Cova d'en Cantero. Els Ports

1 de maig de 2019

Sense cap mena de dubte una de les troballes memorables d’aquest any ha estat la visita a una cova de la Mola de Catí que ni tant sols surt als mapes: Cova d’en Cantero.
Havia vist alguna referència per internet, que ja em va posar sobre la pista i em va crear la necessitat imperiosa de visitar-la. Per fer-ho, tot i que no és absolutament necessari, us recomano portar una cordeta d’uns 30 m per assegurar la forta pendent d’accés.
Pel demés, diuen que val més una imatge que mil paraules… i és cert.
Tot i que les imatges que us adjunto són prou reveladores, el que és inenarrable és la vivència de poder-la contemplar, gaudir i compartir en companyia de dos bons amics. Ja va dir algú que la felicitat compartida és més felicitat encara…


Aproximació: Cal pujar per la carretera de Caro des de Roquetes, i un cop superat el Portell, prendre la pista de la dreta que va a la urbanització. Passada aquesta, i a la bifurcació entre la pista a Fredes i a l'ermita del Port, prenem per la dreta aquesta segona opció. Al proper encreuament tornem a prendre la pista de la dreta cap al Mascar i a pocs metres la de l'esquerra. Poc més endavant, al proper encreuament, a la dreta trobem una amplia esplanada, i per l’esquerra, deixant l’asfalt prenem la pista, empinada i una mica descarnada que fa necessari un tot terreny o un cotxe alt per poder pujar a la Mola des del Mascar.
Al capdamunt, al mateix coll, una petita esplanada ens permet deixar el vehicle.

Desnivell: Uns 300 m. acumulats

Dificultat: Moderada. Sempre remarco que per visitar alguna cavitat es fa imprescindible: tenir informació del lloc que es visita, portar l’equip adequat i tenir coneixements bàsics. D’altra manera pot ser perillós, i poc assenyat, aventurar-se a entrar a fer la visita a les coves.

Durada: Unes 4h. comptant la visita de les cavitats. 6Km.

Itinerari: Sortim de l’aparcament del coll de la Mola i seguim la pista en direcció sud. A l’esquerra de la pista veiem les restes de l’antic maset de Xocolato, per la seva esquerra, una sendera ens permet tallar diferents trams de la mateixa pista que portem, ara en clara direcció sud-oest sota un imponent bosc de rojals.
A una bifurcació de la pista, prenem el ramal de l’esquerra, barrat al pas de vehícles en direcció al refugi de la Mola. Els meus companys de sortida fa molt temps que no pujaven i volíen veure el refugi despres de l’excel·lent restauració que van fer des de la UEC de Tortosa. Passem per davant del refugi, ocupat per força excursionistes, i un cop aquí es fa inevitable, i necessària la visita a la que m’agrada anomenar la “catedral” de les coves dels Ports: Cova Cambra.
Tot i haver estat infinitat de vegades, Cova Cambra sempre et deixa sense alè. La grandiositat i la bellesa de la cavitat fa que sigui un dels destins preferents dels Ports, i la sorpresa i satisfaccció reflexada a la cara de la persona que la descobreix per primera vegada… no té preu! El plaer de compartir allò que ens fa feliços.
Sortim carregats d’energia positiva de cova Cambra i emprenem la Mola a la mala cara. La travessem sense miraments, camp a través, trescant entre el bosc planer i còmode fins a trobar novament la pista, que portavem abans i que dóna la volta sencera a la Mola. Només ens cal creuar-la, perquè el GPS ens ha portat a la mateixa cruïlla d’una antiga pista que s’endinsa encara més a la Mola, ara en direcció nord-est. Al final de la vella pista, i a l’esquerra trobem la boca d’un altre dels avencs mítics de la Mola, l’avenc de la Crisis, a 1268 m. sobre el nivell del mar.
Explorat pels membres de l’Espeleoclub Tortosa a finals de 1994, i després de diverses desobstruccions van arribar a un pou vertical de -117 metres!!, donant accés a un complex sistema de galeries de més de 1200 metres de recorregut total. Tot i que a dia d’avui em sembla que, donada la seva complexitat, encara té alguna continuació pendent d’exploració. Brutal!!!, només apte per a espeleòlegs experimentats. (font: espeleoíndex)

Desde l’avenc, allí on mor la vella pista, prenem un sender en la mateixa direcció que portava la pista i que deixem pocs metres més endavant, per l’esquerra, per tal de seguir un corriol perdedor, amb alguna fita de pedres, per guanyar terreny cap al nord, a la recerca dels cingles que s’aboquen, a la part nord de la Mola, cap al Barranc de la Paridora.
Prop d’aquestes cingleres i amagada a una escletxa del terreny trobem la boca d’entrada del nostre objectiu: Cova d’en Cantero.
La frase del dia en accedir, amb l’ajut d’una corda per superar millor el petit ressalt i l’empinada rampa d’accés a la galeria principal, i fer un primer repàs amb el frontal de la gran sala, va ser “Wooooooouuuuu”. Espatarrant!
Tot i tenir només uns 40 metres de recorregut, la sala principal, amb base molt inclinada, té una alçada d’uns 20 metres i les parets i el sostre llueixen multitud de formacións d’una coloració espectacular. Crida l’atenció una corda fixa a la part dreta de la sala que permet remuntar a una balconada de roca superior.
Com deia al començament de l’entrada, sobren les paraules, cal veure-ho i viure-ho per comprendre l’extraordinària bellesa de la cavitat.

Un cop feta la visita, que ens ha costat déu i ajuda donar per finalitzada, tornem resseguint el mateix corriol que ens ha portat fins aquí, fins al sender que surt de l’avenc de la Crisis, i que ara prenem en direcció nord-est, sense deixar-lo en cap moment. Un sender clar i fitat que ens porta planer a creuar bona part de la zona central de la Mola de Catí. Al nostre davant, i a una clariana del bosc veiem al davant el cim de Caro, i poc més endavant tornem a trobar la pista que portavem al començament, prop del Mas de Xocolato i tocar del coll de la Mola on tenim el cotxe.

Una cerveseta a la terrassa de l’Esquirol, el restaurant del Port, ens permet rememorar la recent visita d’aquesta preciosa cova, que ha quedat gravada en lloc preferent al nostre ideari dels Ports.

Salut, muntanya i frontal!!