Torrent Sa Fosca per Pas d'Enduro. Sa Calobra

Torrent Sa Fosca per Pas d'Enduro.

Activitat intensa, preciosa i exigent, imprescindible per tot espeleo-barranquero.

La idea inicial era devallar pel espectacular Pas des Duro,
fer Sa Fosca i acabar pel Torrent de Pareis a la paridisiaca platja (si vas a hores tempranes o tardanes) de Sa Calobra. De fet, haviem deixat una furgo a Sa Calobra pel retorn.

Finalment hem fet el retorn per un corriol molt txulo que et porta fins a Escorca.

Aparquem a la carretera Ma-10 passat Escorca a 1,5 Km aprox, direcció la cruilla que porta a Sa Calobra. Hi ha lloc per una furgo.

Carregats amb les sacas avancem unes decenes de metres fins trobar una porta verda a ma dreta, que haurem de saltar, doncs té posat un candado.

Seguint un corriol desdibuixat arribarem a unes runes d'una casa. Aquí es troba la entrada al Pas des Duro.
Es tracta de devallar tot el desnivell fins el gorg Blau, fent servir les cordes fixes instal·lades pels bombers, per accedir ràpidament al Torrent. Si es la primera vegada , al principi entres una mica acongojat pel que s'intueix devant nostre. Això dura fins que et penges per primer cop... Les cordes estan en perfecte estat. Per ressalts, amb petits trams de bosc intercalats es va fent còmodament, i la diversió va augmentant. El Rappel més llarg és d'uns 20m.
Potser, algún fraccionament està una mica just de comba, però res greu.
Mica en mica anirem sentint el soroll de l'aigua del Gorg Blau que es va apropant...
Fins arribar a l'últim rappel.
Com hi havia gent al torrent, ens hem posat el neoprè a la repiseta abans de les grapes de ferrata. Tenim espai per canviar-nos els 4.

I d'aquí avall!

**En aquest punt es pot comprovar el nivell del torrent. Segons ens han indicat, si l'agua està per sota d'un clau oxidat i torçat, clavat a una roca al mig del torrent, no tindrem problemes a Sa Fosca.

L'aigua està realment freda, entre 5 i 7ºC.
Ens ha acollonit una mica a tots, trobar-nos a 2 barranqueros que abandonàven el torrent per on haviem entrat nosaltres. Venien fent el gorg Blau des de més amunt, i un d'ells (un tio cachas) estava titiritant com un campió amb principi d'hipotèrmia.... per tant, teniem clar que haviem de gestionar molt be les esperes dintre de l'aigua, quedant-nos-hi el menys temps possible.

Comencem el descens. Tenim uns quants rappels amb llum, abans de ficar-nos de plé a la foscor. L'espectacle visual és increible. Quines parets!! Quin aigua!
Estem tots una mica nerviosos,,,, ha arribat el moment tan esperat...

(***Aquest descens li dediquem al Tomas...
Va fer un intent fallit fa uns anys... Desprès de pillar el Gorg Blau sense aigua, van acabar uns quants companys desfondats de remuntar i destrepar les badines eixugues. Quan van arribar a les grapes del Pas des Duro, van decidir fer l'escape, sense saber ben be a on es ficaven... entre els 3 espeleos del grup van ajudar a la resta a remuntar les cordes fent contrapesos... Van sortir just quan despuntava el dia!! ***)


Anem superant ressalts i rappels fins arribar a Sa Fosca. Tenim devant el Bot de S'acolloniment. Un P-18 magnífic que ens deposita a l'inici de la penumbra.
A partir d'ara, hem de superar una infinitat de petits rappels, un mig sifó, una gal.leria inundada en "s", saltar un bidó...etc...etc
De tant en tant s'escola un rajolí de llum ...
Fins que comencem a intuir clarament la claror que ens anuncia el final de la part Fosca.
Davallem els 2 últims ressalts i sortim al Torrent de Pareis.

Hem anat bé, hem superat dignament el fred i no han hagut sorpreses. Hem tingut prou d'aigua per avui i la possibilitat d'haver de creuar alguna badina nedant, fa decidir-nos per tornar a Escorca enlloc de sortir per Pareis-Sa calobra.

Just abans d'arribar a Pareis, a ma dreta, hi ha un racó amb uns troncs com a bancs i una pedra plana fent de taula. Escalfem uns sopinstant caducat, d'aquells que viuen al fons del bidó estanc i ens refem una mica. Després de menjar i hidratar-nos iniciem el retorn.

Estem a S'Entreforc. Prenem Pareis amunt. A uns pocs centenars de metres, A ma dreta, hi ha un rètol. D'aquí surt el corriol que ens portarà a Escorca. El primer tram salva un gran desnivell en poca estona fent ziga-zagues. Desprès es suavitza una mica. Però sempre en pujada.
Finalment per la esquerra d'un camp ens deixa al Parking del bareto de carretera de Escorca.


Ens queden poc menys d'un parell de Km per carretera per arribar a on hem deixat la furgo.

Ens canviem, i apa! cap a Sa Calobra. Que tenim la segona furgo allà avall.

Sa Fosca és un espeleo-barranc 10. Per tot. Ara bé, es molt llarg i exigent. S'ha de portar força aigua, doncs surt una activitat de moltes hores en qualssevol de les seves variants.

El rappel més llarg és un 18, per tant, amb 1x40 i 2x20 més que suficient.

Els anclatges de paret son químics. Però son d'aquells que tenen la orella mooolt gran, a on un vuit passa per dintre i segons quin mosquetó també. Obliga a anar en doble.

** Molt important!!!!
Portar bloquejadors per si s'ha de remuntar es Pas Des Duro.

*** Just a l'entrada de Sa Calobra, tocant a la garita de Guardia Civil hi un parking per 2-3 cotxes que no s'ha de pagar.
**** El parking costa uns 15€ tot el dia.
***** Portar frontal que es pugui mullar i un altre de recanvi.


Bon espeleo-barranc!