La Cova Negra (Parc Natural del Garraf)

Carrer d´Enric Morera

Parc Eduard Maristany

Can Quadres de la Timba

Can Quadres de la Timba Masia situada a xaloc del nucli de Ribes, entre les carreteres B-211 i C-15 B. És un edifici que es composa de dos volums adossats de forma paral·lela, dels quals el de gregal és de major alçada. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El volum de gregal té dos portals d'arc escarser arrebossat, un d'ells amb brancals de pedra, i dos finestrals d'arc pla arrebossat al pis. El volum de garbí té accés per un portal d'arc escarser arrebossat, amb una finestra d'arc pla arrebossat per costat i tres més de les mateixes característiques al pis. A cada costat dels volums hi ha adossades escales exteriors que permeten accedir als pisos superiors. A la façana de garbí s'hi ha afegit un porxo amb pòrtics d'arc de mig punt, amb la part superior habilitada com a terrassa. La façana posterior s'ha reformat amb un cos modern de dos nivells d'alçat i coberta plana. El ràfec de la façana principal està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Entorn la masia hi ha diverses dependències annexes, algunes de les quals alberguen els cups, que juntament amb el baluard tanquen la casa. Can Quadres és una casa d'origen medieval, de la qual se'n conserven arcades gòtiques. La masia va ser ampliada durant el segle XVIII fins a adquirir l'aspecte actual. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Christobal Cuadras i Milà, també propietari del Maset d'en Quadres. Durant la Guerra Civil s'hi van refugiar diverses famílies de Madrid.

Intersecció Riera de Jafre - Ca l´escola

Intersecció Camí de les Casetes

Masia de la Carretera

Masia situada entre el nucli de Ribes i l'urbanització Mas Alba. És un edifici constituït per diversos volums que es distribueixen entorn un pati central, que queda tancat per un baluard. El volum principal és de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una sola vessant que desaigua a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha dos finestrals d'arc pla arrebossat. El nivell de les golfes s'obre amb tres petits pòrtics, dos d'arc de mig punt i el central d'arc rebaixat. A la façana de xaloc hi ha un cos adossat en perpendicular, de planta baixa i pis i la coberta a dues vessants desiguals. A causa del desnivell natural del terreny, es pot accedir a aquest cos des de llevant directament pel primer pis. Totes les seves obertures són d'arc pla arrebossat. A la façana de garbí del volum principal hi ha adossat un altre volum de planta baixa i pis i coberta a dues vessants. Les obertures d'aquest cos també són d'arc pla arrebossat, entre les que s'observa el parament de tàpia dels murs. Al seu costat hi ha adossat un corral obert en arc de mig punt al pati central i amb petites espitlleres a l'exterior, on els murs són atalussats. Des d'aquest comença el baluard que tanca frontalment la casa, obert amb una portalada d'arc escarser adovellat amb la clau inscrita amb l'any "1851". A la façana posterior hi ha adossats tres volums més, de dos nivells d'alçat i coberta a una sola vessant. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, que deixen veure el parament dels murs de pedra irregular lligada amb argamassa en alguns trams, i de tàpia en d'altres. Igualment a la façana posterior, s'hi ha adossat una nau de notables dimensions, amb coberta a dues vessants. A pocs metres a gregal de la casa hi ha un corral obert amb tres arcs de mig punt que queda tancat per un baluard. La primera referència documental de la masia de La Carretera és del segle XVI, si bé els seus orígens podrien ser anteriors. La troballa de material arqueològic, entre el que destaca una sitja excavada a la roca, apunta que hi havia un assentament romà al mateix indret. Al cadastre de l'any 1739 hi figura un tal Francisco Muntaner de la Carretera. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Muntaner i Mestre, la família del qual hi va residir fins el segle XX.

Fondo Gran del Mas

Mas Alba

Coll de la Fita

Intersecció GR-5 Camí de Sitges a olivella

Masia del Coll d'Entreforc

Masia situada al Parc del Garraf, a peu del camí vell de Sitges a Olivella o GR-5. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Es troba en estat ruïnós, pel que part de la coberta i de l'estructura interior s'ha esfondrat. A cada extrem del frontis s'observa un portal amb llinda de fusta, sobre els que hi ha una finestra de les mateixes característiques. Al centre de la façana hi ha una obertura en arc apuntat de maó que es correspon amb les restes d'un forn de coure pa, així com un rellotge de sol. Des del portal principal, s'accedeix a una estança on hi ha les escales de pedra que ascendeixen al primer pis. Aquesta també comunica amb la cambra que allotja dos cups rectangulars revestits amb ceràmica vidriada, als quals també s'accedia des de la façana lateral. A les façanes de llevant i tramuntana hi ha adossats diversos cossos annexes en estat ruïnós, en un dels quals s'observa un cup. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat de morter, entre les que s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Mariano Marcer, de Jafra.

Barraca prop del coll de Pota de Cavall

Barraca de vinya situada en una zona de matollar prop del coll de Pota de Cavall. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. Observacions: Es correspon amb la barraca R10 de la publicació "Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf".

Coll de la Pota de Cavall

Coll de l´infern

Puig del Fondo de l´Infern

Antic Forn de Calç

Riera de Jafre

La riera de Jafre és un curs d'aigua torrencial del Garraf i del Baix Llobregat afluent de la riera de Ribes. Neix al terme municipal de Begues fruit de la confluència de la riera de Carxol i del torrent de la vall Ximosa. Desemboca a la riera de Ribes a Sant Pere de Ribes.

