La Cova de l'Olla
near Torregassa, Catalunya (España)
Viewed 142 times, downloaded 1 times
Trail photos
Itinerary description
Constituïda per una única sala en pendent d'uns 18 x 18 x 6 metres aproximadament, amb dues cambretes laterals i una segona boca penjada al costat NO.
Per les restes arqueològiques trobades sembla tractar-se d'una cavitat més de tipus funerari que no pas feta servir com a habitat. Els materials estudiats van des de l'eneolític al bronze i sembla que també va ser utilitzada en temps dels ibers.
Es tracta d'una cova coneguda de temps immemorials, també coneguda amb el nom de cova del Sumoi, nom d'una masia situada a uns 1.250 m a l'E.
La cova està formada bàsicament per una sala en pendent de 17 x 10 m i una alçada de 6 o 7 m. Es pot accedir per dues boques: una, en forma de cova, de 4 m d'amplada i 3 m d'alçada, parcialment amagada per un arbre caigut. La segona entrada és un pouet de 2,3 m que es pot baixar fàcilment i que dóna a una zona de grans blocs. De la sala surten dues curtes derivacions, una enfront del pou d'entrada i una segona, de 9 m de recorregut, en fort pendent entre blocs, que porta al fons de la cova.
Dades: J. Cuenca, J. de Valles
Waypoints
Sant Jaume dels Domenys
Sant Jaume dels Domenys és un municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca. Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca. Els seus límits són: al nord, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell; a l'est, la divisòria amb Castellví de la Marca (de l'Alt Penedès) passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal (també de l'Alt Penedès) coincideix, en part, amb la riera de Marmellar. Al sud-est el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l'Arboç, al sud amb Banyeres del Penedès i amb Llorenç del Penedès, i a l'oest amb la Bisbal del Penedès. El terreny té tres sectors ben definits. Al nord de la línia que va del puig de Gomila (413 m) al puig de Llobets (302 m) i al Pi-sol (413 m) és molt accidentat i de natura calcària cretàcia. Més avall hi ha una zona de muntanya baixa, que va dels vessants meridionals del Pi-sol fins a la caseria de la Carronya i que es prolonga per la vall de la riera de Marmellar, des del Colomer a la caseria de la Pujada. Tota aquesta segona zona és suaument ondulada i formada per molasses i saulons miocènics del període pontià. El tercer sector, finalment, corresponent a la part més meridional del terme, és el més poblat i el més productiu; el terreny és integrat per formacions quaternàries diluvials, pròpies de tota la depressió del Penedès. El terme és drenat per diversos cursos d'aigua que segueixen l'escorriment natural de nord a sud. La riera de Marmellar drena l'extrem SE, en un sector ric en aigües (font de l'hostal de l'Alzina, pou de Lligamosques, etc.). Més a ponent, a Cornudella, els torrents de Ca l'Antic i de Gomila s'ajunten i donen lloc a la riera de Banyeres; un altre torrent és a la dreta de Sant Jaume, porta el nom de torrent de Llorenç i és afluent de l'anterior. El sector occidental és drenat pel torrent de Sant Marc, procedent del Montmell i que, aigua avall, pren el nom de torrent del Papiolet, perquè passa per aquest nucli. A més del poble de Sant Jaume dels Domenys, cap de municipi, aquest comprèn els nuclis de Torregassa, Lleger, Cornudella, el Papiolet, l'Arquet, l'Hostal i la Carronya, i les urbanitzacions del Papagai i dels Arquets. Hi ha també un bon nombre de masies, com Llobets, el Gatell, Gomila, Vallfort, entre d'altres. El terme és travessat per una xarxa de carreteres locals que tenen com a eix la que travessa el poble de Sant Jaume dels Domenys i vers el S porta al Vendrell, tot passant per Llorenç del Penedès i Santa Oliva, i en direcció al nord-oest es dirigeix al puig de Montagut de la Plana d'Ancosa, pel Pla de Manlleu. Una ramificació que neix al poble dels Domenys, en direcció nord-est, condueix a Vilafranca del Penedès; una altra porta, en direcció a ponent, a la Bisbal del Penedès i permet enllaçar amb la C-51 del Vendrell a Valls; en direcció a llevant i després al SE, una altra via passa per Cornudella i Lletger i es dirigeix a Banyeres.
