BAUMES D'EN CAXURMA (387 mr) + volta, des de Castellfollit de la Roca (Montagut i Oix, La Garrotxa) BALMES CAXURME o Caixurme

Des de Castellfollit de la Roca anem a visitar les BAUMES D'EN CAXURMA o BALMES DE LA CAXURME o LES CAIXURMES: una cavitat en gresos i materials eocènics del Lutecià de 387 metres de recorregut, ubicada en el municipi de Montagut de Fluvià, Montagut i Oix (la Garrotxa).

Malgrat la toponímia de "bauma", cal dur il.luminació artificial, doncs es tracta d'una cova. Risc de caiguda a la zona exterior (fractures perilloses a l'esplanada on estan les balmes) i dins la cavitat, amb esquerdes de considerable alçada, blocs, ressalts, i conductes semi-laberíntics. Anar amb compte! Hi ha unes tres boques d'accés.

Hàbitat de quiròpters: a dins hi ha una gran colònia de rat-penats, no destorbar-los, estan protegits.

Aprofitem per fer un tomb per la contrada, passant per les ermites de La Devesa i de Mont-ros, i especialment admirar la cinglera amb colada basàltica de Castellfollit de la Roca.

!!NOTA: El retorn a Castellfollit des del Santuari de la Mare de Déu de la Devesa seguint aquest track és força emboscat i perdedor; només per amants de descobrir antics camins. Si no us voleu embolicar, millor tornar a Castellfollit per la pista ampla que baixa des del Santuari (hi ha un pal amb rètol indicador).

* * *
▪︎RECORREGUT:
Castellfollit de la Roca.
Parc infantil.
Font.

Església de Sant Salvador i Plaça de Sant Roc. Panoràmica des de la plaça (barana i rètols informatius).

Baixem per un carrer empedrat.
Pont sobre riu Toronell, d'estil gòtic, ss. XV- XVII.

PASSERA DEL FLUVIÀ. Rètol que indica a l'aparcament del Bar Mont-rocont. La passera és de fusta, molt estètica, i fa uns puja-baixa.

Vistes a la cinglera de Castellfollit de la Roca, amb l'espectacular colada de lava volcànica. Lloc ideal per fer bones fotos.

Desfem el camí fins al trencall que indica "Baumes Caxurme". Hi ha un rètol de "Benviguts", de l'Ajuntament de Montagut i Oix.

Seguim un bonic sender empedrat, en ombra, amb senyals de pintura groga. Al principi està una mica tapat per ortigues i herbes. Sortim a senderer ample, trencar a la dreta.
Grups electrògens.
Pontet de fusta.
Cara maorí.
Pal indicador.
Zona de grans blocs amb molsa.
Petita balma.
Escaletes de pedra.

BAUMES DE LA CAXURME
Boca 1
Boca 2
"Donada l’estructura aparentment laberíntica de la cavitat, trobem cordills i senyalitzacions, orientades a trobar el camí adequat, no sempre amb un mínim de discreció. En la que podríem denominar saleta de les pintades, hi ha un mur amb múltiples inscripcions i gravats entre els que podem distingir alguns de centenaris." (ESPELEOBLOC)

Opció de continuar pel sender de senyals de color verd o groc: Seguim el sender verd, que fa drecera.
Forat.

"ALIENS": grans blocs de pedra recoberts de molsa, perfectament alineats, que semblen vinguts d'un altre planeta. Moltes teranyines, cucs, insectes als ulls...
Enllaç amb camí groc.
Sortim a pista ample.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA DEVESA, d'origen romànic, ja esmentat el 1261. Restaurat el 2005.

(No us recomano la tornada del track si és que no us agrada l'aventura, doncs és una mica perdedora i embardissada. Si aneu amb canalla millor tornar des del Santuari pel rètol a CASTELLFOLLIT no Beoudà).

Des del Santuari continuem direcció BEGUDA (rètol): camí poc visible al principi, entre pedres, arran de cingle , després bonic corriol sotabosc.

Creuar pista (veurem senyal groc): ull, no s'ha de continuar per aquesta pista, sinó que s'ha de travessar, doncs el corriol continua pel bosc.

Pal indicador "Serra de Mont-Ros", indica que es triga 1h35' fins a Castellfollit.

Sender sotabosc, caminem per catifa de fulles d'alzina.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE MONT-ROS, en ruïnes.

El corriol a partir de l'ermita està una mica desdibuixat, però es pot anar seguint bé si és de dia.