Forats de Sant Bori

En una cova natural situada sobre la riera de Jafre, prop de la Cova Negra, s'hi va localitzar un fragment de pissarra amb una perforació bicònica, deu dents humanes i fragments petits d'ossos, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La cavitat té dues boques circulars separades per un pilar i té una profunditat de 7 metres. En l'actualitat no té sediments, ja que van ser retirats durant l'excavació arqueològica. Va ser excavada l'any 1958 per membres del Museu Víctor Balaguer, sota la direcció de Joan Bellmunt.

Cova Negra

En una cova natural situada en una formació rocosa sobre la riera de Jafre s'hi va localitzar material arqueològic, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La cavitat està formada per dues galeries, que fan un recorregut total de 33 metres. S'hi va recollir una destral de basalt, una placa de pissarra verdosa, un fragment de molí, 4 denes de collaret de variscita i terracuita, sílexs, fragments d'una falç de sílex, un ullal d'os, ceràmica ibèrica i un fragment de cràtera de campaniana de la forma Lamb. 40 del segle III a.C. A més també es van localitzar restes d'individus, sobretot dents. Va ser excavada entre els anys 1956 i 1957 per membres del Museu Víctor Balaguer, sota la direcció de Joan Bellmunt. En fer-se la topografia de la cova l'any 1957 s'hi va trobar una falç de sílex. L'any 1966 M. Gasca hi va recollir material.

Intersecció GR-92.4

Penya del Duc

La Penya del Duc és una muntanya de 211 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf. També és anomenada La Penya, Penya Marcer o Penya de Can Marcer,[2] a causa de la proximitat del mas de Can Marcer de la Penya, avui absorbida per la urbanització de Can Lloses-Can Marcer.

Intersecció GR-92.4

Intersecció

Bosc de Can Bertran

Can Bertran

Masia situada al sud de la Urbanització de Can Lloses. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat que es troba descentrat en el frontis. La façana queda reforçada amb un contrafort que incorpora un pas en forma d'arc de mig punt. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla arrebossat amb ampits motllurats. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. La resta de façanes presenten poques obertures disposades de forma aleatòria, totes elles d'arc pla arrebossat. Des de la façana posterior s'observa que l'estructura està atirantada. A la façana de migdia hi ha adossats diversos cossos que es corresponen amb les dependències destinades a la producció de vi. El revestiment dels murs es manté arrebossat. La part frontal de la casa ha quedat tancada per un mur fet de blocs de formigó. El llinatge dels Bertran apareix documentat en el fogatge del lloc de Ribes i Miralpeix de l'any 1553. Vers el segle XVII, una branca de la família va anar a viure a la masia de La Carretera. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Bruna.

Can Giralt del Palou i Capella de Can Giralt del Palou

Can Giralt del Palou Masia situada al Palou Baix, que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'eix central del frontis hi ha el portal d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat que té sortida a un balcó de baranes forjades. Seguint el mateix eix hi ha un rellotge de sol circular decorat amb pàmpols i datat de l'any 1870, i un òcul ovalat. Els eixos laterals tenen una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una d'arc pla de pedra carejada i ampits motllurats al pis. El frontis queda rematat per un capcer sinuós perfilat amb una cornisa i decorat amb tres gerros ceràmics. A cada costat del portal hi ha un pedrís, un dels quals incorpora una mola. Les façanes laterals i posterior tenen diverses obertures d'arc pla arrebossat, totes elles disposades de forma aleatòria. A la façana de llevant hi ha adossada la una petita capella, de planta rectangular i un sol nivell d'alçat. Presenta un portal d'arc apuntat amb gelosia ceràmica al timpà i queda rematada amb merlets esglaonats. L'acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color crema. Entorn les façanes de ponent i tramuntana hi ha un bon nombre de cossos annexos d'un i dos nivells d'alçat, que es tanquen formant un pati central, amb accés des d'una portalada situada a la façana de llevant. Entre els cossos destaquen les dependències que havien estat destinades a l'elaboració del vi, així com el volum de ponent, que s'obre amb espitlleres. En aquests, el revestiment es troba força deteriorat, pel que es pot veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa. Observacions: A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya també es denomina Casa Roja. Capella de Can Giralt del Palou La capella de Can Giralt està adossada a la façana de llevant de la masia de Can Giralt del Palou, situada al nucli del Palou Baix. És un edifici de planta rectangular de reduïdes dimensions, amb l'absis no marcat en planta i la coberta plana. S'hi accedeix per un portal d'arc apuntat amb un timpà que incorpora una gelosia ceràmica. La capella queda rematada amb petits merlets esglaonats, que descansen sobre una cornisa dentada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb la cornisa i el portal de diferent tonalitat. La capella de Can Giralt està dedicada a la Immaculada, Sant Joan i Sant Josep.

Can Montaner del Palou

Casa urbana situada al nucli de Palou, davant de la carretera d'Olivella. És un edifici aïllat de planta irregular i tres crugies. El cos central sobresurt respecte els laterals, de dos nivells d'alçat, amb el pis de les golfes. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'arc pla arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral de les mateixes característiques amb sortida a un balcó de baranes forjades. Queda rematat amb un plafó ceràmic amb iconografia religiosa i un rellotge de sol ovalat. Les golfes s'obren amb una galeria de cinc pòrtics d'arc de mig punt, el central de majors dimensions, i brancals ceràmics. Els cossos laterals presenten una finestra per pis, la superior amb sortida a un petit balcó. El cos de llevant es prolonga amb el celler, amb un portal d'arc escarser arrebossat, sota el qual hi ha un pedrís que permetia abocar el raïm. A la façana posterior hi ha adossats diversos cossos d'alçades i cobertes variables. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal, mentre que la resta té el parament de paredat comú vist. Al cadastre de l'any 1716-17 hi apareix un tal Andreu Muntane del Palou. Més endavant, segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Pau Parés i Llopis.

Avituallamiento Carrer del Carç