Mines de Sant Marçal o de Matagalls

Mines de Sant Marçal o de Matagalls (Viladrau). Parc Natural del Montseny - Reserva de la Biosfera.

La formació geològica en la qual es troba aquest jaciment és de granodiorita; i el filó motiu de l'extracció mineralògica contenia fluorita, baritina, galena, pirita, calcopirita i quars. Les avui inactives mines de Sant Marçal explotaven un filó subvertical de direcció aproximada EW, constituït principalment per fluorita, que era el mineral objecte de l'extracció. A partir del 2004 es van iniciar els treballs de recuperació del jaciment. Juntament amb els filons d'Osor i Tagamanent, el filó Rigròs de Sant Marçal és dels més importants pel que fa a l'extracció de fluorita.

L’explotació d’aquestes mines va iniciar-se a principis dels 50 fins el 1986, que van ser clausurades. Juan María Urdangarín, pare d’Iñaki Urdangarin, va ser l’enginyer de mines responsable de l’explotació de la mina de fluorita, un mineral molt valuós que té diverses aplicacions en la fosa de l’acer, la indústria del ciment i la fabricació d’abrasius i articles de soldadura. Als anys 90, l’empresa es va dissoldre.

NOTA (desembre 2019): Actualment s'ha regulat l'accés a les Mines de Sant Marçal: s'hi han instal.lant reixes i portes tancant l'accés a alguna de les bocamines.

***
ACCÉS: A uns 1200 metres del Coll de Sant Marçal en direcció Viladrau, surt una pista a l'esquerra en forta pujada. GIV-5201, aprox. Km 5,5. Les mines es troben a l'extrem NW del massís del Montseny, als vessants orientals del Matagalls, concretament a la capçalera del barranc Rigròs.

RECORREGUT: A peu, seguint sempre aquesta pista en constant pujada i sense ombra, arribarem en 30 minuts als nivells inferiors de les mines, i en 20 minuts més, als nivells superiors. Localitzades 6 bocamines, dues d'elles tancades amb porta de ferro:

> Bocamina 1: Porta metàl.lica oberta. Pas estret a l'entrada, d'on surt una forta corrent d'aire fred. La boca després s'eixampla i es pot anar a peu dret. De llarg recorregut i dos nivells; es conserven els rails de les vagonetes, unes escales, alguna instal•lació antiga i zones enrunades. Observem un banc i una ampolla de vi.
> Bocamina 2: Porta tancada amb candau.
> Bocamina 3: Entrada cuadrada baixa; el recorregut és força curt, amb molta pendent positiva.
> Bocamina 4: Ubicada entre la fageda. De curt recorregut, més aviat hàbitat de cabres.
> Bocamina 5: Pou de 20m aprox. tancat amb porta amb candau no fermat.
> Bocamina 6: Entrada triangular amb porta metàl.lica oberta; es veu mànega que recull l'aigua de la mina. Diferents nivells inferiors i superiors. Té llarg recorregut. A dins hi raja aigua i trobarem petit dipòsit i zones enrunades, així com rails de vagoneta. També hi hem vist ratpenats.

ATENCIÓ: En el nivell superior hi ha un perillós forat vertical d'uns 30 metres de fondària i 2m d'amplada, mig amagat per la vegetació i de vores inestables, que representa un dels riscos més importants del jaciment, a part de talussos, escombreres i enrunaments interiors a les mines. Convenient dur casc amb frontal i roba d'abric.

Tot i que les bocamines i galeries principals són de "fàcil" accés (pots entrar-hi caminant), la resta d’entrades són més agrestes, i no són assequibles ni recomanable la seva exploració, sense el coneixement i l'ús dels materials adequats per una activitat més propera a l'espeleologia que a la recerca de minerals.

És ben curiosa la coloració de les fluorites de Sant Marçal, amb tonalitats que van des del groc fort, el groc pàl•lid, el to verdós, i fins i tot "blaves" (les de tonalitat morada són les que han estat sempre en obscuritat total).

CURIOSITATS:
Actualment, s'estan duent a terme tasques de restauració dels entorns de les antigues mines de Sant Marçal, especialment retirar el material abandonat i frenar els processos erosius: "Les àrees degradades i l'erosió dels entorns de les antigues mines de Sant Marçal, al Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera, són conseqüència de l'activitat minera que hi va haver al llarg de més de 30 anys, des dels anys 50 i fins a finals dels 80 del segle passat, en què es van clausurar, per l'extracció de fluorita, un mineral utilitzat en diverses activitats industrials.

L'explotació d'aquestes mines per a l'extracció de fluorita es feia en galeries subterrànies seguint el filó d'aquest mineral, i expulsant fora de la mina el material d'abocament de runam. Actualment encara hi ha restes de les construccions i la infrastructura pròpia de l'activitat minera que s'hi realitzava.

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL: Les antigues mines de Sant Marçal poden ser considerades com a geòtop pel seu interès geològic des d'un punt de vista pedagògic i científic, a més de situar-se dins d'un entorn natural privilegiat. Geològicament el jaciment de fluorita de Sant Marçal (filó Rigròs) és molt similar a d'altres mineralitzacions encaixades en materials paleozoics del Sistema Litoral Català, però destaca per les seves dimensions: 700 m de longitud, 160 m de profunditat, i una potència d'entre 0,5 i 3 m (Font, 1983). Malgrat que l'explotació es troba inactiva, actualment encara són ben visibles nombrosos afloraments d'interès didàctic a tots els nivells.

Interès didàctic a nivell divulgatiu i d'ensenyament bàsic: Bona qualitat dels afloraments que hi són presents, els quals contenen una gran diversitat d'elements geològics que poden ser observats i estudiats a nivell docent i d'investigació científica. A les mines de Sant Marçal afloren litologies ígnies i metamòrfiques representatives d'aquests tipus de roques. A aquest nivell, es poden reconèixer les característiques petrològiques i mineralògiques essencials de roques com les granodiorites, granits, esquists i pissarres. També es poden reconèixer alguns dels minerals més comuns a l'escorça terrestre: quars, feldspats, miques, i dels que solen formar dipòsits d'interès econòmic: fluorita, baritina, galena.

Està previst que entre el 2015 i el 2016 es continuï aquesta recuperació amb moviments de terra per canalitzar l'aigua cap al seu curs natural, posar xarxes de contenció en els marges més inestables i replantar vegetació. La Diputació de Barcelona i l'Obra Social La Caixa estan treballant en la restauració de les àrees degradades i erosionades amb l'objectiu de frenar l'erosió.

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/322_descrip.pdf