FORAT DE SANT OU (-67m.p.), Montgrony

FORAT DE SANT OU (-67m), Montgrony o Mogrony. Avenc durant molt de temps considerat el més profund del Pirineu català, amb 67 metres de fondària. Boca impressionant.

** ! NOTA (Desembre 2020): Atenció, han tret totes les xapes parabolt de la capçalera.

* CORDES: Hem utilitzat 2 cordes x60m + 1 desviador. 14 mosquetons. Cal spits i xapes parabolt de 10.

* Precaució! Malgrat haver-hi baranes, anar amb compte. Cargols de parabolt al terra.
====
MONTGRONY és un indret de gran bellesa paisatgística, a banda de ser conegut a nivell internacional pels seus sectors d'escalada.

RECORREGUT : Montgrony. Aparcament - Hostal i restaurant - Pugem per les escales excavades a la roca, fins dalt de l'altiplà que forma el cingle escarpat. - Passem per el Santuari de Santa Maria de Montgrony i Sant Pere de Montgrony. - El Mal Pas: tram estret arean del cingle, protegit amb baranes de fusta. - Refugi de Planelles, tancat (teulada foradada), però en un indret molt bonic, al costat del riu i hi ha bancs i taules de fusta. A l'altra banda del riu passa una pista per vehicles. - Dreta: Desviació de la pista ampla: pucem per un corriol fins la boca de l'avenc - Forat de Sant Ou

- Al fons de l'avenc hi ha un pessebre i òssos grans. Hem tret una salamandra viva.

Posta de sol d'ataronjats colors, amb la silueta del Pedraforca, com a colofó en sortir de l'avenc.

******
FORAT DE SANT OU, o Forat de Sant Hou, o Sot de Santons, és un avenc en calcàries de 67 metres de fondària a Gombrèn, Ripollès. "La primera exploració fou realitzada per Mossèn Norbert Font i Sagué el dia 6 d'agost de l'any 1901. En Font li assignà exageradament una fondària d'entre 95 i 100 metres. Durant la vigília de l'exploració i en el decurs de la mateixa, s'aplegaren més de 300 persones encuriosides per veure l'esdeveniment. Anteriorment, a primeries de segle, en Font i Sagué trobant-se com auxiliar del canonge Almera, es feu acompanyar al Forat de Sant Ou i el sondejà. La cavitat consta de dos pous. El primer té una secció el·líptica aproximadament d'uns 7 metres i una fondària de -31 metres. A -22 metres, mitjançant un pèndul cap a la dreta podem accedir a una petita sala anomenada el Pilar. Quan hem davallat uns 27 metres, s'obre un gran portaló que origina una sala amb un fus de considerable altura. La planta es troba coberta de materials clàstics i en fort pendent (37º), al final d'aquest ens situem en el segon i darrer pou. Aquest és de proporcions menors que el precedent, amb -26 metres de fondària que situen el fons de la cavitat a -67'70 metres. A uns -17 metres de davallar aquest pou, hi trobem un nínxol de reduïdes dimensions, al final d'aquest s'obre una xemeneia la qual comunica amb la volta del fus lateral que trobem al fons de la cavitat".
(Extret de: Espeleoindex).