El Camí d'en Nico i les Mines de Ferro de Rocabruna (Gavá)

Download

Trail photos

Photo ofEl Camí d'en Nico i les Mines de Ferro de Rocabruna (Gavá)

Author

Rutas Montañeras

with 2 trail buddies

12,573 289 9199

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 4.66 mi
Elevation gain: 1,217 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 1,217 ft
Max elevation: 1,134 ft
TrailRank: 59
Min elevation: 1,134 ft
Trail type: Loop

Moving time: 2 hours 5 minutes
Time: 5 hours 9 minutes
Coordinates: 1228
Uploaded: February 19, 2022
Recorded: February 2022

Be the first to clap

near El Arrabal Torrelletas, Catalunya (España)

Viewed 277 times, downloaded 7 times

Trail photos

Itinerary description

Al terme de Gavà hi ha una conjunt de turons (les Ferreres, Orioles i Rocabruna) formats per pissarres i altres materials que pertanyen al massís de l’era primària de les Catalànides, que es va formar fa entre 510 i 290 milions d'anys.
Entre aquestes pissarres apareixen jaciments de ferro en forma de goethita, hematites i limonita, oxids de ferro que en aquesta zona van explotar-se ja per part dels ibers i dels romans.
La història d'aquestes mines es molt llarga i és plena de tancaments,redescubriments, iniciatives d'explotació, fallides... història de castells, senyors medievals... per eixemple, en època medieval les mines de Gavà estigueren sota domini directe del senyor d’Eramprunyà i desprès diverses empreses catalanes van explotar-ne els recursos d'aquesta zona.
El mètode per treure el ferro de les roques era la farga catalana, molt apreciat per la bona qualitat del metall que s’obtenia. El 1068 ja es documenta una farga per extreure el ferro situada a Sant Climent i els segles XII i XIII es documenten altres fargues d’aquest tipus situades al nucli antic de Gavà i al Sitjar on l’any 1286 hi havia una farga o ferreria, prop d’on avui hi ha l’ermita de Bruguers.
Ara bé, una dècada després es tornà a posar en marxa l’explotació del ferro de Gavà per part de la siderúrugia catalana (1856-1860 i 1876-1878). Aquesta vegada gràcies a la iniciativa de capital català. L’any 1856 es va obrir a Sants una gran fundició per al tractament del ferro, amb un alt forn, sis forns de pudelació, quatre forns d’afinament, màquines de vapor de 102 cavalls que movien dos trens de ciclindres, el torn, la bomba i el martinet del taller de modelat.
El ferro que alimentava aquesta fundició de Sants procedia, entre d’altres llocs, de les mines a cel obert de Gavà, però l’any 1860 la fundició Castanys i companyia va haver de suspendre les activitats: «no siendo el mineral sobradamente rico, y (...) siendo el combustible sobradamente caro» i les mines de Gavà van tornar a tancar.
Catalunya.

Però un cop exhaurida la veta, cap al 1878, les mines es tornen a abandonar.

Les mines es van reobrir per exportar el mineral a França al 1881 descarregant-lo en el port de Marsella per mar, a través d’una duana de segon ordre instal·lada a la platja, prop de la Murtra: «Aduanas habilitadas: playa de Gabá.- Para el embarque del mineral de hierro, con autorización y documentos de la Aduana de Barcelona».

L’activitat es mantingué durant la primera dècada del segle XX, com diu l'enciclopèdia Espasa, elaborada pels volts del 1905: «En la montaña de Rocabruna [hi ha] mineral de hierro que se embarca en la playa de Gavà. »

Les mines van reviscolar amb la primera Guerra Mundial. La família de Francesc Cambó va comprar els terrenys de Rocabruna amb més possibilitats, i va fundar l’empresa Ferrominera Catalana, propietat del gendre d’en Francesc Cambó, en Ramon Guardans. Curiosament, d’aquesta darrera fase d’explotació, la més recent, és de la que en tenim menys documentació, a banda dels records orals d’alguns gavanencs.