En quant arribem a prop d'una casa i veiem un rètol "camí privat, GOSSOS". En aquest punt ens caldrà buscar la continuació del camí, perquè ja no és visible. Ull: Està abans de la torre elèctrica, entre les bardisses, i no es veu!!!! El sender és estret, entre vegetació tupida. Unes tisores de podar no estarien de més, doncs he quedat servida de punxes i esgarrinxades.

Sortosament, en breu, ja travessem un torrent i enllacem amb una pista ampla, que no abandonarem fins a Castellfollit, tot passant per sota l'A26 i creuant el riu Turonell.

FONT FONOSAS, al costat del camí. Tenim 47 graons per baixar a la font. Amb aixeta, i raja bona. Taula i bancs de pedra al davant de la font.

Castellfollit de la Roca.

* * * * *
BAUMES D'EN CAXURMA o Balmes de la Caxurme o Les Caixurmes: "La més gran de les cavitats conegudes amb aquest nom té l'entrada entre blocs i baixa suaument fins a l'inici d'una galeria lleugerament descendent i amb algunes comunicacions a l'exterior per la banda del sostre. Avançant, es troba ràpidament un primer desviament, seguint per la dreta continua, entre blocs, la galeria d'entrada fins restar totalment impenetrable; poc abans d'aquest final i per un petit forat a l'esquerra, es penetra en una galeria estreta de recorregut accidentat per petits ressalts i rampes descendent i ascendents. Al llarg d'aquesta galeria es troben, tant a dreta com a esquerra, diferents conductes de poc més de 10 metres de longitud el més llarg. Després d'un petit ressalt i al seu costat mateix, a l'esquerra segons el sentit de la marxa, s'inicien una sèrie de petites galeries que a l'igual que la que es troba pocs metres més enllà menen a la galeria paral·lela que comentarem tot seguit. Des d'aquesta darrera bifurcació i seguint endavant, per una curta rampa ascendent es pot sortir a l'exterior per l'obertura més septentrional de la cavitat.
Tornant a la segona bifurcació, ara a la dreta, s'accedeix a una galeria paral·lela a la d'entrada, se sostre més alt i de recorregut ascendent entre blocs. Aviat es troba a l'esquerra l'altre conducte que porta a l'anterior galeria; més endavant el sostre baixa considerablement per tornar a pujar tot seguit i continuar així uns quants metres més, on per un ressalt ascendent d'uns 2 metres s'arriba al vestíbul d'entrada.
Estructurada segons un reticle ortogonal de fractures, amb nombrosos productes clàstics que li confereixen un itinerari accidentat, en el que cal anar desgrimpant de bloc en bloc.
Donada l'estructura aparentment laberíntica de la cavitat, es troben cordills i diferents senyalitzacions no sempre discretes, orientades a trobar el camí adequat. En una de les saletes hi ha un mur amb múltiples inscripcions i gravats, entre els que es poden distingir alguns de centenaris.
Els materials litològics on es localitzen les Balmes d'en Caxurma són un tant complicats. Segons el mapa de l'Institut Geològic es tracta de margues amb lutites i segons el mapa geològic de l'ICC serien gresos, això sí, ambdós coincideixen en que són del lutecià. En principi ens decantem més per la segona opció."

Història: "Conegudes des de temps immemorial per la gent de la contrada. Inscripcions de fa més de 100 anys testimonien la presència humana en el seu interior.
La primera referència que coneixem d'una visita, diguem-ne espeleològica, és la que porten a terme membres de l'aleshores delegació a Olot del Centre Excursionista de Catalunya cap a mitjans dels anys 1940.
Ja no tenim més dades fins les exploracions portades a terme durant les campanyes que membres de l'ERE – CEC (encapçalades per J.A. Raventós i O. Escolà) realitzen per la Garrotxa a finals dels anys 1960 i principis dels 1970. Localitzen, exploren i topografien la cavitat el 1972, encara que resta inèdita la fitxa completa fins a la seva publicació al Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs; Miñarro; Talavera; 1980). Ens queda un dubte: Font i Sagué, en el seu catàleg (1897), fa esment d'una cavitat a Montagut, sense citar la font d'informació, que anomena Cova del Baquer i de la que tan sols diu que es troba a la muntanya de la Devesa. Podria ser una antiga denominació de les Balmes d'en Caxurma?"
(Extret d'Espeleoindex.com)