic d'espeleologia.

ACCÉS: Km 22 de la carretera T-704 (Vilaplana a la Febró) i a 180 metres de la cruïlla amb la carretera TV-7092 (desviament a l'Alforja), surt una pista del costat N de la carretera que es dirigeix als avencs de la Febró, estan senyalitzat en tot moment per cartells indicadors. Quan arribem al coll de l'Agustens seguirem recte, la pista comença a baixar, fa un gir a la dreta i una mica més endavant gira a l'esquerra, en aquest punt hi ha una entrada que ens situa en un sender que ens apropa als avencs i coves de la Febró, les voregem i seguim endavant, en una bifurcació agafem la variant que remunta un turó, i continuem fins unes roques en disposició circular amb un piló central foradat (potser d’un antic rètol), pocs metres endavant a l’esquerra del camí veiem una gran fita que ens orienta entre la vegetació, cap a una depressió paral·lela al cingle on s’ubica la boca de la cavitat. A uns 70 metres al SO de la Roca del Marçà. En total uns 20 o 25 minuts de camí.

Quan arribem al coll de l'Agustens seguirem recte, la pista comença a baixar, fa un gir a la dreta i una mica més endavant gira a l'esquerra, en aquest punt hi ha una entrada que ens situa en un sender que ens va apropant a les esquerdes, quan el camí comença a baixar després d'haver recorregut uns 500 metres i aquest ja és a tocar de les esquerdes, trobarem a l'esquerra l'accés a la galeria principal en el sector proper a la Cova Gran

RECORREGUT:
Pla de l'Agustenc o Agustens.
Escala sortida Via ferrada avencs febró
Entrada a les COVES, ESQUERDES o ESCLETXES DE LA FEBRÓ
Cova Gran
Esquerda pral
GR
Desv dreta
Vistes
Fita
AVENC DEL GIEM

-----
* AVENC DEL GIEM: "Interessant cavitat de 53 m de desnivell i 718 m de recorregut en calcàries a les Muntanyes de Prades, a 968m d'altitud. Història: "La cavitat fou descoberta casualment l'any 1970 per membres del GIEM (Grup d'Investigacions Espeleològiques de Montblanc), quan aquest es dirigien a visitar els avencs i coves de La Febró. Aquests davallaren el primer pou i exploraren el pis superior, fent un croquis topogràfic, i també sondejaren els pous que donen al pis inferior. Posteriorment, un dels membres que participà en l'exploració, en Joan Pallisé, entrà a formar part del SIS del CE terrassa, aquest els informà de l'existència d'aquesta cavitat, llavors la van explorar i topografiar, però la topografia no es va acabar i a més la van perdre. Alguns anys més tard, entre el desembre de 1981 i febrer de 1982 la SIS del CET hi torna de nou i fan una nova topografia."
Descripció: La boca és en forma de cova i es va estrenyent ràpidament fins a donar a una sala molt baixa, on trobem el primer pou de -6 metres, a la base trobem una àmplia galeria que en dos ressalts baixa fins als -23 metres, donant a una galeria que creua perpendicularment. Al llarg d'aquesta hi trobem 4 pous que donen al pis inferior. Remuntant per la banda E, d'aquesta galeria, arribem a una sala concrecionada que dóna mitjançant dos passos d'estreps, a una nova sala situada al mateix nivell de la boca.
Situats de nou a la galeria perpendicular, si seguim per la banda O, superem uns blocs fins a trobar una nova galeria de direcció gairebé S; aquesta, de 70 metres de recorregut, dóna primer a una sala, i després a una altra sala que té una galeria inferior, en un extrem de la qual s'obre un estret pou de -8 metres, que comunica també amb el pis inferior (nº 5 de la topografia).
Al pis inferior, s'hi pot accedir a més de pel pou de -8 metres, pels 4 pous anteriorment esmentats. El situat més a l'O (nº 4 a la topografia) té -28 metres directes. El següent (nº 3), es troba just a l'encreuament de la galeria d'entrada amb la diàclasi perpendicular, i té uns ressalts entre blocs fins a donar a una vertical de -21 metres. El pou (nº 2) es troba en la mateixa galeria perpendicular, en direcció E, després de passar una gatera a mà esquerra. Aquest pou té -17 metres amb un replà a -10. El darrer pou es troba al final de la galeria per la banda E; aquest té -8 metres i ens situa en una sala plena de blocs on la cavitat continua per dos costats. Seguint en direcció S, cal davallar primer uns blocs i remuntar després una rampa fins arribar a una sala amb el terra cobert de grans blocs i el sostre pla, on hi dóna un dels pous del pis superior (nº 5), en aquesta zona els blocs són força inestables. El final d'aquesta sala dóna a un nou pis inferior, que s'hi pot arribar directament baixant un pou d'11 metres, o per una galeria de nivell intermig que també hi comunica. Aquest nou pis inferior és de grans dimensions i segueix direcció S, de primer remuntant i després tornant a baixar, fins a donar a una gatera de 30 metres de recorregut que acaba fent-se impenetrable. Abans d'entrar en aquesta gatera, es troba una galeria superior que acaba en una sala notablement concrecionada.
Situats de nou a la primera sala del pis inferior (base del pou nº 1), seguim en direcció N, la galeria es bifurca i més endavant es torna a retrobar. Les dues galeries són força incòmodes pels passos estrets al llarg del seu recorregut. Després la galeria segueix en direcció NO, fins arribar a una sala. Aquest punt, és la base del pou de -28 metres (nº4). Aquesta sala és en realitat una galeria de grans dimensions que segueix primer en direcció NE i després en direcció N. Als 10 metres hi trobem uns grans blocs, d'entre mig d'ells, surt a mà dreta una galeria que puja fins a una sala, on trobem la base del pou de -17 metres del pis superior (nº 2).
Tornant a la galeria principal, seguim fins a trobar una altra sala força concrecionada. D'aquí surten diverses galeries que comuniquen entre si mitjançant una galeria de direcció NO que les enllaça. Seguint-les en direcció E, s'arriba a una sala de 15 metres de llargada amb un fort pendent. Mentre que en direcció O, trobem un pou de -8 metres, davallat el qual arribem a la màxima fondària de la cavitat a -53 metres respecte la boca d'entrada. Des d'aquest punt la galeria segueix en direcció N, fins a quedar obstruïda pel despreniment de blocs. El recorregut total de la cavitat és de 718 metres." (ESPELEOINDEX).