Aquesta empresa va reobrir l’explotació minera en època de l’autarquia franquista, i la va dotar d’una entitat important, amb casetes per als obrers, túnels, vies i vagonetes, i una tremuja.
Les mines de Rocabruna estigueren en funcionament fins a la segona meitat dels darrers anys cinquanta del segle XX i des d'aquell moment, el bosc esborra els rastres d'aquesta intensa activitat on ara per ara podem trobar algun habitant solitari.

Entre els minerals que podem trobar abunda la limonita, l'hematites i la goethita, però son la Delvauxita, Tinticita, Variscita i la Bruscita els minerals que busquem en aquest laberint:

Waypoints

Photo ofParking Restaurant Ermita de Bruguers ( Gavá )

Parking Restaurant Ermita de Bruguers ( Gavá )

Situat en un enclavament natural privilegiat al sud de Barcelona, a mig camí entre Gavà i Begues, des de fa més de 50 anys treballem diàriament per oferir el millor de nosaltres mateixos, fidels a una manera de fer tradicional i heretada dels que van encendre per primera vegada la brasa, i que segueix deixant el seu segell en tot tipus de carns i verdures de qualitat i de temporada. Perquè ens reconeixem en deute permanent amb l’entorn més immediat. En plena natura, a les portes del Parc Natural del Garraf, a l’aixopluc de l’Ermita de Nostra Senyora de Brugués (segle XIII), escenari de tants i tants casaments, oberta perquè el públic pugui admirar aquesta joia del romànic. Al peu del Castell d’Eramprunyà, amb vistes al mar… Motius suficients per a ser fidels a l’horta del Baix Llobregat. Calçots, carxofes a la brasa… Cada temporada té el seu sabor. I el seu temps. Com el nostre allioli…

Intersección

Mines de Ferro de Rocabruna

Al terme de Gavà hi ha una conjunt de turons (les Ferreres, Orioles i Rocabruna) formats per pissarres i altres materials d'un antic massís de l’era primària (les Catalànides) que es van formar fa entre 510 i 290 milions d'anys. Entre aquestes pissarres apareix un magnífic jaciment de ferro format per roques anomenades tècnicament goethita, hematites i limonita, òxids de ferro que es presenten en forma d’un mineral de color entre el groc, l’ocre i el marró. També hi ha una mica de pirita, sulfur de ferro, que es presenta en forma de mineral grogós i brillant.1 El fet que aquest jaciment sigui proper a la costa va fer que fos explotat ja des de molt antic. A la zona de can Tintorer, les mines situades al llarg de l’actual carrer de Roger de Flor ja foren explotades primerament pels ibers, ara fa uns 2000 anys.

Mines de Ferro de Rocabruna

Les estructures mineres corresponents a aquest període mostren dues modalitats: d’una banda, trinxeres a cel obert, en alguns casos de dimensions considerables, al voltant d’uns 14 m de llargada, i d’altra, estructures subterrànies. Vingueren després els romans, que seguiren explotant les nostres mines: alguns dels vaixells romans enfonsats i retrobats a les Sorres contenien carregaments sencers d’aquests minerals. En època medieval, el ferro era molt apreciat.

Mines de Ferro de Rocabruna

A més de les eines de pagès, servia per armar els exèrcits de cavallers propis de l’època. Per aquest motiu, les mines de Gavà estigueren sota domini directe del senyor d’Eramprunyà. El mètode tecnològic per treure el ferro de les roques era la farga catalana, molt apreciat per la bona qualitat del metall que s’obtenia. El 1068 ja es documenta una farga per extreure el ferro de les nostres roques, situada a Sant Climent.

Mines de Ferro de Rocabruna

I els segles XII i XIII es documenten altres fargues d’aquest tipus situades al nucli antic de Gavà i al Sitjar, prop d’on avui hi ha l’ermita de Bruguers. Però aquesta explotació fou abandonada, aparentment, després de l’edat mitjana.

