Camíns de desconfinament (Covid-19) Fase 1 Etapa II

Hospital de Sant Lorenzo

L'Hospital de Viladecans és el centre hospitalari de referència per als municipis de Castelldefels, Viladecans, Gavà, Begues i Sant Climent de Llobregat, amb una població de més de 185.000 persones. El centre destaca en cirurgia major ambulatoria (CMA), preoperatori online, integració d'especialitats i triatge d'urgències avançat, entre d'altres. La creació de l'Hospital de San Lorenzo de Viladecans està vinculada directament amb la història industrial de l'empresa Roca Radiadors, amb seu a Gavà. A principis de la dècada de 1950, Martí Roca Soler, un dels quatre fills del fundador de l'empresa, va crear la Fundación Benéfico-Privada de San Lorenzo amb la intenció de construir un hospital a la veïna població de Viladecans, en un terreny de la seva propietat, proper a la fàbrica. L'elecció del nom responia al fet que Sant Llorenç és el patró dels fonedors. El centre es va inaugurar el 21 de juny de 1953, amb el nom d'Hospital de San Lorenzo de Viladecans. La finalitat de l'hospital responia a la necessitat d'oferir atenció sanitària als empleats de l'empresa, però des de la seva posada en funcionament es va oferir servei a la població de Viladecans i Gavà. El fullet informatiu de la inauguració de l'Hospital de Sant Lorenzo afirmava que el quadre de serveis mèdics estava format per "competents i prestigiosos doctors que s'han ofert a prestar les seves cures a la població malalta per pura caritat." L'organització del centre anava a càrrec d'una comunitat de monges de l'ordre de Germanes Carmelites de la Caritat, que van estar presents al centre fins a la primera dècada dels anys 2000. Inicialment, l'hospital tenia una capacitat de 100 llits destinats a l'atenció de malalts aguts. L'edifici tenia tres plantes i un subterrani que acollien serveis de maternitat, radiologia, geriatria i dispensaris de medicina general i de cirurgia. El centre estava dotat dels avanços tècnics més avançats del moment i s'havia fet una reserva d'espais per a futures necessitats assistencials.[4] Durant els següents 25 anys, l'Hospital Sant Lorenzo de Viladecans va ser el centre hospitalari de referència de la comarca, tant per a l'atenció de malalts coberts per l'Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE) com per a l'atenció sanitària de caràcter benèfic i privat. Aquesta última s'oferia, majoritàriament, a través de la creació, també per Martí Roca, de la Companyia Anònima d'Assegurances Assistencials (CASA), que va acabar convertint-se en entitat col·laboradora de l'assegurança de malaltia i va contribuir al manteniment de l'Hospital. Des de la seva inauguració, l'Hospital va patir problemes pressupostaris que es van compensar amb el suport altruista de molts habitants de Gavà i Viladecans, que es van vehicular a través de l'Ajuntament de Viladecans i de l'Església. A final de 1981, quan ja s'havien traspassat les competències de sanitat a la Generalitat de Catalunya, es va presentar un projecte per renovar i ampliar l'Hospital. Les obres es van retardar molt i al 1984 es va convocar una manifestació, a la qual van assistir més de 4.000 persones, per reclamar el ple funcionament del centre. En aquell moment, els quiròfans no estaven equipats i tampoc funcionaven els serveis de radiologia i el laboratori. Diàriament, s'atenien entre 20 i 30 urgències diàries, encara que la majoria es derivaven a l'Hospital de Bellvitge per falta de material i d'instal·lacions adequades. A la fi de 1981, la Direcció general d'Assistència Sanitària de la Generalitat de Catalunya va lliurar a l'Ajuntament de Viladecans els plànols i la memòria del projecte de funcionament del nou hospital comarcal, amb un pressupost de 450 milions de pessetes i capacitat per 120 llits. El centre oferiria serveis de medicina interna, cirurgia general, traumatologia. pediatria, obstetrícia, ginecologia, oftalmologia, otorrinolaringologia i psiquiatria. Estava previst que el nou hospital comencés a prestar servei l'any 1982. Les obres es van dilatar més de quatre anys. L'any 1984 es va convocar una manifestació a la qual van assistir més de 4.000 persones per protestar contra la demora de les obres. El llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va afirmar que l'hospital no es reobriria fins a l'any 1986 per falta de pressupost. Finalment, el nou Hospital de Viladecans es va acabar obrint el mes de gener de 1987, sota la gestió de l'Institut Català de la Salut. L'equipament donava servei als habitants de Castelldefels, Viladecans, Gavà, Begues i Sant Climent, que llavors tenien una població de 110.000 persones. No obstant això, fins a final de 1988, amb l'obertura del Servei d'Urgències de 24 hores, el centre no va funcionar a ple rendiment. El mes d'octubre de 1990 es va crear la Unitat de Cirurgia sense Ingrés, pionera a Espanya. Dos anys més tard es va posar en marxa la Unitat de Diagnòstic de Dia, amb la finalitat de prestar una atenció ràpida i personalitzada a aquelles persones que, per la seva patologia i característiques personals, requereixen una atenció específica. L'any 1994 es va construir un nou edifici per ampliar l'espai dedicat a consultes externes i proves diagnòstiques. El nou espai disposava de 22 nous consultoris, distribuïts en un espai de 1.246 metres quadrats. L'any 2000 es va constituir la Fundació Privada Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència. Quinze anys després, l'activitat d'aquesta fundació va passar a ser assumida per l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge. Al novembre de 2008, es va presentar el projecte per a l'ampliació i renovació de l'Hospital de Viladecans, que passaria a tenir 258 llits, 12 quiròfans, 73 consultes de proves externes, un hospital de dia de 30 places, una Unitat d'Hemodiàlisi i noves sales per al servei de radiologia. Inicialment, les obres havien de començar en 2010 i finalitzar el 2014, però l'arribada de la crisi va aturar el projecte. A mitjan 2018, es va adjudicar un altre projecte menys ambiciós que l'anterior, que permetrà triplicar la superfície actual de l'Hospital, augmentar la capacitat resolutiva i aconseguir millores en el confort dels pacients i professionals. Es passarà de 117 a 154 llits, de 5 a 7 quiròfans, de 45 a 66 sales de consultes externes i exploracions, de 24 a 38 espais d'urgències, i de 8 a 21 places d'hospital de dia. Les obres van començar el 16 de juliol de 2018 i es preveu que estiguin acabades l'any 2021.