GRALLERA GRAN DEL CORRALOT (-166mp i 1509mr), Sant Esteve de la Sarga (prop d'Ager - Montsec d'Ares)

Aproximació fins la Grallera Gran del Corralot (-166mp i 1509m.r), Sant Esteve de la Sarga (prop d'Ager - Montsec d'Ares).

NOTA: Track d'anada en 4x4 + aproximació a peu fins la boca.

Atenció: Vigilar a la tornada perquè sol ser de nit i és fàcil despistar-se. Seguint les marques vermelles, cal comptar de baixar 3 torrents (vaguades) i pujar 4 lloms. El track va una mica més amunt de les marques vermelles i t'estalvies de baixar un torrent.

RECORREGUT:
Coll d'Ares. Zona de vol de parapents i mirador de la Vall d'Àger.
Esplanada: Aparquem cotxes.
Desviació a Cova de les 2 boques.
Desviació a Penya Sant Alís.
St Alis rètol.
600 abandonat (cruïlla pistes).
Desviament de la pista, camp a través, es veuen rodades de vehicles.
Deixem aquí el 4x4 (marques vermelles).
Esquerra.
Grallera Gran del Corralot: Boca superior (pou de 90m).
Boca inferior (pou de 33,5m).

****
* GRALLERA GRAN DEL CORRALOT o Graller Gran del Corralot: Important cavitat en calcàries de 166 metres de fondària i 1859 m de recorregut a Sant Esteve de la Sarga, a Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà (Prepirineu, Montsec d'Ares).

"Història: El dia 5 d'abril de 1958 dins de la campanya espeleològica 25 aniversari, cinc membres del Centre Gimnàstic Barcelonès (Fornielles, Caballeria, Mejías, Navarro i Graells) acompanyats pel sr. Rosendo Saurí, de Moror i gran coneixedor del Montsec s'arriben fins la boca del Graller Gran del Corralot, també s'atansen a veure diverses cavitats properes, però deixen l'exploració per més endavant. El dia 18 de juliol de 1958 acompanyats de nou pel sr. Rosendo i quatre ases per transportar tot el material, a les 5 de la tarda inicien el descens a la cavitat, de la qual sortirien 12 hores més tard; durant l'exploració assoliren la màxima fondària coneguda de la cavitat -165 metres. Estranyament no es retorna a la cavitat fins el 1965 en que un equip de l'ERE del CEC el localitza el dia 4 de gener i l'endemà l'exploren fins a -100 metres. El mateix any l'ERE del CEC hi organitza un campament a l'interior de la cavitat entre els dies 12 i 15 d'abril (72 hores) fruit d'aquestes exploracions descobreixen la Via ERE.
L'agost del 1966 la SAS del CGB després de recollir informació dels primers exploradors organitzen un campament entre els dies 16 i 21 d'agost (120 hores) realitzant la topografia de la cavitat. Tornen de nou el 31 d'octubre del mateix any, en el decurs de l'exploració col·loquen una imatge de la verge de Montserrat al fons de la via del Llac. A partir d'ací les exploracions es succeeixen per part dels diversos clubs catalans, el 1968 el SIEP del CE Poblet hi fa un campament entre finals d'agost i primers de setembre on s'hi estan 192 hores, malauradament avui en dia encara es conserven restes materials d'aquestes permanències a l'interior de la sala.
Entre 1983 i 1984, l'EC Gràcia realitza una nova topografia que apareix en Exploracions nº 8 i posteriorment en el primer volum de Grans Cavitat de Catalunya. El 1993 Joan Ferran Ferrer, Àngel Martin Furones i Jordi de Valles Tena, publiquen a la revista Exploracions (16), un article que és un projecte de final de carrera de l'escola d'enginyers tècnics en topografia de la UPB, en el qual presenten l'aixecament i cubicació de la sala de la Grallera Gran del Corralot. L'hivern de 1996-97, l'ERE del CEC localitza a l'inici de la via ERE un conducte superior ascendent via del Centenari que arriba fins a -42 metres. Els dies 11 i 12 de gener del 2014, membres del GE Badalona, finalitzen una escalada a la paret E de la Sala Gran, on localitzen diverses galeries que totalitzen un recorregut de 350 metres.

La Grallera té dues boques d'accés que donen directament a la Sala C.G.B., la superior dóna a un pou de 90 metres, la meitat final dels quals són aeris. Per la boca inferior s'accedeix mitjançant un pou de -33'5 metres a la part superior de la sala.
Sala CGB -96'5 metres: A la base del pou de 33'5 metres, s'inicia una rampa en fort pendent amb d'argila i guano, al poc d'iniciar la rampa, a l'esquerra trobem un conducte amb uns grans gours que finalitza als pocs metres. Seguint davallant la rampa anem trobant els accessos a les diferents vies de la cavitat, que llevat de la via ERE, la resta estan situades a la dreta, també observem diversos massissos estalagmítics i grans colades. La sala té una superfície en planta de 105X50 metres. La cota més baixa es situa a -96'5 metres.
- Via SAS -137'5 metres.
- Via Última -104 metres.
- Via Primer Dia -114 metres, on trobem un llac temporal.
- Via del Llac -166'5 metres: Es la via més fonda de la cavitat es troba a l'O de la sala i uns 15 metres més avall de la via Primer Dia, que després de baixar uns pous i un fort pendent esglaonat ens portarà fins el llac temporal, el punt més baix de la cavitat.
- Via ERE -130'5 metres.
- Via del Centenari -42 metres.
- Via GEB, per accedir-hi cal situar-se a la paret E de la Sala Gran i pujar per una corda fixa (si està instal·lada), si no cal escalar uns 10 metres , seguit de fraccionaments per una colada, i una paret d'arenisca que es desfà amb certa facilitat, i finalment cal vorejar una altra colada, tenint durant tota l'estona la Sala Gran a la nostra esquena. Arribats aquí, una gatera s'endinsa cap a una sala blanca molt maca, amb una formació al mig molt brillant. A través d'una petita galeria, entre blocs s'arriba a una altra saleta. Tot el conjunt d'aquesta nova via té un recorregut de 350 metres". (Extret de Espeleoindex).