Camíns de desconfinament (Covid-19) Previa Fase 1

Castell de Castelldefels

El Castell de Castelldefels o Castell de Fels és un castell del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarat bé cultural d'interès nacional. S'alça a una altitud de 60 m sobre el nivell del mar i damunt la població a la qual ha donat el nom. Es troba a l'extrem d'una petita serralada, orientada de sud-oest a nord-est, i paral·lela a la línia de costa. Aquesta serra s'uneix al massís del Garraf a través del Puig de l'Olla (426 m) i aquest ho fa a La Morella (593 m), cim culminant del massís. La situació del castell és ben estratègica, dominant el corredor litoral cap a Barcelona i també la línia de costa amb les escomeses per mar que sovint es donaven. El que avui dia en resta es troba totalment embegut en la reforma feta el 1897 per Manuel Girona.Dalt del turó de Castelldefels s'eleva un conjunt de volumetria complexa, resultat del creixement al llarg dels segles, i consolidat per la restauració del segle XIX. El castell pròpiament dit, cúbic de planta baixa i tres pisos, amb una torre cilíndrica, pren amb la restauració un fals aire medieval per la inclusió de matacans trilobats, merlets i torre angular. Les finestres de la planta noble, amb vitralls. L'accés al recinte es realitza per un flanquejat de dues torres de planta quadrada. Els primers documents que ens parlen de l'establiment del castell daten del segle X, concretament l'any 967, quan en el cartulari de Sant Cugat del Vallès s'esmenta el kastrum Felix amb una donació d'Ermengarda a Santa Maria (l'església que hi havia on es construí el castell). Alguns historiadors creuen que el mot Felix prové del nom d'una persona lligada al castell si bé no s'ha trobat cap document que ho testimoniï. Altres consideren que Fèlix prové del concepte llatí — felix=fèrtil — donat que els romans utilitzaven aquest mot per descriure camps o llocs fèrtils. Documents de l'any 972 fan referència al Castrum Feles com a situat en el terme del Castrum Erapruniano, si bé el domini corresponia al [monestir de Sant Cugat a través de l'església de Santa Maria abans esmentada (983). L'any 1024 el castell era denominat Chastello de Fels. L'any 1178, l'abat Guillem de Sant Cugat infeudà el lloc i les seves pertinences aTició, la seva muller Alamanda, llurs fills i descendents, tal com el monestir ho posseía per donació del comte de Barcelona; el monestir en retenia la tercera part dels plets, la meitat de les defuncions i dues albergues. Els Tició perderen la possessió del lloc en perdre un plet contra l'abat, possessió que l'any 1223 trobem en mans de Berenguer Gerart però que els Tició recuperen com així consta entre el 1309 i el 1314, sempre com a feudataris de Sant Cugat, monestir al qual havia estat confirmada la senyoria per Jaume I el 1234. Per sentència arbitral a causa d'un nou plet, es determinà, l'any 1328, que Castelldefels era casa o quadra però no castell i que havia dins el terme del castell d'Eramprunyà i sota domini alodial de Pere Marc. Els homes de Castelldefels havien d'acudir a sometent convocat pel castell d'Eramprunyà o pel lloc de Castelldefels. Els Tició foren succeïts per Berenguer de Relat el 1340 i el 1427 Gispert de Relat vengué la quadra de Castelldefels a Lluís Marc senyor d'Eramprunyà. En la guerra contra Joan II el castell fou pres dues vegades. El poble de Castelldefels s'anà engrandint i configurant als peus del seu castell el qual, a finals del segle XV i durant el segle XVI experimentà una transformació arquitectònica important. A l'inventari de 1584 s'esmenten un bon nombre de cambres i una capella particular. També es construïren una sèrie de torres de defensa situades prop de la costa per defensar-se de les incursions dels corsaris berbers. El 1632, Castelldefels, Castell d'Eramprunyà, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Begues constituïen una baronia, i l'any 1733 el senyor de la baronia, Francesc Salvador de Bournonville, vengué la meitat del territori als Pérez Moreno per 36.000 lliures.