Mines de Ferro de Rocabruna

La primera notícia que tornem a tenir d’aquest jaciment correspon al 25 d’abril de 1770. En aquella data, el veí i fargaire d’Arbúcies Joan Cuadras sol·licita –i obté– un establiment emfitèutic de l’Intendent General de Catalunya per buscar i extreure mena de ferro en els termes de Gavà i Viladecans, amb la condició que ha de pagar una entrada de 100 rals d’ardit i un cens de 2 sous anuals, i pagant als amos de les terres afectades els danys que pogués causar

Mines de Ferro de Rocabruna

Aquesta explotació es va arribar a portar a terme, si bé a través d’operaris estrangers, probablement francesos. Ho sabem perquè el científic català Francesc Sanponts, a la seva obrasobre l’anàlisi de l’aigua de la Font del Ferro de Gavà,4 explica que «Los naturales de aquel país me dixeron que en otro tiempo unos Extrangeros ensayaron y aun llegaron a beneficiar estas minas, y embarcaban en la Playa de Castell de Fels el metal ya preparado; pero que despues abandonaron este trabajo porque, segun decian, los gastos eran tales, que no quedaba beneficio. Los dueños de aquellas casas vecinas me hicieron ver aun escorias y residuos del hierro que alli se habia trabajado». Cal concloure, doncs, que a finals de l’edat moderna les mines de ferro de Gavà tornaren a ser explotades. Una explotació que a finals del XVIII ja havia desaparegut

Waypoint

Photo ofMines de Ferro de Rocabruna ( Galería Principal)

Mines de Ferro de Rocabruna ( Galería Principal)

Ara bé, una dècada després es tornà a posar en marxa l’explotació del ferro de Gavà, i aquesta vegada gràcies a la iniciativa de capital català. L’any 1856 es va obrir a Sants una gran fundició per al tractament del ferro, amb un alt forn, sis forns de pudelació, quatre forns d’afinament, màquines de vapor de 102 cavalls que movien dos trens de ciclindres, el torn, la bomba i el martinet del taller de modelat. El promotor era l’empresari olotí Francesc Castanys, que havia fundat la societat comanditària Castanys i Companyia. El ferro que alimentava aquesta fundició de Sants procedia, entre d’altres llocs, de les mines a cel obert de Gavà: «se explotan (...) con actividad y a cielo abierto los [jaciments de ferro] de (...) Gabá, (...) para alimentar la gran fundición (...) que funcionaba en Sans, de los señores Castany y compañía».10 Aquesta activació del jaciment gavanenc consta als informes oficials miners de 1860 i 1861.

Mines de Ferro de Rocabruna

Però tampoc aquesta iniciativa va arribar a consolidar-se, malgrat que va perllongar-se durant quatre anys; l’any 1860 la fundició Castanys i companyia va haver de suspendre les activitats: «no siendo el mineral sobradamente rico, y (...) siendo el combustible sobradamente caro, si otras causas que pueda haber habido, el resultado es que hace cerca de un año que la de Sans suspendió, paró y finalmente se puso en liquidación».12 L’empresa va fer fallida.13 Com a conseqüència d’aquest fracàs industrial, les mines de Gavà van tornar a tancar. Hem consultat tots els informes d’estadística minera des del 1865 al 1876, en els que es fa referència a les mines de Gavà, amb la indicació que es troben inactives: «todas las concesiones de mineral de hierro existentes en esta provincia, demarcadas en los pueblos de Gabá (...) continúan en el mismo estado de paralización que se ha indicado en Memorias anteriores».

Mines de Ferro de Rocabruna

Una dècada després del tancament de la fàbrica de Sants es descobrí una nova veta d’hematites a Gavà, més potent que les que fins aleshores s’havien explotat. Aquesta descoberta va impulsar l’any 1875 el trasllat d’una ferreria de Vilanova –la ferreria de Sant Josep– a Sants, a les instal·lacions de l’antiga fàbrica Castanys, i la reobertura de les mines de Gavà. La nova ferreria, el titular de la qual era Ignasi Marquès i Bolet, es convertí ben aviat en la segona més important de Catalunya.