BORES DE LA MASALLERA, Collsacabra: Pont Rotllada, Aiats, Santuari de Cabrera, Agullola de la Tuta, Morral de Caselles

BORES DE LA MASALLERA o D'EN MASALLERA. Visita espeleològica a l'interior d'aquesta impressionant esquerda de 166 metres de recorregut i 38 metres de profunditat: la Bora Gran d'en Masallera (altres topònims per verificar: "Bores de la Massellera" o "Massallera"). Santa Maria de Corcó, Cabrerès, al Collsacabra.

A més de l'interès espeleològic, aquesta és una ruta senderista top ten, fent una circular en forma de "8", des del Pont de la Rotllada, passant pel Grau de l'Escaleta, el Pla d'Aiats, la Punta del Pla d'Aiats (1285m), el Coll de Bram (1179m), el Santuari de Cabrera (1300m; vèrtex geodèsic), l'Agullola de la Tuta (1153m), el Pla del Sitjar i el Morral de Caselles (1124m). Repeteixo aquesta ruta, que anteriorment havia fet en solitari.

* BORA GRAN D'EN MASALLERA:
"Esquerda d'origen tectònic, de 166 metres de recorregut al Cabrerès, Santa Maria de Corcó. Paral•lela al cingle, de més de 100 metres de llarg i una amplada màxima de 5 metres entre les seves parets, lleugerament extraplomades sobre el barranc." (*)

INICI:
CANTONIGRÒS: Pont de la Rotllada. La caminada comença a prop del Pont de la Rotllada: prenem la pista que gira a l’esquerra, venint per la Carretera C-153 des de l’Esquirol/ Santa Maria del Corcó, en el Km. 23,5, i poc abans d’arribar a Cantonigròs. Aparquem el vehicle (ull: no hi ha gaire espai per aparcar).

RECORREGUT: Ja a peu, seguim la pista de sorra que ens portarà a la Masia d’Aiats (compte amb els gossos!), on al darrera hi surt un petit corriol que s’enfila cap al GRAU DE LES ESCALES o ESCALETA (llarga llosa de pedra al costat d’un cingle tallat a ganivet), fins assolir el Pla d’Aiats (Plataforma tabular i acinglerada a 1303 m, de 3-4 km d’extensió i 200-300 m d’amplada).

Ens acostem a les Cabanes d’Aiats i a la PUNTA DEL PLA D'AIATS (1.285m): mirador amb senyera, on trobem un grup fent ioga, meditació, molt concentrats. La veritat és que aquest lloc té quelcom de corprenedor... el cingle de més de 300 metres i sembla tallat a ganivet a 90 graus. Nosaltres aprofitem per dinar uns ganyips i gaudir de les vistes.

Retornem al corriolet del PLA D'AIATS. Aquesta vegada no hi ha falgueres, perquè encara no és primavera, sinó trobaríem aquesta esplanada tupida d’unes altes falgueres, conegudes com “falgueres devora-persones”.

Després d'un tram entre boixos, arribem a una zona de fagedes i el bonic corriol va descendint fins el COLLET DE CABRERA i després fins el COLL DE BRAM, des d’on pujarem les costerudes escales (he comptat 382 "esglaons"!!!) per visitar el SANTUARI de la Mare de Déu de Cabrera, aixecat sobre una cinglera de 90º en el cor del Collsacabra. En el Santuari hi ha un restaurant, obert els caps de setmana i també ofereixen allotjament. Nosaltres ja hem provat les dues opcions. (Cal reservar. Telèfon: 93 856 50 69 (feiners) / 93 744 70 33 (caps de setmana). Les vistes des del Santuari són impagables.

Seguim caminant pel cingle que surt del Santuari i arribem al vèrtex geodèsic i senyera; també hi ha una taula dels vents i un lloc per seure-hi a contemplar el paisatge. Altitud: 1.306 metres. Al costat hi ha les minses ruïnes del Castell de Cabrera.

Descendim per un corriolet mig amagat i veiem un tram de cinglera aèria i estreta que espaorda, equipat amb quatre grapes i una barana de ferro: l'OSCA DE CABRERA; que quan t’hi apropes i el passes, veus que no era tant com aparentava.

Seguim baixant pel Pla del Prat i la Serrica, passant per la Font de l’Osca. Als trams de més pendent, anirem trobant grapetes i algún ferro per ajudar la baixada. No són trams aeris ni exposats, però les grapes ajuden a no relliscar.

Arribem a una àmplia esplanada verda sense arbres i prenem un corriolet (GR 151.1) a l’esquerra en constant pujada que ens durà altra volta al COLL DE BRAM. Ara seguirem un altre corriol amb marques blaves, però que aviat abandonem, per girar a la dreta.

Just aquí estan les Bores d’en Masallera, que no podem deixar d’admirar…. aquestes esquerdes són impressionants!!! Entrem a explorar les primeres esquerdes (Bora Llarga i Bora Petita) i tornem al camí superior.