====
* AVENCS I COVES DE LA FEBRÓ: Important conjunt d'esquerdes de 1810 metres de recorregut i 73m de desnivell a la Febró. Descripció: La cavitat està formada fonamentalment per unes esquerdes que es desenvolupen paral·lelament al cingle que les ha generades. Podem distingir tres esquerdes principals, a més d'altres de secundàries perpendiculars o obliqües a les primeres:
1) L'Esquerda Gran és la més propera al cingle, és la més ampla però també la més curta, es desenvolupa aïllada de les demés.
2) La Galeria Paral·lela es situa al mig, entre l'Esquerda Gran i la Galeria Principal, és rigorosament rectilínia, continua pel Gran Balcó Sud, aquest darrer presenta comunicacions amb la tercera esquerda i tot un conjunt d'enllaços amb una zona intermèdia de fractures perpendiculars o obliqües, obertes a diferents nivells, denominades Laberint.
3) La Galeria Principal és la més allunyada del cingle, de gairebé 300 metres de llargada, estreta i profunda, amb comunicacions amb el Laberint, la Cova Gran, la Cova Petita i altres coves de menor interès, a més de tres avencs. També i trobem una “Via Ferrata” que ens permet remuntar fins l'exterior. Farem una breu descripció dels sectors més importants:
*Galeria Principal: És una megàclasi N-S amb un recorregut de 292 metres subaeris; a pocs metres del seu inici per l'extrem N, es troba l'entrada de l'avenc S-1, de -14 metres i 25 metres de recorregut; uns metres més endavant es troba un ressalt vertical, sota el qual s'obre l'avenc S-2, de -33 metres (pou de -19) i 121 metres de recorregut. La Galeria Principal continua per espai de 65 metres fins esdevenir ascendent al llarg d'un tram aproximadament igual, al final del qual es troba un pas ascendent a la paret oriental que ens permet la sortida a l'exterior. Continuant per la galeria, davallem fortament fins assolir els -34 metres des de l'exterior, punt on s'obre la Cova Gran; aquesta està formada per una sala quadrangular de 16x30 metres, d'on surten diferents galeries, una d'elles enllaça amb una nova coveta a la que segueix una esquerda vertical que té el seu fons a -73 metres de fondària. L'espeleometria de la Cova Gran és de 254 metres de recorregut i -39 metres de desnivell.
Al costat de l'entrada de la Cova Gran, s'obre la Cova Petita, de mides més modestes.
A la paret oposada s'obre la Cova C-3, a la que ens referirem més endavant.
Seguint l'esquerda principal, pujarem i deixarem a la dreta el Pas de l'Arrel, que comunica amb el Laberint.
La Galeria Principal es converteix en un estret corredor de 58 metres fins arribar al lloc on s'obren la Cova Sebas i la Cova dels Igualadins. L'esquerda finalitza més endavant després d'un parell de pous de -7 i -8 metres.
El Laberint: És un conjunt de galeries entrellaçades a les que accedirem pel Pas de l'Arrel; una vegada superat aquest, ens trobem en una galeria de 25 metres que finalitza a la Sala Gran i de la que surten a mà dreta tres branques que comuniquen amb una nova xarxa de corredors que surten a la Galeria Paral·lela. Abans de la Sala Gran, trobem l'entrada de la Cova C-4, totalment subterrània (Galeria Inferior), amb un recorregut de 192 metres i ocupada per blocs entre els que s'obren alguns pouets, a la zona central, una forta rampa penjada a 6 metres sobre el terra és la comunicació amb la Cova C-3.
La Galeria Paral·lela: Té un recorregut subaeri de 176 metres, començant al Gran Balcó Sud; presenta també dues balconades sobre el cingle i 6 comunicacions amb el Laberint. Més al N presenta una ampla galeria de comunicació amb la Galeria Principal."

