Cova del Serrat del Vent (4273m.r.) i Font del Gorgàs (surgència). Tavertet

Cova del Serrat del Vent, amb més de 4 Km topografiats.

Font del Gorgàs (surgència). Tavertet.

NOTA: Per accedir a aquesta cavitat cal tenir llicència de la Federació Catalana d'Espeleologia i tramitar permís amb l'Ajuntament de Tavertet i propietari terreny. Després cal recollir una biga de ferro + un ternal (politja amb cadenes) a la FCE per aixecar la porta de formigó armat que barra el pas a la cova, com si d'una caixa forta es tractés.

Màxim 6 espeleos federats per grup. Només està permès un club o entitat per mes. Els mesos de juliol i agost no està permès visitar la cavitat. Sol·licitud millor amb 30 dies d’antelació. En acabar l'activitat cal retornar la biga i ternal a la FCE.

IMPORTANT: En aquesta cavitat transcorre un riu subterrani, l'aigua del qual abasteix la població de Tavertet. Per això cal signar una decaració de responsabilitat abans de visitar-la. En cas de pluja s'ha d'anul.lar l'exploració. A l'interior hi ha una tuberia per captació d'aigua. Caldà revisar les cordes que remunten la cascada subterrània.

Nosaltres no hem pogut avançar gaire, doncs ahir va ploure força, i el laminador previ a la cascada estava inundat (és un pas baix d'uns 5 metres de llarg i uns 40 cm d'alçada, on cal reptar, no adient si està sifonat).

=====

■ Extret d' Espeeoindex:

COVA DEL SERRAT DEL VENT
Sinònims.
"Descripció Breu: Important cova de 4273 metres de recorregut a Tavertet.

Tipus: Cova
Desnivell: 215 (m.)
Recorregut: 4273 (m.)
Litologia: Gresos
Comarca: Osona
Municipi: Tavertet
Gran Unitat: Serralada Transversal
Unitat: el Cabrerès
Última Modificació: 2012-11-17

SITUACIÓ: Des de Tavertet cal agafar el camí vell de Tavertet a Cantonigrós, la cavitat es troba a la dreta de la pista, aproximadament a 2'5 quilòmetres de Tavertet, la boca està protegida amb una llosa de ciment que és desplaça verticalment per unes guies de ferro amb l'ajuda d'un ternal o tràctel mecànic.

La Boca Superior-I està situada a pocs metres del Torrent de l'Abeurador, amagada entre la vegetació i el rocam.

La boca Superior-II es troba a 22 metres de l'anterior en direcció SO, just en mig del torrent.

Accés restringit: les visites a la cavitat estan regulades des de la Federació Catalana d'Espeleologia i no es pot visitar durant els mesos de juny, juliol i agost. Coordenades força aproximades.

BOCA INFERIOR: 42.015685,2.417361
Altitud: 893 (m.s.n.m

BOCA SUPERIOR-I i II
Alt: 1070 (m.s.n.m)

DESCRIPCIÓ: La cavitat té tres trams ben definits des del punt de vista morfològic i d'exploració:

-La Galeria Inferior, entre la boca inferior i la Sala de la Cascada. És la part més ampla i espectacular.

-El sector comprès entre entre la Sala de la Cascada i la Cascada del Burí. Les galeries són amples, rectilínies i de gran bellesa.

-A partir de la Cascada del Burí i fins a les boques superiors, les galeries són estretes, en general meandriformes, de progressió penosa. És també la part més inundada de la cavitat.

