Mines del Remei de la Castanya (circular)

De Coll Formic a les Mines del Remei de la Castanya (circular). Parc Natural del Montseny.

ACCÉS: Des de COLL FORMIC, port de muntanya situat a 1.145m d'altitud, aproximadament al Km 26'4 de la Carretera BV-5301: una carretera amb espectaculars vistes, que uneix Santa Maria de Palautordera amb Seva. Aparquem aquí el vehicle.

RECORREGUT: En el mateix coll està el Restaurant Coll Formic. Iniciem la ruta per la pista sense pavimentar que surt a la dreta del Restaurant, cap el Sud. És el Camí del Pla de la Calma.

Seguirem aquesta pista, apta per vehicles, fins arribar al Pla del Cafè (1.195m. altitud). Són 4 Km justos. A mà esquerra del Camí del Pla de la Calma veurem les ruïnes d'un antic hostal anomenat “El Cafè”, també conegut com “Cafè dels Carlins” i originàriament “Casa de les Lloses”. Aquí, els miners i portadors feien una parada en el camí cap a les Mines.

Tombant, doncs, cap a l'esfondrat Cafè, deixarem l'altiplà i ara seguirem el GR-5. Aquest tram de GR-5 és absolutament meravellós: bosc tupit, ombrívol, amb molta molsa i davallant amb fort pendent tota la Vall de la Castanya, per un corriol empedrat, sinuós i abrupte. Anirem baixant tota l'estona, pel SOT DEL CAFÈ i el SOT DEL BASSAU, creuant algun torrent. A partir del Sot del Bassau el corriol s'eixampla. Veurem un desviament evident. Aquí, en comptes de continuar cap a la Masia del Boscàs pel GR-5, girarem a la dreta, on el camí fa 180º i segueix davallant cap a la Riera de la Castanya.

Un cop creuada la Riera de la Castanya, CAL MANTENIR L'ALÇADA. Aquest punt és mica perdedor perquè hi ha molts corriols cap a totes bandes, però no hem de seguir cap dels corriols que pugen, sinó que cal girar a l'esquerra i anar seguint paral.lels a la riera, entre bardisses a banda i banda. Estarem una estona caminant amb les bardisses, fins que el corriol es fa més evident i continua vorejant la muntanya, cap el SOT DE LES MINES.

Des que ens desviem del GR-5 fins a les MINES DEL REMEI són uns 2 quilòmetres.
El jaciment, abandonat des de l'any 1922, consta de 6 bocamines, tallades a la paret rocallosa, superposades en alineació, i algunes connectades entre sí, per galeries perpendiculars. N'extreien coure i altres òxids, malaquita i atzurita, i calcopirita.

Un cop arribats a la zona de les mines (920 m. altitud), caldrà creuar el torrent i començar a cercar les bocamines. Aquí gairebé no hi ha rastre de corriol. L'accés és perillós, perquè les bocamines estan situades en la verticalitat del precipici, en una zona humida i relliscosa, molt encaixonada, on cal enfilar-se. En algun tram hi ha blocs de pedra formant escales estretes i murs de contenció per accedir a les entrades.

La dificultat d'accés i el fet de trobar-se en un indret tan feréstec, fan d'aquest jaciment un racó força inexpugnat, molt interessant per l'estudi de la geologia.

El recorregut per l'interior de les mines és poc dificultós, però cal vigilar amb als pous de connexió. Trobarem rastres de mineralització a les parets excavades i la presència d'una colònia de rat-penats. Grau d'humitat elevat.

A la zona més planera, a peu de la muntanya, estan les escombreres. Veurem restes d'edificacions de pedra i antics barracons per emmagatzemar el mineral o les eines.

La tornada cap a Coll Formic la fem circular, passant per la font de la masia El Boscàs, que queda a l'esquerra del GR-5 (deixem el camí pel GR-5 que anira El Vilar), i seguint una pista de sorra molt còmoda que puja suaument i que, passada la Masia Les Micones, ens porta fins a l'esquerra del Restaurant Coll Formic.

Durant la ruta ens ha acompanyat la nevada de fa dos dies i les bones vistes al Matagalls, Turó de l'Home i Les Agudes.

NOTA: Des del Pla de la Calma també podem visitar l'ermita romànica de Sant Cebrià de la Mora, del s.XI. A les seves proximitats es va localitzar un fòssil de Capitosaure. (A uns 3Km de Coll Formic pel Pla de la Calma i tombant al Pla del Bassau, veurem cadenat a la dreta i rètol de pas exclusiu de veïns.)

**********

CURIOSITATS:
Les MINES DEL REMEI, també conegudes com "Mines de La Castanya", per la seva proximitat a l'església de Sant Cristòfol de la Castanya, estan ubicades en un paratge del Massís del Montseny, al sector de la Castanya. Avui fa 93 anys que es van tancar, entre altres causes, per la crisi econòmica, durant la primera guerra mundial i la guerra civil espanyola. Als filons de quars del jaciment apareixen minerals de Calcopirita -mineral bàsic de explotació-, Bornita, Pirita, Esfalerita, Hematites, Pirolusita, Atzurita, Malaquita, Siderita, Calcantina, Langhita i Pisanita.

"Las minas están excavadas en una grieta del precipicio, en uno de los lugares más salvajes del Montseny, por dónde tiene su curso alto el Torrent de la Mina, en el lugar llamado “Sot de les Mines” (adjunto plano de localización). La explotación, se dilató entre los años 1890 y 1922, dando lugar al posterior abandono definitivo. El lugar parece inexpugnable y no se hace difícil imaginar las condiciones de trabajo de los pobres mineros y de los porteadores, llevando el mineral hasta la estación de tren de Aiguafreda, que era el centro recolector de todo el mineral extraído en las proximidades de los valles colindantes y por tener, en aquellos tiempos, los accesos para el transporte más practicables desde su origen. El cierre fue debido al gran coste del transporte, realizándose con mulas, unas 6 horas de ida y vuelta era el tiempo estimable. Nunca se hicieron carreteras modernas que facilitaran los accesos al yacimiento, fundamentalmente por la incertidumbre en cuanto a la rentabilidad potencial del filón. El periodo de mayor actividad minera fue durante la Gran Guerra (1914-18), debido al incremento del precio del mineral, que compensó el gran coste del transporte." Font: Jordi, Foro de Mineralogía Formativa.

M'he embadalit amb el relat sobre les Mines del Remei: http://empriu.blogspot.com.es/2008/09/180-la-calma.html