← Part of palautordera-arjona
5a. Etapa Mosqueruela - Abejuela
near Mosqueruela, Aragón (España)
Viewed 184 times, downloaded 1 times
Trail photos
Itinerary description
AL matí de la cinquena etapa estem gratament sorpresos. Ens crèiem que a aquestes altures del viatge estaríem més cansats. Però ens recuparem bé menjant i descansant. En Marià ens concreta l’etapa. Ell conduirà avui. Fins on arribarem, quins pobles passem? Depèn. La broma i l’humor tampoc el perdem.
Fa un fred que pela, sobretot vent. I ens ve de cara. Pugem al Puerto de Linares de Mora, 1665 ms.. Patim amb vent, pluja i calamarsa. En Jordi pateix amb l’’alèrgia de primavera. Es refugia al cotxe, descansa. Baixem de Linares de Mora. cap a Nogueruelas i Rubielos, Teruel.
Quedem estranyats: passem pel mig d‘aquest pobles i no veiem ni una ànima pel carrer. On es fica la gent?
I de Venta del Aire cap a Manzanera, i començarem a pujar. Portem ja 75 kms durs. Ens cal descansar, perquè ens queden 20 kms pujant de 900 a 1450. Marià recorda haver passat per un balneari. És el de Manzanera, a tres kms més amunt. Ens hi arribem. Entrant cau un xàfec fort. Al balneari, gent fent estada, gent gran. EL lloc és bonic i tranquil. Al bar mengem i bevem. Ens serveix una dona que en sentir-nos parlar pregunta en català. Ha treballat a a casa nostra força temps. Una vegada refets, reemprenm el camí.
Estem a una hora d’Abejuela i de la casa rural on passarem la nit. La carretera està en el pitjor dels estats possibles. Ni asfaltada ni pista forestal. Tot són rocs, i forats a dojo. Punxo i cal canviar la càmera. Sortosament ho fem en uns moments que el cel s’ha trencat. Però s’acosten núvols negres. Persistim, patim, però ens sentim forts. Més amunt ens cau a sobre un granissat sec. No mulla per sort. Que pesada se’ns fa la carretera. Seguim, i amunt. I arribem a dalt, finalment. un Paisatge pelat i alpí. Baixem per la carreterota garratibats de fred, fins aturar-nos a la plaça del poble. Allí, baixant de la bici, a un li cal seure d’immediat. De seguida li onen de menjar dolç; dàtils, prumes, nous, barreta… s’havia quedat sense forces, una lleu hipoglucèmia.
Marià ha contractat una casa rural. Truca i ens rep un home que ve i ens obre la casa. I ens cobra. La Casa està ben equipada; és àmplia, còmoda i cara, sobretot cara. No hi ha res més.
L’home de l’alcaldessa ens diu on és el restaurant. L’alcaldessa d’Abejuela ens servirà el sopar a les vuit. Abans d’anar-hi, triem llits, ens dutxem, posem la calefacció perquè fa molt fred. Ningú podrà dir que anem bruts: havent sopat, tot i estar cansats, posem una rentadora. I Ens l’estenem sobre els radiadors. I cap al llit.
L’endemà al matí, guardar la roba seca. També ens rentem les bicis, per la pluja d’ahir i el fang de la carretera. Abans no anem a esmorzar encara ens queda una mica de temps per fer broma i provar-nos barrets de mejicano i de xino-mandarin.
Fa un fred que pela, sobretot vent. I ens ve de cara. Pugem al Puerto de Linares de Mora, 1665 ms.. Patim amb vent, pluja i calamarsa. En Jordi pateix amb l’’alèrgia de primavera. Es refugia al cotxe, descansa. Baixem de Linares de Mora. cap a Nogueruelas i Rubielos, Teruel.
Quedem estranyats: passem pel mig d‘aquest pobles i no veiem ni una ànima pel carrer. On es fica la gent?
I de Venta del Aire cap a Manzanera, i començarem a pujar. Portem ja 75 kms durs. Ens cal descansar, perquè ens queden 20 kms pujant de 900 a 1450. Marià recorda haver passat per un balneari. És el de Manzanera, a tres kms més amunt. Ens hi arribem. Entrant cau un xàfec fort. Al balneari, gent fent estada, gent gran. EL lloc és bonic i tranquil. Al bar mengem i bevem. Ens serveix una dona que en sentir-nos parlar pregunta en català. Ha treballat a a casa nostra força temps. Una vegada refets, reemprenm el camí.
Estem a una hora d’Abejuela i de la casa rural on passarem la nit. La carretera està en el pitjor dels estats possibles. Ni asfaltada ni pista forestal. Tot són rocs, i forats a dojo. Punxo i cal canviar la càmera. Sortosament ho fem en uns moments que el cel s’ha trencat. Però s’acosten núvols negres. Persistim, patim, però ens sentim forts. Més amunt ens cau a sobre un granissat sec. No mulla per sort. Que pesada se’ns fa la carretera. Seguim, i amunt. I arribem a dalt, finalment. un Paisatge pelat i alpí. Baixem per la carreterota garratibats de fred, fins aturar-nos a la plaça del poble. Allí, baixant de la bici, a un li cal seure d’immediat. De seguida li onen de menjar dolç; dàtils, prumes, nous, barreta… s’havia quedat sense forces, una lleu hipoglucèmia.
Marià ha contractat una casa rural. Truca i ens rep un home que ve i ens obre la casa. I ens cobra. La Casa està ben equipada; és àmplia, còmoda i cara, sobretot cara. No hi ha res més.
L’home de l’alcaldessa ens diu on és el restaurant. L’alcaldessa d’Abejuela ens servirà el sopar a les vuit. Abans d’anar-hi, triem llits, ens dutxem, posem la calefacció perquè fa molt fred. Ningú podrà dir que anem bruts: havent sopat, tot i estar cansats, posem una rentadora. I Ens l’estenem sobre els radiadors. I cap al llit.
L’endemà al matí, guardar la roba seca. També ens rentem les bicis, per la pluja d’ahir i el fang de la carretera. Abans no anem a esmorzar encara ens queda una mica de temps per fer broma i provar-nos barrets de mejicano i de xino-mandarin.
You can add a comment or review this trail
Comments