Foto

Pi Tort

Camí de Cal Ganxo

Fuente

Antic pou

Fuente

Lago

Cal Ganxo

Cal Ganxo és una obra del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Masia gairebé totalment refeta, que tenia els murs de tàpia i paredat antic. La coberta era d'embigat de fusta. Està orientada a llevant i consta de planta baixa i un pis, més un cos auxiliar que es feia servir de corral. Originàriament (segle XVIII) va ser una masia ramadera amb la típica estructura de planta baixa, un pis i un corral adossat.[1] Entre els anys 1950 i 1965 consta que encara era habitada. Va ser reconstruïda gairebé totalment a finals del 1966 i habilitada com escola-taller.

Bassa de Cal Ganxo

La basseta

Intersecció dreta-esquerra

Cal gall

Punt d'informació

Sender amb escales de pedra

Desviament La Roca Negra

La Roca Negra

Cova Perduda

Petita cova de 15 m. de recorregut a Castelldefels Una curta galeria lleugerament descendent desemboca en una saleta irregular de poca alçada. Sembla tractar-se d'una cavitat d'origen clàstic. Tipo: Cova Municipi: Castelldefels Comarca: Baix Llobregat Unitat: Garraf, el Recorregut: 15 metres Desnivell: 2 metres Granunitat: Serralada Litoral Litologia: Calcàries. Possiblement la primera exploració va ser efectuada per la SES – CE Puigmal a mitjans dels anys 1950. És d'estranyar que en aquesta mateixa època, membres del GES – CMB van publicar un article a Speleon en que apareixen una sèrie de cavitats que haurien d'estar molt properes i que no ha estat possible localitzar, entre les que cal destacar la Cova del Collet o de Can Roca, que segons sembla està enrunada. Actualment, la Cova Perduda es troba en un estat prou llastimós, plena de deixalles i amb l'aspecte d'estar temporalment ocupada per homeless.

Coll de Santa Maria

Petit coll (168 m) també anomenat de Bertils, que fa de pas entre el turó d'en Vinader i el turó del Gall, cap al turó del Fanxó anant cap a la Morella (596 m). Davant tenim l'entrada a la vall de Joan, on podem veure l'antic abocador del Garraf. A continuació, direcció est, el serral de Can Perers ens convida a veure la silueta de la "dona morta" (estirada de cara amunt). Als seus peus, entre les muntanyes del fons, treu el cap el castell d'Eramprunyà. Potser trobareu florits els gladiols de roca. El camí baixa pel costat mateix de la torre elèctrica. Compte de no ensopegar amb les pampes.

Desviación Turó d'en Vinader

Turó del Gall

El Turó del Gall és una muntanya de 196 metres que es troba entre els municipis de Castelldefels i de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat.

Pirámide de Pedra

Panoramica

Intersecció dreta

Turo d'en Vinarder

El Turó d'en Vinader és una muntanya de 186 metres que es troba al municipi de Castelldefels, a la comarca del Baix Llobregat. Hi passa l'anomenat itinerari blau de Castelldefels i hi baixa un torrent homònim.

Pirámide Pedra Seca II

Intersecció Dreta

Creua Carretera

Camí Agustina Aragón

Camara de Mtb Perduda

Trialeras Agustina Aragón

Intersecció Dreta El Castell

Explanada Can Vinader

Escola Margallo

Parque

Font de Can Vinader

Polideportiu Can Vinader

1 sala de barri (3 pistes polivalents) 45 m. x 29 m. 2 pistes poliesportives exteriors de bàsquet i handbol 1 sala de gimnàs 2 despatxos

