8a etapa Tobarra-Elche-Siles

A la nit han caigut xàfecs. Fa fred. Sortim refets i amb ganes de pedalar. Travessem Tobarra i en arribar a Hellin ens desviem. Anem cap a fer tres ports e 900 a 1000 ms. Pugem cap a la “sierra”, entre camps d’ametllers i algun oliverar. Arribem a Elche de la Sierra, fets el primers 50 kms., i aquí, en un bar entrem a esmorzar. L’amo, simpàtic i atent, ens explica com el van robar. Ens convida a faves tendres que desgranem in mengem. Una delícia. Seguirem i trobarem petit pobles, on no veiem ningú. En Jordi punxa, abans de baixar cap a Molinicos, situat en una petita vall i comprem fruita i pastisseria. Una llarga pujada fins a Pardal al cim d’un port. . Avancem cap a Riopar, i el Laminador. Marià explica una mica d’història. Estem prop de las Fabricas Reales de Laton i Bronce. Descansem i mengem fruita (síndria, pomes i pastes) vora un restaraurant.
Pujarem ara cap un altre port de mil i tants. Però abans ens desviarem de la ruta per visitar uns salts d’aigua, i el “Nacimiento del rio Mundo, un paratge singular de boscos i altes cingleres. No triguem gaire a reemprendre la marxa. A dalt farem un gran desnivell de deu kms. i en un tres i no res trobem el rètol: Comunidad Autónoma de Andalucía, provincia de Jaén. Som arribats a la terra de l’Àntonio, i ja més a prop del seu poble d’origen, Arjona. Marià ens fa la foto oficial.
Tornem a pujar però no trigarem a arribar a Siles, el bonic poble de la Sierra de Cazorla, Segura i Las Villas, que és parc natural. A l’entrada del poble veiem anunciat l’hotel on passarem la nit. l’Hotel Cruz és propietat de l’home més loquaç…potser de tot Andalusia? Ens rep amb simpatia i una familiaritat notables. Tot el que té i ens oferirà aquella nit i al matí següent, que passarem a casa seva, no té igual. Com diu i repeteix: és algo superior! Espectacular!
Espectacular també és la vista que ens ensenya de la serra de Cazorla des d’un balcó de l’hotel.
Cada dia agraïm el poder-nos dutxar. Renopvats, sortim i fem un passeig pels carrers del poble. En Marià dedica el seu temps a revisar i refer l’etapa. Cal modificar, retallar o afegir, segons, i anar per la millor carretera possible. El sopar, ni cal dir, és superior i espectacular. En Santiago ens posa un reportatge de Siles i de la comarca, on s’hi comenta la selecta cuina de l’hotel Cruz. Acabem amb uns xupitos xupitos de gust de mel, l’ún; i d’herbes de la sierra, l’altre. Tot fet per ells. I cap al llit.