Cova Bonica i Molacima. Montsià

Febrer de 2021

Em venia molt de gust fer una altra visita a una de les coves més emblemàtiques de la serra del Montsià: la Cova Bonica. A pesar del deplorable estat en que es troba per la visita de gent que encara no ha comprès que la natura s'ha de respèctar, segueix sent com diu el nom, una de les coves més boniques del Montsià. Completo la ruta pujant a la Torreta, cim de la serra, i donant la volta a Molacima.

Aproximació: quasi damunt del km 1069, venint d'Amposta per la N340, prenem per la dreta el Camí de Codonyol, paral·lels al barranc remuntem fins que el camí baixa per creuar-lo. A la bifurcació prenem el camí de terra de l'esquerra que acaba de remuntar el barranc pel camí del Povet d'Antó, fins al final. Podem deixar el cotxe a una petita esplanada.

Qualifico la ruta com difícil, per la visita a la cova, i el fort desnivell de pujada a la Torreta. Per a la visita a la cova cal tenir nocions bàsiques de progressió en aquest tipus de terrenys i portar material adequat .
La publicació d’aquestes rutes és merament informativa i cadascú s’ha de fer responsable de les seves decisions i la seva seguretat. Declino com autor, tota responsabilitat davant de qualsevol tipus d’accident ocasionat en seguir aquesta o qualsevol de les rutes que he publicat.

Itinerari: Des de l'esplanada prenem el sender de l'esquerra, senyalitzat, que ens pocs metres ens deixa al Povet d'Antó, un preciós pou de pedra en sec, que quasi sempre té aigua, al mig del barranquet. Poc més amunt trobem una bifurcació i prenem el ramal de l'esquerra que ens remunta fins a una caseta amb l'estructura típica dels aljubs de la zona, amb el sostre de rajola, de mig punt. Fins fa pocs anys era una caseta preciosa, però darrerament els últims propietaris van començar a afegir "pedaços" a la caseta original, i sota el meu criteri la van desgraciar.
Des de la caseta sortim al camí, a la base del Pic Blanc. Abans d'arribar a la caseta de Dario, a una corba trobem el sender que remunta, pel Corral del Mariquito cap al Mal Pas de Rialla.
Pujant coincideixo amb un grup de gent dels centres excursionistes d'Alcanar i de la Ràpita, que carregats en desbroçadores van a netejar la sendera de les Faixes. Excel·lent notícia! Com comentava en anteriors entrades, aquest sender es troba en un estat molt perdut i necessitava urgentment una neteja a fons.
Un cop passat el Mal Pas, i remuntada la carena del Pic Blanc, arribem a l'Ereta, a la comentada sendera de les Faixes. Una important cruïlla del vessant litoral del Montsià. Em fa gràcia visitar la gran roca on es marcava el topònim del lloc, i on encara hi ha el rastre dels Maquis!
Prenem per l'esquerra, direcció a Alcanar, fins a una gran tartera que caldrà remuntar. És la via més directa per pujar a la Torreta, cim del Montsià. Abans d'arribar al cap de la tartera, un petit corriol per la dreta ens permet assolir la base d'un cingle on trobem la boca de la Cova Bonica. Les vistes de la costa, com sempre, espectaculars.
L'entrada a la cova, per un petit forat gatera ens deixa a la primera sala on s'arrapen les arrels de la figuera de l'entrada. A partir d'aquí cal remuntar un petit pou i entrar a l'allargassada sala principal. Us deixo les imatges, que sempre valen més que les paraules, tot i que no poden substituir la vivència.
Cal tenir clar el traçat i portar el material adequat. D'altra manera pot ser perillós endinsar-se a la cova. A aquesta o a qualsevol altra! També insisteixo a recordar que cal respectar aquests regals de la natura i deixar-ho com ho hem trobat, o millor.
Un altre cop a la tartera l'acabem de remuntar i trenquem cap a la dreta per remuntar els darrers metres que ens separen de la propera Torreta del Montsià, que amb 763m. és el sostre del Montsià. Un dels 100 cims essencials del repte de la FEEC.
El vértex es troba col·lapsat de gent, i no m'entretinc en fer fotos. Prenc direcció sud-oest pel sender que careneja la serra per baixar a cap al gran coll de Molacima. Per la dreta prenc el sender que baixa cap al Mas de Rosalea, per tal de visitar el cocó del Fesoler, recentment netejat, i el Fornet. Uns metres abans del Fornet i per l'esquerra trobem el sender que ens permetrà donar la volta a Molacima per la part d'Ulldecona, i que ens deixarà novament al sender carener, a l'indret "batejat" com els Apostols, on hi trobem nombroses fites de pedres i el baixador del sender que ens portarà a la Font de Molacima. A tocar de la font, la roca amb l'inscripció del Mariquito, del 1948.
El sender ara en direcció nord, dóna la volta novament a Molacima, però ara pel vessant marítim, un tram que sempre m'ha agradat molt per les vistes espectaculars que ens regala.
Trobem la bifurcació que per l'esquerra ens tornaria a pujar al Coll de Molacima, però per la dreta i en forta baixada, ens torna a deixar a la sendera de les Faixes, que ara prenem per l'esquerra.
Aviat trobem la Font del Fumat, i la seva centenària matissa. El sender ens retorna a la tartera per on hem pujat a Cova Bonica. Allà on el sender creua la base de la tartera destaca una altra centenària matissa a la vora del sender.
Tornem a l'Ereta i prenem el mateix camí de retorn pel Mal Pas, per baixar. Abans però sortim una mica del sender per visitar el cim del Pic Blanc, on a unes lloses que fan de mirador, hi trobem una gran fita. Una balconada brutal en vistes a la badia dels Alfacs.

Una magnífica ruta per redescobrir el Montsià.

Salut i muntanya!!