Castell de Gimenelles
L'hostal del Castell de Gimenelles, construït a principis del segle XVIII, es troba al cim d'un vessant, als afores de la localitat del mateix nom, en un paratge envoltat de vinyes i amb bones vistes. L'hostal del Castell de Gimenelles es troba al cim d'un vessant, als afores de la localitat del mateix nom, en un paratge envoltat de vinyes. L'edifici és una construcció de principis del segle XVIII, amb esplèndides vistes de la vall i fins i tot del mar. L´entrada s´inicia amb uns amplis jardins. On antany hi havia l'era i l'antic galliner avui hi ha un porxo i un estany adornat amb plantes aquàtiques. A l'interior, el mobiliari i un colorit de tons suaus, ben conjuntats, animen els dos salons que ocupen l'antic celler, amb una xemeneia central. L'hivernacle, amb plantes i una lluminosa lluerna, s'ha transformat en una sala d'estar. La zona de dormitoris inclou vuit habitacions espaioses i cuidades, algunes de familiars, que disposen de bany i finestres amb vistes a la vall oa la muntanya. La cuina és un altre dels al·licients d'aquest allotjament que ofereix esmorzars i uns sopars excel·lents, servits en qualsevol dels tres menjadors habilitats on hi havia les antigues cuines i la premsa del vi. Una bona ocasió per tastar plats basats en la tradició, però amb tocs molt personals
Puig de Cal Sumoi
El Puig de Cal Sumoi és una muntanya de 552 metres que es troba al municipi del Montmell, a la comarca del Baix Penedès.
Cova de l´Olla
Petita cova de 33 m. de recorregut al Montmell Constituïda per una única sala en pendent d'uns 18 x 18 x 6 metres aproximadament, amb dues cambretes laterals i una segona boca penjada al costat NO. Per les restes arqueològiques trobades sembla tractar-se d'una cavitat més de tipus funerari que no pas feta servir com a habitat. Els materials estudiats van des de l'eneolític al bronze i sembla que també va ser utilitzada en temps dels ibers. Es tracta d'una cova coneguda de temps immemorials, també coneguda amb el nom de cova del Sumoi, nom d'una masia situada a uns 1.250 m a l'E. La cova està formada bàsicament per una sala en pendent de 17 x 10 m i una alçada de 6 o 7 m. Es pot accedir per dues boques: una, en forma de cova, de 4 m d'amplada i 3 m d'alçada, parcialment amagada per un arbre caigut. La segona entrada és un pouet de 2,3 m que es pot baixar fàcilment i que dóna a una zona de grans blocs. De la sala surten dues curtes derivacions, una enfront del pou d'entrada i una segona, de 9 m de recorregut, en fort pendent entre blocs, que porta al fons de la cova. Dades: J. Cuenca, J. de Valles
Cova de l´Olla
Petita cova de 33 m. de recorregut al Montmell Constituïda per una única sala en pendent d'uns 18 x 18 x 6 metres aproximadament, amb dues cambretes laterals i una segona boca penjada al costat NO. Per les restes arqueològiques trobades sembla tractar-se d'una cavitat més de tipus funerari que no pas feta servir com a habitat. Els materials estudiats van des de l'eneolític al bronze i sembla que també va ser utilitzada en temps dels ibers. Es tracta d'una cova coneguda de temps immemorials, també coneguda amb el nom de cova del Sumoi, nom d'una masia situada a uns 1.250 m a l'E. La cova està formada bàsicament per una sala en pendent de 17 x 10 m i una alçada de 6 o 7 m. Es pot accedir per dues boques: una, en forma de cova, de 4 m d'amplada i 3 m d'alçada, parcialment amagada per un arbre caigut. La segona entrada és un pouet de 2,3 m que es pot baixar fàcilment i que dóna a una zona de grans blocs. De la sala surten dues curtes derivacions, una enfront del pou d'entrada i una segona, de 9 m de recorregut, en fort pendent entre blocs, que porta al fons de la cova. Dades: J. Cuenca, J. de Valles
Cova de l´Olla