Quin vertígen! Ara caminarem per sobre la cinglera, carenant per damunt de grans rocs, força ben posats, com un camí, amb alguna petita grimpada. Dificultat no n'hi ha. Clar que a part del pati del cingle, amb més 100 metres, tenim l’esvoranc de la Bora Gran d’en Masarella al nostre costat, tan fosca i profunda… i no sé què impressiona més. Precaució si està mullat o en dies de pluja.

Per baixar a la BORA GRAN D'EN MASALLERA cal trobar el punt on esmunyir-se entre uns rocs, doncs la majoria de forats tenen una alçada considerable. Un cop a dins, desgrimpem fins la base i recorrem el passadís central, al final del qual cal remuntar uns blocs. Avui hi havia instal.lada una corda nuada que ajuda a sortir de l'escletxa. El darrer tram és el més exposat, doncs només hi ha herbes i algun arbre per pujar fins el capdamunt de la cinglera. Per això no es recomana entrar per el punt marcat com a "sortida" si no és sense una corda (exposat). I si no ho veiem clar, sortim per on hem entrat.

De nou dalt de la carena, ja veiem l’Agullola de la Tuta, imponent al final del cingle, amb parets ben verticals. I cap allà ens dirigim. Hi ha caminet tota l’estona. L’AGULLOLA DE LA TUTA (1.142 metres) és un lloc idíl.lic… Petit, amb vistes impressionants… amb la seva pròpia llegenda de la noia que es convertí en cabra i que espera el petó de qui l'alliberi. Al cim hi ha una creu metàl.lica amb una bústia i una senyera. Pels aficionats al Geocaching, també hi ha un catxé amagat.

Des d'aquí gaudim de les vistes a la Serra de Cabrera, Pla d'Aiats, Plana de Vic... el Pedraforca sembla a tocar nostre! L'immortal.litzem en una bonica foto i continuem el recorregut. Ara planejarem pel PLA DEL SITJAR, amb algun tram una mica emboscat, fins el Morral de Caselles (1124m). Sota del Morral hi ha un corriol desapercebut que en baixada directa ens portarà al Mas de Caselles i en breu de retorn al vehicle, tot acomiadant-nos de les cingleres del Collsacabra i d'un dia meravellós.

CURIOSITATS:
* Grau de les Escales o Pas de l’Escaleta: impressionant tram de lloses de pedra d'uns cent metres, al costat de la paret del cingle. Aquest pas facilitava el trànsit en èpoques on s'hi pujava per atendre els conreus.

(*) BORA GRAN D'EN MASELLERA
"Esquerda de 166 metres de recorregut al Cabrerès, Santa Maria de Corcó.
Desnivell: 38 (m.)
Recorregut: 166 (m.)
Litologia: Gresos
Comarca: Osona
Municipi: Santa Maria de Corcó
Gran Unitat: Serralada Transversal
Unitat: EL Cabrerès
Descripció: "Està formada per una única esquerda paral·lela al cingle, de més de 100 metres de llarg i una amplada màxima de 5 metres entre les seves parets, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Presenta en el sector N una superposició de galeries falses, degut al encastament de blocs de regulars dimensions a les parets."

"Situació:
Situats al coll del Bram, a l'E, de Sant Julià de Cabrera, cal seguir el sender amb marques blaves que va cap el Pla del Sitjar, fins trobar les primeres cavitats, situades a uns 500 metres del coll de Bram a la dreta del camí, des d'ací cal seguir un corriol a tocar de cingle durant uns 150 metres fins d'arribar a la Bora Gran d'en Masallera. "

"Història: Tot aquest conjunt d'esquerdes conegudes com les Bores d'en Masallera, foren explorades entre el 1978 i el 1981 pel Grup Espeleològic Mollet, el qual realitzà a l'època, una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès."
(Espeleoindex.com).

* BORA LLARGA D'EN MASALLERA
"Es tracta d'una llarga fractura de 155 metres de recorregut, oberta totalment a l'exterior, i estructurada en direcció N-S, l'amplada mitja entre parets és de 3 metres.

Situació: Situats al coll del Bram, a l'E, de Sant Julià de Cabrera, cal seguir el sender amb marques blaves que va cap el Pla del Sitjar, fins trobar les primeres cavitats, situades a uns 500 metres del coll de Bram a la dreta del camí. La cavitat s'obre per dessota de la Bora del Camí i paral·lela a aquesta." (Espeleoindex).

* LLEGENDA DE LA CABRA DE LA TUTA
"Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça doncella.
Ella… jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d’aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perque els camperols poguessin controlar els seus actes.
Després d’un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d’un cim majestuós anomenat “LA TUTA”.
Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devía ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. 
La llegenda diu que la cabra esdevé la bella doncella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena.
Al llarg del temps s’han vist molts habitants d’Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors… per tal de fer-li un petó a la cabra.
Fins a dia d’avui, la bonica doncella encara té quatre potes…"