Cova del Drac. Tinença de Benifassà

1 de setembre de 2018

Una altra troballa inesperada d'aquest estiu: la Cova del Drac, a la cinglera de la Mola Rasa que mira a l'embassament d'Ulldecona, dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà.
Des del mateix embassament surt la pista de Fou, a ma dreta que remunta tot aquest barranc fins a la capçalera, a l'encreuament de barrancs que conflueixen a la Font del Teix.
A l'embassament, tot i ser un lloc mil cops freqüentat, mai vaig tenir la curiositat d'aixecar la vista cap a la Mola Rasa, el primer massis rocós que s'aixeca a l'esquerra de l'entrada de la pista de la Fou, i menys encara fixar-me en la gran cinglera d'uns 500 metres lineals que envolta el cim planer d'aquesta mola.
Ara fa dos anys, l'abril del 2016 em va caure a les mans una ressenya per visitar la Cova del Drac, desconeguda completament per a mi, ubicada en aquesta cinglera. Una gran balma que es pot apreciar des de la mateixa pista. Llavors, pràcticament camp a travès, sense cap sender evident i intuïnt el millor accés, vaig fer una primera visita. Però no ha estat fins aquest estiu, que casualment vaig veure les fotos d'uns companys que van visitar la zona, que vaig descobrir que el cingle no amaga només la gran balma, sinó que també té varies entrades més distribuïdes al llarg del cingle, i una, potser la menys evident, amaga unes galeries amb bastant recorregut i farcides de formacions espectaculars.
Aproximació: Cal pujar fins a l'embassament d'Ulldecona seguint la CV-105 que surt de la Sénia en direcció a la Pobla de Benifassà. En creuar el pont de l'embassament prenem la pista de la Fou a la dreta, durant 770 metres. Deixem el cotxe a un apartador a l'esquerra de la pista, tot just passat el Mas de la Pura.
Itinerari: Des de l'aparcament i mirant a la pista per on hem pujat, per la dreta s'enfila un corriol, que marcat amb nombroses fites de pedra, ens porta cap al nord-oest, cap a una raconada de la serra que va remuntant entre antics bancals, avui envaïts per la malesa i el pinar. A la dreta trobem les restes d'una caseta enrunada i aixecant la vista ja veiem el cingle que voreja la Mola Rasa. Seguim pel sender empinat i força marcat, que va guanyant metres sortint una mica de la barrancada i guanyant terreny cap a la carena, en direcció a la punta nord del cingle. A la dreta un corriolet ens situa sobre una gran llosa, fantàstic mirador de la Fou i el pantà, ara tristament sec. Uns metres més i guanyem el peu del cingle. Ja només cal ressegir-lo en direcció sud, atents a les verticals parets de pedra. A pocs metres, a la dreta i una mica tapada per la vegetació trobem la primera de les boques de la Cova del Drac. No gaire gran en dimensions, fa un petit rebedor en forma de balma d'entrada arrodonida. Al fons una boca allargada i d'escasa alçada dóna pas a una àmplia sala des d'on parteixen nombroses galeries, curulles de formacions espectaculars. Només el sutge enganxat a les parets i formacions de la cova li resta una mica d'encant. El terra presenta nombroses cavitats on s'hi deu acumular força aigua en èpoques plujoses. Cal vigilar perquè tot i ser accessible a peu pla, no deixa de ser un laberint de galeries que pot portar a perdre el sentit de l'orientació. Un altre cop a la sala inicial, i per l'esquerra, s'obre una nova galeria que davalla suament uns metres, també farcida de tot tipus de formacions, i cap al fons, la cirereta del pastís, una petita llacuna d'un pam d'aigua cristal·lina que reflexa parets i sostre, i fa més espectacular encara la sala que l'acull. Una autèntica meravella que aconsello molt visitar.
Un altre cop al peu del cingle segueixo resseguint-lo cap al sud. Aviat una canal força evident puja per la dreta cap a una fonda escletxa, que remunto, i que sembla, tot i que no ho puc assegurar per no haver pujat del tot, que permet superar netament el cingle i arribar al capdamunt de la Tossa Rasa.
Segueixo el peu de paret i més endavant una altra balma em surt al pas. Una petita grimpada permet arribar fins a la boca d'un petit forat, refugi de cabres, que té la particularitat que mirat des de l'interior sembla la gola d'un èsser gegantí. Em prenc la llibertat de batejar la balma com la Gola del Drac.
Uns metres més endavant, i després de superar un sortint del cingle cap a llevant, en rodejar-lo, ja trobem la immensa balma, que la topografia consultada anomena com la veritable cova del Drac, la que ja vaig visitar fa uns anys. Dins la gran balma a la que s'accedeix per una fàcil grimpada per la dreta de la boca, trobem un gran caos de grans blocs, segurament d'un antic despreniment. Refugi de cabres per la gran quantitat de fems i petjades que hi trobem. Entre els grans blocs es davalla fins a una petita cavitat que amaga una espectacular i acolorida formació al sostre, de petites banderes convergents.
Tornem pel mateix camí fins a la pista de la Fou.

Com sempre, en aquest tipus de visites aconsello màxima prudència per evitar algun possible accident, i màxim respecte pel regal que ens fa la mare natura. Cosa que, lamentablement, alguns brètols no han tingut en compte en aquest cas, deixant a la boca d'entrada moltes pintades absurdes i desagradables, que s'haguessin pogut estalviar fent una favor a la humanitat.
Una visita assequible i espectacular. Un altre racó màgic del Port, a la Tinença de Benifassà.
Salut i muntanya!!