Petita cova de 33 m. de recorregut al Montmell Constituïda per una única sala en pendent d'uns 18 x 18 x 6 metres aproximadament, amb dues cambretes laterals i una segona boca penjada al costat NO. Per les restes arqueològiques trobades sembla tractar-se d'una cavitat més de tipus funerari que no pas feta servir com a habitat. Els materials estudiats van des de l'eneolític al bronze i sembla que també va ser utilitzada en temps dels ibers. Es tracta d'una cova coneguda de temps immemorials, també coneguda amb el nom de cova del Sumoi, nom d'una masia situada a uns 1.250 m a l'E. La cova està formada bàsicament per una sala en pendent de 17 x 10 m i una alçada de 6 o 7 m. Es pot accedir per dues boques: una, en forma de cova, de 4 m d'amplada i 3 m d'alçada, parcialment amagada per un arbre caigut. La segona entrada és un pouet de 2,3 m que es pot baixar fàcilment i que dóna a una zona de grans blocs. De la sala surten dues curtes derivacions, una enfront del pou d'entrada i una segona, de 9 m de recorregut, en fort pendent entre blocs, que porta al fons de la cova. Dades: J. Cuenca, J. de Valles
Cova de l´Olla
Petita cova de 33 m. de recorregut al Montmell Constituïda per una única sala en pendent d'uns 18 x 18 x 6 metres aproximadament, amb dues cambretes laterals i una segona boca penjada al costat NO. Per les restes arqueològiques trobades sembla tractar-se d'una cavitat més de tipus funerari que no pas feta servir com a habitat. Els materials estudiats van des de l'eneolític al bronze i sembla que també va ser utilitzada en temps dels ibers. Es tracta d'una cova coneguda de temps immemorials, també coneguda amb el nom de cova del Sumoi, nom d'una masia situada a uns 1.250 m a l'E. La cova està formada bàsicament per una sala en pendent de 17 x 10 m i una alçada de 6 o 7 m. Es pot accedir per dues boques: una, en forma de cova, de 4 m d'amplada i 3 m d'alçada, parcialment amagada per un arbre caigut. La segona entrada és un pouet de 2,3 m que es pot baixar fàcilment i que dóna a una zona de grans blocs. De la sala surten dues curtes derivacions, una enfront del pou d'entrada i una segona, de 9 m de recorregut, en fort pendent entre blocs, que porta al fons de la cova. Dades: J. Cuenca, J. de Valles
Cova de l´Olla
Petita cova de 33 m. de recorregut al Montmell Constituïda per una única sala en pendent d'uns 18 x 18 x 6 metres aproximadament, amb dues cambretes laterals i una segona boca penjada al costat NO. Per les restes arqueològiques trobades sembla tractar-se d'una cavitat més de tipus funerari que no pas feta servir com a habitat. Els materials estudiats van des de l'eneolític al bronze i sembla que també va ser utilitzada en temps dels ibers. Es tracta d'una cova coneguda de temps immemorials, també coneguda amb el nom de cova del Sumoi, nom d'una masia situada a uns 1.250 m a l'E. La cova està formada bàsicament per una sala en pendent de 17 x 10 m i una alçada de 6 o 7 m. Es pot accedir per dues boques: una, en forma de cova, de 4 m d'amplada i 3 m d'alçada, parcialment amagada per un arbre caigut. La segona entrada és un pouet de 2,3 m que es pot baixar fàcilment i que dóna a una zona de grans blocs. De la sala surten dues curtes derivacions, una enfront del pou d'entrada i una segona, de 9 m de recorregut, en fort pendent entre blocs, que porta al fons de la cova. Dades: J. Cuenca, J. de Valles
Cova de l´Olla
Petita cova de 33 m. de recorregut al Montmell Constituïda per una única sala en pendent d'uns 18 x 18 x 6 metres aproximadament, amb dues cambretes laterals i una segona boca penjada al costat NO. Per les restes arqueològiques trobades sembla tractar-se d'una cavitat més de tipus funerari que no pas feta servir com a habitat. Els materials estudiats van des de l'eneolític al bronze i sembla que també va ser utilitzada en temps dels ibers. Es tracta d'una cova coneguda de temps immemorials, també coneguda amb el nom de cova del Sumoi, nom d'una masia situada a uns 1.250 m a l'E. La cova està formada bàsicament per una sala en pendent de 17 x 10 m i una alçada de 6 o 7 m. Es pot accedir per dues boques: una, en forma de cova, de 4 m d'amplada i 3 m d'alçada, parcialment amagada per un arbre caigut. La segona entrada és un pouet de 2,3 m que es pot baixar fàcilment i que dóna a una zona de grans blocs. De la sala surten dues curtes derivacions, una enfront del pou d'entrada i una segona, de 9 m de recorregut, en fort pendent entre blocs, que porta al fons de la cova. Dades: J. Cuenca, J. de Valles
You can add a comment or review this trail
Comments