Penetrant per la boca inferior, passarem per una galeria artificial de 30 metres fins a una saleta, després de la qual trobarem el riuet.
Continuem riu amunt per una galeria cada vegada més ampla, on el riu s'encaixona entre sediments, formant terrasses de 4-5 metres d'alçada.
A 300 metres de l'entrada, la galeria adquireix les proporcions més grans (25 metres d'ample per 10 d'alçada). Arribem tot seguir a la Sala de la Cascada, als 330 metres d'exploració. Aquí la galeria forma un cul de sac; però a 12 metres per sobre, el riu, que ve d'una galeria penjada, es precipita formant a la base de la sala un magnífic toll.
Remuntada la cascada, ens situem a la Galeria Superior, que presenta un traçat allargat, essent les seccions transversals més reduïdes que a les Galeries Inferiors; continuem riu amunt tot superant petits ressalts i cascades com la del Pas Sant Francesc.
A 585 metres d'exploració, arribem a la sala de la Galeria Estevet, on existeix una petita i sinuosa galeria lateral de 100 metres, recorreguda per un curs hídric procedent d'un torrent exterior que, en arribar a l'esmentada sala, es precipita formant un saltant de 2 metres.
Als 900 metres comença la zona d'enderrocs, que afecta a uns 250 metres de galeries. Per entre grans blocs, sorra i pedres, el riu ha excavat un pas únic al llarg de 5 metres, essent de difícil superació en crescudes.
És de destacar la gran massa de roca de 30 metres de llargada i 3-4 d'alçada que dóna nom a la Galeria del Sostre Caigut.
Després de superar el desnivell format per la Cascada Burí, ens endinsem per la zona més inundada de la cavitat, on el riu ha format fondes marmites que de vegades arriba a superar els 90 centímetres de profunditat, (Llac Verd, Llac del Bloc ...).
A partir dels 1800 metres, la cavitat segueix per unes galeries meandriformes on grans colades estalagmítiques formades a cada colze de galeria, dificulten constantment la progressió. El Pas GIEG ocasiona fortes dificultats de superació, ja que la galeria queda gairebé taponada per una d'aquestes colades, deixant un reduït espai de 50X20 centímetres d'alt i ample respectivament. Superat el pas, seguim gairebé durant 1 quilòmetre per estrets meandres que fan força fatigosa la progressió, en arribar a la Galeria de la Font de 120 metres, les dimensions es fan més amplies. Un cop remuntada la Cascada de la Font tornen de nou les estretors, com el Pas de la “L”. Així arribarem a la Boca Superior-I.
Per accedir a la Galeria Granollers cal entrar per les boques superior fins arribar a la Cruïlla, on girarem a la dreta, aigües amunt, a 7 metres trobarem una petita bifurcació, a la dreta és la Galeria del Supositori, a l'esquerra una estretíssima diàclasi, és la Galeria Granollers. Cal prosseguir per un seguit de passos estrets, baixos i inundats a més de fondes marmites fins arribar al sifó, produït per una colada que obtura el pas. El sifó de tant sols 1 metre de recorregut però força estret (60X45 centímetres). Un lleuger engrandiment de les dimensions de la galeria fa més ràpida i còmoda la progressió, als 180 metres de l'inici de la galeria, aquesta s'eixampla de sobte, adquirint unes proporcions considerables. En aquest punt, cap a l'esquerra hi ha una galeria superior seca de 80 metres de recorregut. Seguint riu amunt cal anar grimpant i desgrimpant entre blocs, pujant per grans dipòsits de sediments i vorejant el riu amb amplades de fins a 5 metres i abundant procés litogènic, a la zona de la Sala de la Gran Colada trobem dos pisos, on el riu circula per l'inferior. Cal prosseguir de nou per un tram relativament estret fins arribar a la Sala dels Gorgs, a partir d'ací cal superar un ressalt de 2'5 metres, és el Salt de Àngel; la galeria es fa més diaclasada i estreta que al cap de 105 metres es transforma altre cop en una zona inundada on haver de desobstruir una formació per passar un sifó, així i tot el pas és força mullat, al cap de pocs metres les aigües provinents de l'Avenc del Rocallarga, sorgeixen per un estret conducte taponat per sediments.

HISTÒRIA: Descoberta a mitjans del mes d'agost de 1979 en el decurs d'unes obres que efectuà l'ajuntament de Tavertet a fi de millorar l'abastiment d'aigües. La gran sequera d'aquell estiu deixà eixuta la Font del Gorgàs que proveeix la població. Per aquest motiu el habitants de Tavertet buscaren aigua arreu del municipi. Coneguda l'existència d'una petita escletxa bufadora situada a uns 100 metres de la font que en determinades èpoques de l'any hi sortia una aire bastant fred i humit , per la qual tant sols hi passava la ma, decidiren d'obrir-la i amb l'ajut d'aparells mecànics excavaren una galeria d'uns 30 metres fins a donar amb la galeria del riu, la qual remuntaren fins quedar aturats davant d'una cascada a 330 metres de l'entrada.
Assabentats pel propietari de la finca on es troba la cova, el GIEG inicià l'exploració a finals d'agost; superarem el salt de 12 metres que origina la cascada i seguint riu amunt realitzaren l'exploració de la resta de la cavitat. Després de realitzar desobstruccions sortiren per les boques superiors.
A partir de febrer de 1980 comptaren amb la col·laboració d'un equip de treball format per espeleòlegs de l'ECS i de l'ERE del CEC. Com a resultat d'això es publicaren dos treballs a les revistes Muntanya (710) i Espeleòleg (31).
El GIEG explorà el 1980, 122 metres de noves galeries superiors i 90 metres més a unes galeries laterals.
El 1985 el GIEG aconseguí remuntar un curs actiu, això requerí desobstruccions i la superació d'un petit sifó, en aquesta galeria anomenada Granollers s'exploraren 735 metres nous."