Història: "Segons en J. Ferraté (1918), cita que a principis del segle XIX serví de refugi al contrabandista i conspirador Josep Ferrer i Grau, àlies l'Agnes de Vilaplana, que s'hi amagava tot fugint de la força armada. També ens diu que el 1843 va servir de refugi al general Prim en el decurs de les guerres carlines. Tot hi que el 1943 no n'hi havia pas cap de guerra carlina, sí que es produí a Reus la sublevació de Joan Prim i de Llorenç Milans del Bosch contra Espartero. Entre els dies 30 d'octubre al 2 de novembre de 1887 Antoni Palau les explora i el desembre del mateix any publica la ressenya en el butlletí “l'Excursionista”. El 1896 apareix citada per Puig y Larraz en el llibre Cavernas y Simas de España a partir de les dades d'Antoni Palau. El 1987 Font i Sagué reprodueix el mateix text de Puig y Larraz en el Catalech Espeleologich de Catalunya. El 1918 J. Ferraté en el llibre Espeleologia de les comarques tarragonines, tracta àmpliament la cavitat amb aixecaments topogràfics parcials. Més recentment la cavitat és freqüentada per espeleòlegs, generalment de Tarragona i Reus. El 1973-74, l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya realitza una topografia de les esquerdes principals, quedant aquesta topografia inèdita, ja que no s'arriba a publicar. El 1980 el GES del Club Muntanyenc Barcelonès realitza una prospecció sistemàtica de les esquerdes realitzant un aixecament topogràfic de la totalitat d'esquerdes, publicant-ho a Sota Terra nº 1" (EXTRET d'Espeleoindex).

Per la zona, també podem visitar els AVENCOTS DELS MOTLLATS DE LA PONA: Conjunt d'esquerdes de 1178 metres de recorregut i 44 de desnivell en calcàries, als Motllats de la Pona, La Febró.

disposen de 6 entrades, encara que tan sols són factibles d'accedir-hi la número 1 (“Avenc del “Neng”), situada en l'extrem NO i la número 2 situada en l'extrem SE, tot i això mitjançat ràpel es pot accedir des de qualsevol punt de les esquerdes. La resta de boques donen a un bosc selvàtic i a cingleres de difícil superació.
El conjunt disposa d'una esquerda principal i d'una segona esquerda paral·lela que es van entrecreuant mitjançant esquerdes secundaries perpendiculars a les anteriors, tot aquest conjunt té un recorregut de 1009,76 metres mentre que el punt més baix es troba a – 44,61 metres.
Just per sobre de la boca número 2, trobem una altra esquerda paral·lela a les anteriors amb tres ramificacions i que forma part del conjunt, però tal com passa en altres grans esquerdes properes similars a aquesta, no arriba a connectar físicament amb la resta d'esquerdes. Aquest darrer tram té un recorregut de 168,50 metres, amb la qual cosa el conjunt totalitza un recorregut de 1178,26 metres