AVENC DELS TOPÒGRAFS (-45m) i AVENC FONT I SAGUÉ o de l'Arcada Gran (-104m), (Olesa de Bonesvalls - Ordal, Garraf)

Avenc de Topògrafs (-45m; 131mr) i Avenc de l'Arcada Gran o Font i Sagué (-104m; 210mr). Olesa de Bonesvalls - Ordal, Garraf.

INICI: Aparquem al final del Carrer del RIU FLAMISELL (urbanització al Pla de Campaments), a prop de l'Avenc dels Esquirols. Després, cal continuar a peu uns 20 minuts.

■ AVENC DELS TOPÒGRAFS: Petita cavitat en calcàries, de 45 metres de profunditat i 131 m etres de recorregut, situada a prop del PONT DE L'ARCADA. El pou de l'entrada, d'uns 5 metres de profunditat, s'estreny a mitja baixada fins a 30 cms de diàmetre. Aquesta estretor fa de filtre. Hem notat manca d'oxigen un cop davallat el segon pou en direcció oest, rera la gran colada. L'interior de la cavitat és un palau: abundàcia de formacions (banderes, estalagmites, estalagtites, excèntriques, colades); és una de les cavitats amb més concrecions del Garraf.

■ AVENC FONT I SAGUÉ, o AVENC MOSSÈN FAURA o AVENC DE L'ARCADA GRAN és un avenc de 104 metres de fondària i 210m de recorregut, situat a uns 20 metres de l'anterior avenc. A prop de l'entrada, i superant un meandre tècnic en pujada, està la SALA DELS PROSCRITS amb unes formacions arridonides molt boniques, que recorden a les de l'Avenc Ample de la Vall d'Ebo o la Sima de la Higuera de Pliego, Murcia (estalactitas "bastos", gruesas y redondas).

- El PONT DE L'ARCADA, al Fondo del Lledoner, és un "curiós pont de roca natural que l'erosió de l'aigua ha creat a la roca calcària. La presència de nombrosos avencs al seu voltant, indica que la Serra de l'Ordal és una de les més importants en aquest aspecte. A prop tenim l'avenc del Topògraf, l'Avenc de l'Arcada Gran o l'Avenc dels Esquirols.". Extret del Llibre "Curiositats naturals a prop de Barcelona. 70 Excursions", Itinerari 2, de Josep Mauri Portolès.

NOTA: Just al costat d'on aparquem el vehicle està també l'AVENC DELS ESQUIROLS.

====
- AVENC FONT I SAGUÉ. Descripció: "Boca petita que dóna pas a un pou que va prenen amplada a mida que baixa. A -39 metres hi trobem un replà que dóna accés a una plataforma on pel seu extrem N, es pot davallar per aquesta via anomenada “Ramunage” fins a -75 metres de fondària. Situats de nou al replà del pou principal, aquest es segueix davallant durant uns 60 metres més. En un extrem de la base s'assoleixen els -102 metres de fondària. A uns tres metres d'alçada de la base hi ha una petita finestra que dóna accés a un estret conducte vertical que permet baixar uns 5 metres més, fins situar-nos a -104,50 metres de fondària.
Història: El 24 de març de 2009, membres de la UME (Gavà) descobreixen, després d'una sèrie de maniobres tècniques i acrobàtiques a la zona alta del gran pou, una magnífica i ben concrecionada cambra lateral (Sala dels Proscrits). El 10 de juny de 2012, membres del SES del GER, exploren una petita finestra situada a pocs metres sobre la base del gran pou i accedeixen a la meitat d'un estret conducte vertical que ascendeix uns 6 metres i en davalla 5 de metres, situant aquest punt com el de màxima fondària de la cavitat a -104 metres." (Espeleoindex).

▪︎ AVENC DELS TOPÒGRAFS: "La petita boca de l'avenc s'obre en una antiga explotació de Sal de Llop, un pou amb un conducte de 0'30 metres de diàmetre ens situa en el sostre de la galeria, un cop a la base, vers el S mena a una petita sala amb dues columnes i l'accés al pou principal, que al davallar-lo ens situa en el punt de màxima fondària de l'avenc -45m. Cap al N, anem a parar a la sala principal de la cavitat, aquesta és de mitjanes dimensions i profusament concrecionada. Vers l'O de la sala trobem una gran cascada de banderes on entre mig d'elles trobem el pas que ens situa a la capçalera d'un pou, al fons del qual podem trobar aigua. Continuant per la finestra que queda penjada a la banda O, arribem a una bonica saleta, i finalment, a la galeria terminal on predominen els sediments sorrencs."