Cova dels Muricecs, Llimiana

COVA DELS MURICECS o MURIACS (390 metres de recorregut i 20m de desnivell, en calcàries), al municipi de Llimiana - Cellers/ Sellés. (Congost de Terradets. Montsec de Rúbies, Pallars Jussà).

NOTA: Cavitat regulada. Prohibida la seva visita, segons regulació especifica.

ACCÉS: A prop de l'estació de tren Cellers/ Llimiana.

"La cova dels Muricecs (o Muriacs) es troba situada en el terme de Llimiana, en la serra del Montsec. El forat s'escola en una paret del Congost de Terradets, a poca altura del riu Noguera Pallaresa i a prop de les comportes de la central hidroelèctrica. El seu nom ve donat pels habitants d'aquesta cova: els muricecs (rat-penats o ratapinyada).

En diversos estudis arqueològics s'han trobat restes d'humans de l'època prehistòrica, edat de bronze i edat de ferro. També ha sigut malmesa amb pintades més recents d'alguns desaprensius i també s'han denunciat robatoris dels fems dels muricecs. Per tant, a partir de 2006 l'Ajuntament de Llimiana va regular l'accés a la cova per garantir la conservació de la població reproductora de rat-penats, qualificada com la quarta més important de Catalunya. S'accedeix només amb visita guiada.

Actualment, compta con una colònia d'uns 700 rat-penats entre els que predominen las espècies del gènere Myotis. Entre les set espècies que conviuen en la cova dels Muricecs destaca la dels muricecs de peus grossos (Myotis capaccini), ja que és una de las més grans de les que es coneixen a Catalunya. Per a una altra espècie, la dels muricecs de cova (Miniopterus schreibersii), la cavitat de Llimiana es estratègica per a les seves migracions.

Durant el juny i juliol, el periòde més crític en el cicle reproductor dels muricecs, es restringeixen totalment les visites a la cova. Així ha ajudat a estabilitzar la població de les set espècies que crien a la cova, i que estaven en regressió abans de la regulació de les visites. (http://www.llimiana.com/entorn/covamuricecs.php)

CURIOSITATS:
La Cova de Muricecs, o de Muriacs o del Rat Penat, és un cova del terme municipal de Llimiana, al Pallars Jussà. Està situada a l'extrem occidental de la serra del Montsec de Rúbies, en una paret del Congost de Terradets, poc més enlaire que el nivell de l'aigua de la Noguera Pallaresa.

El seu accés és entre el primer i el segon túnels de l'antiga carretera, la que resseguia el Congost de Terradets per la vora esquerra del riu.

El seu nom procedeix dels principals habitants de la cova: els muricecs, dits també rats penats, ratpenats o rates pinyades en altres regions catalanes.

En diferents excavacions fetes al llarg del segle XX s'hi van trobar restes d'hàbitats humans de l'època prehistòrica, de l'edat de Bronze i de l'edat de Ferro. Recentment ha estat malmesa amb pintades fetes per desaprensius irrespectuosos amb el medi i amb la història.

De les moltes coves existents a la Serra del Montsec, la Cova de Muricecs és la més coneguda i accessible. En el terme de Llimiana, però, hi ha d'altres coves interessants, com la cova Negra, el Forat del Gel i el Forat de l'Or.

La Cova de Muricecs és un dels principals atractius turístics de la zona.

DESCRIPCIÓ DE LA COVA: La zona de l'entrada forma un petit vestíbul que és el lloc on s'han trobat més restes prehistòriques. A continuació hi ha una galeria de 28 metres de llarg cap a l'interior, amb un passadís molt estret i un altre vestíbul, que donen ja a la gran Sala dels Muricecs, que fa 25 metres de llargària per 18 d'amplària i 9 metres d'alçada. Més endins, la cova continua, però la facilitat amb què cauen plaques del sostre fa difícil i perillosa la continuïtat de l'exploració de la cova. L'erosió hidrològica desmunta les diaclases molt ràpidament i amb facilitat. Tant la Sala dels Muricecs com part dels llocs previs a la seva entrada presenten nombroses estalactites i estalagmites, i n'hi ha encara més en una mena de pis superior que s'estén per damunt del nivell principal de la cova (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_de_Muricecs)

"Descripció: Traspassada la boca, segueix una galeria de 28 metres de longitud, que desemboca a l'anomenada sala dels Muricecs, que és la cambra de major volum de la cavitat, amb 25 metres de longitud per 18 d'ample i una alçada màxima de 9 metres. Aquesta sala s'uneix per tres punts a un pis superior: una rampa que comunica amb una galeria superposada a la d'entrada; una altra rampa a l'extrem SO de la sala que dóna a les saletes concrecionades i així mateix comunicades amb la galeria abans esmentada; i també existeix un forat que desemboca més o menys vertical sobre la sala. La part final de la cavitat és constituïda per l'anomenat Laberint format per gran quantitat de galeries que es tallen d'una manera rigorosament ortogonal, llur sòl es troba ocupat per un potent estrat argilós que fossilitza tota possible continuació en profunditat; una excepció la constitueix l'extrem SE de la diàclasi terminal, que presenta un petit pou pel que es pot accedir a unes curtes galeries inferiors. El desnivell aproximat és d'uns 20 metres (+10/-10).
Situació: Per la carretera C-13 en el congost de Terradets, direcció a Tremp, un cop arribats al quilòmetre 71'900 i just abans d'entrar al túnel hi ha una desviació a l'esquerra que és la carretera C-147z, cal seguir-la i un cop travessada la presa passarem un túnel, després d'uns 200 metres de sortir d'aquest, a la dreta trobarem unes escales de ciment que s'enfilen a la feixa que hi ha per damunt de la carretera, per aquesta feixa segueix un sender paral·lel a la carretera que en uns 300 metres ens durà fins l'entrada de la cova.
Un altre accés és també per la carretera C-13, un cop passats els dos túnels que hi ha al final del congost en el quilòmetre 73'100, trobem a la dreta el pont nou de Monares que travessa l'embassament de Cellers, un cop a l'altre costat seguirem a la dreta on passàrem per un túnel amb pòrtics que donen a l'embassament. Un cop passat el túnel i abans d'arribar al següent túnel, trobarem a l'esquerra les escales de ciment anteriorment esmentades, per accedir al camí de la cova.
Història: La primera exploració correspon a Jeannel i Racovitza el 31 d'agost de 1910, ja que la cavitat era inèdita fins llavors. Les diferents cites com les de la cova de les Gralles i cova de Montsech que apareixen en els diferents catàlegs de Puig y Larraz, Font i Sagué, i Faura i Sans, s'han interpretat erròniament ja que aquestes feien referencia al Forat de l'Or. També apareixen citades en alguns articles de principis del segle XX com a cova dels Municets i cova del Rat Penat.
Darrerament s'ha posat un reixat per impedir l'accés a la cova, encara que no massa efectiu. En els darrers anys, el fàcil accés a la cova i la seva utilització per part d'empreses d'aventura que ha facilitat la difusió de la seva existència, ha donat com a resultat que la cova hagi estat totalment malmesa, amb pintades de tot tipus per totes les parets de la cavitat." Extret d' ESPELEOINDEX.COM