Cova del Petreco - Santa Eulalia - Castell Esparraguera - Font de la Barona - Santa María del Puig .

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Waypoint

Ríera del puig

El Castell d'Esparreguera

Restes situades a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, al lloc del dipòsit de la colònia Sedó, al sud de Santa Maria del Puig, separada d'aquesta pel torrent del Puig, un declivi de terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura del riu Llobregat. El Castell d'Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l'altre el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta. Respecte al mur és possible que es tracti de l'antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d'aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota del mateix. El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior, en una modalitat molt característica del primer romànic. Fa uns 4 metres de llarg i 0,9 metres de gruix. Destaca la seva similitud amb la muralla del castell d'Eramprunyà. El mur evidencia una reforma substancial del castell que sembla que es podria datar cap a mitjan segle xi; aleshores es podria atribuir a Bernat de Gurb o algun dels seus successors immediats

Església de Santa Maria del Puig o ermita del Puig

L'església de Santa Maria del Puig o ermita del Puig és una obra del municipi d'Esparreguera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una construcció romànica sobre un petit altiplà elevat sobre la vall del riu Llobregat. Edifici que s'aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. És una església de planta de creu llatina amb una sola nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular. Té dues capelles laterals a manera de fals transsepte afegides amb posterioritat a l'obra romànica. Al creuer s'aixeca un cimbori de planta ovalada inscrit en un rectangle amb estructura de prisma octogonal a l'exterior, molt desfigurat degut al pes del campanar de torre que hi ha a sobre i que, almenys en la forma en què ens ha pervingut, és posterior a l'obra romànica. En l'edifici, que evidencia moltes reconstruccions, es pot reconèixer l'aprofitament de la paret nord, preromànica, feta amb reble i pedres, llosetes i grans còdols, alguns disposats en espiga, tot plegat embegut en un morter molt abundant.[1] Interiorment ha estat folrada amb una paret romànica. L'absis, sense arcuacions, és d'obertura molt ampla i, en canvi, poc profunda, característica que, dins del romànic, indica una datació avançada. S'hi obren tres finestres, la central més gran, totes d'esplandit interior, la part exterior de les quals és formada per dos arcs i el seu ampit és inclinat. L'aparell d'aquest absis, de carreus mitjans i petits, és disposat amb molta regularitat. L'absis era decorat amb pintures, de les que només en resten alguns vestigis entre la paret romànica original d'obertura de l'absis i l'arc gòtic afegit. El 985, dins del terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d'Esparreguera, quan lliura els seus castells a la seu de Vic. Per tant, ja aleshores deuria existir Santa Maria del Puig, que sembla que fou edificada pels voltants del segle x, i fou la parròquia del terme del castell fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. En principi era coneguda com a "església de Santa Maria", quan encara no existia la de la vila. Durant els segles xi i xii hi ha diversos esments de deixes i llegats a l'església de "ipso Pugo", però sembla que en la majoria dels casos s'adreça al santuari occità de Nostra Dona del Puèg, a l'Alvèrnia, que aleshores era un important centre de pelegrinatge. Hom esmenta que Pere Sacosta, cavaller de Barcelona i dels castells d'Esparreguera, edificà el poble en el Pla al costat de l'actual ermita, dins dels termes de Sta. Maria del Puig, segons que consta en la petició adreçada al bisbe de Barcelona, l'any 1316. Esparreguera passaria, l'any 1351, al vassallatge de l'abat de Montserrat. Des del començament del segle xiv, quan una primitiva capella dedicada a Santa Eulàlia fou construïda a la pobla d'Esparreguera, l'antiga parròquia del Puig començà a declinar i, especialment, després dels terratrèmols del segle xv, que la deixaren molt malmesa. Després d'aquest terratrèmol es van fer ampliacions i reformes en el temple. A principis del segle xvii, l'any 1612, passa a ser depenent de la nova parròquia de Santa Eulàlia, però segueix mantenint activitat pròpia. El temple patí els efectes de la guerra civil (1936- 1939), i posteriorment Santa Maria del Puig resta abandonada fins que el 1945 Alfred Sedó, propietari de la colònia Sedó, creient que l'ermita li pertany inicia una restauració exterior, que abandona al saber que no n'és el propietari. És el 1982 quan es constitueix "Amics de Santa Maria del Puig" per fer-se càrrec de la restauració, manteniment i divulgació del monument. L'any 2002-2003 veren tenir lloc campanyes d'excavació a l'interior de l'absis en que deixarien "al descobert l'antiga paret d'una església preromànica amb un paviment associat molt important".

Waypoint

Fuente

Waypoint

Waypoint

Fuente

Waypoint