Font

Castell de Castelldefels

El Castell de Castelldefels o Castell de Fels és un castell del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarat bé cultural d'interès nacional. S'alça a una altitud de 60 m sobre el nivell del mar i damunt la població a la qual ha donat el nom. Es troba a l'extrem d'una petita serralada, orientada de sud-oest a nord-est, i paral·lela a la línia de costa. Aquesta serra s'uneix al massís del Garraf a través del Puig de l'Olla (426 m) i aquest ho fa a La Morella (593 m), cim culminant del massís. La situació del castell és ben estratègica, dominant el corredor litoral cap a Barcelona i també la línia de costa amb les escomeses per mar que sovint es donaven. El que avui dia en resta es troba totalment embegut en la reforma feta el 1897 per Manuel Girona.Dalt del turó de Castelldefels s'eleva un conjunt de volumetria complexa, resultat del creixement al llarg dels segles, i consolidat per la restauració del segle XIX. El castell pròpiament dit, cúbic de planta baixa i tres pisos, amb una torre cilíndrica, pren amb la restauració un fals aire medieval per la inclusió de matacans trilobats, merlets i torre angular. Les finestres de la planta noble, amb vitralls. L'accés al recinte es realitza per un flanquejat de dues torres de planta quadrada. Els primers documents que ens parlen de l'establiment del castell daten del segle X, concretament l'any 967, quan en el cartulari de Sant Cugat del Vallès s'esmenta el kastrum Felix amb una donació d'Ermengarda a Santa Maria (l'església que hi havia on es construí el castell). Alguns historiadors creuen que el mot Felix prové del nom d'una persona lligada al castell si bé no s'ha trobat cap document que ho testimoniï. Altres consideren que Fèlix prové del concepte llatí — felix=fèrtil — donat que els romans utilitzaven aquest mot per descriure camps o llocs fèrtils. Documents de l'any 972 fan referència al Castrum Feles com a situat en el terme del Castrum Erapruniano, si bé el domini corresponia al [monestir de Sant Cugat a través de l'església de Santa Maria abans esmentada (983). L'any 1024 el castell era denominat Chastello de Fels. L'any 1178, l'abat Guillem de Sant Cugat infeudà el lloc i les seves pertinences aTició, la seva muller Alamanda, llurs fills i descendents, tal com el monestir ho posseía per donació del comte de Barcelona; el monestir en retenia la tercera part dels plets, la meitat de les defuncions i dues albergues. Els Tició perderen la possessió del lloc en perdre un plet contra l'abat, possessió que l'any 1223 trobem en mans de Berenguer Gerart però que els Tició recuperen com així consta entre el 1309 i el 1314, sempre com a feudataris de Sant Cugat, monestir al qual havia estat confirmada la senyoria per Jaume I el 1234. Per sentència arbitral a causa d'un nou plet, es determinà, l'any 1328, que Castelldefels era casa o quadra però no castell i que havia dins el terme del castell d'Eramprunyà i sota domini alodial de Pere Marc. Els homes de Castelldefels havien d'acudir a sometent convocat pel castell d'Eramprunyà o pel lloc de Castelldefels. Els Tició foren succeïts per Berenguer de Relat el 1340 i el 1427 Gispert de Relat vengué la quadra de Castelldefels a Lluís Marc senyor d'Eramprunyà. En la guerra contra Joan II el castell fou pres dues vegades. El poble de Castelldefels s'anà engrandint i configurant als peus del seu castell el qual, a finals del segle XV i durant el segle XVI experimentà una transformació arquitectònica important. A l'inventari de 1584 s'esmenten un bon nombre de cambres i una capella particular. També es construïren una sèrie de torres de defensa situades prop de la costa per defensar-se de les incursions dels corsaris berbers. El 1632, Castelldefels, Castell d'Eramprunyà, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Begues constituïen una baronia, i l'any 1733 el senyor de la baronia, Francesc Salvador de Bournonville, vengué la meitat del territori als Pérez Moreno per 36.000 lliures.